Ha trigat més de vint anys, però Aena s'està posant les piles per enllestir les compensacions ambientals que tenia pendents de l'anterior ampliació de l'aeroport de Barcelona, la que va suposar la construcció de la terminal T1. Ho fa arran de l'expedient d'infracció que la Comissió Europea va obrir l'any 2021 a Espanya per no haver fet prou per conservar el delta del Llobregat després de les denúncies fetes per Depana. Un clar obstacle perquè l'empresa presidida per Maurici Lucena pugui tornar a ampliar el Prat, amb noves afectacions ambientals que també han despertat el rebuig social i que requereixen el vistiplau europeu.

El gestor aeroportuari espanyol Aena ha explicat que el Tercer Document de Regulació Aeroportuària (DORA III) per al període 2027-2031 inclou un volum d'inversions regulades rècord de 9.991 milions d'euros, i arriba als 12.888 milions si se sumen les inversions complementàries no regulades. Els dos aeroports principals del país acaparen més del 62% de la inversió regulada: Adolfo Suárez Madrid-Barajas rebrà 4.477,4 milions d'euros i Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, 1.765,2 milions, sumant entre tots dos 6.242,6 milions.

El consell d'administració d'Aena ha aprovat la proposta del tercer Document de regulació aeroportuària (DORA III) per al període 2027-2031, que preveu una inversió total de 12.888 milions d'euros, 9.991 milions dels quals corresponen a la inversió regulada i, per tant, es recullen al DORA 2027-2031, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Amb l'acord per al finançament singular a tocar, el Govern obre una nova carpeta clau amb Esquerra. Es tracta de la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, que el consell executiu ha acordat impulsar aquest dimecres en la seva primera reunió després de les vacances de Nadal. Tal com estava previst a l'acord d'investidura amb els republicans, serà un ens especialitzat a través del qual la Generalitat impulsarà polítiques pròpies per disposar d'una "governança integral" del sistema aeroportuari. "La seva creació permet superar la dispersió que teníem en aquests moments", ha explicat la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, en roda de premsa. Amb aquest objectiu, el Govern ha encarregat a un comitè tècnic sota la coordinació d'Aeroports Públics de Catalunya que, en un termini màxim de sis mesos, faci una proposta de modificació de la llei d'aeroports per crear aquest organisme i dels seus estatuts. La creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, doncs, haurà de passar pel Parlament. L'executiu preveu que ja pugui estar en funcionament el 2027.

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha imposat una sanció de més de 10 milions d'euros a Aena per un projecte pilot de reconeixement facial que va dur a terme en aeroports espanyols com el de Barcelona. Es tracta d'una multa rècord de l'AEPD, només igualada per la que va aplicar a Google l'any 2022.

En un aeroport com el de Barcelona que s'encamina cap a un nou rècord anual de passatgers, qualsevol millora suma. A l'espera de si tira endavant el projecte d'ampliació, el Prat es prepara per anar fent més eficient una operativa que acabarà sent més complicada si any rere any es continuen sumant milions de passatgers. Només aquest 2025 espera tancar per sobre dels 58 milions de viatgers, enfront dels 55 milions de l'any passat, que va ser el primer cop que es va superar el límit teòric de capacitat de la infraestructura.

A poc a poc l’ampliació del Prat va tirant endavant, després d’haver aconseguit consensuar el suport de les diferents administracions. El projecte d’Aena afronta ara una de les etapes més rellevants per fer-lo possible amb la licitació per a la redacció del pla director en els pròxims dies. Aquest és el pas previ per poder començar les obres, amb el calendari previst a partir de l’any 2029.

Aena, el gestor aeroportuari, aprofita el bon moment de la demanda de vols. La companyia va tancar els primers nou mesos de l'any amb un benefici net de 1.579 milions d'euros, amb un increment d'un 8,9% respecte al mateix període de l'exercici anterior.

Aena, el gestor aeroportuari de l'Estat, ha decidit deixar el protagonisme sobre l'acord per ampliar l'aeroport del Prat al govern de Salvador Illa. La companyia s'ha limitat a enviar un comunicat de premsa en què s'anuncia el vistiplau del ministeri de Transports i la Generalitat al projecte d'ampliació, i el seu president i conseller delegat, Maurici Lucena, ha cedit la valoració pública als dirigents polítics: Illa a Catalunya, i la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, a Madrid. En anteriors ocasions, Lucena ha celebrat la "valenta reorientació política" d'Illa amb el Prat després que el projecte naufragués l'any 2021 per la falta de consens entre el govern de Pere Aragonès i l'Estat.

Són una rara avis perquè només són vuit noms i cognoms d’un total de seixanta alts directius de l'Íbex-35 els que avui dia assumeixen les funcions de president i conseller delegat dins d'una companyia. D'aquests vuit, el nom i cognom que recentment ha copsat tots els focus ha estat el de Francisco Reynés, president i conseller delegat de Naturgy. Tot i l'intent frustrat el juliol de l'any passat perquè assumís només l’etiqueta de president i tingués un número dos, el mateix Reynés ha allunyat fa poc la idea d'un canvi en la cúpula de l'energètica: “El consell d'administració [actual] és el que el consell ha decidit que tinguem ara”, va afirmar fa dues setmanes, durant la junta general d'accionistes.

És possible fer compatible l'objectiu de descarbonització amb l'enlairament de més avions als aeroports? El president d'Aena, Maurici Lucena, creu que sí. El gestor aeroportuari espanyol és aquesta setmana l'amfitrió de l'edició del 2023 del WAGA, el congrés internacional que se celebra des de dilluns fins demà i que ha reunit prop de 700 delegats d'aquesta indústria a Barcelona per debatre sobre els reptes i assignatures pendents d'un negoci cada cop més qüestionat pel seu impacte ambiental.

"Només el govern de la Generalitat pot rescatar la proposta d'ampliació [de l'aeroport del Prat]". Així s'ha expressat el president d'Aena, Maurici Lucena, aquest dimecres quan se li ha preguntat sobre la possibilitat de reactivar el projecte en el següent DORA III, és a dir, a partir de l'any 2026, quan s'acaba el Document de Regulació Aeroportuària vigent. Lucena veu lluny aquesta possibilitat després del canvi de Govern: "No la volen [l'ampliació], que és legítim, i estem on estàvem fa un any", ha assegurat.

“Escolta, de número dos va un tio que és astronauta”. Aquesta és la conversa que van tenir dos càrrecs del PSC a l’assabentar-se, la tardor del 2012, que el partit acabava de fitxar l’exdirector de l’Agència Espacial Europea per ser el número dos de les llistes al Parlament. Desconegut llavors fins i tot de portes endins, es tractava de Maurici Lucena (Barcelona, 1975), que no era astronauta sinó economista, i que aquesta setmana ha sigut un dels protagonistes de la polèmica de l’aeroport com a president d’Aena.

L'ampliació del Prat. L'AVE a l'aeroport. Els Jocs Olímpics d'Hivern. La línia 9 del metro. El model turístic. No, el lector no ha retrocedit quinze anys en el temps, quan Espanya encara anava bé. Es tracta d'alguns dels temes que es van debatre al col·loqui organitzat aquest dijous pel Círculo Ecuestre sobre la nova ampliació del Prat, amb només dos ponents: el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el president d'Aena, Maurici Lucena. L'acte formava part del cicle "Agendes creuades Barcelona-Madrid" i, com es podia esperar entre dos dirigents del PSC, no hi va haver grans desavinences. Al cap i a la fi, el mateix vicepresident del Círculo, l'exregidor del PP Enrique Lacalle, va comentar al principi que a la trobada hi havia "bons amics", entre els quals l'expresident José Montilla.

El PSC aspira a convertir l'efecte sorpresa en la seva gran arma per a la campanya del 14-F. Després dels bons resultats a les enquestes del canvi de candidat de Miquel Iceta a Salvador Illa, el nou cap de llista ha fet aquest dijous un primer anunci sorprenent de cara al futur: si aconsegueix presidir Catalunya, el seu vicepresident i conseller d'Economia serà Maurici Lucena. L'economista i exdiputat del PSC va ser número dos de Pere Navarro i portaveu parlamentari durant els pitjors anys del partit (2012-2015), és exdirectiu del Banc Sabadell (2004-2012) i, des del juliol del 2018 -després que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa-, presideix Aena, la companyia estatal de gestió d'aeroports. "El pla que els socialistes tenim per a Catalunya compta també amb un equip. Avui us anuncio que el vicepresident econòmic del meu Govern serà en Maurici Lucena", ha anunciat Illa en un missatge a Twitter, poc abans de l'arrencada oficial de la campanya.

Maurici Lucena, president i conseller delegat d'Aena, ha fet una passa endavant i ha enumerat per primera vegada les opcions que té l'aeroport de Barcelona per créixer. Ho ha fet aquest dijous en una conferència al Cercle d'Economia i el mateix dia que a Londres els tribunals han prohibit l'expansió de l'aeroport de Heathrow per qüestions ecològiques. Per a Lucena, però, a Barcelona hi ha "el caldo de cultiu perfecte per, en els pròxims anys, aconseguir obtenir un hub internacional de primer nivell i a l'alçada dels grans hubs internacionals del món", ha explicat. Els referents: Charles de Gaulle (a París), Heathrow (a Londres) i Atlanta (als EUA).

El president d'Aena –la companyia amb participació de l'Estat que gestiona els aeroports espanyols–, Maurici Lucena, ha reconegut aquest dimecres que l'aeroport del Prat és més eficient que l'aeroport de Barajas, a Madrid.

Maurici Lucena va escenificar ahir el que podria haver sigut l’equivalent a un acte final de campanya si l’Íbex-35 també s’hagués abonat al convuls cicle electoral espanyol. Durant la seva conferència al Cercle Financer de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, a La Caixa, el president del gestor aeroportuari Aena va tornar a treure la carpeta que havia desat al calaix quan va deixar de ser la mà dreta de José Montilla al Parlament per tornar al sector privat. “Hi ha un debat apassionant sobre aquest tema, però els vull convèncer de per què funciona”, arrencava. L’argumentari que seguia era la resposta a la pregunta que els mitjans de comunicació no li van poder fer abans de la intervenció: ¿per què el Prat no pot decidir per si sol?

Amb l'arribada del govern de Pedro Sánchez a la Moncloa, el nou executiu va publicar al 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) prop de 600 ordres de cessament i nomenament d’alts càrrecs en només dos mesos de mandat. Ara, però, aquests executius d'empreses de l'Íbex-35 i grans companyies i consorcis públics també perillen en cas que el president espanyol acabi convocant eleccions.

El consell d'administració d'Aena, la companyia que presideix Maurici Lucena, ha escollit com a nou membre l'expolític d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida, que ha acceptat el càrrec, segons ha informat la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.