Nou vegades ha repetit el portaveu de Podem, Pablo Fernández, la "mà estesa" dels liles per anar en coalició amb Esquerra Unida (EU) i Moviment Sumar a les eleccions d'Andalusia del 17 de maig. I és que després de dues sonores patacades a les urnes a l'Aragó i a Castella i Lleó –amb menys de l'1% dels vots–, Podem fa un gir de 180 graus a l'estratègia dels últims mesos i, per primer cop, s'obre a aliar-se amb el partit de Yolanda Díaz en una cita electoral. Aixeca així el veto que havia imposat a Sumar i que havia fet descarrilar altres enteses: "Amb tots els actors", ha deixat clar en roda de premsa. L'oferta, que arriba a quatre dies perquè acabi el termini per registrar coalicions, no canviaria el número 1 de Per Andalusia, el líder d'EU, Antonio Maíllo.

Yolanda Díaz ha renunciat a encapçalar l'espai a l'esquerra del PSOE sense que hi hagi un relleu clar. Després de les tensions internes que va generar el personalisme de Sumar el 2023, l'estratègia de cara a les eleccions previstes el 2027 s'ha capgirat. La prioritat són ara les aliances entre els partits i, en últim terme, arribarà el nom del cap de llista. De moment, Comuns, Més Madrid, Esquerra Unida i Moviment Sumar han anunciat que aniran en coalició –sense concretar encara com i amb quines cares– amb l'objectiu que s'hi afegeixin altres formacions com Podem, Compromís, Chunta Aragonesista o Més per Mallorca. El pas al costat de Díaz deixa via lliure a desplegar nous lideratges en un projecte que es presenta com a més coral. Qui podria rellevar-la?

El debat sobre la unitat a l'esquerra del PSOE ha ressorgit amb força en els últims dies. La crida a no dispersar el vot progressista feta dimecres per Gabriel Rufián de cara a les pròximes eleccions generals ha ressonat aquest dissabte en un altre acte a Madrid. Comuns, Més Madrid, Esquerra Unida i Moviment Sumar han escenificat que tornaran a concórrer plegats en els comicis previstos el 2027 amb una expectació amplificada per la proposta del republicà. Si bé el plantejament d'aquestes formacions va per un carril diferent del del portaveu d'ERC al Congrés i no hi ha expectatives reals de sumar-hi els independentistes, la nova coalició electoral —encara en un estadi molt inicial— ha reivindicat aquesta necessitat de ser com més actors millor en una única candidatura. "No tancarem la porta a ningú", han afirmat. En aquesta crida sí que hi ha la voluntat —ara per ara quimèrica després del traumàtic trencament a l'inici de la legislatura— d'atraure Podem. També altres partits amb qui ja s'han ajuntat anteriorment com Compromís, Més per Mallorca o la Chunta Aragonesista. D'aquests, només els valencianistes han assistit a la presentació en la qual la gran absent ha estat Yolanda Díaz.

Fa temps que l'esquerra del PSOE ha engegat una operació de renovació. Sumar, el moviment ciutadà que Yolanda Díaz va impulsar l'abril del 2023, va convertir-se precipitadament en una coalició electoral de cara al 23-J per aixoplugar progressistes d'arreu de l'Estat. Però gairebé tres anys després ha perdut l'empenta que tenia en un inici. Des de la unitat d'aquell moment, la galàxia de Sumar ha patit un divorci irreconduïble amb Podem; la deserció de part de Compromís; tres desfetes electorals a Galícia, al País Basc i a les europees, i ha desprès una polifonia en temes cabdals sense aconseguir la seducció que buscava. Ara bé, les esquerres no tiren la tovallola i s'han conjurat per reflotar-se. Des de fa mesos, amb especial èmfasi en les últimes setmanes, Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i Comuns –els quatre partits amb presència al consell de ministres– estan mantenint converses per fer una actualització global necessària a l'aliança de cara a les futures eleccions generals. Ara bé, el nou horitzó es dibuixa després que Podem se n'hagi separat i Compromís se n'hagi distanciat, sense un lideratge definit i amb dubtes profunds sobre el rol que ha de tenir Yolanda Díaz.

Els mals resultats electorals que Sumar ha encaixat des del seu llançament com a marca han fet que els partits a l'esquerra del PSOE obrin un període de reflexió sobre quin ha de ser el seu futur. Encara no hi ha eleccions generals a la vista, però Esquerra Unida, un dels integrants de la coalició, ja demana públicament anar "més enllà" de Sumar i articular una alternativa per a quan arribi el moment en què el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, cridi la ciutadania a les urnes. Ho ha fet el líder d'Esquerra Unida, Antonio Maíllo, en una intervenció aquest dissabte davant de la coordinadora de la formació, que fa mesos que marca perfil respecte del partit de Yolanda Díaz. És una crida dirigida a Sumar, però també a Comuns, Més Madrid, Compromís o la CHA. També a Podem, tot i que el partit lila es desmarca d'aquest espai, amb qui va oficialitzar el seu divorci al passar al grup mixt poc després de les eleccions generals.

Els gairebé 88.000 aragonesos que a les eleccions generals de 2023 van optar per la papereta de Sumar es trobaran amb un dilema a les pròximes eleccions autonòmiques, el 8 de febrer. Si en aquella ocasió van poder votar una candidatura unitària de les forces a l'esquerra del PSOE, ara hauran de triar entre tres llistes diferents: la d'Esquerra Unida i Sumar, la de Podem i la de la Chunta Aragonesista (CHA) i Verds Equo. A aquesta trencadissa s'hi afegeix el fet que, mentre competeixen electoralment, la Chunta seguirà integrada dins del grup de Sumar al Congrés. De totes tres formacions, la CHA és ara mateix qui més pes té a les Corts de l'Aragó: té tres diputats, per davant de Podem (1 diputat) i Esquerra Unida (1 diputat). Per acabar-ho d'adobar, el candidat de la CHA és ni més ni menys que Jorge Pueyo, diputat al Congrés i, per tant, membre de Sumar a la cambra baixa.

La unitat a l'esquerra del PSOE que va aconseguir Irene de Miguel a Extremadura va pel camí de convertir-se en un miratge. Unides per Extremadura és la coalició que va sumar Podem, Esquerra Unida i Aliança Verda sota el mateix paraigua –Sumar no es va presentar i hi va donar suport–. I és també la suma que va permetre injectar optimisme a un espai que no passa pel seu millor moment arran de la trencadissa entre Sumar i Podem, i en un moment en què la demoscòpia li pronostica una davallada a escala estatal. Per això, els resultats d'Extremadura, en què Irene de Miguel va fer créixer tres escons la coalició unitària, són un petit oasi que, ara per ara, es fa difícil de replicar en altres territoris que tenen eleccions autonòmiques a la vista, com ara Andalusia, però també a tot l'Estat, on la unitat que Yolanda Díaz va teixir per les eleccions del 2023 està debilitada: Podem va trencar amb Sumar, i Esquerra Unida s'allunya cada vegada més de Díaz.

La relació entre el PSOE i Sumar titubeja en un dels moments més crítics de la legislatura arran de la proliferació de casos de presumpta corrupció i assetjament sexual que esquitxen i assetgen els socialistes. “Aquesta crisi pot ser l’última”, reconeix un diputat del grup parlamentari de Yolanda Díaz, que creu que o se “surt amb canvis” o s’entrarà en una “inèrcia” en la qual “no hi haurà temps de reacció” abans de les pròximes eleccions. Sumar, en aquest sentit, continua reclamant una "remodelació" de l'executiu per encarar el que queda de la legislatura, tot i que de moment rebutgen públicament sortir de l'executiu. Amb tot, hi ha debat intern i un dels partits que conformen aquest espai, Esquerra Unida, no ho descarta: "Tots els escenaris estan oberts". Fonts consultades per l'ARA expliquen que ja hi ha veus d'aquest espai que aposten per una sortida del govern.

La posició dels partits espanyols a l'esquerra del PSOE sobre el rearmament europeu és, teòricament, la mateixa: Sumar i Podem el rebutgen i, a més, són partidaris que Espanya surti de l'OTAN. Tanmateix, i en lloc de fer pinya, Podem carrega les tintes contra el seu exsoci per no pressionar prou dins del consell de ministres perquè Espanya es desmarqui dels plans de la Comissió Europea de mobilitzar 800.000 milions d'euros en defensa i del mandat de l'Aliança Atlàntica d'arribar al 2% del PIB de despesa en seguretat. Sumar fa equilibris i veu de reüll com un dels socis de la coalició, Esquerra Unida, aixeca el cap per disputar-li la bandera antimilitarista davant les veus que consideren que el partit de Yolanda Díaz és massa tou. Ja va passar en la crisi que es va obrir dins de l'executiu pel contracte d'Interior de compra de munició a Israel, i que la Moncloa va ordenar cancel·lar a correcuita després que Esquerra Unida fes el crit d'alerta. Ara, el partit ha posat en marxa un full de ruta propi en matèria de seguretat per evitar que la guerra a Ucraïna operi com a cavall de Troia del que, per a ells, és l'agenda dels Estats Units. I ho està fent, també, des de Barcelona.

Yolanda Díaz està citada a les set de la tarda a l'Auditori Pilar Bardem del municipi madrileny de Rivas. És la seva tercera, i última, aparició en una campanya a la Comunitat de Madrid plena d'equilibris en què dona suport a dues formacions que s'enfronten aquest 28-M: Podem i Més Madrid. També a Rivas, un municipi que no ha triat a l'atzar per ser-hi aquesta tarda: és l'oasi de l'esquerra madrilenya des de fa més de trenta anys. Amb 92.000 habitants, des del 1987 hi governa l'esquerra ininterrompudament, i en concret des del 1991 és l'únic municipi de la Comunitat on Esquerra Unida té l'alcaldia. I aquesta tarda la vicepresidenta segona i ministra de Treball ha volgut ser-hi per fer campanya per la candidata d'aquesta formació, Més Madrid i Equo, l'actual alcaldessa, Aída Castillejo. Com el 2019, Podem es torna a presentar en solitari.

Quan hagi passat per Andalusia i les Canàries, Yolanda Díaz ja haurà culminat el procés d'escolta que va començar el juliol de l'any passat per llançar Sumar, el seu projecte polític. Posarà punt final a un camí que ha estat relativament plàcid: Díaz s'ha permès banys de masses en bona part dels actes, que s'han convertit en mítings i que ha combinat amb reunions més reduïdes i sectorials. Ara li arribarà l'hora de la concreció. Haurà de presentar formalment el contingut polític del projecte, la seva candidatura i sobretot abordar la negociació amb els partits de cara a les eleccions generals, segurament el pas més difícil. El conflicte amb Podem ha anat ressonant al llarg d'aquests mesos, però és ara quan la vicepresidenta segona i ministra de Treball haurà d'afrontar-lo de cara.

El líder d'Espanya 2000 i advocat que exerceix l'acusació contra Mònica Oltra, José Luis Roberto, va ser condecorat el darrer dimarts per la policia de Paterna (Horta Nord), en un acte que les formacions polítiques d'esquerres no han dubtat en criticar: "És un insult per a la democràcia", afirmava Rosa Pérez Garijo, coordinadora general d'Esquerra Unida. "És intolerable que es condecore una persona que va participar en actes violents, en un assetjament públic a una dona amb dos fills i que està imputat per delictes d'islamofòbia", reclamava Joan Baldoví, que anunciava que Compromís anava a demanar al Ministeri d'Interior que investigaren el cas.

Andalusia havia de ser un precedent valuós per a la confluència que Yolanda Díaz vol teixir a escala estatal de cara a les pròximes eleccions generals. Però el preacord a què van arribar fa un mes Podem, Esquerra Unida, Més País i tres formacions més d’esquerres per presentar-se a les eleccions andaluses del 19 de juny, ha acabat amb tibantors i amb el partit lila, a hores d’ara, fora de la coalició. El cas andalús no fa augurar un camí de roses per al projecte que la vicepresidenta segona vol llançar, després d’ajornar-lo per la guerra a Ucraïna, un cop passin les eleccions a Andalusia –tot i que encara no ha concretat cap data–, i aquest dilluns Díaz s'ha afanyat a marcar-hi distàncies. “El procés d’escolta no té res a veure amb això [Andalusia]”, ha matisat en roda de premsa.

El govern valencià s’esquerda. Nascut ara fa cinc anys i mig, mai ha sigut un projecte completament sòlid, ja que s’edifica sobre una base massa heterogènia, la que formen PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida, com perquè els interessos de cada formació no amenacin periòdicament la seva estabilitat. Mai, però, com ara. I és que a l’epicentre del sisme hi ha els dos pilars sobre els quals s’ha aixecat l'executiu de coalició, el cap del Consell, Ximo Puig, i la vicepresidenta, Mónica Oltra, a hores d’ara totalment enfrontats i incapaços, fins i tot, de mantenir una trobada.

La participació de Joan Josep Nuet a la llista d'ERC al Congrés va agreujar la crisi interna d'EUiA, ja prou deteriorada entre el corrent de l'excoordinador general, amb majoria als òrgans de la formació, i els crítics, encapçalats pel portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena. Nuet va abandonar el lideratge, que va quedar en mans dels seus afins, després de la votació en un consell nacional en què els crítics no van voler participar. Fa un mes, Alberto Garzón va decidir que Esquerra Unida (IU) –el partit estatal– deixava en suspens les seves relacions amb EUiA i recentment s'ha creat un nou "paraigua jurídic" del partit a Catalunya per "continuar amb el funcionament de l'organització fins que es recuperi la democràcia interna a EUiA", expliquen a l'ARA fonts del sector crític.

Els incrits de Podem han donat suport amb un 86,1% dels vots al preacord subscrit entre la formació lila i Esquerra Unida per concórrer conjuntament a les eleccions autonòmiques del 28 d'abril. El 12,03 dels participants hi han votat en contra, i s'han abstingut l'1,83% de les 3.817 persones convocades a validar la confluència electoral.

Era una decisió cantada i la direcció del PSOE s'ha mantingut en el guió establert per Pedro Sánchez el 2016. El PSPV no concorrerà amb Compromís i Podem al Senat. Així ho ha confirmat la subsecretària general de la formació, Adriana Lastra, que ha remarcat que els socialistes es presentaran amb les seves sigles. "Som un partit amb 140 anys d'història i ens presentem a tot Espanya com el PSOE", ha subratllat.

Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) ha acusat Ciutadans "d’absoluta manca de coherència" per "tancar la porta" a la reforma de la llei electoral al Parlament valencià, "en contra del que deia el programa amb el qual es va presentar a les eleccions”. Així ho ha dit Rosa Pérez, coordinadora general de la formació, que ha acusat "el partit taronja de canviar de postura segons com li bufa el vent" i de "voler canviar-ho tot perquè res no canviï”.

Des que el 24 de maig del 2015 Esquerra Unida del País Valencià no va superar el 4,38% dels vots a les eleccions autonòmiques, i va esdevenir així força extraparlamentària a les Corts Valencianes, la formació que des de dissabte lidera Rosa Pérez no ha aconseguit remuntar el vol i ha patit diverses crisis internes que, com ha reconegut la nova coordinadora general, l'han acostat a "la invisibilitat". No és casualitat que, com admeten a la seu del carrer Borrull, els ciutadans no sàpiguen "què opina la formació dels elements més bàsics de la gestió del govern valencià".

"Pot semblar que ens hem quedat tots sols, però no ho estem. Som la gent corrent, treballadora, rebel. ¿Què hi farem si en tancar els ulls ens emocionen els mateixos records?". Així s'expressa el candidat a la presidència del govern espanyol per Unitat Popular - Esquerra Unida, Alberto Garzon, a l'espot electoral de la candidatura, on fa un repàs a diferents esdeveniments històrics que han marcat un abans i un després:des de Salvador Allende fins el 15M, passant per la Revolució dels Clavells portuguesa o les manifestacions del 'No a la guerra'.