La Fiscalia General de l'Estat (FGE) desautoritza la fiscalia catalana i no recorrerà l'amnistia a l'exconseller d'Interior Miquel Buch i a l'agent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, que va escortar l'expresident Carles Puigdemont a l'exili. La FGE frena d'aquesta manera les intencions del ministeri públic del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que aquest dimecres havia presentat un escrit davant el tribunal en què anunciava la voluntat de presentar un recurs. Per a la fiscalia catalana, el fet que el Tribunal Suprem no hagi amnistiat els líders de l'1-O implicava que també s'havia de fer marxa enrere en l'amnistia de Buch. Una opinió que el fiscal general, Álvaro García Ortiz, no comparteix i, com a òrgan jeràrquic, els ha imposat el seu criteri.

La Fiscalia ha posat el focus en els efectes de la pandèmia de coronavirus en les residències de persones grans, el col·lectiu més vulnerable davant el virus. La setmana passada, la Fiscalia General de l'Estat ja va donar l'ordre d'investigar les defuncions en aquests centres a tot l'Estat. Aquest dimarts, segons ha avançat El País i han confirmat fonts de l'organisme a l'ARA, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha donat ordre a les fiscalies de Manresa i de Martorell perquè investiguin les morts a les residències d'avis de Capellades i d'Olesa, respectivament.

Després que, durant el llarg regnat de Stalin, el mètode usual per silenciar dissidents, crítics i heterodoxos fos disparar-los un tret al clatell o enviar-los a morir al gulag, la Unió Soviètica del desglaç –la de Khrusxov i Bréjnev– adoptà una fórmula més refinada: com que aquells individus refractaris a reconèixer els èxits incessants del “paradís socialista” o desitjosos de fugir-ne només podien estar bojos, doncs se’ls tractava com a tals i eren enviats a psiquiàtrics-presó per ser reeducats, és a dir, retornats a la recta ortodòxia ideològica del règim. A una escala molt més gran, la Revolució Cultural maoista i l’experiència dels khmers rojos a Cambodja van ser altres exemples preclars –i atroços– de la reeducació política al llarg del segle XX. Avui mateix, el que fa Pequín amb la comunitat uigur de Xinjiang és, segons el discurs oficial xinès, reeducar-la, que vol dir extirpar-li sota coacció la seva identitat cultural, religiosa, nacional, per fer dels uigurs dòcils súbdits del poder del PCX i de la majoria han.

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha tornat a advertir aquest dilluns que el ministeri públic actuarà amb tota la "fermesa i rigor" davant de les "nombroses infraccions de naturalesa penal promogudes, o directament comeses, per funcionaris i autoritats, sigui quin sigui el rang dels infractors", ha dit en referència als dirigents independentistes.

Tal com va anunciar la setmana passada, el president del Govern, Quim Torra, ha presentat una querella aquest dimecres contra tots els membres de la Junta Electoral Central (JEC) per un presumpte delicte de prevaricació en les resolucions dels llaços grocs. El president reacciona així a la querella que el fiscal superior de Catalunya ha presentat avui contra ell per haver desobeït "deliberadament i conscientment" la JEC mantenint aquests símbols als edificis institucionals. Torra qüestiona que se l'acusi d'un delicte de desobediència i denuncia un comportament "dolós" de la JEC. Argumenta que l'òrgan va anar modificant les resolucions sobre els símbols: "Les resolucions dictades per la JEC disten molt de ser conformes al dret" i el seu contingut és "totalment aleatori i arbitrari". Segons un comunicat de Presidència, genera una situació d'indefensió al president. "Es tracta d'una persecució política en tota regla", subratlla la querella.

La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert aquest matí diligències per esbrinar si el Govern va posar un agent dels Mossos d'Esquadra que figurava com a assessor del departament d'Interior com a escorta de Carles Puigdemont. La denúncia la va fer ahir mateix Ciutadans, que exposava que Lluís Escolà, nomenat el 25 de juliol del 2018 com a "assessor en matèria de sistemes de seguretat", feia, en realitat, tasques d'escorta per a l'expresident de la Generalitat a Waterloo.

La Fiscalia Superior de Catalunya ha arxivat avui la investigació contra l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va donar suport al referèndum de l'1-O. Se l’acusava de prevaricació, desobediència i altres delictes penals com per exemple malversació de diners públics. Ho ha fet públic la mateixa alcaldessa gironina a través del seu compte de Twitter. "Satisfeta perquè evidencia que el referèndum el vam fer entre tots, i és necessària l'absolució dels presos polítics. Trista perquè continua havent-hi polítics encausats", ha afirmat en un tuit Madrenas. En un principi era la fiscalia de Girona qui investigava Madrenas, però més endavant el cas va acabar passant a mans de la Fiscalia Superior quan l'alcaldessa es va convertir en diputada i, per tant, en aforada.

La secretària judicial del jutjat número 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, ha denunciat aquest dijous al jutjat de guàrdia de Barcelona la publicació de fotos seves a les xarxes socials, després que declarés aquest dimecres com a testimoni en el judici al Procés sense que es mostrés la seva imatge en la retransmissió televisiva. L'acció de Del Toro ha provocat que la Fiscalia Superior de Catalunya, que havia demanat als Mossos d'Esquadra investigar la difusió de les fotos de la secretària judicial, hagi arxivat les seves diligències. El jutjat d'instrucció 16 de Barcelona, que està de guàrdia, després de rebre la denúncia de Del Toro ha obert diligències prèvies, que ha traslladat als Mossos perquè investiguin els fets.

Els Mossos s’han convertit en l’última setmana en la diana política preferida. Primer, pel president del Govern, Quim Torra, i pel conseller d’Interior, Miquel Buch, que van anunciar canvis que finalment no han dut a terme. Després, per la CUP, que va reclamar la dimissió dels comandaments i va anunciar que es querellaria contra el cos per les càrregues policials de Girona i Terrassa. El govern espanyol s’hi va afegir dilluns advertint que, si l’ordre públic no és una prioritat, enviarà policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya. I ahir va ser la fiscalia la que va anunciar que obre una investigació pel que considera passivitat dels Mossos davant del tall de l’AP-7 de dissabte i l’aixecament de peatges de diumenge per part dels CDR.

El nou número dos de la fiscalia superior de Catalunya, Pedro Ariche, ha instat els Mossos d'Esquadra a evitar que s'ocupin "de manera irregular" els espais públics destinats a l'oci i al lleure dels ciutadans, en referència a la col·locació de llaços i creus grogues en zones com ara les platges. Ariche ha pres possessió com a tinent fiscal, en substitució de Francisco Bañeres, que després de la mort de José Maria Romero de Tejada va passar a ocupar el càrrec de fiscal superior de Catalunya.

Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir al vespre la dona que va publicar un tuit que amenaçava el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i la seva esposa. La detenció va ser a dos quarts de vuit del vespre a Reus. La dona, veïna del municipi on va ser arrestada, ha quedat en llibertat provisional aquest migdia després de comparèixer davant el jutjat de guàrdia de Reus, i s'ha acollit al seu dret de no declarar. La causa està oberta per un delicte d'amenaces i ara s'enviarà als jutjats penals de Reus perquè pròximament es faci el judici.

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha demanat als Mossos d'Esquadra que protegeixin el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i la seva dona arran d'un tuit penjat després de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. En el missatge s'insulta el jutge i s'identifica amb noms i cognoms la seva dona i el lloc on viu i treballa. El missatge acaba dient "Cal difondre-ho perquè sàpiguen que no podran anar pel carrer a partir d'ara".

La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert una investigació contra l'ara candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull, i la seva dona després de tenir coneixement que al juny Turull va cedir part del seu patrimoni a la seva esposa. Entén que el diputat de Junts per Catalunya podria haver realitzat aquesta acció per conservar els diners en cas que el Tribunal Suprem pogués demanar-li responsabilitats civils arran de la causa per la celebració del referèndum.

Francisco Bañeres serà el nou fiscal superior de Catalunya si no hi ha cap sorpresa d'última hora. El consell fiscal ha triat Bañeres com el successor de José Maria Romero de Tejada, que va morir al novembre. El consell de ministres haurà d'aprovar ara definitivament el nomenament, que es farà efectiu quan es publiqui al 'Butlletí Oficial de l'Estat'.

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha enviat aquest migdia una carta al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, en la qual li reclama que justifiqui per què la policia catalana, segons el ministeri públic, no ha complert les instruccions rebudes. Trapero ha argumentat que la policia catalana ha seguit les indicacions de la fiscalia i que ha obert diligències pels actes de preparació de l'1-O. "Aquest cos policial ha complert escrupolosament i en tot moment amb els requeriments i les ordres donades per aquesta fiscalia, sense que hagi rebut cap directriu o ordre d'ampliar o modificar la seva forma d'actuació", ha destacat.

Els tres primers alcaldes citats per la fiscalia per haver cedit locals per a l'1-O s'han negat a declarar. Els alcaldes d'Oliana, Miquel Sala, i del Pont de Suert, José Antonio Troguet, han comparegut aquest dimarts a la fiscalia de la Seu d'Urgell, mentre que l'alcalde de Mollerussa i diputat de Junts pel Sí (JxSí), Marc Solsona, ho ha fet a la Fiscalia Superior de Catalunya perquè és aforat (en ser diputat). Els tres alcaldes, tots del PDECat, s'han acollit al dret de no declarar i no han respost a les preguntes del ministeri públic. Solsona també s'ha negat a signar l'acta de la declaració d'aquest migdia a la Fiscalia Superior de Catalunya.

L’anunci de la data i la pregunta del referèndum, el pròxim 1 d’octubre, per part del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, havia generat el menysteniment de l’Estat, fins ahir. La fiscalia va presentar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una ampliació de la querella contra la consellera, Meritxell Borràs, i el fins ara secretari general de Governació, Francesc Esteve, per la licitació de l’acord marc per a la compra d’urnes. El ministeri públic els acusa de prevaricació, desobediència i malversació de fons públics. El TSJC encara no s’ha pronunciat sobre la querella inicial

Guerra oberta a la fiscalia espanyola. El Fiscal General de l'Estat ha convocat una reunió de la Junta de Fiscal de Sala per dimecres després que la Fiscalia Superior de Catalunya li comuniqués que no té cap intenció, per ara, d'iniciar accions penals contra els responsables del 9-N. En una nota de premsa, s'indica que aquesta convocatòria "es realitza complint amb allò exigit en l'article 27 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal". Aquest article –que s'inclou a la nota de premsa a peu de plana–, assenyala que Eduardo Torres-Dulce, el fiscal general de l'Estat, és qui té l'última paraula per decidir si presenta una querella. Però abans ho ha de consultar amb la Junta de Fiscal de Sala, que aglutina fiscals de tot l'Estat, malgrat la decisió de la junta no sigui vinculant. Torres-Dulce buscaria així carregar-se de raons davant la decisió del fiscal superior de Catalunya per presentar la querella definitiva contra el 9-N.