L’escriptor i periodista nord-americà Vincent Bevins, autor de Si ardemos (Capitán Swing, 2025), ha investigat el cicle global de protestes de la dècada del 2010, moltes de les quals va cobrir per a Financial Times o Los Angeles Times. Ara ha entrevistat 200 activistes en dotze països per comprendre per què aquella onada de canvi va estavellar-se contra un mur. El seu diagnòstic qüestiona la idea que les mobilitzacions massives, espontànies i sense lideratges siguin suficients per transformar els sistemes polítics. Alerta que el patró que va fer descarrilar les grans revoltes de la dècada passada també opera a Europa: mobilitzacions que desestabilitzen governs, però que deixen el futur en mans de les elits o de potències estrangeres perquè són incapaces de construir una alternativa al poder establert.

Nou cas d'infiltració policial als moviments socials i polítics als Països Catalans, i ja en van sis. La darrera investigació de La Directa, publicada aquest dimarts, revela que un agent de la Policia Nacional va estar una mica més de dos anys infiltrat en l'activisme a Lleida, a l'entorn de l'esquerra independentista. Sota la falsa identitat de Joan Llobet Garcia, i graduat a l'Escola de Policia d'Àvila tot just un any abans d'iniciar l'operació d'espionatge, l'agent va aterrar a la capital del Segrià el setembre del 2019 i en va marxar el novembre del 2021. Durant aquest temps va implicar-se al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), va començar a militar a Endavant i va participar activament en les protestes contra la sentència del Procés (2019) i les de suport al raper lleidatà Pablo Hasél.

Al barri de Parc Alcosa estan acostumats a lidiar amb l'abandonament institucional. Tant és així, que després d'una catàstrofe com la de la DANA, els veïns van veure de seguida que l'única manera de tirar endavant era ajudant-se els uns als altres, sense confiar en la intervenció de l'administració. Situat a vuit quilòmetres de la ciutat de València, aquest barri d'Alfafar va nàixer, paradoxalment, als anys 60, després de la riuada del 1957 que va desbordar la conca del riu Túria. "L'autoorganització i l'associacionisme ha sigut un factor base al nostre barri des dels nostres començaments", comenta Toni Valero, portaveu de la Coordinadora de Col·lectius del Parc, una entitat que té l'embrió en el projecte comunitari Nosotros Mismos, iniciat als anys 70, que ha pogut fer front a les conseqüències de la DANA, habilitant punts d'entrega de subministraments i de queviures per als milers de damnificats.

“La seva infiltració té conseqüències inesborrables, sigui legal o no”. Així s'han manifestat les vuit dones que es van querellar contra el policia nacional que es va infiltrar en moviments socials de la ciutat l'endemà de publicar-se la decisió de l'Audiència de Barcelona de tancar la investigació. Les denunciants s'han pronunciat públicament per primera vegada des que van intentar iniciar la causa contra l'agent, el gener del 2023. "Sí que van ser agressions sexuals perquè no vam donar consentiment a aquell policia, sinó al personatge que havia creat l’Estat", han explicat aquest dimarts, "sense posar la cara però sí les veus" per tal de protegir la seva intimitat després de sentir a sobre "tot el pes del patriarcat" arran de la seva denúncia.

"No", respon contundent Òscar Campos quan li pregunten si en algun moment va veure res estrany en la noia amb qui va mantenir una relació sentimental durant dos anys i que s'ha descobert que era una agent de la Policia Nacional infiltrada en els moviments socials de Girona. No va sospitar res en cap moment de la relació amb qui ell coneixia com a Maria Perelló Amengual, la policia infiltrada, que es va convertir en "pilar fonamental" de la seva vida. Van viure durant mesos sota el mateix sostre. Campos afegeix que tenien "plans de futur" i "el que es podria definir com un projecte de vida". "És molt difícil pensar que una persona que s'ha convertit en un pilar de la teva vida és, realment, una agent", ha explicat Campos en una entrevista a RAC1 després que La Directa, que és qui va destapar el cas, n'hagi donat a conèixer nous detalls.

Veïns i membres dels moviments socials del barri de Benimaclet de València es concentraran aquest dijous a les 19 h davant de la Delegació del govern per protestar per la possible infiltració d'un agent de la Policia Nacional en el teixit associatiu del barri.

Nou cas d'un talp de la policia espanyola als moviments socials dels Països Catalans, el tercer que transcendeix en menys d'un any. Segons publica aquest dilluns La Directa, un agent de la Policia Nacional s'hauria infiltrat entre el març del 2020 i el juliol del 2022 en diversos espais del moviment activista a València, essencialment a través de Cuidem Benimaclet i el Centre Social Okupat Anarquista l’Horta. L'agent, originari del Baix Llobregat, utilitzava la identitat falsa de Ramón Martínez Hernández i va participar en mobilitzacions, accions de sabotatge i fins i tot algun enfrontament amb la policia. Segons La Directa, la seva infiltració estaria coordinada amb la dels altres dos policies infiltrats a Barcelona destapats pel mateix mitjà. Consultat per l'ARA, el ministeri de l'Interior rebutja fer comentaris d'aquestes informacions, arran de les quals els partits sobiranistes al Congrés han demanat la compareixença del ministre Fernando Grande-Marlaska.

És un aniversari una mica agredolç, el dels Iaioflautas, un moviment de gent gran que, interpel·lats per les mobilitzacions de joves a les places aquell maig del 2011, van decidir fer-hi pinya. L’esperit era el d'"ajudar en la lluita pels drets i la dignitat dels fills i nets", afirma Alfons Romero, autònom jubilat de 70 anys, que recorda cadascuna de les accions que van protagonitzar en contra de les retallades sociosanitàries o dels desallotjaments. Han ocupat bancs, l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Música, i també han segrestat l’autobús 47 en contra de l’augment de les tarifes del transport públic.

Ara fa una dècada, com a resposta a la dura sortida de la crisi econòmica fruit del col·lapse financer de Lehman Brothers a causa de la desregulació cega i la posterior crisi del deute sobirà, la indignació popular va quallar amb una protesta ciutadana que va conquerir el carrer. El moviment dels indignats va convertir-se en un clam antisistema al qual es van apuntar sectors de les classes mitjanes: amb les retallades socials al sector públic, el malestar havia calat molt més enllà dels entorns ideològicament conscienciats. Justícia social, desobediència no-violenta, anticapitalisme i la demanda d'una democràcia més participativa van ser els eixos d'una protesta que va desbordar les institucions, els partits polítics –també els de l'esquerra clàssica– i els sindicats. Al costat de vells lluitadors de l'altermundisme dels anys 90 i del "No a la guerra" –la Guerra de l'Iraq del 2003–, molts joves sense futur van apuntar-se a una possibilitat de ruptura amb vocació de transformar mentalitats i d'organitzar el canvi. Les xarxes socials van donar ales a una mobilització ciutadana de nou encuny que va voler canalitzar el malestar i les lluites fins aleshores fragmentades: per l'habitatge, contra la corrupció, contra les retallades en diversos sectors, contra la guerra, contra el canvi climàtic, pel feminisme... De baix a dalt, convertint places –la de Catalunya a Barcelona; la de la Puerta del Sol a Madrid– en acampades assembleàries, per uns mesos es va produir el miratge del naixement d'un nou temps polític, social i ideològic.

Representants polítics i d'entitats socials i activistes de diferents àmbits han enviat missatges de dol per la mort d'Arcadi Oliveres, a qui han reivindicat pel seu activisme en favor d'un món més just. L'entitat que Oliveres va presidir, Justícia i Pau, ha lamentat la mort del seu "company i amic", i l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha qualificat Oliveres de "mestre, referent i bon amic". També han reivindicat el llegat de l'activista organitzacions com Catalunya Cristiana, la Universitat Internacional de la Pau o el Centre Delàs.

Els moviments socials han perdut avui una de les seves veus més estimades –i respectades–. Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945), economista de formació i pacifista per convicció, ha mort als 75 anys. Significat en lluites com el No a la guerra, el 0,7%, l'antiglobalització o l’objecció fiscal a la despesa militar, Oliveres va ser una de les veus que el 2011 es van situar de manera més clara al costat del moviment 15-M, convençut que calia una democràcia més directa. Va exercir de professor d'economia aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va presidir durant 13 anys Justícia i Pau, una entitat que treballa per a la defensa dels drets humans, la justícia social i la pau. També va presidir la Fundació Universitat Internacional de la Pau. Després que a finals de gener li diagnostiquessin un càncer de pàncrees, va passar els seus últims dies a casa seva on va rebre –ell hauria matisat que rebre no, sinó estimar– moltíssimes visites. “Aquests dies són dies feliços, em sento molt estimat”, va dir a l'ARA en una entrevista.

L'acte que va organitzar la patronal per demanar que s'aturessin els disturbis al carrer arran de l'empresonament del raper Pablo Hasél ha tingut avui la seva resposta, en un acte celebrat al Parc de les Tres Xemeneies de Barcelona. "Hi som", ha dit la filòsofa Marina Garcés, que ha sigut l'encarregada d'obrir els parlaments. "La revolta no és existir, és ser-hi", ha afegit. Garcés ha recordat que des de fa molts anys convivim amb moltes crisis (la del 2008, la climàtica, la pandèmica...) i ha denunciat que aquesta situació té un gran risc i uns interessos molt clars: "Normalitzen la crisi perquè volen que pensem que només podem merèixer una engruna més. I ens fan creure que no va bé quan a ells els hi va molt bé", ha criticat. La filòsofa ha assegurat que el futur no té per què ser aquest i que encara està per decidir-se: "Dir que hi som és un desafiament".

Ja són quatre les nits de protestes contra l’empresonament de Pablo Hasél, un raper només conegut en cercles minoritaris fins que la Fiscalia el va acusar d’enaltiment del terrorisme i el seu nom es va associar a la llibertat d’expressió. Són manifestacions convocades a través de canals de Telegram i altres xarxes socials, cosa que dona una pista que els assistents són majoritàriament joves. “Molt joves”, insisteixen fonts dels Mossos d’Esquadra, que expliquen que n’hi ha alguns que tenien controlats i d’altres de nous en aquests escenaris.

Cada nit un grup de dones s'afegeixen a les manifestacions de Portland, a l'estat nord-americà d'Oregon, la ciutat que encara manté als carrers la ràbia i la denúncia per la brutalitat policial contra els negres. El grup de dones es fa dir Wall of Moms [Mur de Mares] perquè la seva participació a les protestes és construir un mur per protegir els manifestants dels agents federals desplegats unilateralment per Donald Trump que campen com volen, de camuflatge i armats fins a les dents. "No dispareu a les vostres mares", criden amb els braços amunt, però sovint la resposta que reben és una càrrega de gas lacrimogen.

Els veïns que aquest últim mes s'han autoorgantizat als barris per ajudar altres persones més vulnerables han notat aquests dies un "augment sobtat" dels usuaris d'aquestes xarxes de suport mutu. El motiu? Segons aquest grup de xarxes veïnals ara hi ha més usuaris perquè l'administració se'n desentén i els deriva casos a ells. Una vintena de xarxes de l'àrea metropolitana han fet públic aquest matí un comunicat en què denuncien que "els Serveis Socials no estan responent a totes les peticions d'ajuda alimentària" i, en lloc de resoldre els casos, els "deriven" cap a les xarxes veïnals.

La temperatura del planeta s’ha escalfat els últims mesos i no precisament per efecte de la crisi mediambiental. De nord a sud i d’est a oest, hi ha revoltes populars en molts països, alguns dels quals feia dècades que no vivien aquest sacseig. A Xile, al Regne Unit, a la República de Guinea o a Hong Kong, manifestacions multitudinàries reclamen drets socials un cop comprovat el fracàs del sistema de política convencional. El mínim denominador comú de tots els casos, assenyala Pere Ortega, president del Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs, és que són països amb governs “que dicten mesures neoliberals” que perjudiquen bona part de la societat, ja sigui per una política d’augment d’impostos o per la retallada de serveis. Un dels punts més calents actualment és l’Amèrica Llatina, tot i que en aquest cas la indignació fa una dècada que es cou, en gran part perquè la massa crítica ha anat en augment arran del fet que “cent milions de persones han sortit de la pobresa” i ara “són capaços de reclamar més democràcia i garanties socials”, explica des de Xile Marta Lagos, directora del Latinobarómetro.

Setmanes d'incertesa, violència i negociacions, amb mediació etíop i de la Unió Africana pel mig, han donat pas a l'esperança a un Sudan que porta mesos en lluita per construir el futur sense Omar al-Baixir, el dictador derrocat l'11 d'abril passat per un cop d'estat empès per la força d'una societat mobilitzada. La junta militar que governa el país des de llavors i l'oposició que lideren les Forces de Llibertat i el Canvi han acordat aquest divendres compartir el govern transitori durant els pròxims tres anys, el termini que s'havien marcat per organitzar les primeres eleccions democràtiques.

Un jutjat de Barcelona ha absolt quatre joves detinguts després del tercer dia d'aldarulls pel desallotjament del centre social ocupat Can Vies, al barri de Sants de la capital catalana el maig del 2014. La fiscalia demanava tres anys i mig de presó per a tots ells pels delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat i desordres públics, així com una indemnització als Mossos pels desperfectes a furgonetes, però cap agent els va poder veure provocar aldarulls o atacar la policia.