És una llàstima –no per a nosaltres sols, sinó per al món sencer– que no tinguem més gust per la nostra pintura gòtica. El romànic se’ns fa més assequible segurament per la influència que va tenir en l’avantguarda del XX, la pintura catalana que, per proximitat temporal, més valorem. Però quin plaer que ens perdem no celebrant en la mateixa mesura pintors com Bernat Martorell o Lluís Borrassà!

“Moltes dones brillants han renunciat a queixar-se i, en canvi, han adoptat un to impassible i obscurament còmic quan parlen de feminisme. Presenten fets horripilants sobre lluites femenines amb indiferència i sarcasme. Interioritzen el dolor i l’angoixa existencial amb un somriure còmplice”. El 2019, l’escriptora Emmeline Clein va definir així el “feminisme dissociatiu”. En contra del feminisme hiperoptimista i falsament empoderador que promou etiquetes com #girlboss i #RunTheWorldGirls, el feminisme dissociatiu entén la separació entre la consciència i l’experiència corporal com una resposta al sistema patriarcal. La investigadora cultural Núria Gómez Gabriel (Barcelona, 1987) aprofundeix en aquest fenomen a Traumacore. Crónicas de una disociación feminista (Cielo Santo, 2023), un assaig a cavall de la teoria cultural, el materialisme gòtic i l’autoficció que desgrana per què “l’experiència alienada i dissociativa és l’experiència per defecte del nostre temps”.

El desnonament de Blanca Espinosa, una veïna de 78 anys del Barri Gòtic de Barcelona, per un deute que no arriba als 89 euros s'ha acabat fent efectiu aquest dijous al matí. Vivia al cèntric carrer Boters des del 1968 i pagava una renda antiga, però la propietària del pis la va denunciar per l'impagament de 177 euros. El 2017 totes dues parts van acordar unes obres de millora a l’habitatge que va assumir la propietat a canvi d'augmentar 88,8 euros mensuals el lloguer de 191,8 euros. Inicialment, però, la dona no va pagar dues mensualitats perquè considerava que l'actuació era defectuosa. Dos anys després, el 2019, la justícia va resoldre que la propietària tenia dret a recuperar l'habitatge. Aquest dijous, després que s'aconseguís ajornar un llançament judicial el novembre passat, han desnonat la Blanca.

El monestir de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II, i va allotjar durant més de sis segles les monges clarisses. Així arrenca la història d’un edifici emblemàtic de la Ciutat Comtal que ha sobreviscut en un estat de conservació envejable gràcies al fet que va estar habitat de forma gairebé ininterrompuda fins al 1983. El monestir ocupa prop de 7.000 m2, 4.700 dels quals són superfície útil.

Amb la perspectiva d’ara, els millors pintors del Gòtic català formen un star system d’una volada que no té el reconeixement massiu que es mereix. Sembla estrany que noms com Jaume Ferrer Bassa i el seu fill Arnau, els germans Jaume i Pere Serra, Lluís Borrassà, Bernat Martorell, Lluís Dalmau i Jaume Huguet no siguin més coneguts, i que no ens hàgim acostumat a parlar d’ells pel nom amb la mateixa naturalitat que parlem de Marià Fortuny, Ramon Casas, Salvador Dalí i Antoni Tàpies. Com es pot veure en l’exposició que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedica a Lluís Borrassà (Girona, cap a 1360 - Barcelona, 1424/1425), va ser un pintor extraordinari.

El novembre passat es va fer oficial que l'Escola Sant Felip Neri, al Barri Gòtic de Barcelona, s'integraria a la xarxa de centres públics el curs que ve. Els propietaris del centre –la Fundació Torras i Bages–, el claustre, la direcció, el professorat, les famílies i el Consorci d’Educació de Barcelona estaven d’acord amb el canvi. L'últim escull, que la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri accedís a llogar els edificis de l'escola al Consorci d'Educació de Barcelona, també havia quedat resolt. L'Ajuntament de Barcelona, però, ha anunciat aquest divendres que finalment expropiarà els edificis a la congregació perquè aquest centre, fins ara concertat, s'integri a la xarxa pública.

Tres setmanes després que entrés en vigor la mesura que obliga els súpers i els establiments de menjar per emportar-se a tancar a les deu de la nit en alguns punts dels barris del Raval i el Gòtic, Barcelona ja ho té tot a punt per retallar l'horari a bars i terrasses en els mateixos àmbits. Després que s'hagin respost totes les al·legacions presentades pels afectats, el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona ja publica avui l'aprovació definitiva de les mesures que afecten els horaris de la restauració i busca mitigar els problemes de soroll. Les noves normes s'aplicaran en els mateixos àmbits que les del comerç alimentari: la zona del carrer Joaquín Costa i les places dels Àngels i Emili Vendrell, al Raval; i la del carrer Escudellers i la plaça George Orwell, al Gòtic, que són dos dels punts que l'Ajuntament va situar com a més calents pels valors de decibels que marcaven els sonòmetres, sobretot de nit.

"No sabem qui els col·loca, però els retirem i els tornen a col·locar". És l'explicació que donen des de l'Ajuntament de Barcelona a la proliferació, aquestes últimes setmanes, de cartells que assenyalen atractius turístics del centre de la ciutat amb el nom escrit en castellà. Des d'Arco de Triunfo a Mercado de Santa Catalina o Ramblas de Catalunya (escrit així, en plural). El nom de la parada de metro de Jaume I, això sí, hi apareix en català. Però n'hi ha que contenen punts polèmics més enllà de la llengua, que no és el català com en els cartells que instal·la l'Ajuntament: algun, com s'ha denunciat a les xarxes, assenyala el camí per arribar al Museu Picasso i ho acompanya amb un dibuix de Miró, que també podria guiar cap a la Rambla tot i que el cartell especifica que es refereix a la Rambla de Catalunya.... Per què? Ara mateix, no ho sap ningú. O només l'autor o autors de la proposta.

El carrer Joaquín Costa, al barri del Raval, i el carrer Escudellers, al Barri Gòtic, són dues de les zones de Barcelona que més van fer disparar els sonòmetres instal·lats per l'Ajuntament per radiografiar el problema del soroll nocturn. Juntament amb el carrer Pere IV, al conegut com a Triangle Golfo del Poblenou, formaven la tripleta infernal del soroll. I això va fer que passés directe a formar part del grup de les denominades zones tensionades acústicament en horari nocturn (ZATHN). També hi van entrar dos àmbits més del districte de Ciutat Vella: els carrers Allada-Vermell, a Sant Pere i Santa Caterina, i Almirall Churruca, a la Barceloneta. Però es va acordar que Joaquín Costa i Escudellers serien els que tindrien les mesures d'aplicació més immediata, enfocades a reduir l'horari de terrasses i bars i, també, de les botigues d'alimentació que funcionen durant la nit.

L'antic Borsí, al Barri Gòtic de Barcelona, ja té una data fixada per a l'inici d'obres: gener del 2023. Aquest edifici d'estil neoclàssic, construït entre el 1881 i el 1883 per acollir la borsa privada de la ciutat (el Casino Mercantil), està buit des que, el 2009, l'ensorrament d'un fals sostre va obligar a desallotjar l'Escola d’Arts Aplicades i Oficis de la Llotja, que s'hi havia instal·lat als anys 60. I, des de llavors, l'edifici ha estat tancat. Primer, sota la tutela del Govern, que n'era el propietari, i des del 2017, sota la de l'Ajuntament, que el va adquirir per rehabilitar-lo i donar-li un nou ús. Un ús que, segons ha remarcat avui el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, es volia pensar per als veïns del Gòtic ("de proximitat") i no dedicat a projectes com el que, el 2015, va posar sobre la taula Mediapro, que hi volia obrir el primer museu del món dedicat a Woody Allen. Allò va quedar descartat i l'empresa tampoc no ha pensat en cap altre emplaçament per homenatjar el cineasta.

La situació de degradació que viu la plaça Carme Simó, al Barri Gòtic de Barcelona, va traspassar una línia vermella el primer dia de curs escolar, quan, com va avançar l'ARA, un nen de sis anys es va fer una rascada amb l'agulla d'una xeringa abandonada mentre jugava a l'espai que fa les funcions de zona d'esbarjo del centre. Des del 2018 que els alumnes de l'Escola Baixeras fan ús de la plaça, que es tanca durant les hores de classe, a l'estona del pati, però les famílies del centre denuncien que des del principi no ha quedat ben resolt el doble ús com a pati i com un espai públic més del Gòtic, perquè massa sovint s'hi troben els rastres de l'activitat que hi ha als vespres, des de xeringues fins a excrements humans o d'animals. El que va passar el primer dia de curs, quan va ser necessari fer anàlisis al petit després que es rasqués amb l'agulla, els va fer aixecar el to de la reivindicació: veien urgent protegir millor la zona per a l'ús infantil. I la problemàtica ha entrat avui en el debat polític de l'Ajuntament després que ERC hagi demanat en comissió que es faci una remodelació de l'espai amb vista al curs que ve i que, mentre això no passa, es prenguin mesures com apujar l'alçada de la tanca que ara envolta l'espai i que fa només un metre o incrementar-hi la neteja i la vigilància. Unes peticions que han rebut el suport unànime dels grups de l'oposició i el suport del mateix govern municipal, que, això sí, no ha concretat si les mesures que hi aplicarà inclouran canvis com l'augment d'alçada de la tanca, que era una proposta que la comunitat educativa ja va fer en el procés participatiu sobre com havia de ser aquest espai i que ha repetit aquests dies.

Ja fa temps que les famílies de l'Escola Baixeras, al Barri Gòtic de Barcelona, estan descontentes amb l'espai que el centre pot fer servir com a pati des del 2018: una plaça guanyada en un solar a tocar de la muralla romana que, durant l'horari lectiu, es tanca perquè els alumnes del centre hi puguin fer l'esbarjo. A partir del vespre la plaça, amb molt poc ús, sol atraure gent que hi va a dormir, beure o drogar-se. I després, esclar, en queden els rastres. Però el que va passar el primer dia de curs ha superat una línia vermella: un alumne de primer de primària (6 anys) es va fer una rascada amb l'agulla d'una xeringa (la resta de la xeringa no va aparèixer) mentre jugava i es va haver d'activar el protocol per casos de punxada i fer-li anàlisis. Per sort, l'ensurt no va passar d'aquí, però sí que ha disparat el malestar de les famílies, que demanen que es protegeixi més l'ús escolar en aquest espai.

"¿És això el que volem per a Barcelona? ¿És això el que volem per al Gòtic?" És el lament de l'associació de veïns i comerciants del carrer Comtal de Barcelona, que connecta el Portal de l'Àngel amb la Via Laietana i és una de les vies on el comerç tradicional s'havia mantingut fort al centre de la ciutat després del boom turístic dels Jocs del 92. I aquest canvi que lamenten ara veïns i comerciants fa referència a l'homogeneïtzació del teixit comercial del carrer, on en els últims tres anys s'han succeït els tancaments de locals arrelats i tot el que hi ha anat obrint són botigues enfocades al turisme. Sobretot, establiments de souvenirs d'aquells que amb la regulació municipal a la mà no podrien obrir perquè ja estan limitats però que demanen llicències com a botigues de roba i venen tota mena d'objectes de record: clauers, bosses, samarretes, ninos exposats en elements que envolten la porta...

El Museu del Prado acaba de rebre una important pintura medieval catalana, la taula principal del retaule de Lluís Borrassà dedicat a santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir, gràcies a la compra dels American Friends of the Prado Museum amb la col·laboració de la Fundació Amigos del Museo del Prado. El retaule era a la capella de Santa Marta de la Catedral de Barcelona i va ser un encàrrec que el ric farmacèutic Guillem Despujol va fer al pintor. Des del Prado asseguren que aquesta donació suposarà "una important contribució a l'enriquiment de les col·leccions del Museu del Prado i a l'increment de la representació de la pintura gòtica catalana a les seves sales".

El taca-taca de les rodes de les maletes ja no és un so esporàdic a la Rambla de Barcelona. L'artèria ha recuperat la remor constant i les persones que hi treballen coincideixen que si l'afluència de turistes d'aquesta Setmana Santa no és la mateixa que hi va haver el 2019 –abans de cap tancament pandèmic–, s'hi assembla molt. Al conjunt de la ciutat s'ha arribat a un 85% d'ocupació hotelera, segons el Gremi d'Hotels de Barcelona, que assegura que s'han superat les expectatives. I la Rambla torna a estar plena de venedors de bastons de selfies que criden l'atenció dels visitants amb una mena de xiulet, i de pissarres i tauletes aquí i allà oferint grans gerres de begudes de coloraines, tapes i paella. I han tornat, també, els preus d'abans del covid.

Fins a 47 persianes abaixades –nou, amb cartell anunciant el traspàs– en un carrer amb uns setanta locals. És la imatge pandèmica que ofereix encara el carrer Ferran, l'artèria que connecta la Rambla de Barcelona amb la plaça de Sant Jaume, i que, sense el domini turístic habitual, viu amb uns ritmes de recuperació de l'activitat econòmica molt per darrere de la mitjana de la ciutat, que ja funciona al 87%. El centre va a una altra velocitat –amb un nivell de recuperació de vora el 60%– i això es nota de manera flagrant al carrer Ferran, amb una minoria de resistents i sense el bullici habitual de visitants. "El problema és que això ha anat deixant de ser un barri i les botigues s'han anat enfocant al turista", lamenta Àngela Calvet, de la botiga de marroquineria artesana Calpa, després de fer el recompte terrible de les persianes.

La Casa Vella de l’Ajuntament de Barcelona té moltes capes d’història, ha experimentat moltes transformacions al llarg dels segles i encara guarda lloc per a les descobertes: s’acaba de presentar l’acabament de la restauració de l’enteixinat on es va trobar el primer escut pintat de la ciutat, datat entre el 1369 i el 1373, que va aparèixer a sota d’unes pintures d'entre finals del segle XIX i començaments del segle XX. El primer escut esculpit és a la basílica de Santa Maria del Mar.

La marededeu amb el nen del Portal del Mirador de la Seu de Palma no ha perdut el refinament malgrat les mutilacions que va patir al llarg dels segles i una pàtina marronosa que li va quedar després d’unes intervencions que no eren adequades. Va ser traslladada de la façana sud de la catedral al Museu Diocesà el 1917 perquè no patís més desperfectes, i un segle després que pogués descansar protegida potser recupera el seu vertader origen: l'historiador de l'art i professor de la UAB Rafael Cornudella proposa en un article aparegut a la prestigiosa revista Zeitschrift für Kunstgeschichte [Revista d’història de l’art] que l’autor no va ser-ne l’arquitecte i escultor mallorquí Guillem Sagrera, com s’ha pensat tradicionalment, sinó el florentí Niccolò di Pietro Lamberti, conegut perquè va treballar al Duomo de Florència i a l’església d’Orsanmichele de la mateixa ciutat toscana i a la basílica de Sant Marc a Venècia. També va ser un dels participants en el concurs dels relleus de les portes del baptisteri de Florència, en què van participar Filippo Brunelleschi i Lorenzo Ghiberti, que en va ser el guanyador i que està considerat la fita fundacional del Renaixement escultòric.

El departament de Cultura, a través de la direcció general de Patrimoni Cultural, ha adquirit en subhasta, exercint el dret de tempteig, una taula inèdita del pintor Lluís Borrassà. La pintura té un preu de 75.000 euros, prové del retaule de Santa Marta, Sant Domènec i Sant Pere Màrtir de la capella de Santa Marta de la catedral de Barcelona i representa la Professió de Sant Pere Màrtir. La peça passa a formar part de la col·lecció nacional de la Generalitat de Catalunya, i serà dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on actualment hi ha poca representació d’aquest artista gironí.

El fons d'inversió francès Spirit Reim va anunciar fa tres anys que "acabava de tancar la compra" del bloc número 13 del carrer Còdols, al Barri Gòtic de Barcelona. Després de fer una inversió de 7,4 milions d'euros, l'empresa va explicar que rehabilitaria "completament" l'edifici per fer pisos d'alt estànding al centre de la ciutat. Des de llavors, les entitats Resistim al Gòtic i Raval Rebel denuncien que el fons ha expulsat les famílies que hi vivien i que ja només queden tres pisos amb veïns. Però l'Ajuntament de Barcelona ha aturat les obres que es feien al bloc perquè la propietat no ha reallotjat els veïns que encara hi viuen. La llei obliga els propietaris a reallotjar els inquilins mentre es facin obres a l'edifici. En un dels pisos d'aquest bloc, que fins fa una setmana era un narcopís, hi viu d'ocupa una família refugiada de Colòmbia que l'empresa volia fer fora aquest matí. Finalment, però, el desnonament no ha tirat endavant.