La 98a edició dels Oscars ha coronat Una batalla tras otra com la gran triomfadora de la nit. La pel·lícula dirigida per Paul Thomas Anderson s’ha anat imposant al llarg de la cerimònia fins a convertir-se en el gran nom propi d’uns premis marcats pel seu domini, en una gala que també ha deixat números musicals i alguns moments de reivindicació, tot i haver estat bastant dòcil i poc reivindicativa.

El pols entre Una batalla tras otra i Els pecadors als Oscars ja té guanyador. La pel·lícula de Paul Thomas Anderson sobre un exactivista revolucionari, tronat i paranoic, enfrontat al militar feixista que ha segrestat la seva filla s’endú sis estatuetes: millor pel·lícula, director, actor secundari, guió adaptat, càsting i muntatge. La victòria d’Una batalla tras otra, que tenia 13 nominacions, és la del gran cinema nord-americà, el que beu de la tradició autoral de la dècada dels setanta i aspira a retratar la societat nord-americana amb una mirada gens complaent. Però, per damunt de tot, és el triomf d’Anderson, que després de trenta anys d'una carrera extraordinària s’ha erigit juntament amb Quentin Tarantino en el director més consistent i ambiciós de la generació dels noranta. Ell és, de fet, el primer cineasta d’aquest grup que triomfa de manera contundent als Oscars. Un acte de justícia amb l’autor d’obres mestres ignorades pels Oscars com Boogie nights, Magnolia, Pous d’ambició, El fil invisible o Licorice Pizza.

Paul Thomas Anderson surt reforçat en la cursa pels Oscars després que Una batalla tras otra hagi guanyat quatre premis a la gala dels Globus d'Or que s'ha celebrat aquest diumenge a Los Angeles. L'Associació de Premsa Estrangera a Hollywood ha reconegut el film d'Anderson amb premis en quatre categories: comèdia, director, guió i actriu de repartiment (Teyana Taylor). En l'àmbit de les sèries, Adolescència continua aplegant guardons i ha aconseguit quatre Globus d'Or, un com a millor minisèrie i tres en categories interpretatives: actor de minisèrie (Stephen Graham), actriu de repartiment (Erin Doherty) i actor de repartiment (Owen Cooper). Els premis a Adolescència, juntament amb els que han rebut The Pitt (millor sèrie dramàtica) i The studio (sèrie de comèdia), fan que el palmarès més rellevant dels Globus d'Or sigui el mateix que el dels Emmy que es van donar al setembre.

Doncs no, Sirat no és una de les pel·lícules que han triat els crítics de l’ARA (María Adell Carmona, Gerard Casau, Eulàlia Iglesias, Joan Pons, Paula Arantzazu Ruiz, Manu Yáñez Murillo i jo mateix) per resumir el cinema del 2025. Però si en un segon de cinema només hi caben 24 fotogrames, en aquesta llista només hi poden entrar vint pel·lícules que, principalment, volen ser una invitació a descobrir una collita magnífica que també hauria pogut incloure films de Hong Sang-soo, Jafar Panahi, Ryan Coogler, Gerard Oms, Jia Zhang-Ke o Radu Jude.

En bata i fumant marihuana mentre paeix una ressaca tremenda. Així és com Bob Ferguson, l’activista tronat que encarna Leonardo DiCaprio, s’assabenta que ha de sortir corrents perquè el militar dement amb qui comparteix un insospitat triangle romàntic va darrere del seu cap i del de la seva filla adolescent. No és precisament el moment més oportú per rebre la crida a files de la revolució, però res és ideal en el paisatge que dibuixa Una batalla tras otra, ni els llaços paternofilials ni la coordinació entre les cèl·lules d’una guerrilla contracultural els membres de la qual tenen el cervell massa fos per recordar una contrasenya.

Qui és el millor director del que portem del segle XXI? Segons la llista publicada pel diari de The New York Times, Christopher Nolan, si més no perquè és el més representat, amb cinc títols, entre les 100 millors pel·lícules estrenades des del 2020 (el diari nord-americà considera que el segle XXI comença el 2000 en comptes del 2001). Els cinc films que han triat de Nolan ocupen els llocs 28, 53, 62, 65 i 89. Si es prioritza la posició en el rànquing, potser tenen més valor les quatre pel·lícules que hi surten de Paul Thomas Anderson (3, 25, 42 i 56), dels germans Ethan i Joel Coen (6, 36, 76 i 83) i d'Alfonso Cuarón (13, 18, 46 i 97). Tanmateix, cap d'aquests cineastes encapçala la llista elaborada amb les votacions de més de 500 personalitats del món del cinema. El número 1 és per a Paràsits, del sud-coreà Bong Joon-ho, del qual hi ha un altre títol al rànquing: Memories of murder (crònica d’un assassí en sèrie).

La seva interpretació brillant i complexa a El fil invisible va llançar la carrera de Vicky Krieps (Luxemburg,1983), però ella ha preferit centrar-se en el cinema europeu, col·laborant amb directors com Mia Hansen-Love a La isla de Bergman o Mathieu Amalric a Abraça'm fort. El seu estatus com a actriu de moda del cinema europeu queda confirmat a L'emperadriu rebel, un biopic atípic sobre Elisabet d'Àustria, la famosa Sissí que va interpretar Romy Schneider al cinema.

Potser Paul Thomas Anderson es va endur la boira de Londres. El director, de 51 anys, acaba de tornar de la capital anglesa, on va rodar la seva última pel·lícula, El fil invisible, i ara el cel de la Vall de San Fernando, on va néixer –al nord de Los Angeles–, està cobert de núvols foscos. “M'agrada –diu Anderson, assegut a la terrassa d'un restaurant mexicà del barri Studio City–. Aquí el cel no està mai tapat. Aprofita-ho mentre puguis!" Anderson va fer ploure granotes del cel a Magnòlia. Davant la seva càmera, fins i tot el clima plàcid del sud de Califòrnia té el potencial de la grandesa. Les pel·lícules que ha ambientat aquí, incloent-hi Boogie nights, s'assemblen a la Vall. Anderson ha tornat a casa per al seu novè llargmetratge, Licorice pizza.

'Licorice pizza'

(5 estrelles)

Direcció i guió: Paul Thomas Anderson. 133 min. Estats Units (2021). Amb Alana Haim, Cooper Hoffman, Sean Penn, Tom Waits i Bradley Cooper. Estrena als cinemes

]]>

01

]]> A El hilo invisible, Daniel Day-Lewis –en la que és la seva última pel·lícula... com a mínim, fins que Paul Thomas Anderson, Spielberg o Scorsese tornin a oferir-li un paper llaminer– interpreta un modista que respon al sonor nom de Reynolds Woodcock, de prestigi entre l’alta societat britànica de mitjans del segle passat; un personatge suposadament dibuixat a partir de les zones d’ombra de dissenyadors amb fama d’obsessius, com Oscar Balenciaga o Charles James. Tot i la mania per controlar la seva feina fins al detall més nimi (cosa que el porta a firmar les seves creacions deixant missatges ocults al forro dels vestits), Woodcock té certa debilitat per les imperfeccions; per això, queda encisat per la humil cambrera Alma (Vicky Krieps) en presenciar com s’entrebanca simpàticament. I tan bon punt ella ha memoritzat la comanda d’un esmorzar generós, ell la convida a sopar i se l’endú a casa seva per prendre-li les mides, en tots els sentits. A partir d’aquell moment, l’Alma es converteix en l’amant, la musa i l’empleada de Woodcock, que no triga a deixar clar que les iniciatives i espontaneïtats de la seva companya no són benvingudes en la rutina d’una vida domèstica ideada unilateralment per ofegar tothom que no sigui ell.

]]>

Després de films tan dramàtics com 'Pous d'ambició' i 'The master', el director Paul Thomas Anderson torna a la comèdia excèntrica que ja va posar en pràctica a 'Punch drunk love'. La nova pel·lícula del nord-americà, 'Inherent vice', adapta al cinema la novel·la homònima de Thomas Pynchon sobre un detectiu de Los Angeles, Larry Doc Sportello, que és contractat per una antiga nòvia per investigar la desaparició del seu actual marit milionari.

]]> El dia 4 d'octubre es podrà veure per primera vegada, en el marc del New York Film Festival, la nova i esperada pel·lícula de Paul Thomas Anderson, 'Inherent vice', que adapta la novel·la homònima de Thomas Pynchon, publicada en català amb el títol de 'Vici inherent' per Amsterdam llibres.

]]>

El tàndem creatiu de 'The master', el director Paul Thomas Anderson i l'actor Joaquin Phoenix, tornaran a reunir-se en el nou film que prepara el director de 'Pous d'ambició', segons informa la revista 'Variety'. El projecte s'anomenarà 'Inherent Vice', i es serà d'una comèdia ambientada a Los Angeles el 1969 i protagonitzada per Phoenix en el paper de Larry "Doc" Sportello, un detectiu privat fumador de marihuana.

]]>

El fanatisme i el sentiment de pertinença són dos dels eixos de 'The master', la pel·lícula de Paul Thomas Anderson que es presenta a la Mostra de Venècia. El director ha reconegut aquest dissabte en una roda de premsa que la inspiració del film va ser l'origen de l'Església de la cienciologia, però ha matisat que desconeix com funciona avui. Com era previsible, li han preguntat sobre Tom Cruise, membre destacat de la cienciologia. "Sí, continuo sent amic de Tom Cruise, i li he ensenyat la pel·lícula, però la resta queda entre ell i jo", ha dit Anderson sense donar més detalls.

]]> Ja és a la xarxa el primer tràiler oficial de 'The master', el nou film de Paul Thomas Anderson i un dels més anticipats del 2012. El retorn del director de 'Pous d'ambició' i 'Magnòlia' és una història amb molts paral·lelismes amb l'origen de la Cienciologia i el seu fundador, L. Ron Hubbard. Els protagonistes són Amy Adams, Philip Seymour Hoffman i Joaquin Phoenix, en el seu primer paper convencional al cinema des de 'Two lovers' (2008). 'The master' es podria estrenar al pròxim Festival de Venècia.

]]>