Crisi diplomàtica entre Mèxic i l'Equador. El govern mexicà d'Andrés Manuel López Obrador ha suspès la seva relació diplomàtica amb Quito després que divendres a la nit la policia equatoriana entrés a l'ambaixada mexicana al país i s'emportés detingut l'exvicepresident equatorià Jorge Glas, que hi estava refugiat i a qui Mèxic havia concedit l'asil.

L'exbanquer Guillermo Lasso, candidat de l'aliança conservadora CREO-PSC, ha guanyat la segona volta de les presidencials d'aquest diumenge a l'Equador, però no deixa enrere la profunda polarització que viu el país. El conservador s'ha endut el 52,5% dels vots, cinc punts per sobre del seu rival, el correista Andrés Arauz, que ja ha reconegut la derrota. El resultat posa fi a 14 anys de l'experiència que va protagonitzar l'expresident Rafael Correa (2007-2017), que havia seguit la campanya des de Bèlgica, on viu des que va ser condemnat per corrupció. El país centreamericà es distancia així del gir a l'esquerra que s'havia viscut a l'Amèrica Llatina, amb les victòries d'Alberto Fernández a l'Argentina i de Luis Arce a Bolívia. Però el sistema ha deixat fora el candidat indígena Yaku Pérez, que ha obtingut un resultat històric amb la seva crida al vot nul: un 16,25% (gairebé 1,7 milions de vots) i s'apunta així una victòria política.

Evo Morales i Rafael Correa han vist com tribunals de Bolívia i de l'Equador els han vetat per a la cursa electoral. En poques hores de diferència la justícia dels respectius països ha inhabilitat els dos expresidents, que viuen a l'exili i tenen obertes causes penals per delictes diferents.

Rafael Correa queda gairebé eliminat de la cursa electoral per als comicis de l'Equador de l'any vinent. La condemna a vuit anys de presó per corrupció l'aparta de la seva tornada a la política equatoriana, en una decisió que ha titllat d'"atemptat als drets humans i la democràcia".

Davant les protestes multitudinàries a l'Equador i l'estat d'emergència declarat pel govern de Lenín Moreno, l'expresident del país exiliat a Brussel·les, Rafael Correa, ha fet una crida a convocar eleccions per desbloquejar la situació de crisi al país llatinoamericà, que viu protestes massives en contra dels anuncis d'augment del preu del combustible i retallades al sector públic. Unes eleccions a les quals assegura que es presentaria "si és necessari", malgrat ser conscient, diu, que les autoritats equatorianes l'hi impediran, perquè sobre ell pesen dues ordres de detenció diferents al seu país natal, motiu pel qual viu a Brussel·les.

L'expresident de l'Equador, Rafael Correa, ha assegurat en una entrevista avançada aquest divendres pel programa 'El Suplement' de Catalunya Ràdio que "el problema de Catalunya no es pot enfocar des d'un punt de vista judicial", sinó que ha de ser "polític". "S'ha d'arribar a acords que després s'aprovin a les urnes", ha assegurat, la qual cosa, per a Correa, "significa que no totes les parts podran obtenir el màxim, però sí el mínim tolerable".

El president de l'Equador, Lenín Moreno, ha guanyat la consulta popular d'aquest diumenge, i ha aconseguit tombar la reelecció indefinida que hauria permès a l'expresident Rafael Correa tornar a ser candidat. El correisme, però, també ha demostrat que no està mort.

Lenín Moreno i el seu predecessor Rafael Correa

La Revolució Ciutadana que fa una dècada va impulsar Rafael Correa perd força a l’Equador. Resisteix però acusa el desgast, els efectes de la crisi econòmica i els casos de corrupció. El seu successor, Lenín Moreno, va guanyar gairebé per la mínima a les presidencials de diumenge. En segona volta, i quan falta que es recomptin uns quants milers de vots, el 'delfí' de Correa va obtenir el 51,6% dels sufragis, enfront del conservador Guillermo Lasso, que en va aconseguir un 48,5%. Tres punts de diferència, equivalents a 200.000 vots, en un resultat tan ajustat que el virtual perdedor va anunciar que impugnaria l’escrutini i va sembrar el dubte d’unes votacions fraudulentes. Per contra, els observadors internacionals i la junta electoral, que van supervisar la jornada, afirmen que els comicis van transcórrer dintre de les normes democràtiques.

Prop de 13 milions de ciutadans equatorians i residents estrangers decideixen aquest diumenge el successor de Rafael Correa entre els dos candidats més votats en la primera volta del 19 de febrer: l'oficialista Lenín Moreno, d'Aliança País (AP, esquerra), i l'opositor Guillermo Lasso, del moviment Creant Oportunitats (CREC, centredreta).

A les paperetes electorals que aquest diumenge trobaran els equatorians no hi haurà el nom de qui ha dominat l'escena política durant l'última dècada: Rafael Correa. Les enquestes estan encapçalades pel candidat oficialista d'Alianza País, l'exvicepresident Lenín Moreno; l'ultraconservador Guillermo Lasso, que va quedar segon als comicis de fa quatre anys; la socialcristiana Cynthia Viteri i l'exalcalde de Quito i heroi de la guerra entre l'Equador i el Perú, Paco Moncayo. El panorama està força obert i la majoria d'analistes creu es resoldrà en una segona volta.

El govern de l'Equador, que va donar asil polític al fundador de Wikileaks, Julian Assange, l'ha deixat cec i mut. Quito ha confirmat que des de dilluns ha tallat l'accés a internet del filtrador, que viu des del 2012 refugiat a l'ambaixada equatoriana de Londres, per evitar ser extradit a Suècia. Assange està processat per una denúncia d'abusos sexuals que ell considera un muntatge per castigar-lo per haver filtrat secrets de l'espionatge nord-americà.