Pandèmia
Societat 02/05/2020

Una vacuna d’Oxford lidera la cursa per prevenir el covid-19

Després de comprovar-ne l’eficàcia en micos, els científics ja han començat un assaig en persones que preveuen ampliar a finals de maig

David D. Kirkpatrick
8 min
Imatge d’una cèl·lula infectada per coronavirus.  La vacuna de l’Institut Jenner s’ha provat amb èxit en sis macacos rhesus.

OxfordEn la cursa mundial per trobar una vacuna que aturi el coronavirus, el laboratori més veloç és a la Universitat d’Oxford. La majoria d’equips científics han començat fent petits assajos clínics amb només uns quants centenars de participants per motius de seguretat. Però el de l’Institut Jenner de la Universitat d’Oxford ja sortia amb avantatge perquè, en assajos previs, ja havien demostrat que inoculacions semblants -com una de l’any passat contra un coronavirus anterior- eren inofensives per als humans.

Això els ha permès programar per a finals de maig tests de la seva nova vacuna contra el coronavirus amb la participació de més de 6.000 persones. Esperen demostrar que és segura i que funciona. Els científics asseguren que, si obtenen una aprovació d’emergència dels organismes reguladors, els primers milions de dosis de la vacuna podrien estar disponibles abans de finals d’any -mesos abans que qualsevol de les altres que s’han anunciat-, si es demostra que és efectiva.

Ara han rebut notícies prometedores que fan pensar que potser sí que ho és. El mes passat, uns científics del Rocky Mountain Laboratory (Montana) -que depèn dels Instituts Nacionals de Salut dels EUA- van inocular a sis macacos rhesus dosis úniques de la vacuna d’Oxford. Aleshores van exposar els animals a altes concentracions del virus que causa la pandèmia, una concentració que havia fet posar malalts altres micos d’aquest laboratori. Però, com explica Vincent Munster, l’investigador que s’ha encarregat de l’assaig, al cap de més de 28 dies tots sis estaven bé de salut.

Recerca contrarellotge

“De tot el que tenim, el macaco rhesus és el que més s’assembla als humans”, comenta el doctor Munster, que assenyala que els científics encara estan analitzant-ne els resultats. Diu que espera compartir-los amb altres científics la setmana que ve i enviar-los després a una publicació revisada per experts.

De tota manera, la immunitat dels micos no garanteix que una vacuna doni el mateix grau de protecció als humans. Sinovac, una empresa xinesa que fa poc ha començat un assaig clínic amb 144 participants, també afirma que la seva vacuna és efectiva en els macacos rhesus. Però els resultats obtinguts amb els micos són l’últim indici que confirma el lideratge de la iniciativa d’Oxford entre els nombrosos projectes en marxa.

“Aquest programa clínic va molt de pressa”, afirma Emilio Emini, director del programa de vacunes de la Bill and Melinda Gates Foundation, que ofereix suport financer a molts projectes. Fins que no disposem de les dades dels assajos clínics, és impossible saber quina serà la vacuna més eficaç. El doctor Emini afirma que, en qualsevol cas, farà falta més d’una vacuna. N’hi pot haver que donin millors resultats que d’altres en grups com els nens o les persones grans, o amb preus i dosis diferents. I afegeix que produir més d’una vacuna també ajudarà a evitar els colls d’ampolla en la fabricació.

Aquests altres estudis hauran de superar els mateixos desafiaments: aconseguir milions de dòlars de finançament, convèncer els organismes reguladors perquè aprovin els tests en humans, demostrar la seguretat de la vacuna i -després de tot això- provar-ne l’eficàcia per protegir la ciutadania contra el coronavirus.

Les normes ètiques prohibeixen, per principi general, infectar amb una malaltia greu les persones que participen en un assaig. Això vol dir que l’única manera de demostrar que una vacuna funciona és inocular-la als humans en un lloc on el virus s’està propagant espontàniament. Segons Adrian Hill, director de l’Institut Jenner i un dels cinc investigadors implicats en el projecte, si les mesures de distanciament social o altres factors continuen rebaixant l’índex de noves infeccions a la Gran Bretanya, pot passar que l’assaig no sigui capaç de demostrar que la vacuna marca la diferència: els participants a qui s’ha administrat un placebo potser no es contagiaran més que els que han rebut la vacuna. Els científics haurien de tornar a intentar-ho en un altre lloc, un dilema que haurà d’afrontar qualsevol altre intent de trobar una vacuna.

Els fruits de l’antiga recerca

Aquest projecte de l’Institut Jenner contra el coronavirus es basa en una tecnologia que se centra en l’alteració del codi genètic d’un virus conegut. Les vacunes clàssiques fan servir la versió debilitada d’un virus per desencadenar una resposta immune. Però en la tecnologia utilitzada per l’Institut es modifica un virus diferent, en primer lloc per neutralitzar-ne els efectes, i en segon lloc per aconseguir que imiti el que els científics volen aturar: en aquest cas, el virus causant de la covid-19. Injectat al cos, aquest impostor inofensiu pot induir el sistema immunitari a combatre i matar el virus objectiu de l’atac, amb la qual cosa ens proporcionaria protecció.

El professor Hill ha treballat amb aquesta tecnologia durant dècades per modificar un virus respiratori dels ximpanzés amb l’objectiu de desencadenar en els humans una resposta immunitària contra la malària i altres malalties. Aquests últims 20 anys, l’Institut ha fet més de 70 assajos clínics de vacunes potencials contra el paràsit que causa la malària, però cap de les inoculacions ha donat resultats satisfactoris. El 2014, però, una vacuna basada en el virus del ximpanzé provada pel professor Hill es va fabricar a prou escala per obtenir-ne un milió de dosis. Amb això ja tindríem una plantilla per a la producció massiva de la vacuna contra el coronavirus, si es demostrés que és efectiva.

Una col·lega seva de fa molt de temps, Sarah Gilbert, va modificar el mateix virus del ximpanzé per fer una vacuna contra un coronavirus anterior, el de la MERS. Després que un assaig clínic a la Gran Bretanya demostrés que era segura, al desembre se’n va posar en marxa un altre a l’Aràbia Saudita, on encara hi ha brots d’aquesta malaltia mortal. Quan, al gener, Gilbert es va assabentar que uns científics xinesos havien identificat a Wuhan el codi genètic d’un misteriós virus, va pensar que potser tenien l’oportunitat de demostrar la rapidesa i versatilitat del seu mètode.

“Vam pensar: «¿I si ho provem?» -recorda-. Serà un petit projecte i en publicarem un article”. Això de “petit projecte” no va durar gaire temps. Quan va esclatar la pandèmia, els van ploure els diners de les subvencions. De seguida van posar totes les altres vacunes al congelador perquè el laboratori de l’Institut es concentrés en el covid-19. Aleshores el confinament va obligar tots els que no treballaven en el covid-19 a quedar-se a casa. Com explica Adrian Hill: “No és gens habitual que el món sencer s’alci i digui: «Com us podem ajudar? Voleu diners?» Les vacunes són bones per a les pandèmies i les pandèmies són bones per a les vacunes”.

Altres científics implicats en el projecte estan col·laborant amb mitja dotzena de fabricants de fàrmacs de tot Europa i l’Àsia: es preparen per produir milers de milions de dosis tan de pressa com sigui possible, si s’aprova la vacuna. No s’han concedit drets exclusius de comercialització a cap empresa d’aquestes, una de les quals és el Serum Institute of India, un gegant del sector i el principal proveïdor de vacunes del món. Ara mateix, els donants inverteixen milions en el procés de fabricació en diferents instal·lacions de la Gran Bretanya i Holanda, fins i tot abans que es demostri que la vacuna funciona, tal com explica Sandy Douglas, de 37 anys, metge d’Oxford encarregat de supervisar la producció de vacunes, que afegeix: “No hi ha cap alternativa”.

Perseguir la pandèmia

Però l’equip científic encara no ha arribat a cap acord amb els fabricants nord-americans, en part perquè les grans farmacèutiques dels EUA acostumen a exigir drets exclusius per a tot el món abans d’invertir en un potencial medicament. “Personalment crec que, en època de pandèmia, no hi ha d’haver llicències exclusives -afirma el professor Hill-. O sigui que n’estem demanant moltes. Ningú en traurà gaires diners, d’això”.

La vacuna de l’Institut Jenner no és l’únic projecte prometedor. Dues empreses nord-americanes, Moderna i Inovio, han començat a fer petits assajos clínics amb tecnologies que utilitzen material genètic modificat o sotmès a un altre tipus de manipulació. Aquestes tecnologies no s’han fabricat a gran escala ni s’han fet servir per produir cap medicament autoritzat.

Una empresa xinesa, CanSino, també ha començat a fer assajos clínics a la Xina amb una tecnologia semblant a la de l’institut d’Oxford, però a partir d’una soca del mateix virus respiratori que es troba als humans, no als ximpanzés. El que passa és que ara potser serà difícil demostrar l’eficàcia d’una vacuna a la Xina perquè les infeccions per covid-19 han baixat en picat.

Els científics de l’institut d’Oxford, adduint les dades que confirmen la seguretat dels seus assajos en humans de vacunes semblants contra l’Ebola, la MERS i la malària, han convençut els organismes reguladors britànics perquè autoritzin unes proves inusualment ràpides mentre l’epidèmia encara fa estralls al seu voltant. La setmana passada l’institut va començar un assaig clínic de fase I amb la participació de 1.100 persones. L’important és que el mes que ve començarà un assaig combinat de fase II i fase III amb 5.000 persones més. A diferència d’altres projectes ara en marxa, l’objectiu d’aquest assaig és demostrar l’efectivitat, i també la seguretat, de la vacuna.

Els científics cantarien victòria si per cada 12 participants amb placebo que agafessin el covid-19 només s’infectessin un o dos dels que han rebut la inoculació. “Aleshores farem una festa i ho explicarem al món sencer”, explica el professor Hill. I si a la Gran Bretanya hi ha massa pocs participants infectats, l’Institut Jenner preveu fer altres assajos on encara s’estigui propagant el coronavirus, possiblement a l’Àfrica o l’Índia. “Haurem de perseguir l’epidèmia -diu Adrian Hill-. Si encara causa estralls en alguns estats, no es pot excloure que acabem fent tests als Estats Units al novembre”.

Traducció de Lídia Fernández

Copyright The New York Times

stats