Esther Giménez-Salinas, síndica de greuges, i Rosa Romà, presidenta de la CCMA

BarcelonaDesprés de mesos de negociacions, Esquerra, Junts per Catalunya i el PSC han acordat finalment els noms per renovar els òrgans estatutaris que feia almenys una legislatura que estaven caducats. Després d'una reunió determinant aquest dimecres entre les formacions del Govern i els socialistes, han desencallat els nomenaments de fins a set organismes, entre els quals el Síndic de Greuges. Rafael Ribó, que tenia el mandat caducat des de fa dos anys, serà substituït per la jurista Esther Giménez-Salinas (Barcelona, 1949), amb un ampli recorregut en el món del dret i especialista en l'àmbit penal. El nom de Giménez-Salinas és l'únic, en realitat, que han hagut de consensuar entre els tres partits, ja que el síndic és un càrrec unipersonal. Tal com indica la llei que regula aquesta institució, ha de ser proposat per tres grups parlamentaris i avalat per una majoria de tres cinquenes parts del Parlament. Un llindar de 81 diputats que Esquerra (33), Junts (32) i el PSC (33) superen de bon tros.

Pel que fa a la resta de càrrecs caducats, les tres formacions polítiques s'han repartit el pastís: han consensuat els nomenaments que, proporcionalment, els pertocaven d'acord amb la correlació de forces sorgida el 14 de febrer i cadascú ha posat sobre la taula els seus noms. En aquest sentit, segons les fonts consultades, la majoria han estat respectats i s'han aparcat els vetos creuats. La majoria de perfils pels quals han optat les tres formacions tenen vincles amb els partits o han passat abans per un càrrec públic de designació política.

És el cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'organisme de qui depenen directament la ràdio i la televisió públiques. Després d'una negociació complicada, sobretot entre Esquerra i el PSC –empatats a diputats–, el pacte ha passat perquè els republicans proposessin la presidència i un altre membre; Junts, la vicepresidència i un altre càrrec, i els socialistes, tres noms més. Un total de set membres. ERC ha optat per suggerir Rosa Romà, presidenta del Col·legi de Marquèting i Comunicació de Catalunya i designada el 2019 pels republicans en un càrrec al Servei Català de la Salut, com a presidenta de la Corporació, mentre que Junts confia la vicepresidència a l'exconsellera de Cultura Àngels Ponsa. La resta de consellers seran Lluís Garriga, Gemma Ribas i Carme Figueras, a proposta del PSC; Lluís Noguera, d'ERC, i Pep Riera, de JxCat.

El Síndic de Greuges ha encallat fins aquest dimecres al matí la renovació, ja que els partits s'han trobat amb la dificultat d'aconseguir una figura de consens per ocupar el càrrec. De fet, la complexitat per arribar a acords que impliquin majories àmplies és el que ha bloquejat durant els últims anys la renovació dels organismes, sobretot la passada legislatura, quan el primer partit de la cambra era Ciutadans i s'havia d'entendre amb els independentistes. Amb la Corporació ha passat una cosa similar, sobretot per l'ànim de control per part de les formacions polítiques. En tot cas, Esquerra, Junts i el PSC han acordat un document de principis per abordar la renovació de la televisió i la ràdio públiques: elegir per concurs públic la direcció dels dos mitjans, garantir el "pluralisme" i la "independència" dels mitjans públics, així com promoure un nou contracte programa de cara als pressupostos de la Generalitat del 2023.

La resta d'organismes, segons fonts parlamentàries, han estat més fàcils de desbloquejar, i si no s'han comunicat encara les figures que es proposen per al Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes i la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), és perquè –asseguren les mateixes fonts– estaven pendents d'algunes confirmacions. Sí que s'han fet públiques les propostes per presidir l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, amb l'exconsellera Meritxell Borràs, així com el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que és "l'autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya" i que serà presidit pel fins ara director d'El Punt Avui i autor del llibre sobre l'expresident Carles Puigdemont M'explico: de la investidura a l'exili (La Campana, 2020), Xevi Xirgo.

Tal com explicava aquest dimecres l'ARA en l'edició en paper, les tres formacions polítiques tenien prevista aquest dimecres una trobada clau per decidir si tiraven endavant la renovació. No han complert la promesa de desbloquejar la situació abans d'acabar l'any –no la portaran al ple extraordinari d'aquest dijous en què s'aprovaran els pressupostos–, però sí que han intensificat els contactes per pactar els noms i deixar encarrilada la renovació per a principis de l'any que ve. Això vol dir que l'acord es començarà a traduir en termes parlamentaris –cada organisme té els seus respectius procediments– a partir del mes de gener del 2022.

No és l'únic acord al qual han arribat. Els tres partits també han informat que faran les modificacions legislatives necessàries per reduir el mandat a sis anys dels organismes que ara mateix en duren fins a nou –és el cas del Síndic de Greuges i el Consell de Garanties Estatutàries–. S'igualaran, així, a la resta d'ens estatutaris.

Com a l'Estat, la renovació dels organismes caducats ha arribat a Catalunya, i també amb propostes de perfils polítics lligats als partits.