Després de dotze anys al capdavant del ministeri de Defensa veneçolà, Vladimir Padrino López ha abandonat el càrrec aquesta setmana. No ha estat un canvi ni casual ni aïllat: la presidenta Delcy Rodríguez l'ha destituït i ha afegit el seu nom a la llista cada cop més extensa de figures clau del chavisme rellevades dels seus càrrecs. Des del gener, la successora de Nicolás Maduro ha implementat 13 canvis a l'executiu, a més de la destitució del fiscal general i de diversos càrrecs militars.

Des que Delcy Rodríguez va anunciar una "agenda de cooperació" amb la Casa Blanca poc més de 24 hores després de la captura de Nicolás Maduro, Caracas s'ha doblegat forçosament a Washington setmana rere setmana. Els Estats Units governen Veneçuela per la porta del darrere i han aconseguit que el chavisme impulsi reformes per liberalitzar l'economia, mentre l'administració Trump ha restablert de forma molt restringida i sota condicions excepcionals el comerç amb el país llatinoamericà. En els dos mesos i mig que han passat des de l'atac, Veneçuela ha obert les portes als EUA als seus recursos naturals. El mateix Trump ho va reconèixer el cap de setmana passat a la cimera a Miami amb líders llatinoamericans aliats de la Casa Blanca: "N'estem traient enormes quantitats de petroli", va afirmar.

No s'havien refredat encara les cendres de la destrucció que va deixar a Veneçuela l'atac militar dels Estats Units que ja vam començar a sentir a parlar d'una possible transició cap a la democràcia. Hem sentit aquestes paraules tantes vegades que s'han convertit en una lletania, especialment a partir del 2013, l'any que Nicolás Maduro va reemplaçar Hugo Chávez com a president de Veneçuela. No hauria de sorprendre'ns. Les elits del país no han pogut resoldre la crisi política que es va aprofundir a partir del 2004, any en què la reforma constitucional, impulsada per Chávez com a eix del seu projecte polític, va naufragar a les urnes.

L'operació militar executada pel govern estatunidenc deixa oberts grans interrogants i aclareix algunes coses. Comencem per dir que el veritable interès del govern de Donald Trump sempre va ser prendre el control de les riqueses petrolieres de Veneçuela. També va deixar clar en la seva roda de premsa a Mar-a-Lago, a Florida, que els Estats Units “dirigiran” el país a partir d'aquest moment. Al mateix temps, l'“extracció” de Nicolás Maduro com un processat per narcotràfic s'inscriu com un assumpte estrictament jurídic, sense que tingui validesa o consideració política la seva condició de governant de facto de Veneçuela.

Aquest cap de setmana tant l'oposició com els partidaris del president Nicolás Maduro han tret centenars de milers de persones al carrer, fet que evidencia la profunda fractura que viu Veneçuela després d'unes eleccions en què el règim s'ha autoatorgat la victòria amb un 51,2% dels vots. La resposta del govern veneçolà a les mobilitzacions ha estat desfermar una onada de repressió amb centenars de detencions enmig d'acusacions a les potències estrangeres d'estar conspirant en contra seva. El cert és, però, que hi ha molts dubtes sobre la transparència del resultat. No es tracta només d'organitzacions com el Centre Carter, que havia estat autoritzat pel mateix règim per fer d'observador, sinó que aliats tradicionals de Maduro com el Brasil de Lula, el Mèxic de López Obrador o la Colòmbia de Petro també li han demanat que faci públiques les actes de l'escrutini i aclareixi així tots els dubtes.

Eren faves comptades. No hi havia possibilitat de sorpresa i s’ha confirmat el guió preestablert pel chavisme. En referèndum consultiu, en el qual hi havia cinc qüestions, Veneçuela ha aprovat aquest diumenge, amb una significativa majoria, del 95,93%, l’annexió de la regió de l’Essequibo a través de la creació d’un estat anomenat la Guyana Essequiba i la concessió de la ciutadania veneçolana als seus 125.000 habitants, la gran majoria dels quals viuen en comunitats indígenes.

Juan Guaidó va saltar a la fama internacional el 2019 durant una eufòrica protesta antigovernamental a Veneçuela, quan va dir que el president autoritari, Nicolás Maduro, era un líder il·legítim i es va proclamar com a president interí. Va ser una estratègia audaç que va comptar amb el suport dels Estats Units, i desenes de països més, i es va convertir en l'amenaça més greu per al govern autoritari de Maduro. Però aquesta setmana, amb Maduro encara al poder, el mandat de Guaidó sembla que arribarà al seu final. En una votació feta dijous passat pel Parlament opositor –que desenvolupa les seves activitats en paral·lel al govern de Maduro– els mateixos col·legues de Guaidó van votar de manera aclaparadora per finalitzar el govern interí. La decisió no és definitiva: una segona sessió programada per a aquest dijous, 29 de desembre, l'ha de confirmar, però els analistes creuen que la votació inicial es mantindrà.

El chavisme s'ha endut aquest diumenge una victòria aclaparadora en les eleccions regionals i locals a Veneçuela. El partit de Nicolás Maduro s'ha imposat en 20 dels 23 estats del país (inclòs Caracas), mentre que l'oposició, que havia decidit tornar a presentar-se després del boicot a les presidencials del 2018, se n'ha endut només tres. Uns resultats que són encara pitjors que els de les regionals del 2017, quan l'oposició va guanyar en quatre estats i el chavisme en 19. La falta d'unitat ha perjudicat encara més els partits opositors, ja que, analitzant els resultats, és fàcil constatar que si s'haguessin unit haurien aconseguit imposar-se en tres estats més, segons Efe.

Nicolás Maduro ha proposat avançar les eleccions legislatives, previstes per a finals del 2020, i ha animat l'oposició a participar-hi per mesurar les forces. L'Assemblea Nacional està controlada per l'antichavisme des del 2015 i s'ha convertit des d'aleshores en un cavall de batalla entre els dos bàndols, fins al punt que el règim l'ha anat buidant de competències i de poder. Però les forces opositores han fet del seu president, Juan Guaidó, el president interí, perquè consideren il·legítim l'actual mandat de Maduro.

La Veneçuela polaritzada busca a Noruega una via pacífica per resoldre la crisi institucional, política i social que castiga el país des de les últimes eleccions, en què el règim va perdre la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, i que es va agreujar amb l'autoproclamació de Juan Guaidó com a president interí. Dirigents del govern i opositors intenten trobar un punt de partida que els permeti explorar possibles vies per iniciar converses. Seria la primera trobada entre les dues parts, després d'anteriors fracassos, l'últim dels quals supervisat pel Vaticà.

El chavisme s'ha imposat als comicis regionals de Veneçuela de diumenge en aconseguir 17 de les 23 governacions que té el país. L'oposició ja ha anunciat que no reconeix els resultats i ha denunciat frau en el procés. Segons ha informat el Consell Nacional Electoral (CNE), l'oficialista Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV) ha guanyat en 17 estats, mentre que els candidats de l'oposició s'han hagut de conformar amb 5, a l'espera dels resultats finals de l'estat de Bolívar. Es dona la circumstància que l'oficialisme ha arrabassat a la coalició opositora Taula de la Unitat Democràtica (MUD) l'estat de Miranda, governat pel dues vegades candidat a la presidència del país Henrique Capriles, i els estats de Lara i Amazones.

El president veneçolà, Nicolás Maduro, ha advertit aquest dilluns que prendrà mesures contra el Parlament, la fiscalia, els líders de l'oposició i els mitjans de comunicació privats en la seva primera intervenció després de les votacions de l'Assemblea Nacional Constituent que ahir van tenir lloc a Veneçuela. Així, Maduro ha assegurat que les pròximes hores "aixecarà la immunitat parlamentària a qui calgui", per actuar contra la "burgesia parasitària", solucionar l'economia i la crisi, i que ho farà sota el comandament de la fiscalia "perquè hi hagi justícia".

El president Nicolás Maduro no podia amagar la seva decepció després de les eleccions legislatives de diumenge passat. En el discurs que va fer a la televisió estatal parlava a poc a poc i feia llargues pauses perquè -pel que es veu- li costava reunir les forces necessàries per admetre una veritat dolorosa: el Partit Socialista Unit de Veneçuela havia patit una derrota aclaparadora. Al començament, la intervenció de Maduro semblava un discurs coherent que culminaria en un missatge d’acceptació i reconciliació entre els veneçolans. Però al cap d’uns minuts es va trencar l’encanteri temporal imposat pel sentit comú i el president va imputar la derrota del partit governant a una guerra econòmica desencadenada per la dreta a Veneçuela i a l’estranger.

¿La victòria de l'oposició a les eleccions legislatives a Veneçuela signifiquen la fi del chavisme? Depèn de per a qui. Mentre que el reconeixement de la derrota de Maduro als comicis és unànime entre els líders mundials, les opinions sobre la fi de règim a Veneçuela difereixen en funció de cada cas.

La policia ha detingut l'opositor i alcalde metropolità de Caracas, Antonio Ledezma, que, serà processat per "tots els delictes comesos contra la pau del país", segons ha anunciat posteriorment el president, Nicolás Maduro, en un acte amb seguidors que han celebrat amb eufòria que hagi estat arrestat els que ells anomenen 'el vampir'.

Després de gairebé dos mesos de protestes a Veneçuela, govern i oposició ha acordat aquesta matinada de dimecres dialogar. La mediació d'una missió de cancellers de l'Unasur ha estat clau perquè es fessin els primers passos per convocar una reunió formal i pública entre les dues parts, que està prevista per a dijous.

El líder de l'oposició veneçolana, Henrique Capriles, ha demanat aquest dimarts al govern que aclareixi si el president, Hugo Chávez, prendrà possessió del càrrec el pròxim dia 10 de gener. També ha demanat als mandataris de la regió que no vagin a Veneçuela per participar en els diferents actes organitzats pel chavisme aquest mateix dia. "Lamento molt que el govern, a 48 hores, no sigui capaç de dir-los als veneçolans si el president Chávez hi serà o no hi serà, a la presa de possessió", ha afirmat Capriles durant una conferència de premsa.

El partit del president veneçolà, Hugo Chávez, ha arrasat als comicis regionals d'aquest diumenge en haver aconseguit la victòria en 20 de les 23 governacions del país, tot i que el líder opositor Henrique Capriles va reforçar el seu lideratge en retenir Miranda, en una jornada marcada per l'abstenció i l'absència del president.