"A nosaltres se'ns va oferir una cosa que fins i tot explicar-la em fa vergonya de tan absurd que va ser", explica una de les germanes Tartas, les quals van posar dues querelles per estafa agreujada contra Joan Laporta, Core Store i CSSB Limited després que en les operacions d'inversió que van fer en aquestes societats el 2016 per un valor de 400.000 euros no se'ls paguessin els interessos pactats del 6% ni se'ls retornés el capital invertit. "Ens va dir [Sandra Solé, una de les intermediàries d'aquestes operacions]: «Cobrareu d'alguna manera. He pensat que diré al Barça que us contracti»", afegeix. "Ens va dir: «No, no heu de treballar. Simplement, és un contracte i ells us van pagant»", aporta l'altra germana.

Dues de les denunciants per estafa agreujada contra Joan Laporta i Core Store –una societat vinculada a CSSB Limited, la màxima accionista del CF Reus Deportiu quan aquest va desaparèixer per problemes econòmics– asseguren en una de les seves querelles que una intermediària de les diverses operacions de préstec que van signar el 2016 per un total de 400.000 euros els va explicar que per recuperar els diners hi havia la possibilitat d'entrar a treballar al Barça. "La senyora [Sandra] Solé va proposar als querellants la sol·licitud d'un lloc de treball al FC Barcelona com a forma de recuperar els diners invertits perquè era la moneda de canvi que estaven utilitzant amb altres inversors", afirma l'escrit de la denúncia, a la qual ha tingut accés l'ARA.

Joan Laporta ha declarat aquest matí al jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona com a querellat per una presumpta estafa de 4,7 milions d'euros –avançada en exclusiva per l'ARA al mes de juny– en cinc contractes de préstec signats entre el 2016 i el 2018 relacionats amb les societats CSSB Limited (que va tenir el 57% de la propietat del CF Reus Deportiu abans de la desaparició del club català), Core Store (vinculada a CSSB Limited) i Gedo Distridep (dedicada al comerç a l'engròs). L'actual president del Barça, segons fonts judicials consultades per aquest diari, ha assegurat que ell desconeixia aquestes operacions, de les quals se n'encarregava Joan Oliver, director general del Barça durant el primer mandat de Laporta i conseller delegat de CSSB Limited.

El president del Barça, Joan Laporta, ha rebut una nova querella per estafa agreujada per un cas vinculat a la societat CSSB Limited, una companyia que és investigada per presumptament haver-se quedat diners de diversos inversors a qui prometia altes rendibilitats, de la qual el mandatari blaugrana sempre s'ha desentès. Però els documents als quals ha tingut accés l'ARA mostren que va firmar, almenys en una ocasió, com a representant seu. L'últim cas que s'ha fet públic es remunta al 2017, i segons va avançar El Confidencial, el querellant, A. T. O., va invertir 50.000 dòlars a CSSB Limited a canvi de 1.000 accions al seu nom, però no va obtenir cap informació ni documentació relativa a l'empresa, ni tampoc cap benefici.

L'Audiència Provincial de Barcelona ha acceptat per unanimitat de la sala el recurs d'apel·lació a l'arxivament de la causa per part del jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona per una presumpta estafa de 4,7 milions d'euros relacionada amb uns contractes de préstec que té en l'actual president del Barça, Joan Laporta, un dels set querellats per uns fets que van tenir lloc entre el 2016 i el 2018. Així, la interlocutòria de l'Audiència del 25 de setembre del 2024 -a la qual ha tingut accés l'ARA en exclusiva- determina que "s'acordi la continuació del procediment i la pràctica dels mitjans de prova interessats", entre els quals demana la declaració com a querellat de Laporta.

L'última novetat dels procediments judicials relacionats amb les societats Core Store i CSSB Limited, implicades en la desaparició del CF Reus Deportiu, és que ahir dimarts Joan Laporta no es va presentar a la cita davant la jutgessa a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat per declarar com a testimoni en el cas Albert Ramos, destapat per l'ARA el maig del 2023. Segons fonts judicials consultades per aquest diari, Laporta no va avisar que no es presentaria. En canvi, fonts de l'entorn del mandatari asseguren que ho va fer. Ara, la nova data d'aquesta declaració encara s'ha de precisar. En cas de no tornar-se a presentar, les fonts judicials informen que Laporta podria rebre una multa o el seu acte, fins i tot, es podria considerar un delicte de desobediència.

La possibilitat de guanyar el premi més alt del sorteig de la Primitiva és d'una entre 139 milions. El protagonista d'aquesta història va tenir aquesta sort.

La història que va destapar l'ARA el 5 de maig del 2023 comença en una seu de Bankinter. El tenista Albert Ramos s'asseu davant d'una de les treballadores del banc, que li ven les suposades bondats d'un contracte de préstec amb CSSB Limited, la societat que va dirigir Joan Oliver, exdirector general del Barça. En aquesta mateixa trobada, a Ramos se li mostra un document que informa que en l'operació també hi participen l'actual president del Barça, Joan Laporta; el vicepresident esportiu, Rafa Yuste, i el tresorer durant el primer mandat de Laporta, Xavier Sala i Martín.

La importància al Barça de Bryan Bachner, un dels responsables de la desaparició del Reus Deportiu, no para de créixer. Va entrar al club blaugrana el desembre del 2021 per encarregar-se de l'oficina de Hong Kong, va doblar responsabilitats quan l'octubre del 2022 se li va atorgar també la direcció de l'oficina de Nova York i l'ARA ha pogut saber que, des del passat mes de novembre, també és el director general de Barça Vision, malgrat que l'entitat catalana no ha fet públic aquest nomenament. En els tres càrrecs que ara té en el club blaugrana, Bachner, que treballa des de Barcelona, reporta directament al president Joan Laporta.

La mort del CF Reus Deportiu sembla aquella novel·la d’Agatha Christie on es busca qui és l’assassí i s'acaba descobrint que el van matar entre tots. Ara fa quatre anys, l'any 2018, el club roig-i-negre va ser expulsat del futbol professional enmig d’un circ mediàtic del qual encara no se’n saben tots els secrets. "Va començar un periple judicial que dugué el club reusenc fins a la liquidació l’any 2021. Nosaltres volíem explicar què va passar", explica Andreu Rauet, un dels tres estudiants de la Universitat Rovira i Virgili que han fet un documental parlant amb gairebé tots els protagonistes. Tots els que han volgut parlar, esclar. L’Adrià Tella, l’Andreu Rauet i el Víctor Gómez, els creadors del documental El Cas CF Reus, buscant culpables, han investigat totes les branques d'un cas ben complex, sense voler prendre-hi partit. "La idea era reivindicar l'herència del club. Va morir i se'n va parlar poc, sap molt de greu. Entenc que molta gent tindrà una visió partidista de les coses, més quan hi apareixen persones vinculades al Barça, però no es tracta de criticar uns o altres. De fet, el principal culpable hauria de ser el propietari, Joan Oliver, però és una mort amb molts participants, començant per la ciutat i els aficionats, com jo mateix", admet Rauet.

La pilota va tornar a rodar sobre la gespa de l'Estadi Municipal de Reus. Ara, però, elles són les protagonistes. Les jugadores roig-i-negres van debutar dimarts en un amistós en el que serà el seu estadi, davant la seva afició, amb una gran posada en escena. La Fundació del Reus, creada quan es va dissoldre el club en una clara aposta de futur, ha creat un primer equip femení i hi ha dedicat recursos i espais, com l'Estadi Municipal (fins ara sense activitat futbolística després que el Reus desaparegués).

"El que va passar al Reus és una d'aquestes històries que, si no et passen a tu, no creus que siguin possibles". Encara avui la incredulitat i la irritació no han desaparegut dels aficionats del Reus. Xavi Bartolo, que ocupava la banqueta l'última temporada d'existència del club, se'n fa creus de la situació viscuda. "Ets en un club de futbol en una situació idíl·lica, en un club humil i molt familiar, on no hi ha despeses fora del normal. El club va anar creixent a poc a poc i fent les coses bé i va aconseguir per primer cop pujar a Segona A. Tot funcionava amb normalitat, semblava". Però la situació no era ben bé així.

El jutge que instrueix el cas Oikos ha imputat tota la plantilla del Reus per haver pactat el resultat del partit contra el Valladolid del juny del 2017. El titular del jutjat d'instrucció número 5 d'Osca ha citat com a investigats els 26 integrants de la plantilla després d'advertir indicis que van cobrar una prima de l'Osca per derrotar el Valladolid per 2-0 durant la penúltima jornada de Lliga a Segona Divisió.

El Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD) ha anul·lat el descens administratiu del CF Reus de Segona Divisió B a Tercera Divisió, mitjançant una resolució de l'11 d'octubre a la qual ha tingut accés el portal Iusport.com. La resolució ha causat sorpresa, ja que a l'agost el mateix TAD havia desestimat la proposta cautelar del Reus de mantenir-se a Segona B, cosa que va obligar el club reusenc a inscriure's a Tercera. Amb aquesta nova resolució del TAD, el Reus ha de ser readmès a Segona Divisió B, un fet que serà impugnat per la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), ja que la competició ha disputat diverses jornades i això provocaria una alteració de tot el campionat.

El jutge únic de competició de la Tercera Divisió ha resolt excloure el Reus de la categoria després de veure com el primer equip no es presentava als dos primers partits de Lliga. La vacant generada no s'ocuparà perquè la competició ja ha començat, tal com ha fet saber la Federació Catalana (FCF). El grup català, doncs, quedarà amb 19 equips. En conseqüència, cada jornada un equip sumarà tres punts.

L'empresari Joan Oliver ha enviat als mitjans de comunicació un comunicat defensant-se de les acusacions del nord-americà Clifton Vance Onolfo, el màxim accionista del Reus. Onolfo va comprar el club a Oliver ara farà mig any, quan el club reusenc estava ofegat pels deutes a Segona A. Poc després, el Reus va ser expulsat de la competició i aquesta temporada no podrà jugar a Segona B, ja que Onolfo no ha pogut saldar els deutes necessaris.

Clifton Onolfo, propietari del Reus Deportiu, va assegurar aquest divendres en una roda de premsa convocada al bar de l’estadi després de tornar dels Estats Units que dilluns pagarà a la Federació Catalana de Futbol en metàl·lic els 30.000 euros perquè l’equip pugui jugar a Tercera Divisió. Així, Onolfo va dir que lluitarà per la supervivència del Reus “a Segona B o a Tercera”. El propietari del conjunt del Baix Camp va afegir, a més, que a la Federació Espanyola de Futbol hi ha dipositats 400.000 i 150.000 euros i que ha de ser l’administrador concursal qui decideixi què fan amb aquests diners, si satisfer el deute amb els jugadors del filial o bé fer algun altre pagament que encara estigui pendent.

Clifton Onolfo, propietari del Reus Deportiu, ha assegurat aquest divendres en una roda de premsa que ha convocat al bar de l'estadi després de tornar dels Estats Units que dilluns pagarà a la Federació Catalana de Futbol en metàl·lic els 30.000 euros perquè l'equip pugui jugar a Tercera Divisió. Així, Onolfo ha dit que lluitarà per la supervivència del Reus "a Segona B o a Tercera".

La Federació Espanyola de Futbol va confirmar ahir que el Futbol Club Andorra és l’equip que es quedarà la plaça del Reus Deportiu a Segona B. Els reusencs van perdre el seu lloc a Segona B per no haver fet front al deute que arrossegaven. El club andorrà, propietat de l’empresa Kosmos del central del Barça Gerard Piqué, havia demanat a la Federació cobrir la vacant, i tenia fins divendres de la setmana passada per abonar els 452.022 euros que demanava l’organisme estatal per cobrir aquesta vacant en el calendari de competició. De fet, hi havia més clubs interessats, tots de fora de Catalunya, com el Zamora i l’Intercity, que també havien abonat la quantitat sol·licitada.

L'Hospitalet, equip del Grup 5 de Tercera Divisió al qual per mèrits esportius correspondria la plaça que va deixar vacant el Reus en el Grup 3 de Segona Divisió B, ha anunciat aquest dilluns que no pagarà els 452.000 euros que demana la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) per a aquest lloc i ha instat la resta de clubs que tampoc paguin.