El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat aquest dissabte un alto el foc complet i el futur desarmament. L'anunci arriba dos dies després que el fundador i líder empresonat de la milícia kurda, Abdullah Öcalan, fes una crida a abandonar la lluita armada i a avançar cap a la dissolució de l'organització. "Per obrir el camí a la crida del líder Apo (sobrenom d'Öcalan) per la pau i la societat democràtica, proclamem un alto el foc, vigent a partir d'avui", afirma un comunicat del PKK. "Cap de les nostres forces durà a terme accions armades tret que ens ataquin", afegeix el text, difós per l'agència de notícies vinculada a l'organització ANF.

El fundador i líder empresonat del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, ha fet una crida a abandonar la lluita armada i avançar cap a la dissolució de l'organització. Aquest moviment marca una fita en el llarg i conflictiu enfrontament entre la milícia kurda i l'estat turc. Després de més de quatre dècades de lluita, aquest missatge, retransmès aquest dimarts, podria canviar dràsticament el curs de la relació entre el PKK i Turquia, així com la dinàmica a la regió kurda i en les relacions internacionals de Turquia.

Alguna cosa s’està movent a Turquia des de fa un parell de mesos. Hi ha indicis que el Govern turc estaria disposat a negociar amb el grup kurd Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) després de més d'una dècada des de l’últim intent per aconseguir la pau amb aquest grup, quan gairebé es va aconseguir, cosa que hauria posat fi a quaranta anys d'enfrontaments.

El ministre de l'Interior turc, Suleiman Soylu, ha responsabilitzat el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) de l'atemptat de diumenge al centre d'Istanbul, que va deixar sis morts i 81 ferits. La policia ha detingut 46 persones, inclosa la que segons Ankara hauria posat la bomba a la concorreguda avinguda comercial d'Istiklal. El l'organització armada kurda d'Abdul·là Ocalan, però, que des dels anys 80 reclama el reconeixement del poble kurd, ha negat estar al darrere de l'atac i cap altre grup l'ha reivindicat fins ara. En una declaració a la seva pàgina web el PKK ha dit que "en cap cas nosaltres ataquem civils, de cap manera".

Des de fa una setmana, arran de l’acord entre els governs de Turquia, Suècia i Finlàndia per facilitar l’entrada d’aquests dos països nòrdics a l’OTAN, els telèfons dels responsables del Centre Cultural Kurd a Estocolm treuen fum. “Molta gent ens truca preocupada. Em pregunten: «¿Em poden deportar ara? ¿Com afecta la meva situació aquest acord?”, comenta Vefa Bedlisi, membre de la junta del Centre. I és que, entre els punts del controvertit pacte, que es va materialitzar dimarts amb la firma del protocol d'adhesió per part dels ambaixadors dels 30 membres de l'Aliança, hi figura una gestió “àgil i completa” de les peticions d’extradició que facin les autoritats turques de persones residents a Suècia que elles consideren “terroristes”.  

Després de gairebé cinc anys d'una repressió implacable, el Partit Democràtic dels Pobles (HDP), la coalició d'esquerres prokurda de Turquia que és el tercer partit del país, s'enfronta ara a la il·legalització. La Fiscalia va demanar dimecres al Tribunal Constitucional la il·legalització del partit per "activitat terrorista", una decisió que ha desencadenat un cor de condemnes internacionals, des de la UE fins a Washington.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, continua elevant el to contra la guerrilla kurda del PKK després d'una operació de rescat fallida que s'ha saldat amb la mort de 13 soldats. Els soldats havien estat segrestats entre el 2015 i el 2016 i diumenge Ankara va anunciar que els havien trobat morts en una cova, després que el 10 de febrer l'exèrcit turc comencés una ofensiva per alliberar-los a les muntanyes de l'Iraq que les milícies kurdes fan servir com a base d'operacions. Mentre l'oposició demana explicacions, Erdogan ha promès aquest migdia intensificar l'ofensiva.

Condemnada a 22 anys i 3 mesos de presó, l'exdiputada kurda Leyla Güven ha estat detinguda aquest dimarts a la regió de Diyarbakir. Dilluns un tribunal turc la va sentenciar per terrorisme considerant-la membre del Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK. La dirigent kurda, de 56 anys, va ser elegida diputada del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), la coalició d'esquerres pro kurda, que era la tercera força al Parlament turc.

Almenys 8 membres de les forces de seguretat turques i 5 presumptes guerrillers del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) han mort aquest dijous en uns enfrontaments al sud-est de Turquia, segons ha informat el diari turc 'Hürriyet'.

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha sigut el primer cap de govern del món a reconèixer la "legitimitat" del moviment independentista kurd, que ha organitzat un referèndum per separar-se de l'Iraq el pròxim 25 de setembre, segons ha informat l'agència Rudaw. Netanyahu ha assegurat que "Israel rebutja el terror en qualsevol forma i far costat als esforços legítims del poble kurd per aconseguir un estat propi".

El Consell de l'Atlàntic Nord, el principal òrgan de presa de decisions de l'OTAN, ha conclòs que "la seguretat de l'Aliança és indivisible" i ha mostrat la seva "forta solidaritat" amb Turquia després dels últims atacs terroristes. Al final de la sessió extraordinària, convocada per Turquia aquest dimarts, s'ha deixat clar que el terrorisme suposa "una amenaça directa a la seguretat dels països de l'OTAN i l'estabilitat i prosperitat internacionals"."És una amenaça global que no coneix fronteres, nacionalitat o religió, un desafiament que la comunitat internacional ha de combatre i afrontar unida", han afegit els aliats en un comunicat conjunt.

L'assassinat, dijous, de tres activistes kurdes a París en ple procés de negociació entre el Partit dels Treballadors dels Kurdistan (PKK) i el govern de Turquia ha commocionat el Kurdistan. Les FARC de Colòmbia, Sendero Luminoso al Perú, els Tàmils de Sri Lanka i el Front Moro d'Alliberament Islàmic a les Filipines estan immersos en processos de negociació o descomposició. Estem vivint el final de l'ocàs de la lluita guerrillera que va començar els anys seixanta, emmirallant-se en Cuba i el Vietnam. Alhora apareixen nous grups, com Al-Qaida, que responen a una forma diferent d'insurgència.