Tot plegat havia de ser una conversa, però va acabar sent un monòleg. Els genis ja ho tenen, això. Agafen la pilota, o la cullera, i no la deixen anar. En aquest cas, i com que ja fa molts anys que es va retirar dels fogons, el que Ferran Adrià gairebé no va voler compartir va ser el micròfon, que pràcticament va negar al company de fatigues que havia de dialogar amb ell, el físic teòric i expert en història de la cuina, el doctorand d'Oxford Javier Maurino-Alperovich.

De rèpliques per assajar tractaments o intervencions abans de fer-les en persones n'hi ha un munt: des dels històrics maniquins que es fan servir a les Facultats de Medicina fins als innovadors organoides humans, que són microteixits 3D que es recreen als laboratoris a partir de cèl·lules mare i que reprodueixen els òrgans humans. Però ara la intel·ligència artificial ha posat damunt la taula una tècnica que pot revolucionar la biomedicina: els bessons digitals. És a dir, rèpliques d'òrgans creades en un entorn digital per generar dades de forma continuada i de la manera més fidel a la realitat. Fins ara se n'havien aconseguit del cor, i la idea és que a poc a poc se'n puguin fer de tots els òrgans humans. Ahir neurocientífics de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat d'Oxford van presentar el seu bessó del cervell per servir per estudiar com funciona i com reacciona aquest misteriós i delicat òrgan a una teràpia.

El cervell humà és com una orquestra i necessita algú a la direcció per no desafinar. La informació que processa s'articula a través d'un grup reduït de regions cerebrals, que s'encarreguen de coordinar i dirigir la resta. Són les que porten la batuta. Quan una persona té depressió es descompensa aquesta jerarquia entre regions cerebrals i la informació no es transmet correctament, perquè les responsables de coordinar l'orquestra no funcionen com toca. Ara investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de la Universitat d'Oxford i de la Universitat d'Aarhus han comprovat en un estudi que els tractaments farmacològics contra la depressió reequilibren la jerarquia entre regions cerebrals, és a dir, restableixen la coordinació i els músics recuperen l'harmonia que havien perdut.

Posar remei a la crisi de l'habitatge és un dels reptes més grans del nou govern britànic, que dirigeix Keir Starmer. Una de les promeses més ambicioses de la campanya electoral ha sigut que esperonarien la construcció d'1,5 milions d'habitatges en els cinc anys de legislatura. I per fer-ho, aposten per la fundació de noves ciutats. Aquesta política evoca la que va dur a terme Clement Attlee, el premier laborista que va aconseguir les claus de Downing Street al final de la Segona Guerra Mundial.

Sota el bigoti rinxolat i la mirada serena de sir Thomas Bodley (1545-1613) s'hi amagava un esperit revolucionari. El diplomàtic anglès va fer una proposta extraordinària a la Universitat d'Oxford el 1598: pagaria la restauració de la biblioteca, que s'havia anat dispersant i malmetent al llarg de tot aquell segle –a causa de la Reforma protestant– i la convertiria "en un lloc meravellós, amb seients, prestatgeries, escriptoris i tot el que fos necessari per estimular la benevolència d'altres homes que contribuïssin a omplir-la de llibres", segons explica Mary Clapinson, autora del llibre A brief history of the Bodleian Library (2015).

Katherine Rundell (Kent, 1987) va créixer a Zimbàbue i a Bèlgica, però va acabar doctorant-se a Oxford. I ho va fer amb una tesi sobre el poeta John Donne, redactada mentre s'aficionava a escalar edificis i escrivia novel·les juvenils. L'última d'elles, Criatures impossibles (Estrella Polar / Destino; traducció catalana de Lluís Delgado), ha venut més de 220.000 exemplars en sis mesos al Regne Unit. Rundell hi imagina un arxipèlag d'illes màgiques on els humans conviuen amb criatures mitològiques com ara dracs, sirenes, centaures, unicorns i grius. Mentre una de les seves habitants, la Mal, fuig d'un misteriós assassí, es trobarà amb un noi, en Christopher, que ha aconseguit travessar la frontera entre el món real i l'arxipèlag. Tots dos hauran d'emprendre un viatge per descobrir quina amenaça està acabant amb els animals de les illes.

Ha calgut més d’un segle de recerca, solucions parcials, desenes de fracassos i anuncis a so de bombo i platerets, però per fi s’ha arribat al que sembla el principi del final en la lluita contra la malària. La Universitat d’Oxford ha anunciat a través de la revista The Lancet els resultats d’un assaig clínic en què reporta fins al 80% de protecció contra aquesta malaltia després de l’administració d’una dosi de record al cap d’un any d’haver inoculat fins a tres dosis de la vacuna R21/Matrix-M a nens d’entre 5 i 17 mesos. Si estudis posteriors confirmessin aquests resultats, seria la primera vegada a la història que una vacuna contra la malària assoleix nivells de cobertura tan elevats i, a més, amb un cost econòmic assequible per a la major part dels sistemes de salut dels països més castigats per la malaltia, majoritàriament de l’Àfrica subsahariana.

La vacuna d'Oxford/AstraZeneca ja pot començar a distribuir-se arreu de la Unió Europea. Malgrat la guerra oberta amb la Comissió Europea pel retard en l'entrega de dosis que va anunciar la farmacèutica, aquest divendres tant l'Agència Europea del Medicament (EMA) com el mateix executiu comunitari li han donat llum verda. Primer l'EMA li ha donat el vistiplau com a vacuna segura per a totes les persones majors de 18 anys i, després, la presidenta de la Comissió, Úrsula Von der Leyen, ha anunciat la concessió de l'autorització comercial perquè pugui començar a distribuir-se.

Les farmacèutiques prenen posicions en la seva particular cursa per conquerir la Lluna, és a dir, la vacuna contra el coronavirus. Si dilluns passat va ser la companyia nord-americana Moderna la que va aconseguir una revalorització de les accions del 25% després de presentar uns primers resultats positius, tot i que molt provisionals, del prototipus que està duent a terme, aquest dijous l'empresa britànica AstraZeneca s'ha volgut obrir pas en la cursa anunciant un acord amb les autoritats nord-americanes per proveir de 400 milions de dosis de l'antídot que està assajant l'Institut Jenner de la Universitat d'Oxford, amb què col·labora per produir-lo massivament si se'n demostra l'eficàcia.

Una de freda i una de calenta. Potser. La carrera per aconseguir una vacuna contra el coronavirus continua a ritme frenètic i aquest dilluns, poques hores després que es conegués que els experiments amb micos de l'anomenat prototip d’Oxford havien produït resultats desiguals, hi ha hagut una novetat més esperançadora. En un comunicat emès a primera hora del matí als Estats Units, la companyia nord-americana Moderna ha anunciat resultats provisionals "positius" de la primera fase de l'assaig en humans de la vacuna que va començar a experimentar el 16 de març.

El primer assaig clínic fet amb humans a Europa d'una vacuna contra el coronavirus ha començat aquest dijous a la tarda a Oxford. Dos voluntaris han rebut les primeres injeccions d'un grup de 800 adults, d'entre 18 i 55 anys, que aniran formant part del programa d'experimentació al llarg dels pròxims mesos. A mitjans de maig la directora de l'estudi, la catedràtica de vacunologia de la Universitat d'Oxford Sarah Gilbert confia en haver provat ja el prototip amb 500 persones.

La presència de Carles Puigdemont a la Universitat d'Oxford ha fet sortir de polleguera un col·lectiu de professors universitaris i professionals espanyols, que han denunciat el presumpte partidisme del sindicat d'estudiants (The Oxford Union) per haver convidat l'expresident de la Generalitat deposat pel 155 a fer una conferència el 28 de maig.

Pràcticament totes les aules de les universitats d’Oxford, Cambridge, Manchester, Liverpool, Durham i Londres, de l’Imperial College London, més una cinquantena llarga de centres d’educació superior del Regne Unit, es van quedar buides ahir arran de la primera de les 14 jornades de vaga previstes pel sindicat de professors des d’ara i fins a les vacances de Setmana Santa.

Dies de tempesta a la Universitat de Cambridge pel suposat intent de “descolonització” del pla d’estudis de literatura en llengua anglesa, i per les acusacions de racisme institucional que se n’han derivat, que també han acabat afectant, per raons diferents, Oxford, l’altre gran centre acadèmic del Regne Unit.

El primer ministre del Regne Unit, David Cameron, va consumir en la seva joventut marihuana i cocaïna i va practicar sexe amb animals, segons assegura un nou llibre del qual aquest dilluns n'avança extractes 'The Daily Mail' i recull l'agència Efe. 'Call me Dave' [Digueu-me Dave], que surt a la venda a l'octubre, ha estat escrit per l'exvicepresident del Partit Conservador i influent filantrop Michael Ashcroft, amb ajuda de la periodista Isabel Oakeshott, antiga cap de política de 'The Sunday Times'.

La tradicional regata entre les universitats britàniques d'Oxford i Cambrdige pel riu Tàmesi inclourà aquest dissabte, per primera vegada en la història la participació dels equips femenins de les dues universitats britàniques. Les estudiants d'ambdós centres han competit des de 1927 en una data i un lloc diferent als homes -fins ara la seva regata es celebrava a Henley, a uns 50 quilòmetres a l'oest de Londres.