Les amenaces de Donald Trump d'envair Groenlàndia han posat en alerta altres països amb presència a l'Àrtic. No pas perquè tinguin por d'una invasió de l'exèrcit estatunidenc, sinó perquè tota l'embrolla del mes de gener al voltant de l'illa àrtica ha posat contra les cordes la unitat i la fortalesa de l'OTAN i ha afegit inestabilitat a una regió cada cop més cobdiciada per les grans potències. Un dels altres territoris estratègics de la regió és l'arxipèlag Svalbard, que pertany a Noruega, tot i que Oslo també veu perillar la seva sobirania, com Dinamarca amb Groenlàndia, malgrat que també és un membre de l'Aliança Atlàntica.

"Fem que el nord del planeta, l'Àrtic, esdevingui una zona de pau. Que el pol Nord sigui un pol de pau. Suggerim que tots els estats interessats iniciïn converses sobre la limitació i la reducció de l'activitat militar al nord en conjunt, tant a l'hemisferi oriental com a l'occidental". D'aquesta manera, fa quatre dècades, Mikhaïl Gorbatxov apostava per "una reducció radical del nivell de confrontació militar" a l'extrem septentrional de la Terra. En un cèlebre discurs des de Múrmansk, l'últim líder de la Unió Soviètica subratllava la importància de l'Àrtic per poder avançar cap a un món més cooperatiu: "L'Àrtic no és només un oceà [...]. És on es troben les regions euroasiàtica, nord-americana i Àsia-Pacífic, on les fronteres s'acosten i es creuen els interessos dels estats que pertanyen a blocs militars mútuament oposats i no-alineats".

(Aquesta entrevista es va publicar el 10 de novembre de 2025, abans de l'última amenaça de Donald Trump de conquerir Groenlàndia)

A la riba del llac Tiktalik, a l’Àrtic occidental canadenc, el desglaç del permagel ha provocat dues esllavissades enormes que s’han endinsat a l’aigua i han obert grans cràters a la tundra. Tenen uns centenars de metres d’amplada i la mateixa profunditat.

Thorsten Markus és el cap del Programa de Ciència de la Criosfera de la NASA. Atén les preguntes de l'ARA per videotrucada des de Washington, on hi ha la seu de l'Observatori de la Terra de la NASA.

Fa temps que es preveu que l'Àrtic es quedarà sense gel a l'estiu; el dubte era a partir de quan passaria. Ara un nou estudi publicat a la Nature Reviews Earth & Environment anticipa que serà entre el 2035 i el 2067. En aquell període serà quan la massa de gel que cobreix el pol Nord es desfarà completament el mes de setembre, quan acostuma a arribar sempre al seu pic més baix, per tornar-se a formar de cara a l'hivern. L'estudi prediu que el primer estiu que l'Àrtic es quedarà sense gel serà en aquesta mateixa dècada, però seria un fenomen puntual. En canvi, a partir de l'interval 2035-2067 ja tindria lloc com a fenomen anual.

Ramon Larramendi va trepitjar l'Àrtic per primera vegada amb poc més de 18 anys. El va moure l'esperit d'aventura. Avui en fa prop de 40 que viatja a les regions polars, i ha dedicat bona part de la seva vida a desenvolupar un trineu de vent que permet viatjar per sobre del gel amb zero emissions. Un projecte que queda retratat al documental Anori, windsled inuit, que es va estrenar al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló i que ha de servir per ajudar a fer investigació científica a la zona i a lluitar contra l'emergència climàtica.

Les imatges d'un os polar famolenc i agonitzant sobre una terra groga van donar la volta al món l'any 2017 i van servir per elevar l'alerta sobre l'emergència climàtica. Dos anys després, fins a 52 ossos polars envaïen una ciutat russa a l'Àrtic a la recerca de menjar. Són molts els successos que de forma recurrent fan sonar l'alarma pel futur d'aquest gran animal, convertit gairebé en símbol del canvi climàtic. Però aquest cop és un estudi científic publicat a la revista Nature el que adverteix que si el ritme de desgel a l'estiu continua la tendència actual, els ossos polars corren un risc real de morir de fam. Segons l'anàlisi, aquests animals no tenen estratègies d'adaptació per poder passar tant de temps sobre terra ferma com es preveu que els caldrà en el futur.

Cada cop són més habituals les situacions de temperatures extremes a l'Àrtic, però no és gens habitual que dues etapes de temperatures exageradament altes es produeixin gairebé simultàniament al pol Nord i al pol Sud, com ha passat durant el tram central del mes de març. Al voltant del dia 18 un dels anomenats rius atmosfèrics que partia del sud-est d'Austràlia va provocar una brutal pujada de la temperatura i una gran aportació d'humitat a l'est de l'Antàrtida. Les anomalies de temperatura van arribar a fregar els 40ºC.

Quan el 19 de febrer el vaixell rus Christophe de Margerie va fer història travessant l’Àrtic per primer cop en un mes de febrer, ho va fer enmig de la foscor de la nit polar -que a l’hivern dura les 24 hores- i sobre un oceà gelat de color blanc. Amb aquest viatge experimental, Rússia va provar -i confirmar- la seva capacitat de portar gas natural liquat a la Xina durant tot l’any, i no només en els pocs mesos d’estiu que fins ara obre la ruta del nord-est. Amb el buc reforçat per tallar el gel, el Christophe de Margerie havia travessat l’Àrtic al gener, en un altre rècord històric i sense necessitat de cap trencaglaç, per anar de Rússia fins al port xinès de Jiangsu, on va descarregar el gas natural. Va trigar 11 dies. El viatge de tornada a Rússia al febrer va ser més llarg i sí que va necessitar un trencaglaç en l’última part del trajecte. Però, tot i la dificultat, la proesa marítima russa obre una nova frontera per a la navegació a l’Àrtic. Demostra que la ruta que connecta Europa i Àsia a través del pol Nord és cada cop més transitable, a mesura que el desglaç accelerat pel canvi climàtic transforma el blanc de l’Àrtic en blau.

La crisi climàtica ha obert noves rutes marítimes a l'Àrtic que, irònicament, s'estan fent servir per transportar combustibles fòssils. El pas obert pel desglaç acaba d'assolir una nova fita històrica que evidencia el ritme accelerat de l'escalfament global. La fita és doble: per primer cop un vaixell de càrrega ha pogut travessar el pol Nord per la ruta nord-est en gener i en febrer. La nau russa Christophe de Margerie, carregada de gas natural líquid, va arribar a la Xina a través d'aquesta ruta el 26 de gener sense necessitar l'ajuda de cap trencaglaç, i el 19 de febrer havia aconseguit tornar a Rússia pel mateix camí (aquest cop sí, amb l'ajuda d'un trencaglaç en l'última part del trajecte). Els dos viatges, el d'anada i el de tornada, suposen nous rècords de navegació polar.

Tot i que a casa nostra la tardor ha començat amb un fred que no havíem tingut en més d'una dècada, a escala global la temperatura del planeta continua escalant fins a valors inèdits. Aquesta setmana les dades d'extensió de gel de l'Àrtic han tornat a situar-se en mínims històrics per ser a mitjans d'octubre.

L'extensió de gel a l'Àrtic aquest mes de setembre ha sigut de 3,9 milions de quilòmetres quadrats, 2,7 milions de km² per sota de la mitjana del període 1981-2010 (un 40% menys), segons el Servei de Canvi Climàtic. Es tracta del segon rècord pel que fa a poc gel en un setembre des que es van iniciar les observacions amb satèl·lit l'any 1979. El rànquing l'encapçala el setembre del 2012. Aleshores la superfície glaçada va arribar a ser la meitat del que seria normal per a l'època.

Les imatges d’un ós polar famèlic i agonitzant van fer la volta al món el 2017: una dramàtica alerta més de l’emergència climàtica. L’any passat va ser una invasió d’óssos polars en un arxipèlag al nord de Rússia, i les imatges d’alguns entrant a les cases que els veïns van compartir a les xarxes socials. Fa anys, de fet, que els contactes entre óssos polars i humans es van incrementant, a mesura que els animals es desplacen cada cop més al sud a la recerca de menjar. La seva temporada de caça s’escurça any rere any per la pèrdua del gel marí, que cada cop dura més mesos a l’estiu.

Rècord de gasos contaminants a l'atmosfera de l'Àrtic a causa dels enormes focs forestals que cremen en un extens territori del pol Nord. És l'alerta que fan en un informe científics europeus que han analitzat el registre de dades recollides els últims 18 anys.

Les autoritats russes investiguen la gran companyia minera Norilsk Nickel pel vessament massiu de residus tòxics en una zona verge de la tundra de l'Àrtic. Membres de Greenpeace i periodistes del diari independent rus Novaia Gazeta han publicat vídeos enregistrats aquest diumenge, 28 de juny, que mostren grans canonades metàl·liques que expulsen litres i litres d'aigua tòxica enmig dels arbres i al riu Haraelah, que va a parar al llac Piasino. Acompanyats d'un extreballador de Norilsk Nickel, els periodistes i activistes mostren com les canonades procedeixen de la planta de Talnakh, propietat de Norilsk Nickel, i expliquen que el vessament conté altes dosis de metalls com ara níquel, cobalt i cobre, a més d'àcid sulfúric.

La ciutat siberiana de Norilsk ha declarat l’estat d’alarma pel vessament de prop de 20.000 tones de dièsel al riu Ambarnaia. Mitjans russos apunten que la possible causa de l’accident del tanc de combustible és la pèrdua de permagel. Aquest tipus de sòl té capes congelades que amb el canvi climàtic s’estan fonent a tot el planeta. I és que a finals de maig es registraven temperatures de fins a 30 graus a l’Àrtic rus, totalment anormals en aquesta zona del planeta. No és el primer cop: fa uns quants estius que la calor que hi ha fet ha sigut insòlita.

L es petjades d’os polar sobre la neu es veien a través del finestral, mentre corria a la cinta del gimnàs del vaixell. A bord del trencaglaç laboratori més gran del món, l’oceanògrafa catalana Nicola Sabata va poder explorar territoris inhòspits, més al nord d’on han arribat mai la majoria de científics del món. Amb només vint-i-sis anys, es va embarcar en el vaixell insígnia de la recerca científica xinesa, el Xue Long, que vol dir Drac de Gel. I mentre experimentava amb una nova tecnologia per mesurar els efectes del canvi climàtic, va entomar també el repte de fondre’s durant dos mesos en una cultura científica i humana radicalment diferent de la seva -amb competicions de karaoke i tot-. Sabata era l’única europea del vaixell, enviada pel Laboratori d’Oceanografia i el Clima (Locean) de la Sorbona de París juntament amb un enginyer tunisià, els dos únics estrangers dins d’una expedició nacional xinesa de més de 120 persones, entre científics, tripulants, periodistes i fins i tot una animadora per al temps d’oci.

La temperatura mitjana d'aquest octubre passat ha estat 0,98 ºC per sobre de la mitjana del segle XX, segons la NOAA. Això l'ha convertit en el segon més càlid des que es tenen registres, l'any 1880. De fet, tan sols ha quedat a 0,06 ºC de l'octubre del 2015, el capdavanter del rànquing.

170 anys després de la seva desaparició, s'han pogut veure les primeres imatges del vaixell 'Terror', enfonsat a l'Àrtic. L'any 1845 el capità John Franklin va comandar una expedició a bord d'aquesta embarcació que tenia com objectiu recollir dades sobre el magnetisme a l'Àrtic canadenc i, alhora, intentar fer la travessia del Pas del Nord-Oest, una ruta marítima que connecta els oceans Pacífic i l'Atlàntic a través de l'oceà Àrtic. La història del vaixell va inspirar la sèrie de televisió 'The Terror', produïda per Ridley Scoot i emesa pel canal AMC.