L'economia catalana va tancar el 2025 amb un creixement anual del 2,7%, una dècima menys que la mitjana espanyola, segons dades publicades aquest divendres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. El creixement econòmic, clarament superior un any més a la mitjana europea, va estar impulsat sobretot per la inversió de les empreses i pel consum de les famílies.

Europa és coneguda com el "Vell Continent" perquè no és el "nou món". Des de la democràcia grega fins a la música clàssica, és el bressol de la civilització occidental. Avui dia, un contrast menys caritatiu es fa amb llocs més joves. El ciutadà mitjà de la Unió Europea té 45 anys, sis anys més que un nord-americà equivalent. La UE ja té menys de tres residents en edat laboral per cada pensionista. La despesa pública en pensions, salut i cures de llarga durada per a les persones grans equival a una cinquena part del PIB del bloc, i continua augmentant. Les retallades proposades a les pensions es troben amb una ferma oposició dels votants de més edat. Es desvien recursos d’inversions importants en sectors com la defensa i les infraestructures.

El PIB de les economies catalana i espanyola fa uns anys que duplica les taxes de creixement de les principals economies europees, l’atur es redueix i la inflació tendeix a convergir amb l’objectiu del 2%. És prou clar que les xifres macroeconòmiques descriuen una economia que va bé. No obstant això, hi ha una percepció cada vegada més generalitzada, de la ciutadania i l’empresariat, que a peu de carrer les coses no van tan bé com sembla; més aviat hi ha un estat d’opinió que els problemes econòmics i socials s’amunteguen i que, malgrat les bones xifres, això no acaba de funcionar i, el que és més important, que cal reaccionar perquè no vagi pitjor.

Quan era el màxim responsable de la diplomàcia de la Unió Europea, Josep Borrell va descriure Europa com "un jardí", en contraposició a la "jungla" que és bona part de la resta del món. Sobre el paper, aquest suposat jardí es basa en una seguretat i capacitat de progressar econòmicament i materialment per part dels ciutadans garantida per un estat fort que redistribueix la riquesa a través dels impostos, però sobretot a través de serveis bàsics. És a dir, l'element diferencial del progrés europeu és l'anomenat estat del benestar.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha qualificat de "drama" l'actual col·lapse del sistema ferroviari a Catalunya i ha criticat amb duresa tant la planificació com l'execució fins ara del pla de Rodalies per als anys 2020-2030, que ha denunciat que porta retards de centenars de milions d'euros tant en la licitació com en l'execució d'obres, segons ha explicat aquest dijous la directora d'estudis d'infraestructures de l'entitat empresarial, Alicia Casart. No obstant això, el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí, ha defensat donar "un vot de confiança" al ministeri i les dues empreses estatals que gestionen les infraestructures afectades, Adif i Renfe.

Les amenaces de Donald Trump contra els aliats europeus, tant territorials –una possible annexió de Groenlàndia– com comercials –amb més aranzels–, han acabat, de moment, en pausa després que el president dels EUA es fes enrere fa una setmana. Malgrat la desescalada, els estats europeus preveuen noves tensions amb Washington i estudien mesures per contrarestar els atacs nord-americans als països del continent, especialment els estats membres de la Unió Europea.

L'economia espanyola va accelerar el ritme de creixement durant els últims tres mesos del 2025 i gairebé va doblar la taxa de creixement esperada a la zona euro, segons dades avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), fet que va situar Espanya com un dels països capdavanters de la Unió Europea en creixement un trimestre més. A banda, el gener el cost de la vida per a les famílies es va moderar després de tres mesos seguits de pujades de preus.

El primer any del retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha ocasionat una pèrdua de valor notable del dòlar i un increment dels interessos del deute nord-americà, però en cap cas es pot considerar una caiguda sense precedents. Malgrat les amenaces de Washington als aliats més propers dels EUA –com ara Dinamarca–; la guerra comercial; les intervencions militars a Veneçuela i l'Iran, i els atacs a la independència de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels EUA), el bitllet verd ha fet valer la seva posició dominant com a divisa refugi per mantenir la fortalesa.

El 96% del cost dels aranzels a les exportacions estrangeres als Estats Units el paguen les empreses i els consumidors nord-americans, segons un estudi del think tank alemany Kiel Institut. Això representa que 192.000 milions dels 200.000 milions de dòlars (163.600 milions i 170.400 milions d'euros, respectivament) addicionals que es van recaptar el 2025 en tarifes comercials a les duanes dels EUA han acabat sent una transferència de diners dels ciutadans nord-americans al seu govern federal presidit per Donald Trump.

L'economia nord-americana continua creixent a un ritme elevat. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) dels Estats Units va experimentar un creixement de l'1,1% el tercer trimestre del 2025 en comparació amb els tres mesos anteriors, segons es desprèn de la segona estimació publicada per l'Oficina d'Anàlisi Econòmica del Departament de Comerç nord-americà. Per la seva banda, Alemanya, la primera economia d'Europa, va confirmar que ha recuperat el creixement i va tancar els últims tres mesos de l'any passat amb un creixement trimestral del 0,2%.

La conferència de Davos, la trobada anual de dignataris i empresaris que se celebra a aquesta ciutat suïssa, obre aquest dilluns una nova edició amb la presència del president dels Estats Units, Donald Trump, que hi farà un discurs dimecres, . La forta inestabilitat política i econòmica a escala mundial –especialment les últimes amenaces de Trump a Groenlàndia– seran el teló de fons de la reunió.

L'economia alemanya, la més gran d'Europa, va deixar enrere la recessió el 2025 i va recuperar el creixement després de dos anys seguits de caigudes de l'activitat econòmica.

Catalunya va ser la segona comunitat autònoma amb una inflació més baixa el desembre i manté, per desè mes consecutiu, un creixement del cost de la vida per sota de la mitjana de l'Estat, on Madrid va liderar l'increment del cost de la vida, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida) publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'economia global està demostrant ser "més resilient del previst", malgrat les persistents tensions comercials i la incertesa política, segons destaca el Banc Mundial, que ha revisat a l'alça les seves previsions de creixement per a aquest any i el següent, fins al 2,6% i el 2,7%, respectivament, després de millorar substancialment el pronòstic per al present exercici.

El cost de la vida a Espanya ha continuat pujant aquest novembre, tot i que a un ritme més moderat que el mes anterior, segons les dades avançades de l'índex de preus del consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'alimentació i, en grau més baix, els serveis d'oci i cultura, han sigut els elements que més s'han encarit aquest mes, marcat també per l'abaratiment de l'electricitat.

L'economia catalana manté el creixement a un ritme inferior al de l'espanyola, si es compara amb un any enrere, però superior, si es mira respecte al trimestre anterior, segons dades avançades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) del tercer trimestre de l'any publicades aquest dijous per l'Idescat, l'agència d'estadística de la Generalitat. A més, les xifres d'activitat econòmica de Catalunya superen amb escreix la mitjana de la Unió Europea.

L'economia espanyola va continuar creixent a l'estiu a un ritme clarament superior al de la majoria de països europeus. La inversió de les empreses i el consum de les famílies van ser els dos principals motors del creixement en un moment en què el sector exterior (exportacions i turisme) va frenar l'activitat.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha revisat aquest dimarts a l'alça les seves previsions de creixement per a l'economia catalana enguany. La institució empresarial considera que l'activitat econòmica aquest 2025 anirà a l'alça gràcies a una millora del consum de les famílies i de la inversió de les empreses, cosa que s'està notant també en la pujada de la productivitat, una de les assignatures pendents històricament del teixit productiu català. Per això, el president de la Cambra, Josep Santacreu, ha enviat un missatge d'"optimisme", però amb "cautela".

"Potser no anem del tot bé", diu l'economista Modest Guinjoan (Riudoms, Baix Camp, 1954), sobre la situació de l'economia catalana. Sobre el paper, el govern espanyol, la Generalitat, els sindicats i les patronals estan contents: Espanya és un dels països líders en creixement econòmic i la creació de llocs de treball a Europa i a Catalunya fa dos anys que creix més que la mitjana estatal. El problema, segons Guinjoan, no està en el creixement concret, sinó en el progrés de l'economia i, sobretot, de la societat catalana.

L'israeliano-nord-americà Joel Mokyr, el francès Phillipe Aghion i el canadenc Peter Howitt són els tres economistes guanyadors del premi Nobel d'economia del 2025. La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha reconegut la recerca dels guardonats per “haver explicat el creixement econòmic causat per la innovació”, segons ha informat aquest dimarts en roda de premsa.