"I això és notícia?" és la pregunta que sovint veiem als comentaris de les notícies sobre premsa rosa i cultura pop. I, evidentment, no són notícies que ocupin les portades de diaris, però sí que són qüestions que sovint comentem amb els amics o la família al voltant d'una taula o a la barra d'un bar. I això és el que fem en aquest pòdcast: traslladar-nos a un local per repassar algunes notícies de la crònica social que serveixen no només per mantenir-se al dia de les xafarderies més destacades, sinó també per parlar de l'amor, l'amistat o les ruptures.

És difícil recordar una sèrie espanyola amb un inici tan potent i còmic. El rei d’Espanya, just abans de començar la final de la Copa del Rei, s’espera davant del mirall dels lavabos de l’Estadio Metropolitano. Tancada en un dels vàters hi ha la seva filla, la princesa Pilar, que es nega a comparèixer a la llotja. No vol ser xiulada per les aficions dels equips rivals. El rei la tranquil·litza prometent-li que la televisió abaixarà el so de l’estadi i apujarà el volum de l’himne espanyol i li recorda que tot plegat podria ser pitjor. I la princesa, admirada, li pregunta: “¿Peor que dos equipos de putos catalanes?” Els rivals resulten ser el Barça i el Girona. Més tard, un primer pla televisiu permetrà llegir els llavis de la princesa aguantant el xàfec. I tot això abans dels crèdits inicials.

A l'inici del primer episodi de La vida breve, ambientat a l'Espanya de 1724, veiem com uns pagesos humils entreguen una de les seves truges a uns enviats de Felip V. El fill li pregunta al pare per quin motiu els dona l'animal. L'home respon que "gràcies al rei, tenim tot això". El catacrac de la casa tronada que es desmunta rere seu rebla amb ironia l'afirmació. La vida breve és una producció de Movistar+ que vol acostar-se a un període de la història amb una perspectiva, se suposa, irreverent. Ens endinsem en la cort espanyola del segle XVIII, en un moment insòlit: quan, deu anys després de la fi de la Guerra de Successió, Felip V (Javier Gutiérrez) abdica en favor del seu fill Lluís (Carlos Scholz), de tan sols setze anys. El jove Borbó, però, acaba morint de manera inesperada al cap de set mesos de pujar al tron. D'aquí el títol d'una sèrie que remet tant a Monty Python com a la Maria Antonieta de Sofia Coppola a l'hora de retratar les bambolines de les monarquies sense renunciar al prestigi de les recreacions d'època.

Tot i que els membres de la monarquia espanyola han de tenir un paper neutral quan es tracta de qüestions polítiques, hi ha Borbons que no segueixen aquesta norma, com ara Victòria Frederica. La neboda del rei Felip VI no s'ha pogut estar de comentar a xarxes socials l'esbroncada que va rebre la comitiva del monarca; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president del País Valencià, Carlos Mazón, a Paiporta. Victòria Frederica ha utilitzat Instagram per defensar el seu parent, però, sobretot, per atacar Pedro Sánchez. "El rei, que no té poder executiu, es queda a donar la cara. Pedro Sánchez, que en té, fuig. I així és com es resumeix tot. Un rei que pateix pel seu poble. I un president que el menysprea", diu la filla de la infanta Elena en una story d'Instagram.

El patrimoni de la Casa Borbó no ha estat mai minso. Tanmateix, els diners sempre van preocupar Alfons XIII (Madrid, 1886 - Roma, 1941), Don Joan (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 1913 - Pamplona, 1993) i el rei emèrit, Joan Carles de Borbó (Roma, 1938). Una preocupació que no sempre van dissimular. L'escriptor i aristòcrata José Luis de Vilallonga (Madrid, 1920 - Port d'Andratx, 2007), que va freqüentar Don Joan, explica a les seves memòries que l'avi de Felip VI acostumava a acceptar totes les invitacions per anar a restaurants (ell mai les retornava) i que es feien col·lectes per ajudar-lo. "Les col·lectes servien perquè poguessin viure en bones cases, alimentar-se com cal i, naturalment, tenir una barqueta per veure món", escriu Vilallonga.  

Els titulars dels mitjans es van equivocar de Borbó a l'assenyalar Victòria Federica, filla de la infanta Helena i de Jaime de Marichalar, com a possible companya de Juan Urquijo. Una setmana després que el jove es convertís en el cunyat de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, s'ha fet públic que Urquijo, de 25 anys, manté una relació sentimental amb Irene Urdangarín, filla de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin.

El desterrament de Joan Carles I és cada cop més difús. Aquesta setmana el rei emèrit s'està passejant per Espanya amb tota normalitat. Dimecres va aterrar a Vitòria amb un avió privat provinent de Ginebra, on viu la infanta Cristina, per fer-se una revisió mèdica a la clínica privada del doctor Eduardo Anitua i avui ja es troba a Galícia per participar en la regata de Sanxenxo, la primera de l'any.

“Te n’has assabentat, no, del Monarca?”; “No, quina n'ha fet, ara?”; “S’ha mort!”, comentaven la Pilar i el Pep al creuar-se enmig del carrer. A la Bisbal d’Empordà avui no es parlava d’un altre tema. El veí del poble Albert Solà, que assegurava que era un fill bord de Joan Carles I, rei emèrit d’Espanya, va morir ahir a la nit. Era al bar Pa i Trago del poble baix-empordanès quan, per causes que es desconeixen, va caure a terra. Els treballadors van trucar als serveis d’emergències, però ja no es va poder fer res per salvar-li la vida. “El vaig agafar en braços, va exhalar dues vegades i es va començar a posar morat. Crec que va ser un atac de cor, perquè el meu pare, que també en va tenir un, va morir igual”, explicava el Toni, un bisbalenc que just ahir era al bar quan Solà va morir sobtadament.

La productora de sèries com La catedral del mar o Isabel, Diagonal TV, prepara una nova ficció de 22 capítols sobre la trajectòria de quatre generacions de la família Borbó entre el 1900 i el 2014. Palacio real. Brillo y tragedia de la monarquía española parteix d'una anàlisi feta pel periodista i novel·lista Sergio Vila-Sanjuán i dramatitza les circumstàncies biogràfiques i històriques protagonitzades des de l'any 1900 per Alfons XIII, Joan de Borbó i Joan Carles I, fins a la abdicació d'aquest últim en el seu fill Felip VI. La sèrie plasmarà les vicissituds de la família reial espanyola en l'últim segle, relacionades amb el poder, les passions, el servei al país, la vida a palau, el luxe, el terrorisme, enfrontaments interns, malalties, cops d'estat, fugides precipitades, exilis i traïcions, segons descriu la productora en un comunicat recollit per Efe.

'España de Borbón'

Creada per Albert Pla. En emissió a www.albertpla.com/espana-de-borbon/

www.albertpla.com/espana-de-borbon/“Potser d'aquí cent anys se li permet a algú dir alguna cosa sobre Felip VI. Però mentre segueixi sent rei... poca conya, que te'n vas al talego”, comenta Albert Pla al final del capítol III d'España de Borbón, la sèrie sobre aquesta dinastia monàrquica que ha anat penjat a YouTube aquests últims mesos de confinament. No és el primer cop que el músic s'inspira en els sobirans per a la seva obra, només cal recordar temes ja clàssics com Carta al rey Melchor. Però aquest cop Pla s'estrena com a creador de websèries per fer una bona repassada a les biografies, el llegat i l'empremta d'aquesta nissaga de reis espanyols.

]]>

Joan Carles era un sant a l’altar de la transició i el bipartidisme, i com que aquesta història sosté el sistema, és molt probable que no hagi de viure la mort social que li podria correspondre en una societat democràtica.

]]> Ai, que bé. A la filla d’Elena de Borbó li van comprar una euga. I no la van declarar a Hisenda. I es veu que la manutenció de l’euga va ser pagada per un empresari, Allen Sanginés-Krause, exdirectiu de Goldman Sachs. Però tampoc no va declarar el farratge, ni les ferradures, ni la palla, ni el mosso que la raspallava (sisplau, cap broma, cap equívoc, sobre aquesta frase).

]]>

El tòpic diu que després de la derrota del 1714, els catalans van tornar a apujar la persiana i es van posar a treballar. S’ha volgut atribuir el relatiu progrés econòmic d’aquells anys a la modernitat de l’absolutisme borbònic, sobretot de l’il·lustrat Carles III. La teoria ja fa temps que fa aigües. Ara el catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona Josep M. Torras i Ribé rebla el clau. A través de fonts oficials de la mateixa administració borbònica, desmenteix el suposat avenç material d’aquella centúria i sobretot desmunta la influència suposadament positiva d’un sistema basat en la corrupció institucionalitzada.

]]>

Carlos Lesmes té raó: la presència del rei en l’entrega dels despatxos als nous jutges no era un acte protocol·lari. Felip VI, per supèrbia o per mal assessorament, fa temps que ha oblidat el seu paper constitucional i que posa en perill la institució que pretén defensar. S’equivoca des de l’inici del seu regnat transformant el paper simbòlic i moderador que garantiria la supervivència de la Corona en un factor de desestabilització institucional. Felip VI va trencar el 3 d’octubre del 2017 el seu paper simbòlic i la neutralitat política que la Constitució li atorga, i ho ha tornat a fer ara arrenglerant-se amb el sector de la judicatura que, per encàrrec del PP i per hidalguía pròpia, va decidir potinejar, i deixar que les brutes mans del partidisme potinegessin, l’administració de la justícia.

]]> Dimecres al vespre, en prime time, a La 1 de TVE feien el programa Lazos de sangre, un programa que, segons la definició de la cadena, “repassa la trajectòria dels personatges i les sagues més importants de tots els temps”. El programa consta de tres parts: una tertúlia prèvia, un documental i un debat final moderat per Boris Izaguirre. En total, tres hores d’emissió dedicades a furgar en l’aristocràcia i altres succedanis. Aquest dimecres era el torn dels Windsor, la família reial britànica, un fet una mica insòlit perquè normalment els protagonistes pertanyen a l’entorn ibèric. Amb una selecció de convidats que semblaven trets d’una cafeteria del barri de Salamanca de Madrid, van aprofundir en els conflictes interns del Palau de Buckingham, la vida sentimental del príncep Carles, els complots per acabar amb la vida de Diana, els escàndols del príncep Andreu i les misèries de Guillem i Enric, especialment a partir del relat dels capricis de les seves mullers. El programa era superficial i intranscendent. No marcava les diferències respecte a tants altres documentals estrangers que sí que han investigat en els afers dels Windsor i han accedit a millors fonts. Però l’emissió cridava l’atenció perquè, tenint en compte el gran escàndol monàrquic autòcton que regna ara mateix a Espanya, fa riure que la televisió pública del país es dediqui a fer la bugada dels draps bruts dels Windsor i passi de puntetes pel cas dels Borbons. Quan el rei emèrit va desaparèixer a principis d’agost, TVE va emetre l’endemà un documental francès que tenia amagat en un calaix des de l’any 2016. En aquell moment, quan el documental es va emetre per France 3, el director Miguel Courtois va denunciar la censura de TVE perquè l’únic argument que va donar l’ens públic per no oferir-lo als espectadors espanyols és que el rei, com a emèrit, “ja no era actualitat”. Ara, quatre anys i uns quants escàndols més tard, en plena evasió, el van haver de recuperar perquè no tenien alternativa. Però és evident que el gran documental sobre els Borbons de la televisió pública espanyola no s’ha fet ni sembla que s’estigui preparant. I, en canvi, la cadena inverteix temps i diners a parlar dels Windsor en una mena de safareig frívol. Com a servei públic, és un frau. I, periodísticament, el criteri és lamentable.

]]>

Primer va ser el prefaci i aquesta setmana arriba el pròleg, que no és altra cosa que el segon capítol d'España de Borbón, la videosèrie d'Albert Pla sobre els Borbons que es pot veure al seu canal de YouTube. L'artista de Sabadell explica en aquest capítol com serà la sèrie –"una sèrie històrica", insisteix–, que farà un recorregut per la saga que va començar amb Felip V i que de moment arriba fins a Felip VI.

]]>