Ara que el festival Sónar fa setmanes que es va acabar és el moment d’insinuar al lector la relació que pot establir-se entre els convulsionaris que van florir a França al llarg de tot el segle XVIII i l’actitud dels assistents a aquell festival, i d'altres, de música trepidant.

El Sónar ha avançat aquest dijous una seixantena dels artistes programats per a l'edició de 2025, que se celebrarà els dies 12, 13 i 14 de juny a la Fira Montjuïc i la Fira Gran Via 2. L'anunci ha arribat acompanyat d'un vídeo en què unes excavadores es mouen al ritme de la sardana Llevantina, interpretada per La Principal de la Bisbal. Així, amb l'esplendorós so de cobla, el festival va fent desfilar els noms d'artistes que seran presents en la 32a edició. N'hi ha d'habituals al Sónar com Plastikman (un dels àlies de Richie Hawtin), Arca, Nathy Peluso, Eric Prydz, Four Tet i Daito Manabe, i d'altres que hi tornen després d'uns anys d'absència, com el productor nord-americà Skrillez, que compartirà una sessió amb el britànic Blawan.

Tarta Relena és un dels projectes musicals més insòlits i excitants sorgits a Catalunya en els últims anys. Les barcelonines Helena Ros i Marta Torrella, totes dues nascudes el 1994, el van aixecar combinant cant a cappella i intervencions electròniques, tradicions diverses i modernitats fora de clixés, tot plegat amb un repertori lingüístic que va del llatí i el grec al català i el judeocastellà. L'àlbum Fiat lux (The Indian Runners, 2021) i cançons com El suïcidi i el cant van deixar constància de la qualitat d'aquestes sibil·les inesperades responsables, a més, d'un directe certament magnètic. Ara fan un pas més enllà amb la publicació del disc És pregunta, editat pel segell francès Latency. El van estrenar en concert a la Fira de Mediterrània de Manresa, i la presentació a Barcelona serà el 28 de novembre a L'Auditori.

El nom Yoko en japonès vol dir “filla de l’oceà”. Si creiem que el nom fa la cosa, en aquest cas entendrem per què Yoko Ono és inexplorable, inabordable i inesgotable. El seu pare, Isoko Ono, provenia de la família financera Yasuda, una de les més riques del Japó i que tenia una gran influència tant en l’àmbit econòmic com cultural del país. La seva mare, Eisuke Ono, era descendent d’una família imperial i pianista. Amb aquestes referències ja podem deduir que l’entorn de Yoko Ono va ser el d’una família culta i amb un poder adquisitiu alt. Per això, i no és d’estranyar, va aprendre música des de molt petita: tocava el piano i cantava; fins i tot havia cantat algun lied de Schubert. De fet, tota la seva vida va estar envoltada de música i músics; el primer marit, Toshi Ichiyanagi, era compositor; el segon, Anthony Cox, músic de jazz i productor cinematogràfic; i el tercer i últim, John Lennon, un dels quatre components dels Beatles.

Yoko Ono és coneguda per les seves performances participatives, com Cut piece, on el públic interactua directament amb ella. Aquesta peça és una de les obres performatives feministes més famosa de Yoko Ono, que es va estrenar el 1964 al Yamaichi Concert Hall de Kyoto. A Cut piece, Yoko Ono s'asseu a l'escenari amb un vestit. Hi roman immòbil mentre convida el públic a pujar a l'escenari i, amb unes tisores, tallar-li un tros de la roba i endur-se’l. El plantejament és audaç i provocatiu i planteja el consentiment, la vulnerabilitat i la interacció entre l'artista i el públic. Aquest enfocament interactiu pot estar relacionat amb la fusió de diferents aspectes del teatre noh i del kabuki, on l'audiència té un paper crucial en l'experiència teatral.

La identitat japonesa de Yoko Ono ha influenciat la seva manera d’entendre el món des d’Occident i el seu enfocament en la pau i l'activisme social. La història del Japó, especialment en el context de la Segona Guerra Mundial i la recerca posterior de la pau, va modelar moltes de les seves obres i el seu activisme pacifista al costat de qui va ser un dels seus marits, John Lennon. Ella mateixa reconeix que la seva primera obra artística va sorgir arran de la fugida de la seva família quan van marxar de Tòquio el 9 de març del 1945 per anar al camp, fugint de les bombes que queien damunt de la ciutat, amagats en un búnquer. L’única cosa que podia evadir-la d’aquella realitat va ser la imaginació i desitjar amb totes les seves forces tot el que havien tingut i no tenien per sobreviure en uns moments molt difícils de guerra i fam.

Un dels aspectes a ressaltar de l’art contemporani i de les noves tendències ha estat la importància que se li ha donat al procés artístic i creatiu. Crec que posar damunt de la taula tots els aspectes que han inspirat, en el nostre cas, el tema de música conceptual híbrida Yoko Ono’s suite (que es presentarà al Sónar), és una de les coses que trobo més interessants, a vegades, més fins i tot que el resultat final. Per això, en aquest segon article dedicat a desvelar els secrets del procés creatiu és obligat centrar-me en la talaia des de la qual s’ha gestat tota la música. El concepte que he batejat com a “música conceptual híbrida” és deutor de la música programàtica de la segona meitat del segle XIX, en la qual la inspiració a partir d’elements extramusicals i la confecció d’un programa que expliqués la història tractada aproximaven la música als oients. Aquesta és la voluntat d’explicar què hi ha darrere d’aquest tema musical, que s’ha gestat primordialment a partir del feminisme de Yoko Ono.

Sempre m’ha fascinat la figura de Yoko Ono (Tòquio, 1933) com a artista i com a activista. I sempre m’ha fet molta ràbia que, quan a algú se li demana què en sap de Yoko Ono, un 90% de les respostes sempre són la mateixa: “És qui va separar els Beatles”. El mateix Paul McCartney va confessar que Yoko Ono no hi tenia res a veure; John Lennon estava passant per un moment diferent de la resta de membres de la formació de Liverpool i va decidir emprendre un nou camí i separar-se’n.

Després del confinament, un dia prenia alguna cosa en una terrassa sota el sol de la placeta de Can Basté. A uns metres de distància, ajudat per un micròfon i un precari equip de so, un home gran interpretava cançons romàntiques amb més gosadia que talent. Per casualitat va passar per allà el periodista musical Nando Cruz, i es va aturar a xerrar amb mi. Li vaig comentar de broma que aquell cantant de carrer hauria de formar part d'Altres escenaris possibles, el projecte amb el qual el periodista des de fa anys que dona a conèixer realitats musicals que es desenvolupen al marge dels circuits majoritaris. Al meu comentari faceciós, el Nando hi va respondre que precisament li havia dedicat un article a un altre vellet que, en aquella mateixa plaça, utilitzava un radiocasset per posar cançons que feien ballar el veïnat. Segons em va explicar, el senyor Antonio –així es deia– havia mort poc abans, deixant un buit que pel que sembla havia ocupat l'avi cantaire que teníem davant. La cartografia musical del Nando és tan exhaustiva que fins i tot t'espatlla les bromes.

El Sónar no prepara cap acte especial per a la seva 30a edició, que tindrà lloc a Barcelona del 15 al 17 de juny. Tanmateix, fora de les dates oficials del festival, sí que hi haurà una petita celebració: el Sónar crearà la música del Piromusical de la Mercè. "Els 30 anys d'història musical del festival els condensarem en 25 minuts –ha explicat el codirector del festival Ricard Robles–. És una cosa que ens fa molta il·lusió i que serà una mena de regal per a la ciutat i per a tot el país". Robles afegeix que serà "un repte" però també "una commemoració que el 30è aniversari mereixia".

Política, música i cinema. La Generalitat ha anunciat aquest dimarts qui seran les persones i entitats a qui concedirà enguany la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que dona el Govern. D'entre tots els noms se'n podrien destacar cinc: són els de l'expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart; el grup de música Sopa de Cabra; el director de cinema Agustí Villaronga, mort el gener passat; el del cantautor Jaume Sisa i el festival de música Sónar. En total han estat premiades 20 personalitats i 10 entitats.

Una suggeridora campanya a les xarxes socials ja feia pensar que Aphex Twin seria una de les estrelles de la 30a edició del festival Sónar, que se celebrarà els dies 15, 16 i 17 de juny a Barcelona (Fira Montjuïc) i l'Hospitalet de Llobregat (Fira Gran Via). I, efectivament, el padrí de la música electrònica moderna serà al Sónar dotze anys després de l'última visita al festival: el britànic Richard David James, més conegut com a Aphex Twin, estrenarà un nou espectacle a l'escenari principal del festival la nit del divendres 16 de juny.

El SonarHall és l'escenari dels grans moments de la història recent del Sónar, des d'Arca triturant els esquemes del públic al naixement de Rosalía com a superestrella. Des d'aquest dissabte, cal afegir-hi el concert de Maria Arnal i Marcel Bagés presentant Hiperutopia, l'espectacle únic que reinterpreta el seu disc Clamor amb una trentena de veus del Cor de Noies de l'Orfeó Català. L'espectacle prolonga i expandeix el que van fer fa uns mesos a la Sala Oval del MNAC convertint el concert en una celebració ritual de la vida i el cosmos. “Qui no creu en els miracles?”, ha preguntat Arnal al públic, però el miracle és ella, exultant i arravatada, ballant com una fera, arrossegant les noies del cor a una rave lluminosa i còsmica i portant el públic a l'èxtasi. Quina barbaritat.

C Tangana ho reconeixia obertament en una entrevista amb l'ARA: l'actuació que va oferir al Sónar del 2017 va ser “el pitjor concert” de la seva carrera. I això, per a algú amb l'ambició artística d'Antón Álvarez, és sobretot un estímul que l'esperona a doblar l'aposta i superar-se en el seu retorn al Sónar, que aquest divendres ha exhaurit les entrades per rebre el cantant madrileny. No ha sigut l'espectacle de dues hores que el músic va oferir fa uns mesos al Palau Sant Jordi, perquè el context festivaler imposa uns altres codis i durades, però sí un concert exuberant que, en poc més d'una hora, ha integrat les músiques populars d'arrel llatina, flamenca i afroamericana en un concepte revolucionari de xou que no ha regatejat en recursos escènics i ha regalat al públic molts moments memorables i de comunió entre artista i públic.

Els Mossos van arrestar aquest dijous al vespre el cantant de trap Cecilio G. per agressió a l'autoritat dins el recinte del festival Sónar, segons han informat a l'ARA. El festival confirma que el músic es va posar violent, que la seguretat privada va trucar als Mossos a les 21.30 h i que el van intentar reduir, però que ell s'hi va resistir amb cops i amenaces. Com a resultat, un mosso va resultar ferit lleu i també un vigilant de seguretat. Per això va ser arrestat i se l'acusa d'atemptat contra els agents de l'autoritat.

Per al nou truc del Niño de Elche cal una banda simfònica de 50 músics valencians dirigits per Vicent Pérez Coleto, l’electrònica d’Ylia, el llibre En èxtasi. Drogues, música màkina i ball: viatge a les entranyes de la festa (Ara Llibres, 2004) de Joan Oleaque i, esclar, la complicitat del festival Sónar, que és on aquest divendres a les 18.15 h estrena l’espectacle Concert de músika festera. La k és la de la Ruta del Bakalao, i l’esperit fester connecta la música màkina amb “les traques de les falles, les marxes de Moros i Cristians, el Misteri d’Elx i la gresca valenciana de la qual és filla la Ruta”, detalla l’artista.

Per a l'artista digital Davide Quayola, la tecnologia no és una eina per fer realitat una idea. De fet, el treball amb la tecnologia és sovint allò que l'ajuda a descobrir la idea que vol desenvolupar en els seus projectes. "Els meus projectes no comencen amb un esbós, sinó que són el fruit de repeticions i repeticions de processos –explica–. El que ho fa especial és que no soc ni un pintor ni un músic. Per tant, el resultat pot ser un fracàs absolut o bé oferir noves maneres d'abordar un repte creatiu".

Lisboa ha entrat aquest cap de setmana a la llista de ciutats que han acollit una edició del Sónar. L'expansió internacional del festival nascut a Barcelona el 1994 va començar fa vint anys a Londres i ha continuat per un total de 34 ciutats d'arreu del món. Aquest any ja se n'ha fet un a Istanbul, i ara era el torn d'estrenar-se a Portugal, i fer-ho amb un festival amb un centenar de propostes musicals que desplega també la part del Sónar+ amb instal·lacions artístiques i conferències. "La proposta va sorgir de Lisboa. Tot just al principi de la pandèmia vam rebre un mail", recorda un dels directors del Sónar, Ventura Barba. Darrere la proposta hi ha un equip dirigit per João Meneses i la complicitat de l'Ajuntament de Lisboa i del govern portuguès. "La cooperació ha sigut més gran de l'esperada. Estan superagraïts que anem a Lisboa", afegeix Enric Palau, un altre dels directors del Sónar.

Cop d'efecte del Sónar, que comptarà amb C. Tangana en l'edició de l'any que ve. El 12 de novembre l'artista madrileny va comunicar que cancel·lava els concerts previstos els dies 2 i 9 de juny al Primavera Sound de 2022 "per incompatibilitat d'agenda", segons va explicar el festival que es fa al Fòrum. Alhora, C. Tangana va anunciar una gira amb què passarà pel Palau Sant Jordi de Barcelona el 19 de febrer, un concert per al qual ja s'han exhaurit les entrades. Finalment, serà el Sónar el festival que programarà un concert de C. Tangana, concretament la nit del 17 de juny al recinte de la Fira a Gran Via. L'autor del disc El madrileño ja havia actuat al Sónar l'any 2017, i al Primavera Sound hi va ser el 2017 (com a part del col·lectiu Agorazein) i el 2018.

En un mateix cap de setmana han coincidit a Barcelona tres esdeveniments que expliquen prou bé el batec cultural de la ciutat: el Saló del Manga (ara Manga Barcelona), el Festival In-Edit de Documental Musical i l’edició de tardor del Sónar. Tots tres són projectes que van començar amb intuïció i entusiasme i que any rere any s’han consolidat i han aconseguit mantenir-se tot i les conjuntures econòmiques, socials i econòmiques que ha viscut el país. Segurament l’autèntic model Barcelona és aquest, el d’iniciatives pensades i desenvolupades des de la ciutat i per a la ciutat. No són ni bolets paraculturals ni franquícies extractives. I saben que en comptes de competir poden col·laborar, com han fet el Sónar i l’In-Edit programant Laurent Garnier: dissabte el DJ francès era l’encarregat de la sessió de tancament del Sónar al Poble Espanyol, on divendres l’estrella va ser la DJ russa Nina Kravitz; i aquest diumenge (i també el 6 de novembre) l’In-Edit projecta als Aribau el documental Laurent Garnier: Off the record.