Oriol Junqueras fa setmanes que rebutja per activa i per passiva el projecte d'unitat de les esquerres que el portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, intenta impulsar en l'àmbit estatal. El líder republicà, però, va anar un pas més enllà aquest dilluns amb una frase més que clarificadora sobre la seva posició: "Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Colau sigui diputada en una llista d'Esquerra", va resumir en el marc de la presentació del llibre del diputat Francesc-Marc Álvaro. Una afirmació per la qual l'exalcaldessa de Barcelona l'ha acusat de fer mansplaining. Una acusació que ha subscrit el mateix Rufián i que ha repiulat al seu compte de X.

El debat sobre la unitat a l'esquerra del PSOE ha ressorgit amb força en els últims dies. La crida a no dispersar el vot progressista feta dimecres per Gabriel Rufián de cara a les pròximes eleccions generals ha ressonat aquest dissabte en un altre acte a Madrid. Comuns, Més Madrid, Esquerra Unida i Moviment Sumar han escenificat que tornaran a concórrer plegats en els comicis previstos el 2027 amb una expectació amplificada per la proposta del republicà. Si bé el plantejament d'aquestes formacions va per un carril diferent del del portaveu d'ERC al Congrés i no hi ha expectatives reals de sumar-hi els independentistes, la nova coalició electoral —encara en un estadi molt inicial— ha reivindicat aquesta necessitat de ser com més actors millor en una única candidatura. "No tancarem la porta a ningú", han afirmat. En aquesta crida sí que hi ha la voluntat —ara per ara quimèrica després del traumàtic trencament a l'inici de la legislatura— d'atraure Podem. També altres partits amb qui ja s'han ajuntat anteriorment com Compromís, Més per Mallorca o la Chunta Aragonesista. D'aquests, només els valencianistes han assistit a la presentació en la qual la gran absent ha estat Yolanda Díaz.

El debat sobre els fronts amplis ha sacsejat l'esquerra des que Gabriel Rufián el va posar sobre la taula. La proposta va enganxar els comuns treballant en reunions discretes per reeditar la coalició a l'esquerra del PSOE amb Esquerra Unida, Més País i Sumar, després que la marca de Yolanda Díaz perdés força arran de les successives patacades electorals i la guerra que li ha declarat Podem. Amb la nova coalició, fonts de Comuns asseguren que la formació catalana tindrà "més protagonisme" en el nou projecte, que planteja més "horitzontalitat" entre els partits integrants ara que no hi ha un referent a escala espanyola, com ho va ser Podem fins al 2019 o Sumar en el seu llançament. L'objectiu encara és poder trobar una "fórmula guanyadora" per reeditar el govern de coalició i evitar-ne un de PP i Vox.

"Seria inacceptable que en properes cites electorals, les forces progressistes democràtiques no fossin capaces d'articular-se de la forma que sigui per construir fronts populars democràtics amplis que puguin aturar la dreta i l'extrema dreta". Són les paraules que va pronunciar Ada Colau a l'octubre, just després de tornar a Catalunya després de participar en la Flotilla per dur ajuda humanitària a Gaza i que va acabar retinguda pel govern d'Israel. En aquestes declaracions ja hi ressonava un aval velat a la proposta de Gabriel Rufián d'un front plurinacional d'esquerres. Ara que el portaveu d'ERC al Congrés fa un pas més per defensar aquest projecte, amb un acte conjunt amb un portaveu de Més Madrid, Colau ha fet explícita la seva benedicció a la crida de Rufián a la unitat de les esquerres.

Al seu despatx al Congrés, Gerard Pisarello hi té tres objectes: una fotografia de Frederica Montseny, ministra anarquista de la Segona República, un retrat de Pi i Margall, president català de la Primera República, i una bandera de Barcelona. Són tres símbols que representen els valors amb què s’identifica l’ara diputat al Congrés i ex mà dreta d'Ada Colau a l’Ajuntament: els fronts d’esquerres bastits al carrer, el republicanisme i el municipalisme. El que va ser vicealcalde de Barcelona fa ara el pas per ser candidat de Barcelona en Comú el 2027 després que diverses veus de l’espai l'hi demanessin, quan encara ningú podia preveure que hauria d'acabar mesurant forces en unes primàries amb l'escriptor i humorista Bob Pop. En la posada de llarg de la candidatura, organitzada a cuitacorrents quan el partit va comprendre que hauria de batallar per ser alcaldable, va aparèixer falcat de Colau i d’Ernest Urtasun. Un missatge que deixava clar que ell és el candidat oficial de la cúpula.

La directora de l’ARA, Esther Vera, havia promès una conversa "efervescent", i ho va ser. El barceloníssim duel de titans entre l’exalcaldessa Ada Colau i l’economista Miquel Puig sobre la crisi de l’habitatge no va decebre. Començarem pel final: quan, en l’últim minut, la periodista Eva Arderius els va demanar un motiu per a l’optimisme, Puig va esmentar la promesa d’eliminar les llicències turístiques i Colau la iniciativa per una llei que prohibeixi les compres especulatives. Però això va ser en la distensió prèvia al comiat. Enrere quedava un camp de batalla fet de topades dialèctiques, de passió argumental i, en resum, de joia per a un públic que no es va distreure ni un moment.

El periodista britànic John Carlin; la directora editorial de Le Monde, Sylvie Kauffmann; l'historiador nord-americà Mark Bray; l'economista Miquel Puig, i l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau són alguns dels noms destacats que participaran a les jornades Enfoquem: el fòrum de les solucions, una cita organitzada pel diari ARA que se celebrarà els dies 23 i 24 de gener al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L'objectiu és debatre, reflexionar i buscar respostes als grans reptes de la humanitat: el canvi climàtic, la democràcia, l'habitatge i les relacions humanes.

Barcelona En Comú celebra les seves primeres primàries a la direcció en onze anys d'història. Mai fins ara hi havia hagut dues llistes que competissin per liderar el partit, que afronta l'era post Ada Colau amb la vista posada en les eleccions municipals del 2027 amb la gran incògnita de qui serà el seu alcaldable. Fins al 15 de desembre, dues candidatures s'enfronten per liderar una formació que es proposa teixir aliances amb les esquerres a la ciutat amb el somni de recuperar l'alcaldia (un somni que, per ara, té la demoscòpia en contra). No hi concorren ni Colau ni Janet Sanz, cares més visibles en els últims anys, però tampoc la número dos de BComú a l'ajuntament, Gemma Tarafa, que se centra ara en el càrrec de coordinadora de Comuns.

Juny del 2017. Catalunya bull en ple Procés, a les portes d'un estiu que marcaria un punt d'inflexió en la política catalana. Però, mentre la discussió se centra en el referèndum de l'1-O, Barcelona En Comú, amb l'aleshores alcaldessa Ada Colau al capdavant, organitza una cimera municipalista que reuneix 180 ciutats i uns 700 activistes de l'esquerra internacional a la capital catalana. És el Fearless Cities, un esdeveniment que després s'expandirà als Estats Units i Europa. Allà, s'hi forja un contacte que serà clau per a l'estratègia de mobilització de BComú d'aleshores ençà: el del Working Families Party (WFP), formació afí al nou alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, i nova esperança de l'esquerra en temps d'auge de l'extrema dreta. El primer contacte s'havia produït quan Colau va arribar a l'alcaldia, a petició d'aquest partit, pel que suposava el triomf de la candidatura de BComú a les eleccions del 2015. Tanmateix, la relació entre les dues formacions encara es va estretir més de cara a la campanya del 2019, quan Colau va aconseguir revalidar el càrrec gràcies al PSC, Manuel Valls i Ciutadans, tot i la victòria del republicà Ernest Maragall.

Després de l'expedició amb la Flotilla per denunciar el genocidi a Gaza, l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau va reaparèixer en un acte de la Fundació Sentit Comú. En el discurs inaugural de l'escola de formació política de Comuns, el missatge que va llançar l'exlíder de Barcelona en Comú i presidenta d'aquest think tank va ser clar: "Seria inacceptable que en properes cites electorals —no estem parlant de forma immediata, perquè encara queda un temps—, les forces progressistes democràtiques no siguin capaces d'articular-se de la forma que sigui per construir fronts populars democràtics amplis que puguin aturar la dreta i l'extrema dreta". És un discurs que Barcelona en Comú va posar en circulació a l'estiu, amb la idea d'intentar acostar postures amb ERC i la CUP de cara al 2027. La proposta, però, desperta suspicàcies entre els republicans, per bé que de les seves files n'ha sortit una de similar: la del portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, de fer un front plurinacional de les esquerres de l'Estat que la mateixa direcció del partit ha descartat.

A casa em van transmetre un valor d’aquests que semblen d’un altre planeta: si fas alguna bona acció de manera desinteressada, vantar-te’n li resta tot el valor. Si dones almoina o fas un regal o un favor, dedicar-te a presumir de la teva generositat ho convertia automàticament en el que avui anomenaríem autobombo. És a dir, en promoció personal, inversió en la pròpia reputació. És a dir, en publicitat i, en el cas del poder, en pura i simple propaganda. Per això, fins i tot el sanguinari Hassan II concedia de tant en tant un grapat d’indults i es presentava davant dels súbdits com a clement i misericordiós (que són els dos atributs més repetits en referència a Déu en l’islam). En temps de xarxes socials i viralitat, aquesta ètica de l’altruisme que em van inculcar les dones de la meva família sembla del tot obsoleta. Veiem en la política, els moviments socials i l’activisme persones sincerament compromeses que dediquen el seu temps, la seva energia i els seus esforços a transformar el món en què viuen per una convicció profunda. Els reconeixereu perquè probablement no els surt gaire a compte la seva implicació vocacional i segur que sovint es deuen preguntar si val la pena la quotidiana confrontació amb unes forces molt més poderoses, però el pensament es dissipa de seguida perquè hi ha molta feina per fer i els dubtes es deixen per a la intimitat. Penso en tantes organitzacions feministes que treballen des de la base, en tantes entitats dedicades a la pobresa infantil, en tots aquells metges que marxen a zones remotes a exercir el seu ofici, però també en les mestres, treballadores socials i infermeres que atenen persones oblidades en barris oblidats que no importen a ningú. És clar que és la seva feina però no és el mateix que una metgessa de capçalera et respongui “no sé de què em parles” que no que t’escolti amb tota l’atenció posada en tu encara que només siguin cinc minuts. Totes les meves esperances en la humanitat les tinc dipositades en aquestes persones tremendament útils que no surten mai a la televisió ni es fan tiktoks mostrant el seu heroisme a la consulta, a l’aula o on sigui.

L’escriptor i comunicador Roberto Enríquez Higueras (Madrid, 1971), conegut per Bob Pop, vol ser alcalde de Barcelona. Ho ha explicat a la seva secció del programa Hoy por hoy de la Cadena SER, en què ha assegurat que s’està "plantejant" postular-se "de debò" a les pròximes eleccions municipals com a candidat dels comuns. Ha dit que se sotmetrà "a tots els processos participatius de l’organització". També ha explicat que "sempre" ha donat suport a Ada Colau i que, després que l’exalcaldessa "es plantegés potser no tornar-se a presentar a les eleccions", va pensar en presentar-s'hi ell. "A mi m'encantaria ser en una alcaldia amb l'Ada. Però si l'Ada no hi és, per què no hi vaig jo i m'hi presento?"

Avui, les mirades de tot el món estan posades en Egipte, on negociadors israelians, palestins i nord-americans es reuneixen per firmar, o no, el pla de pau per a Gaza proposat per Donald Trump. Els Estats Units pressionen perquè Hamàs firmi, Netanyahu bombardeja Gaza perquè Hamàs firmi, i Hamàs ha de dir a correcuita si accepta els 20 punts del pla que van acordar Trump i Netanyahu.

D'entre els més de 500 activistes de 44 països que conformen la Global Sumud Flotilla, interceptada per Israel quan s'aproximava a Gaza, n'hi ha fins a una cinquantena que tenen nacionalitat espanyola. I d'aquests, una quinzena són catalans. La majoria han confirmat que viatjaven a bord de vaixells assaltats en aigües internacionals pels soldats israelians i, en aquests moments, estan detinguts i incomunicats.

"Si esteu veient això, és que Israel ens ha detingut il·legalment". Aquest és el missatge que ha llançat l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau a través d'un vídeo a les xarxes socials publicat minuts després de l'assalt de llanxes militars israelianes a la Global Sumud Flotilla. El mateix ha fet la diputada de la CUP al Parlament Pilar Castillejo, que també viatja a bord de la flota amb 500 activistes i que transporta ajuda humanitària amb l'objectiu de trencar el bloqueig de Gaza. Tant Comuns com la CUP s'han fet ressò dels vídeos que totes dues polítiques han deixat gravats per si finalment l'assalt es produïa. Colau i Castillejo fan una crida a tota la ciutadania a mobilitzar-se per denunciar el genocidi a la Franja.

Sap greu que la flota aquesta, amb Greta Thunberg i Ada Colau a bord, hagi hagut de tornar a port per mala mar, però és que un naufragi no hauria estat gaire edificant. S’entén que vulguin que el vaixell surti a la foto, per provar de remoure consciències (un gest del tot inútil), i és per això, suposo, que no han avortat la missió des del principi. La intenció és bona. La causa de Gaza és, a hores d’ara, un genocidi planificat, per matar de fam amb total eficàcia adults i nens (no dic animals perquè, sense voler-ho saber, ja sé que els més afortunats se’ls han menjat, com en cada setge). Llegiu a l'ARA, si no ho heu fet (aquest estiu tots els meus xats de contactes se’n feien ressò), el diari de l’escriptora i traductora palestina Sondos Sabra.

Barcelona en Comú s'ha marcat un objectiu: recuperar l'alcaldia a les eleccions municipals del 2027 en mans de Jaume Collboni, a qui acusen de ser un aliat dels lobis i a qui fa mesos que intenten desgastar per situar-se com l'alternativa "per a les classes populars" de la ciutat. La pèrdua de l'alcaldia i la retirada d'Ada Colau de la primera línia política va suposar un cop per a la formació municipalista, que ha celebrat aquest cap de setmana un congrés per posar al dia el seu ideari i superar el desencís que, segons admeten, sent part del seu electorat. La recepta que proposen són aliances més escorades a l'esquerra (i lluny del PSC) i fer-se més forts com a organització política als barris, ara que BComú ja ha complert 10 anys de vida. Però, pel que fa a la candidatura per al 2027, el partit ha optat per nedar i guardar la roba: tot i que a la ponència reitera la necessitat de limitar els mandats dels seus càrrecs públics, també deixa la porta oberta a Colau per si decidís tornar a disputar l'alcaldia al PSC.

Una senyora de Barcelona alça la mà al primer acte oficial de la Fundació Sentit Comú amb Ada Colau com a presidenta (i protagonista). És a la seu de Comuns, al carrer Marina, i ha reunit unes seixanta persones que s'hi han acostat per sentir l'exalcaldessa i l'exministre Joan Subirats reflexionar sobre com afrontar un nou cicle polític marcat per l'ascens de l'extrema dreta al món. Després d'un parell d'assistents que han aprofitat el torn de preguntes per dissertar sobre el mal estat de salut de les esquerres, la dona pren la paraula per agrair a Colau el que va fer els anys que va ser al capdavant del consistori. "Tinc amigues progressistes i tenien una cosa contra Colau i contra Comuns que encara no m'explico. Em va saber molt de greu, ho deia gent d'esquerres de tota la vida i no em sabien explicar per què".

L’eurodiputat de Comuns Jaume Asens (Barcelona, 1972) visita l’ARA arran de la publicació del seu llibre Els anys irrecuperables.

Gemma Tarafa (Barcelona, 1971) és des del novembre la coordinadora de Comuns, juntament amb Candela López. Hi arriba després d'estar al costat d'Ada Colau com a regidora a l'Ajuntament de Barcelona des del 2019.