Màxima tensió entre el PP i el govern espanyol durant la Conferència de Presidents que se celebra aquest divendres al Palau de Pedralbes de Barcelona. La presidenta del govern madrileny, Isabel Díaz Ayuso, i la ministra de Sanitat, Mónica García, s'han enganxat per la gestió de les residències només començar la cimera, durant la salutació institucional. El xoc s'ha allargat diversos segons, fins que una responsable de protocol les ha separat. Tal com han relatat les parts implicades, la confrontació entre les dues s'ha donat quan García ha anat a fer-li dos petons i Ayuso s'hi ha negat per encaixar-li la mà. "Encara vols fer un petó a una assassina?", li hauria preguntat la popular.

La vigília de la Conferència de Presidents, Isabel Díaz Ayuso fa créixer el pols del PP contra el govern espanyol. La presidenta madrilenya s'ha rebel·lat no només contra el fet que els presidents autonòmics puguin parlar català, gallec i euskera, sinó que també ha rebutjat frontalment via carta la proposta que el president espanyol, Pedro Sánchez, va fer sobre habitatge: triplicar la inversió a canvi que les comunitats blindin el parc públic de forma permanent. Tensa, així, encara més una conferència que els populars ja van portar al límit quan van amenaçar amb una plantada si el govern espanyol no accedia a ampliar l'ordre del dia de la trobada. A banda d'habitatge, universitats i formació professional –els punts que havia previst el govern espanyol–, els conservadors van exigir incloure-hi qüestions com el finançament autonòmic, la condonació del deute autonòmic, el control de fronteres o l'apagada energètica. La reunió d'aquest divendres, doncs, no serà plàcida.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, proposa a les comunitats autònomes triplicar la inversió estatal en habitatge i blindar l'habitatge públic de per vida. Aquesta és l'oferta que ha traslladat als màxims representants autonòmics dos dies abans que divendres se celebri la conferència de presidents. El PP va forçar ampliar l'ordre del dia, que inclourà temes com el finançament, el control de fronteres i l'apagada elèctrica massiva, però el govern espanyol ha llançat una proposta que recondueix el focus de la cimera cap a l'habitatge, una de les dues carpetes que inicialment va proposar tractar-hi (juntament amb les universitats i la formació professional). Tot plegat s'oficialitzaria en un Acord Estatal per a l'Habitatge, segons ha traslladat Sánchez en una missiva als presidents autonòmics aquest dimecres.

No hi haurà plantada dels presidents autonòmics del PP a la Conferència de Presidents. El torcebraç entre el partit d'Alberto Núñez Feijóo i el govern espanyol per la cimera que se celebrarà aquest divendres a Barcelona s'ha saldat amb una solució salomònica: l'executiu central ha acceptat incloure en l'ordre del dia tots i cadascun dels punts que havien demanat discutir els barons del PP, i ells, a canvi, es fotografiaran amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la capital catalana tot just dos dies abans de la manifestació que ha convocat el partit contra el seu govern. El peatge que Sánchez haurà de pagar serà haver de discutir amb els barons del PP temes que no entraven dins dels seus plans, com ara el finançament autonòmic, la condonació del deute, les ocupacions, el control de les fronteres o l'apagada massiva. Els populars també han forçat sotmetre a debat la retirada de les reformes de la justícia i del ministeri fiscal amb què acusen el govern espanyol de voler "blindar la seva immunitat" davant els casos de presumpta corrupció que l'esquitxen. L'executiu ha claudicat, per bé que avisa que hi ha temes "que s'han d'abordar en altres òrgans".

Salvador Illa no ha participat en la conferència de presidents de Santander per confrontar amb ningú –ha dit– sinó amb la voluntat de col·laborar amb l'Estat. Ara bé, no ha desaprofitat l'ocasió per erigir-se en l'antítesi d'Isabel Díaz Ayuso, que encapçala l'oposició al finançament singular per a Catalunya i l'exerceix amb més bel·ligerància. "El model de finançament de Catalunya és el de la solidaritat enfront del model d'insolidaritat d'aquells que practiquen la deslleialtat fiscal", ha replicat en roda de premsa el president de la Generalitat davant les crítiques dels populars, després de cinc hores de reunió amb Pedro Sánchez i els presidents autonòmics. Sense mencionar-la explícitament, Illa ha assenyalat la presidenta madrilenya i la seva política de rebaixes d'impostos, que arrossega la resta de comunitats del PP, com el problema. "Catalunya no fa res mal fet per fer una proposta que no perjudica ningú", ha reblat.

Casualitats del calendari, la convocatòria de les eleccions del 25-N a Catalunya va tenir lloc l’1 d’octubre del 2012, cinc anys abans del referèndum d’independència. Empès per la massiva manifestació de la Diada a favor de l’estat propi i el cop de porta de Mariano Rajoy al pacte fiscal, el president Artur Mas convocava uns comicis anticipats en clau de “plebiscit” sobre el dret a decidir. L’eclosió del Procés sobiranista ja era un fet, però això no va impedir que l'endemà, el 2 d’octubre, assistís a la Conferència de Presidents convocada al Senat. La cita marcaria un abans i un després: en els últims deu anys cap president de la Generalitat ha assistit presencialment al fòrum autonòmic. Una dinàmica que Pere Aragonès trenca aquest diumenge a la Palma per l’“excepcionalitat” de la guerra a Ucraïna.

El president Pere Aragonès assistirà finalment a la Conferència de Presidents autonòmics que se celebrarà aquest diumenge a l'illa de La Palma. Així ho ha anunciat aquest dijous en roda de premsa, argumentant la necessitat de "treballar en tots els espais" davant la situació d'"excepcionalitat" derivada de la guerra a Ucraïna. En aquest sentit, ha reclamat que la trobada sigui un espai de "treball, coordinació i acords" en relació amb l'acollida de refugiats ucraïnesos i l'impacte econòmic derivat de la invasió russa. "Esperem que hi hagi capacitat de decisió i que no sigui un espai merament informatiu", ha afegit.

Confirmada l’absència de Pere Aragonès –que va aprofitar el dia d’ahir per visitar la secretària general adjunta d’ERC, Marta Rovira, exiliada a Ginebra–, el PP pretenia que la 24a conferència de presidents celebrada ahir a Salamanca servís per evidenciar les mancances, les contradiccions i el desgast del govern de Pedro Sánchez en una trobada que el cap de l’oposició, Pablo Casado, va titllar de “frau”, “fake” i “acte de propaganda” fins i tot abans de celebrar-se. La nit anterior, el líder del PP va desplaçar-se a la Plaza Mayor de Salamanca per fer-se la seva pròpia foto amb els presidents populars enmig de crits de suport que van contrastar ahir amb el insults amb què va ser rebut el president espanyol per a la foto de família oficial. Però Pedro Sánchez va trobar la manera, un cop iniciada la reunió, de diluir ràpidament el que prometia ser una rebel·lió autonòmica del PP a través de dos anuncis: la compra de 3,4 milions de dosis extra de Pfizer aquest agost per arribar a l’objectiu del 70% de la població vacunada a finals d’estiu i la gestió de més de la meitat dels fons europeus, 10.500 milions d’euros.

La conferència de presidents autonòmics d'aquest divendres San Millán de la Cogoya (la Rioja) corre el risc de quedar coixa per la possible absència del president de la Generalitat, Quim Torra, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i el lehendakari, Íñigo Urkullu. Els dos primers volen que se celebri de manera telemàtica, tal com es va fer durant l'estat d'alarma, però el govern espanyol insisteix que és presencial i que l'ordre del dia mereix que tots els cridats a la cita acudeixin per parlar dels assumptes a tractar cara a cara. Bàsicament, l'evolució de la pandèmia i els rebrots que s'estan produint, així com el fons de reconstrucció europeu, per bé que encara és aviat per saber com beneficiarà les diferents comunitats autònomes.

Des que va arribar a la Moncloa, Pedro Sánchez ha presentat la reunió de la conferència de presidents com una oportunitat per al diàleg amb Catalunya. Però ja fa dos anys que és president i, tot i tenir el rècord d'haver reunit més cops tots els presidents autonòmics a causa de la pandèmia del coronavirus –catorze durant l'estat d'alarma–, encara no ha celebrat cap reunió presencial. El govern de Mariano Rajoy, al seu torn, en va fer dues: una durant la primera legislatura i una última el gener del 2017 en què no van participar ni el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ni el basc, Iñigo Urkullu.

El ministeri de Sanitat torna a posar deures, i amb urgència, a les comunitats. Si volen aconseguir passar a la fase 1 de la desescalada a partir de l'11 de maig, quan ja es permetran les reunions d'amics i familiars de fins a 10 persones en domicilis particulars i la llibertat de moviments per províncies o unitats de referència, tenen temps fins dimecres, 6 de maig, per garantir a nivell hospitalari poder contenir un brot en cinc dies. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha detallat aquest diumenge en roda de premsa telemàtica els únics dos marcadors que seran d'obligat compliment per poder canviar de fase.

Fa gairebé un any, tant el PP com el PSOE feien pinça al Senat durant la Conferència de Presidents, i la van convertir en la millor palestra per solucionar el problema territorial d'Espanya. I més després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, decidís no presentar-s'hi. Al cap de 12 mesos, els socialistes no renuncien a veure la Conferència de Presidents com el millor lloc on solucionar els problemes, però també constaten que la reunió de l'any passat va ser un fracàs.

Carregar contra l'absència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la Conferència de Presidents d'ahir i intentar atreure cap al PP aquells catalans que es puguin sentir "decebuts" perquè el cap de l'executiu català "hagi renunciat a defensar els interessos dels seus ciutadans". Amb aquest doble objectiu, el PP ha celebrat aquest dimecres al Parlament una reunió interparlamentària que ha comptat amb la presència de la cúpula del grup parlamentari al Congrés, capitanejada pel portaveu Rafael Hernando.

Miquel Iceta ha carregat aquest dimecres contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per haver "defugit les seves obligacions" i haver "renunciat a defensar els interessos de tots els catalans" per no anar ahir a la Conferència de Presidents. El primer secretari del PSC ha lamentat l'absència del president català i ha argumentat que "és perfectament compatible desitjar la independència i, mentrestant, defensar els interessos dels catalans dins el marc espanyol".

Ja s’ha celebrat la tan trompetejada Conferència de Presidents autonòmics. Què n’ha sortit? Llegim què n’explica el cap de Política de l’ARA, Maiol Roger: “El resultat és una comissió que busqui un acord en finançament (en política, quan no hi ha res es crea una comissió d’estudi) i un avís de Rajoy alertant que no serà generós amb les comunitats”.

La primera Conferència de Presidents sense representació catalana ha arrencat aquest matí al Senat centrada en el finançament autonòmic. Els presidents de les diferents comunitats autònomes assistents han anat desfilant per la cambra alta espanyola des de primera hora d'aquest matí per tal de participar en la trobada, que es divideix en dues parts: la primera, al matí, deliberativa, i la segona, a la tarda, decisòria.

Un cambrer demana pas entre la munió de periodistes mentre empeny un carret de vins (Rioja) i cervesa. En un dia normal, hauria tingut pocs problemes per moure's lliurement pels passadissos del Senat, però avui, per un dia, són un formiguer de periodistes, polítics i cambrers que treballen –cadascú a la seva manera– per a la Conferència de Presidents. La beguda probablement arribarà a temps per al dinar dels presidents: un bufet amb sis plats de verdura, carn i peix, que vindrà precedit d'un piscolabis de pernil ibèric i ametlles fregides.

El líder del PP català i senador, Xavier García Albiol, ha aprofitat aquest dimarts l'absència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la Conferència de Presidents que se celebra a la cambra alta espanyola per ocupar un espai mediàtic i carregar contra l'actitud del govern en aquesta trobada multilateral.

Ho havia dit per activa i per passiva, però aquest dilluns el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha volgut comunicar també per escrit al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que demà no anirà a la Conferència de Presidents.