Les Festes de la Mercè d'aquest any són les de la recuperació de la normalitat: les festes del retorn dels concerts massius (només ahir van passar unes 40.000 persones per l'escenari de l'avinguda Maria Cristina, on actuaven grups com La Oreja de Van Gogh) i les de la desaparició de mascaretes i les reserves prèvies per assistir als espectacles. També són les festes del retorn de clàssics com el seguici que, encapçalat per les autoritats municipals, surt de la plaça de la Mercè després de la missa i acaba a l'Ajuntament, on tots els grups polítics fan la seva valoració de l'arrencada del curs. I aquest any, esclar, tot pren ja un aire electoral.

Deu dies després de l'anunci que Elsa Artadi abandonava la política per motius personals i que no seria la candidata de JxCat a l'alcaldia de Barcelona, el grup municipal afronta ja la nova etapa amb la necessària reestructuració interna, tot i mantenir encara la incògnita de qui serà l'alcaldable l'any que ve. El que era més urgent era suplir la vacant d'Artadi a l'Ajuntament i això ja està preparat: la regidora Neus Munté, que és qui havia guanyat les primàries del PDECat per ser alcaldable el 2019, la rellevarà com a presidenta del grup, i Jordi Martí Galbis es manté com a portaveu.

JxCat ha tancat files aquest dijous amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín (PSC), i ha deixat clar que no té intenció de revisar el pacte de govern que hi manté amb els socialistes. La dada és important perquè just avui fa una setmana que Marín, que és també alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, està sent investigada per la Policia Nacional per un presumpte cas de corrupció al Consell Esportiu de la ciutat. La imputació de Marín va portar ERC a anunciar una moció de censura i a interpel·lar JxCat perquè hi donés suport. Al ple telemàtic de la Diputació que s'ha fet aquest dijous s'ha fet evident que això no passaria.

L'exconsellera de Presidència i exportaveu del Govern Neus Munté és l'única veu de la Generalitat que ha testificat aquest dimarts al Tribunal Suprem, en l'onzè dia del judici al Procés. Munté va deixar l'executiu de Carles Puigdemont el juliol del 2017 en una remodelació de Govern feta a mida per esvair els dubtes sobre l'1-O. L'exportaveu, però, ha assegurat, interrogada pel fiscal Jaime Moreno, que les raons que la van portar a demanar, en una reunió privada, la dimissió eren, sobretot, personals. D'una banda, se sentia "desbordada" de feina i, de l'altra, ha assenyalat que no estava bé "anímicament" després d'un semestre dolent arran del traspàs del seu pare. "No hi havia raons de desacord polític perquè treballàvem en la via de la recerca del diàleg per acordar un referèndum pactat amb l'Estat. Compartia aquesta via i la segueixo compartint [...]. Puigdemont estava disposat a parlar de tot fins a l'últim minut de la pròrroga", ha assegurat, alhora que ha negat que estigués sobre la taula la celebració d'un referèndum unilateral i menys d'una DUI.

Neus Munté va guanyar les primàries del PDECat a Barcelona, però busca una candidatura més àmplia en què, assegura, tindrà un paper rellevant l’exconseller a la presó Joaquim Forn. També hi vol sumar el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, que dilluns presentarà candidatura pel seu compte.

La candidata del PDECat per Barcelona, Neus Munté, ha assegurat aquest dijous que no està "preocupada" per l'eventual creació d'una candidatura municipal encapçalada pel delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, i avalada per l'expresident Carles Puigdemont. En declaracions al barri de Gràcia, amb motiu de la festa major, Munté ha volgut destacar l'"experiència" i "trajectòria" de Mascarell i ha qualificat de positiu que es plantegi treballar per Barcelona, si bé ha afegit que el PDECat treballa amb la idea de bastir "una candidatura al màxim d'unitària, transversal i potent".

Neus Munté ja ha superat les primàries del PDECat per ser la candidata a Barcelona i treballa per bastir una candidatura unitària independentista. Quedem amb ella a la Sagrada Família, el seu barri. Sota un sol de justícia i envoltats de turistes, passegem per uns carrers que han vist com la pressió turística engolia el seu teixit comercial.

Neus Munté ha anunciat aquest dimecres que deixarà la presidència del PDECat per centrar-se en el seu nou rol com a líder de la formació a Barcelona. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Munté ha assegurat que farà aquest pas durant l’assemblea de la formació dels dies 20 i 21 de juliol. "No seré la presidenta del nou Junts per Catalunya", ha assegurat, després de remarcar que en la convenció municipalista es va decidir concórrer a les municipals amb candidatures transversals i amb la denominació de Junts per Catalunya, una qüestió que s’haurà de referendar en l’assemblea del mes que ve. Sobre la possibilitat que Carles Puigdemont i Jordi Sànchez presideixin el nou JxCat, ha remarcat que són persones que "generen un gran consens i que tenen una autoritat moral enorme".

La guanyadora de les primàries del PDECat per ser candidata a l’alcaldia de Barcelona, Neus Munté, va explicar ahir, davant d’unes 800 persones, quin projecte té per a la capital de Catalunya. Tot i que va reconèixer que no té cap “vareta màgica” per solucionar “tots els problemes dels barcelonins”, Munté va descriure una ciutat idíl·lica que ja voldria qualsevol barceloní: un salari mínim de ciutat, garantir que ningú dormi al carrer, més habitatge públic, cobrir la ronda de Dalt, mimar molt més els vianants, mantenir les inversions del Pla de Barris, ampliar la superfície verda de la ciutat i obrir-la a Collserola, convertir Barcelona en la porta logística del sud d’Europa, atreure turisme de qualitat, combatre l’incivisme i el comerç il·legal i, evidentment, governar la ciutat amb una visió metropolitana. Totes aquestes promeses les va llançar des del Recinte Modernista de Sant Pau, en un acte presentat per l’exconsellera Meritxell Borràs i al qual va assistir també l’expresident Artur Mas, així com representants de diferents sectors de la ciutat, com la comunitat llatina, els hotelers i els restauradors.

L'exconsellera Neus Munté ha presentat públicament aquest dimecres la seva candidatura a liderar el PDECat a les pròximes eleccions municipals de Barcelona, tal com va explicar l'ARA dilluns. A la cruïlla entre el carrer Indústria i l'avinguda Gaudí, al barri de la Sagrada Família, on va créixer i viu, ha mostrat la seva voluntat de ser la "pròxima alcaldessa de Barcelona" davant un projecte d'Ada Colau que considera "esgotat" i "frustrat". Munté s'ha definit com una persona "dialogant" i com el que necessita la ciutat, tot i que en l'últim baròmetre municipal el PDECat se situava com a cinquena força.

L’exconsellera de la Presidència Neus Munté presentarà la seva candidatura a les primàries del PDECat per liderar la formació a les eleccions municipals de Barcelona el 2019. Així ho asseguren a l’ARA fonts de seu entorn, que preveuen fer l’anunci aquesta setmana abans de divendres, quan s’acaba el termini per presentar-s’hi. Munté és la cara més coneguda que opta al relleu de Xavier Trias al capdavant del PDECat de Barcelona, tot i que no és l’única que hi aspira: diverses fonts també hi situen l’actual portaveu del grup a l’Ajuntament, Jaume Ciurana. Altres també aposten perquè el conseller d'Interior, Joaquim Forn, empresonat a Estremera, encapçali la formació simbòlicament: de fet, el vicepresident del PDECat a Barcelona, Genís Boadella, ha defensat que faci tàndem amb Munté a les municipals.

La presidenta del PDECat i exconsellera de Presidència, Neus Munté, ha rebutjat la "desobediència" com a estratègia per afrontar la nova legislatura a Catalunya i ha apostat per fer compatible formar com més aviat millor un nou govern i "respectar la legitimitat del president Carles Puigdemont".

El jutge del Tribunal Suprem que porta la causa per rebel·lió, Pablo Llarena, ha citat a declarar en qualitat de testimonis per al 30 i 31 de gener en la causa tots els consellers del PDECat que van dimitir el 14 de juliol en la remodelació de govern de Carles Puigdemont per reforçar l'executiu de cara el referèndum de l'1-O. Es tracta de l'exconseller d'Interior, Jordi Jané; la de Presidència, Neus Munté; la d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i el d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget -que ja declararà el 31 de gener-. A més, també cita per a l'últim dia de mes a les 11.45 h l'ex director general dels Mossos Albert Batlle, que va dimitir el 17 de juliol.

L'exconseller d'Empresa i Coneixement Santi Vila va assistir aquest dimecres als premis Carles Ferrer Salat, que va organitzar la patronal catalana Foment del Treball a Barcelona. Vila va compartir sala amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que va presidir l'acte. Rajoy va anar a saludar Santi Vila abans que comencés l'acte, un fet que va provocar la indignació de la vicepresidenta del PDECat, Neus Munté.

Més pressió sobre els comuns perquè aclareixin el seu posicionament de cara a l'1-O. Aquest dimarts ha sigut la portaveu del Govern, Neus Munté, qui en roda de premsa després del consell executiu ha reclamat "concreció" a l'espai de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Munté ha convidat Catalunya en Comú a analitzar "si és coherent dir 'Mobilitzeu-vos que també hi serem, però allò que decidiu no ho reconeixerem'".

El Govern no espera cap novetat a la reunió de Pacte Nacional pel Referèndum d'aquesta tarda. Així ho ha explicat Neus Munté, portaveu del Govern, després de la reunió de l'executiu dels dimarts: "Esperem un debat des de diferents posicions conegudes i valorar els darrers esdeveniments des de l’acte aquell del Palau de Congressos".

CSQP ha registrat aquest dimecres a la tarda dues sol·licituds de compareixença de la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, arran de la polèmica que es va generar per la posició del Consorci del Palau de la Música en l'acusació de CDC al cas Palau.

Després de la cimera amb els partits favorables al referèndum -menys Catalunya en Comú, que no hi va voler assistir- la consellera de la Presidència, Neus Munté, ha ofert l'habitual roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu en què ha valorat el resultat de la trobada d'ahir. "Per al Govern és molt important que es pugui mantenir la màxima transversalitat i suport en tot allò que té a veure amb el referèndum", ha considerat Munté en resposta a si és prioritari que es mantingui el consens actual entorn de la consulta.

El delegat de la Generalitat a l'Europa Central, Adam Casals, ha explicat aquest dimarts a Catalunya Ràdio que un alt càrrec de l'ambaixada espanyola a Hongria va trucar per telèfon a la delegació i va "insultar-los i esbroncar-los". El número dos de l'ambaixada, José Luís Rodríguez de Colmenares, volia tenir tota la informació sobre el viatge de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a Budapest, on assisteix aquest dimecres i dijous a la Conferència de Presidents de la Regió Europa de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha donat "tota la credibilitat" al delegat i ha insistit que la comunicació dels viatges no és una obligació legal.

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha rebut aquest divendres de mans del president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva, les propostes de l’entitat per a la elaboració del Pacte Nacional de l’Activitat Física i l’Esport, en el marc del procés participatiu que s’ha obert amb aquesta finalitat.