Divendres, la Conferència de Presidents autonòmics va quedar eclipsada pel menyspreu d’Isabel Díaz Ayuso a les llengües cooficials de l’estat. Alguns mitjans van posar l’accent en l’actitud conflictiva de la presidenta de Madrid. A Cuatro, per exemple, resumien el titular amb un “Isabel Díaz Ayuso intenta rebentar la Conferencia de Presidentes autonómicos”. També definien la seva conducta com “un desplante al presidente catalán y vasco”. Per il·lustrar el context d’aquesta situació incloïen el comentari de Salvador Illa en què parlava de la riquesa de les llengües del país: “Entendre això és entendre Espanya”, i ho qualificaven de “toda una pulla a Ayuso”.

La legislatura ha arribat a un punt de degradació que no té retorn possible. Però és un gran error. L’exercici de l’oposició i el control del govern hauria de ser compatible amb el diàleg i la disposició a arribar a acords en benefici de la comunitat. I no és així. Ja s'han cremat totes les naus i s’han enderrocat tots els ponts. Només queda la campanya electoral permanent i la cridòria ambiental. Ho pagarem. En molts aspectes, amb la degradació del sistema i una pèrdua generalitzada de la confiança en els partits i en els seus dirigents. L'alternança en el poder no hauria de seguir la pauta de la destrucció prèvia de l'adversari. Però l'experiència i la pràctica política demostren que en aquests decennis de democràcia a Espanya s'ha anat instal·lant la convicció que només es prospera i es provoquen canvis de cicle per la via de les polítiques de terra cremada.

La Conferència de Presidents de Barcelona d'aquest divendres no passarà a la història precisament per la seva utilitat. Es tracta d'un format que només pot funcionar si hi ha una mínima lleialtat institucional i voluntat política d'arribar a acords transversals, dos ingredients que avui han desaparegut totalment del panorama polític espanyol. La tensió que es respira a Madrid s'ha traslladat per un dia a Barcelona i els barons populars, si bé hi han participat amb correcció, s'han negat a subscriure cap acord i han aprofitat l'avinentesa per demanar eleccions anticipades a Pedro Sánchez, que ja els ha deixat clar que pensa esgotar la legislatura. O sigui, que el bloqueig institucional entre les comunitats autònomes populars i el govern espanyol continuarà sent, de moment, la norma. Una situació que només té uns perdedors, que són els ciutadans d'aquests territoris.

Aquest divendres se celebra a Barcelona la Conferència de Presidents, una trobada que ha tingut lloc en un clima d'alta tensió entre l'executiu del president espanyol, Pedro Sánchez, i el PP, que ha demanat convocar eleccions anticipades. La tensió ha planat sobre la cita: només començar, s'ha produït un moment crispat entre la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i Mónica García, ministra de Sanitat. Ayuso també ha donat la nota a mitja reunió, quan ha decidit abandonar la sala després que s'hi parlés català i euskera. Prèviament havia protagonitzat una encaixada de mans tensa amb el president de la Generalitat i amfitrió de la trobada, Salvador Illa.

El PP és un partit hostil a la llengua catalana, i el 2025 hem de sentir coses com ara “Si parlen en català m’aixeco i me’n vaig” (Ayuso, Madrid) o “És una mica rídícul” l'ús dels auriculars (Moreno Bonilla, Andalusia). A veure, quan Illa i Ayuso es troben en una reunió és normal que parlin en castellà, que és la llengua que saben tots dos. Però quan Illa fa de president i Ayuso fa de presidenta estan ostentant la representació pública, ell d’un país amb llengua pròpia i ella d’una comunitat autònoma. 

El PP tindrà un problema de relat el pròxim cap de setmana. Diumenge es manifestarà a Madrid sota el lema "Màfia o democràcia", però divendres els seus principals líders es reuniran a Barcelona amb el capo d'aquesta suposada màfia, Pedro Sánchez. És cert que han aconseguit imposar els seus punts a l'ordre del dia, però aquest no era l'objectiu de la maniobra: el que buscaven desesperadament els barons populars era una excusa per plantar Sánchez i no haver de fer-se la foto amb ell. La plantada, però, també tenia una contraindicació, i és que suposava plantar també el rei d'Espanya.

S’acosta el final d'any i res permet augurar canvis importants en una dinàmica política que es caracteritza per la distància insalvable que separa els dos grans partits estatals, els que han protagonitzat la governació d'Espanya al llarg de les darreres dècades. El sistema està encarcarat, rígid, sense marge de maniobra per operacions d'Estat que puguin generar confiança entre els ciutadans, bastant farts de sentir parlar de corrupció i d’informatius en els quals els personatges que s’emporten les primeres imatges i titulars són els implicats en investigacions judicials compareixent davant dels jutges.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha donat aquest divendres, aprofitant la conferència de presidents, el tret de sortida al que serà sens dubte una de les grans batalles de l'any vinent: la del finançament autonòmic. Recordem que Espanya porta una dècada amb el sistema caducat. Des de llavors cap govern s'ha atrevit a proposar un model alternatiu, tot i que sobre el paper totes les autonomies critiquen l'actual, que data de l'acord entre el conseller Antoni Castells i la ministra Elena Salgado del 2009, que havia de ser revisat al cap de cinc anys. Com ha passat sempre, ha hagut de ser Catalunya la que tiri del carro i posi propostes sobre la taula. En aquest cas, les coordenades de la batalla es basen en dos acords dels socialistes amb ERC. El primer és producte de l'acord d'investidura de Pedro Sánchez, i marca que l'Estat ha de fer-se càrrec del 20% del deute de la Generalitat. El segon forma part del pacte d'investidura de Salvador Illa, i fixa que Catalunya haurà de recaptar tots els impostos (començant per l'IRPF de l'exercici de 2025) i que la solidaritat estarà limitada pel principi d'ordinalitat.

Entrem en la tercera setmana de guerra a Ucraïna i cal establir l’anàlisi en diversos nivells.

La guerra a Ucraïna sobrepassa la dinàmica de confrontació habitual de la política espanyola. Pedro Sánchez primer va reclamar unitat per la pandèmia i ara el conflicte bèl·lic a l'est d'Europa li ha donat un nou argument per intentar diluir l'oposició. Més o menys, ho ha aconseguit: l'increment de preus i la crisi humanitària han provocat que el president espanyol i els de les comunitats autònomes hagin aparcat les diferències amb l'objectiu de trobar solucions. Fins i tot el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ocupat la cadira de Catalunya a la Conferència de Presidents celebrada aquest diumenge a l'illa de La Palma una dècada després que Artur Mas ho fes per última vegada de manera presencial. No obstant això, el líder català ha evitat la fotografia amb Felip VI i s'ha absentat de la trobada prèvia amb el monarca.

Les relacions Estat-Generalitat han entrat en un nou paradigma des que Pere Aragonès presideix el govern de la Generalitat. Hi ha hagut un desglaç entre els dos executius que s'ha concretat en la taula de diàleg i també en el fet que ERC s'hagi convertit en el soci principal del govern espanyol. El canvi sembla que ara també avança en les relacions bilaterals entre els dos governs: la Comissió Bilateral Estat-Generalitat es va reunir per primera vegada a l'agost després de tres anys de bloqueig. I aquest divendres, a Madrid, la Generalitat ha participat en dos fòrums autonòmics: el vicepresident, Jordi Puigneró, s'ha assegut a la bilateral d'infraestructures i, en paral·lel, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha anat a la reunió preparatòria de la conferència de presidents autonòmics. ¿Això vol dir que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, acabarà participant en la trobada prevista per al gener? "Acabarem de valorar si la seva presència és necessària o no", ha insistit Vilagrà després de la reunió.

A Pedro Sánchez se li han alineat les peces per anar-se'n de vacances amb una bateria de notícies positives per intentar insuflar optimisme i esperança a la segona part d'una legislatura marcada per la pandèmia i intentar així remuntar la majoria d'enquestes, que ja donen una victòria al PP de Pablo Casado. Tot i la cinquena onada i l'augment de morts en llocs com Catalunya, la Moncloa vol transmetre que ja som al final de la crisi del coronavirus. I de moment ho certifica amb les últimes dades de l'enquesta de població activa (EPA), que indiquen que s'ha reactivat la creació de llocs de treball –sobretot entre els joves–; l'augment de fins a un 2,8% del PIB el segon trimestre; i la "medalla d'or en vacunació", en paraules del mateix Sánchez dijous, després d'haver superat el Regne Unit en percentatge de persones amb pauta completa: gairebé un 56%.

Un full amb dos paràgrafs breus. Això és el que el govern espanyol ha transmès a última hora a les comunitats com a ordre del dia de la conferència de presidents autonòmics que se celebrarà divendres a Salamanca amb l'única absència confirmada del president de la Generalitat, Pere Aragonès. L'organització de la trobada està sent durament criticada sobretot pels líders del PP, que descarten fer un pas enrere després de criticar l'absència catalana però alhora rebutgen les formes amb què la Moncloa ha organitzat el conclave, ja que només donarà cinc minuts d'intervenció a cada president autonòmic mentre que el president espanyol, Pedro Sánchez, podrà parlar tant temps com vulgui.

La conferència de presidents de divendres que ve a Salamanca abordarà l'enèsim intent de reforma del sistema de finançament autonòmic: porta vuit anys caducat i ni governs del PP ni del PSOE han aconseguit teixir el consens necessari per actualitzar-lo. Diversos presidents autonòmics ja han avisat que aniran a la ciutat castellana amb les seves respectives propostes. El problema principal és que populars i socialistes no tenen la mateixa idea. De fet, no hi ha consens ni dins dels dos blocs. Mentrestant, per a la Generalitat segueix sense ser una qüestió en la qual vulgui tenir veu, ja que la seva prioritat són les relacions bilaterals amb l'Estat, ja sigui a la taula de diàleg, que se celebrarà el pròxim 13 de setembre, o a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, que s'asseurà el pròxim 2 d'agost.

L'agenda entra la Generalitat i l'Estat abans de vacances es tancarà dilluns que ve amb la reunió de la Comissió Bilateral a Madrid, amb la vista posada ja en la negociació dels pressupostos generals de l'Estat del 2021, que està previst que es presentin a finals de setembre, i la segona reunió de la taula de diàleg pocs dies abans. Però per al govern espanyol, l'agenda oficial d'aquest juliol s'acabarà aquest divendres amb una reunió de la conferència de presidents autonòmics a Salamanca. Tots els líders autonòmics menys dos hi han confirmat la presència. El lehendakari basc, Iñigo Urkullu, ara mateix encara dubta –en l'anterior, celebrada just per aquestes dates de l'any passat a la Rioja–, s'hi va presentar a última hora. Qui ha confirmat ja l'absència és el president de la Generalitat, Pere Aragonès, tal com ha insistit aquest dilluns la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, que ha justificat que la reunió era una mera "escenificació", informa Xavi Tedó.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha reclamat que el Consell rebi "almenys" el 10% –l’equivalent al pes poblacional de l'autonomia en el conjunt de l’Estat– dels 18.400 milions d’euros dels fons europeus que el govern espanyol ha assignat a les comunitats autònomes. Així ho ha dit Puig durant la compareixença posterior a la conferència de presidents autonòmics que s'ha celebrat aquest dilluns per videoconferència i en la qual ha participat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Després de dies de debat al si del Govern pels equilibris entre JxCat i Esquerra, finalment l'executiu ha decidit enviar el vicepresident, Pere Aragonès, a la conferència de presidents autonòmics del 26 d'octubre amb la presidenta de la Comissió Europea, Urusula von der Leyen. Ho ha explicat l'executiu en un comunicat, en què ha afegit que el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, que s'havia erigit com a possible substitut d'Aragonès a la reunió, anirà a la trobada tècnica que hi haurà a la mateixa tarda amb la secretària adjunta de la Comissió Europea, Céline Gauer. Les dues reunions són per abordar el funcionament dels fons europeus, que el govern espanyol ha de repartir entre les comunitats autònomes.

Pedro Sánchez va prometre una legislatura del diàleg i la pandèmia li ha ofert la possibilitat de reforçar les relaciones amb les comunitats autònomes, però a la seva manera i no a gust de tothom. Després de catorze conferències de presidents durant l'estat d'alarma via telemàtica, la quinzena ha sigut la primera presencial i ha confirmat els recels d'alguns líders amb la concepció de cogovernança del cap de l'executiu espanyol. El president de la Generalitat, Quim Torra, ja va anunciar que no hi assistiria, entre altres motius perquè s'arribava a aquestes reunions amb "tot decidit", i en la mateixa línia s'ha expressat la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en relació amb el mètode que s'utilitzarà per gestionar el fons de reconstrucció europeu. "Discrecional", ha dit.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat l'únic absent en la conferència de presidents autonòmics que s'ha celebrat aquest divendres a San Millán de la Cogolla (La Rioja), després que el lehendakari, Íñigo Urkullu, hagi canviat d'opinió i hagi assistit finalment a la trobada. El govern basc i la Moncloa han acordat a última hora l'objectiu de dèficit d'Euskadi -2,6%- i d'endeutament -15,9%-, i precisament això és el que sol·licitava Urkullu com a condició per acudir a la reunió.

El cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta al president Quim Torra i al lehendakari Iñigo Urkullu en què els demana que vagin de manera presencial a la conferència de presidents que tindrà lloc divendres a la Rioja, davant la petició dels dos dirigents que es faci de manera telemàtica. En les missives, Sánchez ha traslladat als dos presidents autonòmics la "necessitat" d'aquesta reunió, en la qual informarà del pla de reconstrucció que va sorgir de l'acord entre els líders europeus.