"No puc plorar, no puc expressar els sentiments". És el testimoni d'un dels quinze homes, la majoria de més de 70 anys, parlant a càmera directament sobre els abusos sexuals que van patir dins l'Església quan eren nens. Uns abusos que van convertir aquells menors en persones fredes i, aparentment, sense emocions. També una dona narra les agressions que va patir d'una monja en un centre religiós de Navarra. Todos lo sabían és el documental d'Iratxe Pérez sobre la violència sexual dins de l'Església catòlica. Al poble de la directora, Estella-Lizarra, hi viuen poc més de 14.000 habitants i, segons l'autora del documental, hi ha una "estimació de més de mil víctimes" d'abusos sexuals.

Nascudes una a cada punta del món, tres dones es rebel·len contra les cuirasses dels seus destins i les discriminacions que les encadenen pel sol fet de ser dones. Comparteixen el leitmotiv d'apartar-se del camí que tenen marcat per naixement i trobar el seu propi camí. Aquest és l'argument de La trena (publicada en català per Salamandra amb traducció d'Anna Casasses), una de les grans revelacions literàries del 2017 que va catapultar la francesa Laetitia Colombani (Bordeus, 1976) com una escriptora a tenir en compte, fins al punt que s'ha traduït a una trentena d'idiomes.

Va néixer el mateix any que Bruce Springsteen i li va la marxa. És la primera síndica de greuges que ha tingut Catalunya. És una dona acostumada a trencar sostres de vidre. Ja va ser la primera rectora d’universitat al país. Ara com ara, no n’hi ha cap. Per primera vegada des del 1976, aquesta eminent catedràtica de dret penal i criminologia no pot donar classes. El càrrec de síndica de greuges és incompatible amb la docència. Enyora les aules, però no té gaire temps per a la nostàlgia. Ha deixat Arenys de Munt i s’ha instal·lat a Barcelona per anar per feina i per viure els problemes des de primera fila. Li agrada trepitjar el terreny per saber de què parla. Aquesta mare de quatre fills i àvia de set nets reconeix que s’emociona a les residències de gent gran. Diuen, diuen, diuen, que té una recepta secreta de la melmelada.

Esther Giménez Salinas (Barcelona, 1949), és doctora en dret. Va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i rectora de la Universitat Ramon Llull. Aquesta és la seva primera entrevista com a nova síndica de Greuges, càrrec per al qual va ser designada pel Parlament dijous passat.

Diuen que la constància és una de les virtuts d’un ciclista. Potser per això Esther Giménez-Salinas (Barcelona, 1949) puja sovint a la bicicleta. Durant la seva dilatada i constant trajectòria, la jurista, a qui el Parlament ha avalat com a nova Síndica de Greuges, no ha parat de trencar motlles: des de la seva formació, lluny dels cànons del moment; amb la contribució a un disseny pioner del model de justícia juvenil de la Generalitat, basat en la cultura de la justícia restaurativa i molt diferent del de la resta de l’Estat; amb la creació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE), per convertir-se en la primera rectora al capdavant d’una universitat i, ara, també en la primera Síndica.

"Jo entenc el que vostès diuen del pacte, però jo no tinc res a veure amb això, la primera sorpresa vaig ser jo", ha reflexionat Esther Giménez-Salinas després que totes les crítiques dels grups no anessin dirigides al seu currículum –que més aviat l'han lloat– sinó a l'acord a tres bandes entre el PSC, Junts i ERC que li ha obert les portes de la Sindicatura de Greuges. "L'endemà que prens possessió t'has d'oblidar de qui t'ha proposat. A mi no em costarà fer-ho, perquè no soc de ningú", ha defensat tot seguit durant l'examen que ha passat en comissió parlamentària abans que el ple del Parlament aprovi la setmana vinent el seu nomenament. Doctora en dret penal, Giménez-Salinas va ser la primera dona rectora de la Universitat Ramon Llull i abans d'això va ser escollida com a vocal del Consell General del Poder Judicial i va dirigir el Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat i les relacions institucionals de Justícia durant els governs de Jordi Pujol. A més, ha destacat que entre el 1993 i el 1997 va ser membre de la comissió de Política Criminal del Consell d'Europa i també que ha passat pel consell d’administració del Banco Santander i el consell assessor d’Endesa a Catalunya.

L’1 de març del 2019 el llavors president del Parlament, Roger Torrent, comunicava formalment el venciment del mandat del síndic de greuges. Des d’aleshores Rafael Ribó porta 1.173 dies exercint de síndic amb el mandat caducat. Per què? Bàsicament perquè fins ara els partits polítics no han estat capaços de desbloquejar la renovació de l’organisme. Però això està a punt de canviar. El 4 de juny s’exhaureix el termini que ha posat la mesa del Parlament perquè els grups presentin candidats i ja n’hi ha una, Esther Giménez-Salinas, que compta amb la majoria de dos terços necessària per ser escollida.

Després de mesos de negociacions, Esquerra, Junts per Catalunya i el PSC han acordat finalment els noms per renovar els òrgans estatutaris que feia almenys una legislatura que estaven caducats. Després d'una reunió determinant aquest dimecres entre les formacions del Govern i els socialistes, han desencallat els nomenaments de fins a set organismes, entre els quals el Síndic de Greuges. Rafael Ribó, que tenia el mandat caducat des de fa dos anys, serà substituït per la jurista Esther Giménez-Salinas (Barcelona, 1949), amb un ampli recorregut en el món del dret i especialista en l'àmbit penal. El nom de Giménez-Salinas és l'únic, en realitat, que han hagut de consensuar entre els tres partits, ja que el síndic és un càrrec unipersonal. Tal com indica la llei que regula aquesta institució, ha de ser proposat per tres grups parlamentaris i avalat per una majoria de tres cinquenes parts del Parlament. Un llindar de 81 diputats que Esquerra (33), Junts (32) i el PSC (33) superen de bon tros.

Vinc d’una generació -aquests dies en què reapareix en alguns la nostàlgia del franquisme- que va lluitar per un “dret laic”, especialment en l’àmbit penal, que és el més repressiu. Després d’anys confonent la moral amb el dret, amb tipus penals que definien el bé comú concorde amb una moral determinada o amb lleis que castigaven especialment les dones amb l’excusa de protegir-les, creia que aquest era un tema superat. Però llegint la interlocutòria del Tribunal Suprem del 4 de desembre en què es revoca la progressió al tercer grau dels nou presos i preses independentistes, tinc la impressió que hi ha coses que no han canviat.

Els experts consultats per l'ARA valoren de forma positiva el discurs d'Artur Mas en el debat de política general i coincideixen en què la propera campanya electoral se centrarà bàsicament en l'eix nacional, tot i que dubten sobre si altres qüestions més socials també aconseguiran trobar cabuda en el debat entre els candidats.