La festa de celebració de l'Eurocopa aconseguida per la selecció espanyola de futbol després de derrotar Anglaterra a la final segueix portant cua. La UEFA ha mogut fitxa i ha obert una investigació a dos jugadors del combinat espanyol, Morata i Rodri, pels càntics de "Gibraltar és espanyol" que van entonar davant dels aficionats durant l'acte principal de la celebració, que es va portar a terme dilluns a la plaça Cibeles de Madrid.

Al món del futbol també hi ha espai per al drama i les xafarderies. Sira Martínez, filla de Luis Enrique, exentrenador del FC Barcelona i de la selecció espanyola, ha trobat de nou l'amor a la roja. Martínez, de 24 anys, va mantenir una relació durant any i mig amb Ferran Torres, davanter de la selecció, que es va acabar després del Mundial de Qatar 2022, quan el seu pare encara era l'entrenador de l'equip. Però els últims mesos han crescut els rumors sobre una nova relació amb un altre futbolista de l'equip, Robin Le Normand, que tot i haver nascut a França juga amb Espanya perquè té la doble nacionalitat.

Diumenge vinent el somni de molts anglesos es farà realitat. L'equip de Gareth Southgate –criticat fins a la victòria contra els Països Baixos– està destinat a posar punt final a una traumàtica espera de 58 anys: els que van des de la victòria a la final del Mundial del 1966, al vell Wembley contra l'Alemanya Federal (amb gol fantasma inclòs: la pilota mai va entrar), i el futur triomf a Berlín. Per què n'estic tan segur? Perquè Carles III ho ha ordenat. I un país (Anglaterra) que ha conquerit el món for King and Country no pot menystenir les paraules de sa graciosa majestat.

Qui havia de dir a la selecció espanyola que completaria una fase de grups impecable a l'Eurocopa. Tres partits, tres victòries, cinc gols a favor i cap en contra. Classificada matemàticament com a primera de grup al final de la segona jornada, amb el creuament garantit contra una tercera classificada als vuitens i passant per sobre de rivals de renom com Croàcia i Itàlia, que quedaven condemnats a jugar-se la classificació entre ells en un últim partit agònic que finalment va caure a favor dels italians, que van empatar al minut 97 amb un gol que els garantia el segon lloc del grup.

L'Eurocopa està millorant el benestar emocional dels seguidors del Barça. De moment. Encara no s'ha lesionat cap futbolista blaugrana, Lamine Yamal s'està confirmant com un jugador que pot marcar un abans i un després i Pedri està mostrant un nivell que no es veia des d'abans del seu desesperant reguitzell de lesions. El canari va repetir l'obra del dia de Croàcia en els 70 minuts que va estar al terreny de joc i va guiar la selecció espanyola cap al triomf (1-0) i la classificació matemàtica als vuitens de final de l'Eurocopa com a primera de grup davant d'una Itàlia que només va aportar arguments defensius i que es va acabar autosentenciant en el segon temps amb un gol en pròpia porteria.

La selecció espanyola afrontava l'Eurocopa amb sensacions contradictòries, navegant entre l'optimisme i l'escepticisme. Aterrava a Alemanya amb una llista plena de bons jugadors però amb els dubtes de si podrien competir realment com un equip contra les grans seleccions. Croàcia era el primer rival i l'estrena no haruia pogut ser millor per als interessos de la roja. Una victòria contundent i convincent (3-0) per a un combinat que ni tan sols va necessitar fer el partit del segle per endur-se els tres punts. Morata, Fabián Ruiz i Carvajal posaven els punts sobre les is abans del descans. Un cop d'autoritat.

El Mundial femení de futbol començarà el 20 de juliol, d’aquí quatre mesos, i el conflicte entre les 15 jugadores de la selecció que van renunciar a ser convocades mentre no millorin les condicions i la Federació Espanyola (RFEF) està lluny de resoldre’s. De fet, no hi ha hagut cap reunió grupal entre una part i l’altra des que al setembre van enviar la carta en què anunciaven la decisió al màxim organisme del futbol espanyol. De totes maneres, les futbolistes encara mantenen l’esperança que hi hagi un gir en el temps que queda. Però, per molt que s’acostin les postures, difícilment les 15, sense excepcions, tornaran a ser seleccionades. 

“La direcció esportiva de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha traslladat al president Luis Rubiales un informe en el qual es determina que ha de començar un nou projecte per a la selecció espanyola, amb l’objectiu de continuar amb el creixement aconseguit en els últims anys gràcies a la feina feta per Luis Enrique i els seus col·laboradors”. Dos dies després de l’eliminació a mans del Marroc als vuitens de final del Mundial, la RFEF anunciava així, amb un comunicat emès al migdia, que s’acabava l’etapa del tècnic asturià al capdavant de la selecció espanyola. Van ser Rubiales i el director esportiu, José Francisco Molina, qui van transmetre a l’entrenador la decisió adoptada de no renovar-li el contracte, que expira a final d’aquest any. 

El sol comença a caure i travessa, gairebé fent mal als ulls, les escletxes que deixen els estrets carrers que dibuixen el Raval. És el barri amb més població marroquina de la ciutat, però, malgrat que s’acosta l’hora del partit, hi regna la calma. Tampoc hi ha gaires banderes del Marroc (ni d’Espanya) als balcons. Tot i que, de mica en mica, comencen a aparèixer les primeres samarretes de color vermell i verd, el de l’estrella que representa el segell de Salomó, un símbol islàmic de la vida, la salut i el coneixement. 

Espanya arrufava el nas quan veia que el partit contra el Marroc es veia abocat a la tanda de penals. No guardava un bon record dels últims precedents. Ja li va passar al Mundial de Rússia, quan va caure contra l’amfitriona als penals. I li va passar a l’Eurocopa disputada el 2021, contra Itàlia. Aquest cop el rival era el Marroc. I al moment decisiu li ha acabat passant el mateix. L’equip africà n'ha marcat tres. El combinat espanyol, ni un. I, esclar, ha quedat eliminat.

500 metres de llarg i 300 d’ample. Situat a 252 metres de la costa africana i amb una altitud màxima de 74 metres. D’escassa vegetació i, que se sàpiga, nuls recursos valuosos en matèria d’hidrocarburs o altres primeres matèries. Així és Perejil, l’illot que el 2002 va ser l’escenari d’una opereta militar amb grans dosis de patriotisme i testosterona i amanida amb l’ínfim sentit del ridícul que va comparèixer a banda i banda de l’estret de Gibraltar. 

Espanya i Alemanya van empatar en la segona jornada del Mundial. Un punt per a cadascú que va deixar relativament satisfetes les dues seleccions pel marcador, tot i que amb sensacions ben diferents. El punt suposava per a la roja un pas endavant gairebé definitiu per ser als vuitens de final, i com a primera de grup, tot i que va tenir Alemanya contra les cordes durant molts minuts. En canvi, la mannschaft sap que, si guanya l'últim partit, continua tenint bones opcions de classificar-se per a la següent ronda. La intensitat, els nervis i el VAR van ser protagonistes en un matx de primer nivell on Morata i Füllkrug van ser els golejadors.

No hi ha gaire diferència entre un dimecres normal i un dimecres de partit. A les cinc de la tarda Madrid viu amb el mateix bullici que el de qualsevol altre dia entre setmana. Les places s'omplen de la mainada que surt de les escoles i el trànsit es dispara, mig per dur els petits a les extraescolars o perquè la gent ja va sortint de la feina. Juga Espanya, però no se li fa massa cas. Ni el partit contra Costa Rica té gaire cartell ni el Mundial, que tot just comença, està en fase de màxim interès ciutadà. Sense pantalles gegants i oferint-se el duel en obert, els que se senten atrets per la roja dubten si mirar-s'ho a casa o en algun bar. El marcador, la golejada, per més que inesperada (7-0), tampoc contribueix a posar èpica en un partit que pot ser molt transcendent en aquesta primera fase del torneig, pel que fa a classificació, per la derrota inesperada d'Alemanya contra el Japó; però que en directe ha passat sense pena ni glòria a la capital del regne.

El Mundial del Qatar està a punt de començar. Ple de grups interessants i d'equips que arriben amb ganes de victòria i de competir. El Brasil, l'Argentina, França, Espanya i Alemanya són les grans favorites per endur-se la glòria en un campionat polèmic pel país que l'organitza i en què no hi haurà equips il·lustres com Itàlia, Colòmbia i Xile.

El Mundial de Qatar passarà a la història pels milions gastats en estadis moderníssims que, un cop passada la cita, quedaran infrautilitzats, així com per la mort de milers de treballadors precaris i per les dubtoses garanties democràtiques del país organitzador. Però també serà recordat per ser el primer campionat de la història que es disputarà a mitja temporada, amb els jugadors a ple ritme competitiu. Fins a 32 seleccions —13 d’europees, 8 d’americanes, 5 d’africanes, 5 d’asiàtiques i 1 d’oceànica— centraran les mirades de tot el planeta en quatre setmanes que duraran quatre anys.

El Mundial de Qatar ha aplegat alguns dels arquitectes més prestigiosos per construir vuit estadis de cinc estrelles que en molts casos veuran la seva capacitat reduïda després de la cita per adaptar-se a nous usos. Estadis de luxe convertits de pas en un homenatge a la cultural local, unint tradició i modernitat.

Pensava escriure sobre el primer Mundial d'Ansu Fati, que finalment ha sigut convocat per Luis Enrique. Estava esperant la llista del seleccionador per començar a teclejar, pretenia centrar-me en el que és estrictament esportiu, en la lògica alegria de l'hispanoguineà després de més de dos anys sense trepitjar una convocatòria. Però no puc. Perquè Ansu jugarà a Qatar, un país on no es respecten drets humans fonamentals. A Luis Enrique li van preguntar per això i la seva resposta va ser la següent: “És evident que és un país envoltat d'una sèrie de situacions conflictives, però depèn d'allò en què et vulguis fixar. Si vols veure'n les coses positives, com ara el que s'intenta canviar per crear una societat més justa; o si només et centres en els problemes. Jo no soc polític, soc seleccionador. No tinc cap capacitat de decisió”.