"Imagina't que fas venir el dentista a casa teva, i quan marxa li dius que li pagaràs d'aquí a 6 mesos. Doncs això és el que estem vivint", explica Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), que agrupa la micro, petita i mitjana empresa catalana que presta serveis en l'àmbit del lleure educatiu. Denuncien que, des que ha començat el curs, la vintena d'empreses que s'ocupen del servei de menjador a les escoles i instituts de Barcelona no han cobrat cap dels menús que es paguen a través de les beques menjador —les ajudes que atorga el Govern perquè els alumnes vulnerables puguin accedir a aquest servei.

El timbre que anuncia el final de les classes sona a les 15 h, surts de l'institut, comentes la jugada amb els amics, vas cap a casa –caminant o amb transport escolar–, deixes les coses, et fas el dinar –o te l'escalfes si els pares l'han deixat a mig fer–, t'asseus davant la televisió o amb el mòbil a la mà i, amb sort, comences a dinar a les 16 h. Aquesta és la realitat de milers d'adolescents que van a un institut públic a Catalunya, on només el 35% dels centres d'educació secundària ofereixen servei de menjador. Això també implica que només els adolescents d'un terç dels instituts públics poden accedir a una beca menjador.

Que els serveis de menjador escolar es gestionin majoritàriament a través d’empreses i entitats del món del lleure educatiu és, sense cap mena de dubte, un èxit del model educatiu català. La secretària de Millora Educativa del Govern, Josefa Beltran, recordava fa poc, durant la celebració del Fòrum Econòmic i Social de l’Acellec, que el temps de migdia suposa el 30% del que els infants passen a l’escola. No seria raonable pensar que els serveis que es presten durant aquesta franja no tinguessin caràcter educatiu.

Aquest curs escolar les famílies de Barcelona que vulguin accedir a una beca menjador hauran de fer-ho mitjançant una signatura electrònica. Sobre el paper, acabar amb la paperassa busca facilitar el procés, però a la pràctica pot convertir-se en una nova barrera per a moltes famílies en situació de vulnerabilitat.

Fins ara les famílies que necessitaven accedir a una ajuda per fer front al cost del menjador escolar de Barcelona podien emplenar una sol·licitud i entregar-la presencialment a l'escola o institut on està escolaritzat el seu fill. Ara, però, el Consorci d'Educació ha modificat aquest procediment i per poder sol·licitar la beca menjador a la capital catalana caldrà disposar obligatòriament d'una signatura electrònica com l'IdCAT o el Cl@ve PIN.

Avui dia és difícil concebre una escola sense menjador, sobretot en entorns urbans. L’espai de migdia és fonamental perquè les famílies puguin conciliar els horaris laborals amb l'escolar de l’alumnat. Per a moltes famílies és gairebé una necessitat. A més, el menjador escolar és un espai que contribueix a garantir una alimentació sana i equilibrada per als alumnes escolaritzats. No obstant això, no forma part de l’horari lectiu i tampoc cap normativa obliga que formi part del projecte educatiu del centre.

El temps de migdia és un moment educatiu de primera magnitud. Això qui millor ho sap són les companyes que treballen amb els infants de 0 a 3 anys i els equips de monitoratge de migdia de les escoles d’infantil i primària. A l’escola bressol el temps de migdia, amb el dinar i el repòs, és un dels moments educatius més importants i que s’acull amb més cura per part dels equips de mestres. Per això fa molt mal a l’ànima veure que cada vegada hi ha més ajuntaments que opten per diferenciar aquesta franja de temps, traient-la de l’horari dels equips de mestres per oferir-la a empreses que la gestionen com a “temps de lleure”, amb l’única intenció d’abaratir-ne els costos. Aquesta mercantilització que es fa a l’escola pública ens hauria de revoltar.

Fa poques setmanes la coordinadora dels programes d'alimentació saludable i sostenible de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), Gemma Salvador, apuntava que un dels principals reptes per millorar l'alimentació escolar era recuperar el menjador als instituts. Un repte que per a moltes famílies, metges i educadors fa anys que s'ha convertit en una reivindicació.

Amb la implantació de la jornada intensiva, ja fa més d'una dècada, van desaparèixer els menjadors de molts instituts, en especial als públics, no tant als concertats. La conseqüència més immediata i palpable ha estat que molts nens i nenes a partir dels 12 anys han deixat de fer àpats en condicions, sobretot els adolescents d'entorns més vulnerables, és a dir, aquells que no tenen un suport familiar adequat a casa. Amb una taxa de pobresa infantil que supera el 30%, no sembla que aquesta sigui una bona opció. Al tornar d'escola, molts adolescents no es troben ni un plat a taula ni cap adult a la llar. De fet, l'alumnat que té una beca menjador a primària, quan passa a secundària, tot i seguir tenint-hi dret, aquest dret no es pot fer efectiu a l'haver desaparegut la majoria de menjadors escolars.

Els darrers anys s'han fet esforços per aconseguir que els menjadors escolars dels cicles d'infantil i primària ofereixin una alimentació més saludable i sostenible. Ara bé, aquesta determinació no s'ha traslladat a secundària. Amb la implantació de la jornada intensiva, iniciada fa més d'una dècada en plenes retallades, han desaparegut els menjadors de molts instituts –especialment dels públics, mentre que han continuat en els concertats o privats on es mantenen tardes lectives– i així s'ha afavorit que empitjori l'alimentació dels adolescents. Les classes acaben abans de dinar, entre les 14 i les 15 h, i, llevat que dinin en família o que els hagin deixat el menjar fet, els joves poden acabar endrapant qualsevol cosa.

A l’hora de dinar els infants segueixen aprenent. Als menjadors escolars, els alumnes aprenen a menjar de manera saludable i adquireixen hàbits com rentar-se les mans o les dents, uns costums que s'emporten quan surten de l'escola. Però no només això: un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) conclou que quedar-se al menjador també influeix en la capacitat de socialització dels infants. Els investigadors, del Grup de Recerca en Interacció i Canvi Social i del Grup de Recerca en Pedagogia Social de la UB, han estudiat el temps educatiu del migdia que ofereix Fundesplai i els resultats indiquen que els infants que hi participen quotidianament adquireixen habilitats socials i d'organització personal que van més enllà del currículum escolar. 

Un jutjat de Barcelona i la síndica de greuges investiguen el cas d'en Marc, un nen amb autisme que el 25 de gener va ingressar a la unitat de cures intensives (UCI) per les cremades greus que va patir a una mà durant l'estona del menjador escolar. Segons la versió de l'advocada de la família, en un primer moment des de l'escola d'educació especial Taiga en què està escolaritzat van explicar que les cremades havien estat per un accident. En un moment de l'hora de dinar, l'alumne va defecar i es va tacar i els monitors van portar-lo al lavabo per netejar-lo. Els responsables es van posar guants de làtex per netejar el menor, però ell es va resistir. Va ser llavors quan durant el forcejament entre els monitors i el menor van moure el comandament de l'aixeta accidentalment i va començar a sortir aigua calenta, però, com que els monitors portaven guants de làtex, no ho van notar.

El preu del menjador escolar pujarà per tercer any consecutiu. El Govern ha decretat que el preu màxim del servei de menjador passi dels 6,91 euros actuals als 7,25 euros diaris per al curs 2024-2025. Aquest augment de 34 cèntims als centres públics en què l'espai del migdia dura dues hores i mitja suposarà que cada mes quedar-se al menjador serà gairebé 8 euros més car, i al final de curs el servei haurà costat al voltant de 60 euros més que aquest any. Per als alumnes que es queden només alguns dies al menjador (comensals esporàdics) el preu es podrà incrementar fins a un 10% i es podrà cobrar a les famílies fins a 7,98 euros al dia.

El servei de menjador d'una quarantena d'escoles bressol de Barcelona penja d'un fil. L'empresa Comer Bien, encarregada del menjador de 42 escoles bressol que s'ocupen de l'alimentació de més de 3.400 infants de la ciutat, ha comunicat a l'Ajuntament de Barcelona que té "dificultats" per continuar prestant el servei, segons han confirmat fonts municipals a l'ARA. De fet, les associacions de famílies i alumnes (AFA) d'alguns d'aquests centres alerten que ja hi ha alguna escola amb problemes d'abastiment pel que fa a alguns aliments. El motiu: des del novembre passat, les direccions d'aquestes llars d'infants havien denunciat que les cuineres no estaven cobrant a temps i que l'empresa subcontractada pel consistori havia entrat en concurs de creditors. Això ha fet, també, que deixi de pagar als proveïdors.

Aquest curs el preu del menjador escolar ha pujat per segon any consecutiu a Catalunya. Un increment que, segons alerta l'ONG Educo, farà que aquest curs 2023-2024 Catalunya sigui la comunitat autònoma amb el menjador més car de l'Estat. Fins fa poc qui liderava aquest rànquing eren les Illes Balears, però el canvi de tendència a totes dues comunitats ha capgirat la situació. A les Balears el preu del menjador escolar ha passat dels 6,50 euros diaris el curs 2020-2021, als 6,26 euros el curs 2023-2024, una evolució que ha estat contrària a la que s'ha viscut a les escoles catalanes, on a partir del 2020 el preu per quedar-se a dinar a l'escola va començar a pujar (cosa que no havia passat des de l'any 2013). El resultat és que en el curs que comença aquest dimecres el menjador escolar s'enfilarà fins als  6,91 euros (37 cèntims més al dia que el curs passat i 58 cèntims més que el curs 2021-2022).

L'any 1980 l'assistent social sabadellenca Margarida Bedós va fer diversos viatges a França. Allà hi va trobar una societat on el concepte de ludoteca (que als Estats Units s'havia implantat a principis dels anys 30) tenia una gran acceptació com a recurs socioeducatiu per als infants. En tornar, Bedós va decidir traslladar aquesta idea a casa seva, al barri de les Termes de Sabadell. Sense ser-ne conscient i amb la feina dels voluntaris de l'Associació de Veïns, van crear la primera ludoteca de Catalunya i de tot l'Estat.

El preu del menjador escolar pujarà per segon any consecutiu. El Govern ha decretat que el preu màxim del servei de menjador passi dels 6,54 euros actuals als 6,91 euros diaris per al curs 2023-2024. Aquest augment de 37 cèntims als centres públics en què l'espai del migdia dura dues hores i mitja suposarà que cada mes quedar-se al menjador serà gairebé 8 euros més car, i al final de curs el servei haurà costat 66,6 euros més que aquest any. Per als alumnes que es queden només alguns dies al menjador (comensals esporàdics) el preu es podrà incrementar fins a un 10% i es podrà cobrar a les famílies fins a 7,60 euros al dia. Per als centres on l'estona de menjador és de dues hores, el topall del preu serà de 6,54 euros al dia per als alumnes habituals i de 7,19 euros diaris per als esporàdics. Cal tenir en compte que aquests preus no són només pel cost del menjar, sinó que també inclouen el sou dels monitors de menjador que estan amb els infants durant l'àpat i a les estones de lleure fins que no tornen a l'aula.

Són moltes –massa– les famílies que no poden alimentar els seus fills com cal. L’estiu, moment de descans i esbarjo per a una gran majoria, és també un període en què el tancament de les escoles, i els menjadors escolars, fa que molts infants no tinguin garantit a casa un consum mínim de proteïnes a la setmana. Però l’inici del curs escolar al llarg de les properes setmanes no assegura que aquesta situació s’acabi.

Quedar-se a dinar al menjador de l'escola serà més car el curs que ve. En concret, uns vint cèntims més car cada dia, perquè el Govern ha decretat que el preu màxim del servei de menjador passi dels 6,33 euros actuals a 6,54 euros diaris el curs que ve en aquells centres públics en què l'espai del migdia dura dues hores i mitja. Als centres on el temps de menjador és de dues hores, el topall del preu serà de 6,18 euros diaris. Per als alumnes que es queden només alguns dies al menjador (comensals esporàdics) el preu es podrà incrementar fins un 10%, i se'ls podrà cobrar 7,19 euros com a màxim si el menjador dura dues hores i mitja i 6,80 si en dura només dues.

Després de 13 anys amb el preu del menjador escolar congelat, el Govern va anunciar en ple confinament que apujava el cost màxim del menú dels 6,20 fins als 6,33 euros, un 2,1%, tal com feia temps que reclamaven les empreses de càtering i entitats que presten aquest servei. Només dos anys després d'aquest augment, el Departament d'Educació està estudiant si torna a apujar el preu del menjador. El motiu? L'increment de l'IPC –els preus aquest mes d'abril són un 8,4% més elevats que l'abril del 2021– i el nou conveni laboral del sector del lleure, que obliga a incrementar el sou dels monitors a partir del setembre. La conselleria ha confirmat a l'ARA que està estudiant l'impacte dels dos factors "per determinar el marge de decisió en una possible repercussió de la pujada del preu màxim de menjador". Si apugés el preu del menú, la Generalitat també hauria d'apujar la inversió en beques menjador.