Després d’un estira-i-arronsa agònic, el govern espanyol ha aconseguit tirar endavant tant el tipus mínim del 15% en l’impost de societats per a les grans multinacionals com el paquet fiscal amb reformes, ajustos i també rebaixes d’impostos i complir, així, amb Brussel·les. Tot plegat suposa un baló d’oxigen per a l’elaboració d’uns nous pressupostos generals de l'Estat, tot i que ha quedat lluny de les aspiracions que PSOE i Sumar, els dos membres del govern, van fixar negre sobre blanc: no hi haurà impostos als iots ni als cotxes de luxe, tampoc s'acaba amb el règim fiscal especial de les socimis, l'IVA dels pisos turístics no s'incrementa, no es toquen les exempcions vinculades a les assegurances privades i l'impost a les energètiques és, ara per ara, un “compromís”.

Després d'una insòlita comissió d'hisenda que es va allargar fins a la una de la nit, el paquet fiscal del govern espanyol haurà de passar una última prova de foc al ple del Congrés dels Diputats d'aquest dijous. La votació es torna a presentar agònica, sobretot perquè les mesures fiscals que van prosperar aquest dilluns dilueixen molt la reforma fiscal que vol el govern. L'executiu de Pedro Sánchez, però, confia en poder reforça-la.

El govern espanyol ha estat incapaç, per ara, de tirar endavant la reforma fiscal en els termes en què l'havia plantejat. Tot i que la comissió d'hisenda del Congrés dels Diputats ha avalat in extremis el dictamen amb la directiva europea perquè les grans multinacionals paguin un tipus mínim del 15% sobre l'impost de societats, les esmenes que aquest dilluns han prosperat deixen en paper mullat les aspiracions que l'executiu havia dipositat en el paquet fiscal.

La setmana del 21 al 30 d'octubre els telèfons del ministeri d'Hisenda (PSOE), els del PNB i els de Junts, però també els telèfons de grans companyies del sector energètic com Repsol i Cepsa, així com els de les grans patronals, no van parar de sonar. El motiu era l'impost extraordinari que afecta aquest sector i la seva continuïtat a partir de l'any que ve. Després d'una negociació política a contrarellotge i d'una gran tasca de lobi empresarial, tot indica que el gravamen decaurà aquest 31 de desembre perquè finalment el PSOE no el va registrar com a esmena al Congrés dels Diputats.

El govern espanyol ha aconseguit desencallar un acord per mantenir l'impost extraordinari a la banca, i també tirar endavant un seguit d'ajustos fiscals, però haurà de buscar un pla alternatiu si vol mantenir l'impost que afecta el sector energètic. Aquest és el resultat després de la negociació a contrarellotge entre el ministeri d'Hisenda (PSOE), Junts i el PNB per salvar els dos gravàmens especials i complir amb la reforma fiscal compromesa amb Brussel·les i inclosa al Pla de Recuperació.

Ni l'impost extraordinari a la banca ni l'impost a les energètiques es mantindran tal com els coneixem. De fet, l'acord de govern de coalició entre PSOE i Sumar ja incloïa la "revisió" de tots dos impostos per "readaptar-los i mantenir-los" més enllà del 31 de desembre del 2024, però el decret on es recullen també obre la porta a fer-los permanents. El moll de l'os de la qüestió serà cap a quina direcció s'acaben revisant.

“Si Botín i Galán protesten pels impostos, anem en la bona direcció”. Era el 29 de juliol del 2022 i qui va gosar dir aquestes paraules en referència directa als presidents del Banco Santander i Iberdrola era ni més ni menys que el president del govern, Pedro Sánchez. Convé recordar aquesta data com a moment clau i decisiu per entendre la pèssima relació que hi ha a Espanya entre l’elitista grup d’empreses que alguns coneixen com a Íbex-15 (els més influents d’entre els que cotitzen al selectiu espanyol) i el govern del PSOE i Podem-Sumar. 

"Als empresaris mai els havia anat tan bé com amb aquest govern". Així intentava tancar la ministra d'Assumptes Econòmics en funcions, Nadia Calviño, el debat sobre la permanència de l'impost a la banca i les energètiques i les queixes dels dos sectors. La idea, que s'incorpora a l'acord entre el PSOE i Sumar per reeditar un govern de coalició, ha atiat la polèmica, sobretot perquè ha coincidit amb les presentacions de resultats del tercer trimestre –la majoria amb guanys històrics– d'algunes de les empreses afectades per aquest tribut extraordinari i, suposadament, temporal.

El govern italià, liderat per la ultradreta de Giorgia Meloni, ha anunciat per sorpresa la introducció d'un impost a la banca que grava fins a un 40% els beneficis extraordinaris que comptabilitzin les entitats transalpines durant els exercicis 2022 i 2023. L'executiu de Roma ha aprovat la mesura aquest dilluns a la nit i espera recaptar al voltant d'uns 2.000 milions d'euros, que es destinaran a finançar una rebaixa fiscal i a ajudar els ciutadans a pagar les despeses de les hipoteques, que s'han incrementat per la pujada dels tipus d'interès.

Un informe de l'Observatori de Marges Empresarials publicat aquest dilluns demostra el que ja fa temps que s'intuïa però que ara coneixem amb totes les dades disponibles: les grans empreses energètiques han disparat els seus marges de beneficis els últims dos anys a causa de la pujada de preus i la inflació provocada per la invasió russa d'Ucraïna. Les dades deixen clar que aquest sector, on hi ha les elèctriques, les gasistes i les petrolieres, no ha hagut de fer res per beneficiar-se d'aquest efecte: no ha estat una qüestió provocada per una innovació tecnològica o un funcionament del mercat especialment eficient, sinó simplement producte de la geopolítica mundial.

Quan la banca va presentar resultats a finals del mes de gener, al sector hi havia una consigna: evitar respondre a la pregunta de si recorrerien l'impost a la banca. No era el millor moment: les quatre grans entitats d'Espanya (el Santander, el BBVA, CaixaBank i el Sabadell) havien aconseguit el segon millor any de la seva història pel que fa a beneficis, amb més de 20.000 milions, xifra que només van superar el 2007, amb més de 22.000 milions de guanys. Però aquest dilluns, segons han anunciat diversos mitjans i ha pogut confirmar l'ARA, CaixaBank ha anunciat que presentarà el recurs. La mesura no està exempta de polèmica. Aquests en són els motius:

El govern espanyol té intenció de registrar la setmana que ve el nou impost a la banca a través d'una proposició de llei perquè comenci així el seu tràmit parlamentari al Congrés de Diputats. Així ho ha comunicat la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, aquest divendres després de la reunió amb el sector. "El sector bancari pot i ha de contribuir a respondre a l'impacte [econòmic] de la guerra", ha dit Calviño, que ràpidament ha reconegut que tant les entitats financeres com la patronal de la banca "no comparteixen aquesta decisió". "Des del govern creiem que és important que no paguin sempre els mateixos", ha reiterat Calviño.

L'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de crear un tribut a la gran banca per repartir els danys de la inflació no va caure en gràcia al sector. De fet, poc després de conèixer la intenció de l'executiu no només van caure a la borsa els principals bancs, sinó que l'Associació Espanyola de la Banca (AEB) va criticar la "improvisació jurídica" d'una mesura que "distorsiona" el mercat. A aquestes paraules s'hi ha sumat obertament aquest dijous la consellera delegada de Bankinter, una de les entitats a qui afectaria el nou tribut. "Ens sembla tremendament injust. Si hi ha la possibilitat de no pagar-lo, perquè jurídicament ens ho permet el dret, ho lluitarem", ha sostingut María Dolores Dancausa durant la roda de premsa de presentació dels resultats de l'entitat.

L'anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'aprovar un impost temporal a les energètiques i un altre a la gran banca ha deixat més preguntes que respostes. Més enllà del titular, dues figures fiscals amb les quals s'espera recaptar fins a 7.000 milions d'euros en dos anys, segons les estimacions del govern, queda per conèixer tota la lletra petita i, per tant, l'abast real de les mesures.

La promesa electoral que el PSOE va fer l'any 2018 –per bé que després se'n va desdir– ara sí que serà una realitat, o com a mínim així ho ha assegurat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. ¿El motiu? La necessitat de pal·liar l'increment dels preus i repartir-ne els danys. Així, a partir del 2023, l'executiu posarà en marxa un impost extraordinari i temporal (durarà dos anys) a les grans entitats financeres. Amb aquest nou tribut, el govern espanyol estima recaptar 1.500 milions d'euros a l'any, és a dir, 3.000 milions fins al 2024.

El govern espanyol vol crear un impost a la banca per tapar el forat de les pensions i un impost a les empreses tecnològiques. Així ho ha explicat aquest dijous la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a la Cadena SER, en què ha descartat una pujada de l'IRPF.

Que s'apliqui un impost a la banca no ha de comportar un augment automàtic del crèdit. Així ho ha assegurat aquest dimarts José Luis Escrivá, el president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) al curs d'estiu que organitza la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) i l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE). El conseller delegat de BBVA, Carlos Torres, va fer aquesta afirmació ahir en el mateix curs.

La Generalitat retornarà la segona paga extra als funcionaris i treballadors públics si l'Estat compensa la Generalitat per haver bloquejat l'impost a la banca que havia aprovat per a aquest 2014. D'aquesta manera, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha xutat la pilota a la teulada de l'Estat, que té a les seves mans evitar que es retalli de nou una paga extra als treballadors públics de Catalunya l'any 2014 si fa com va fer amb altres autonomies com Extremadura, a qui va compensar per no haver pogut recaptar aquest impost.