48 hores després de la llevantada que ha assolat amb força les comarques gironines, amb una víctima mortal a Palau-Sator i un tràgic accident ferroviari a Gelida, comencen les tasques de neteja, reconstrucció i balanç dels desperfectes. A tot el litoral de la Costa Brava, les platges han quedat plenes de sorra i troncs, mentre que, a tota la plana empordanesa del Baix Ter, molts camps de pomeres, blat de moro o arròs continuen negats d’aigua pel desbordament del riu, encara amb alguna carretera secundària tallada.

Angelo Corvitto és tota una institució dins el món del gelat. Nascut a Sicília el 1943 però establert durant pràcticament tota la vida a l'Empordà, l'any 2006 va ser guardonat amb el prestigiós premi de millor gelater del món. Mestre i padrí de pastissers de renom com Jordi Roca, durant tota la seva trajectòria s'ha fet famós arreu com un gran divulgador de les qualitats i virtuts d'aquest dolç tan típic de l'estiu. Corvitto va començar a fer gelats sense pretensió ni grans aspiracions, de manera autodidàctica, en un petit obrador a Torroella de Montgrí el 1982. D'allà en va sortir la marca pròpia –Gelats Angelo–, que encara continua en marxa, amb el mateix segell de qualitat i elaboració artesana, a les mans del seu fill Hervé Corvitto.

Darrere la platja de Pals, en un dels camins que porta al mar, es camuflen entre pins, matolls i dunes de sorra un seguit d'edificis abandonats, plens de grafitis, brutícia i en estat ruïnós. Són les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty, una emissora d'ona curta construïda pels americans en un punt estratègic de la Costa Brava per tal de difondre propaganda anticomunista cap a Rússia durant la Guerra Freda. Va jugar un paper clau en la batalla pel control de la informació entre el bàndol estatunidenc i la Unió Soviètica a la segona meitat del segle XX, fins que, el 2006, superats els anys de més tensió, el senyal va deixar d'estar operatiu i les antenes es van derruir. Des de llavors les 33 hectàrees de la base radiofònica de Pals han quedat absolutament descuidades, sense cap placa ni memorial que expliqui la seva història, i han esdevingut un focus de vandalisme, festes il·legals, botellades i pillatge.

Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 39 anys a Flaçà, al Gironès, com a presumpte autor del crim de la Fàtima, la dona que van assassinar aquest diumenge a Torroella de Montgrí, al Baix Empordà. Segons fonts properes al cas, l'home detingut és la parella de la víctima. Tal com va explicar aquest dilluns l'ARA, la principal línia d'investigació dels Mossos era que l'assassinat de la Fàtima, de 44 anys i veïna de Torroella, va ser un crim masclista. Ara, la detenció de la seva parella encara dona més força a aquesta hipòtesi.

La Fàtima, una dona de 45 anys d'origen marroquí, va arribar fa una dècada a Torroella de Montgrí, al Baix Empordà. Hi ha viscut des del 2014, quan es va empadronar en aquesta localitat d'11.000 habitants, i hi ha treballat en el món de la restauració des de llavors. Primer ho va fer a Torroella i ara treballava en un bar a Verges. Aquest diumenge la van trobar morta a dins d'un vehicle en un camí de terra a la zona de la Gola del Ter. Estava asseguda al seient del conductor i tenia ferides de diverses ganivetades. Els Mossos d'Esquadra ho van començar a investigar com un homicidi i amb el pas de les hores, segons fonts properes al cas, una hipòtesi està agafant força: el de la Fàtima podria ser un crim masclista.

Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort violenta d'una dona a la localitat gironina de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà. El cadàver s'ha trobat a l'interior d'un cotxe, que era en un camí de la zona de la Gola del Ter, a tocar de l'Estartit. La policia catalana ha rebut l'avís d'un testimoni cap a les 12 del migdia que deia que a l'interior d'un vehicle estacionat en un camí de terra hi havia una persona sense signes vitals. Agents de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial de Girona s'han fet càrrec del cas per aclarir la mort de la dona, de 45 anys. A hores d'ara, la principal hipòtesi és que es tracta d'un crim: el cadàver presenta diverses apunyalades, segons fonts properes al cas.

"Els sons verbals que fan servir els pastors per fer-se entendre amb les seves ovelles són els mateixos d’una punta a l’altra del Mediterrani: a Síria, al Kurdistan, a Turquia, a la península Ibèrica i al Marroc", em diu el musicòleg Jaume Ayats. "Es pot canviar un pastor de la vall de Núria per un de les muntanyes de Creta i tots dos s’entendrien amb el ramat de l’altre. Probablement, això és resultat de la relació que tenien arreu de la Mediterrània els pastors del neolític", diu Ayats. També m’explica una interessant recerca que va dirigir fa uns anys entre els pagesos del Baix Ter: feien servir petits instruments, reclams per a la caça o per jugar, inventats per ells. Com en molts llocs de la Mediterrània, coneixen els procediments per fer molts tipus de sons. Per això, fins i tot havent oblidat com es feia un instrument, sabien "inventar-lo" de nou", explica Jaume Ayats, que va ser director del Museu de la Música de Barcelona.

Quatre dies sense ràdio, televisió ni mòbil a Torroella de Montgrí i a l'Estartit, a la Costa Brava, després d'un sabotatge diumenge a la nit. Uns desconeguts van tallar amb una serra radial els cables de les dues torres de Rocamaura, sobre l'Estartit. Després van seccionar el cablatge de l'antena, que és davant de la Guàrdia Civil, i el de l'antena de l'entrada del nucli urbà de Torroella. Tots els operadors i les companyies de telefonia mòbil s'han quedat sense cobertura, cosa que ha afectat serveis com el pagament amb targeta.

La recuperació del patrimoni musical i la possibilitat que els joves talents es puguin foguejar en un escenari al costat de les grans figures internacionals formen part de l’ADN del Festival de Torroella de Montgrí des dels seus inicis. El festival ha nodrit la memòria musical de molts melòmans d’interpretacions úniques i irrepetibles i ha posat la llavor per fer créixer nous públics per a la clàssica, que és un dels objectius de l’entitat organitzadora, Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí. El Festival arriba aquest any a la 43a edició consolidat com un esdeveniment musical de referència, amb més de 400 socis i havent aconseguit teixir complicitats i fidelitats amb el públic i amb molts grans artistes que repeteixen a la cita.

Si hi ha una talaia que controla l’Empordà és el massís del Montgrí. Des de dalt el castell es pot gaudir d’una panoràmica de 365 graus des del Canigó, passant pel golf de Roses, la serra de Rodes i les Alberes, la costa de l’Estartit, les illes Medes, l’Empordanet, la desembocadura del Ter i les Gavarres. Aquesta fortificació inacabada data de finals del segle XIII, quan Jaume II va manar construir-la per fer front al creixement del poder del comtat d’Empúries. Al segle XIV, al disminuir-ne la influència, va perdre interès geoestratègic per a la Corona.

De portar un petit quiosc a Mòdena (Itàlia) a vendre milions de cromos per tot el món. En 61 anys Panini ha aconseguit convertir-se en una referència a tot el planeta. El seu secret: fer els millors cromos i àlbums de tota mena de temàtiques, des del futbol a les pel·lícules de Disney, passant per personatges inventats i nous formats. Ara es preparen per al seu agost particular: només en les últimes tres setmanes han distribuït a Espanya i Portugal més de 25 milions de sobres del Mundial de Futbol. “El món del cromo és tan i tan i tan senzill, que és complicadíssim. Tothom es pensa que fer un cromo vol dir posar quatre fotos i ja està, però no, té la seva idiosincràsia i les seves característiques”, exposa el director general de Panini a Espanya i Portugal, Lluís Torrent, que no vol revelar la clau del seu èxit: “És com la recepta de la Coca-Cola, no la direm mai”, diu somrient. 

“Somiava a recórrer el desert, conèixer els oasis d’Egipte, les antigues fortaleses i les ciutats adormides de Pèrsia, els ports dels àrabs del mar o les sacerdotesses africanes posseïdes pels esperits”. Aquestes eren les imatges que, quan era petit i tancava els ulls, li venien al cap al fotògraf Jordi Esteva (Barcelona, 1951). Ja de gran, no va defallir fins a convertir-les en realitat: va retratar les mans d’un jove collint olives a l’oasi de Siwa (Egipte), el rostre d’unes sacerdotesses posseïdes per les divinitats a la Costa d’Ivori o els somriures de dos pastors xerrant a les muntanyes d’Al-Haggar, a Socotra (Iemen). Tot un resum d’anys d'expedicions i aventures que es poden contemplar a l’exposició L’impuls nòmada, de la Fundació Vila Casas, al Palau Solterra de Torroella de Montgrí. Fins al 27 de novembre s’hi mostraran 150 fotografies que, lluny de seguir un ordre cronològic o seqüencial, “són com un viatge que fa el visitant de la mà de Jordi Esteva, on cada imatge té la seva intenció i personalitat”, segons la comissària, Laura Terré. 

Amb tan sols 14 anys, Jean Marie del Moral (Montoire-sur-le-Loir, 1952) va decidir que volia ser fotògraf. Va començar d’ajudant en una empresa d’aeronàutica, però no va ser fins al 1973 que va aconseguir el seu primer contracte al diari comunista L’Humanité. Aquest va ser l’inici de la llarga trajectòria d’un fotògraf que, amb una mirada “càlida, humana i sensible”, ha retratat anònims i grans artistes per tot el món, al llarg de més de mig segle. Un bagatge difícilment superable que ara es pot admirar a través de les 80 fotografies que formen l'exposició Life vest under your seat de la Fundació Vila Casas. La mostra, que es va inaugurar aquest dissabte, es pot visitar al Palau Solterra de Torroella de Montgrí fins a l'1 de maig.

Provocar un incendi és relativament fàcil. El que és difícil és enxampar la persona que l’ha originat. “És complicat perquè, quan comença el foc, el piròman ja no hi és”, admet el subcap dels Mossos d’Esquadra de l’àrea bàsica de La Bisbal d’Empordà, el subinspector Francesc Nieto. Per aconseguir-ho, cal dur a terme una investigació “complexa” amb seguiments, vigilàncies i entrevistes a testimonis. Tot un conjunt d’actuacions que han portat la policia a detenir un veí de Torroella de Montgrí, de 54 anys, com a suposat autor de dotze incendis entre el juliol, l’agost i l’octubre d'enguany al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Segons la interlocutòria de presó, en total es van cremar 763.138 metres quadrats de matolls i bosc; el gran gruix el 22 de juliol, quan les flames van arrasar 75,71 hectàrees del massís i van obligar a desallotjar 150 persones d'una casa de colònies. Els bombers van aconseguir controlar-lo en 26 hores, però van necessitar dotze dies per extingir-lo. 

Era el 23 de juliol de 1980 quan Torroella de Montgrí va acollir el concert de l’orquestra Franz List de Budapest que s’havia de celebrar a Mataró. Amb només 24 hores d’antelació, els montgrins van anar per feina i van decidir que, si no es podia fer al Maresme, ells trobarien un espai. Van parlar amb els capellans de l’època i els van donar permís per organitzar-lo a l’església de Sant Genís. En aquell moment ningú es podia imaginar que aquella actuació es convertiria en la primera pedra d’un festival que duraria més de 40 anys i que aconseguiria portar els artistes més reconeguts internacionalment de la música clàssica i de la música antiga.

El 12 de novembre del 1976 és una data marcada en vermell en la lluita feminista. Aquell dia centenars de dones es van plantar davant del Palau de Justícia de Barcelona sota el crit de “Jo també soc adúltera” per protestar contra una ordre judicial que obligava María Ángeles Muñoz a entregar la seva filla de sis anys als avis paterns. La decisió del jutge es basava en l’article 449 del Codi Civil que condemnava el delicte d’adulteri, però de manera desigual: mentre que als homes només se’ls podia sancionar en cas de mantenir les relacions extramatrimonials dins el domicili familiar, a la dona se la podia condemnar amb fins a sis anys de presó per qualsevol infidelitat. 

S i mirem enrere, aquell projecte Art 2000, presentat per Antoni Vila Casas al Cercle del Liceu de Barcelona el 7 de juny del 2000 -coincidint amb l’obertura del Palau Solterra de Torroella de Montgrí i el llibre de Frederic Amat editat per la Fundació Vila Casas, amb l’avantprojecte de les pintures per a la sala del teatre del Liceu-, manté l’objectiu de fer visible l’art català des de la pluralitat i la diferència, sense caure en les restriccions dels models d’èxit, sempre més enllà, per entrar a poc a poc en tots els refugis aïllats dels artistes. A poc a poc, finalment ja no caldria presentar certificat de vida per saber si eres viu el 2000, i el que tenim ara és un arc de temps cada vegada més ampli, amb cent anys d’art català a través d’una col·lecció que recula fins a l’any 1930.

Un concert sobre Les rutes de l’esclavatge, a càrrec de Jordi Savall i els 28 intèrprets de les seves formacions de música antiga, serà el que obrirà el cartell del 39è Festival de Torroella de Montgrí el divendres 2 d’agost. El seguiran 20 dies atapeïts, amb 14 concerts de música antiga, de cambra i orquestral -i alguna altra perla-, a més d’una vintena de concerts gratuïts en el marc del Fringe. El concert de Savall evocarà la història de la deportació i l’esclavatge a què van ser sotmesos més de 25 milions d’africans durant 450 anys d’història: des del 1444, data de la primera expedició de captura col·lectiva d’africans descrita en un text contemporani, fins al 1888, l’any que el Brasil va abolir l’esclavitud. Aquesta estrena dialogarà amb la que oferirà al Grec: seran dues funcions complementàries i autònomes, i a l’Empordà el repertori se centrarà en els segles XV i XVI. El mateix cap de setmana hi haurà doble protagonisme de Bach: amb l’espectacle de dansa de Maria Muñoz de Mal Pelo, que aquí s’acosta a El clave ben temperat de Bach amb música en directe, i l’Amsterdam Baroque Orchestra & Choir de Tom Koopman, que interpretarà tres cantates, dues de religioses i una de profana.

15 dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat treballen des de les vuit del vespre d'aquest dilluns en un incendi que s'ha declarat a la part baixa del massís del Montgrí, al vessant sud, al terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). El foc està situat a la zona del castell, en un indret boscós i sense nuclis habitats a la vora. Entre les dotacions dels bombers hi ha unitats dels Grups de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF).

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha deixat en llibertat provisional aquest dijous el veí de 36 anys de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) detingut per amenaces terroristes al líder del PP català, Xavier García Albiol, però dicta una mesura cautelar d''allunyament virtual' perquè no torni a insultar-lo per les xarxes socials. La Policia Nacional va detenir-lo ahir a la matinada en el marc d'una investigació secreta de De la Mata amb la Fiscalia de l'Audiència Nacional després que Albiol denunciés a l'octubre una sèrie de tuits, i els líders de Ciutadans Albert Rivera i Inés Arrimadas, pintades a Girona amb amenaces de mort.