El primer cop que els partits independentistes van assumir el procés constituent en el full de ruta va ser l’any 2015. ERC i CDC van acordar un programa unitari, el 30 de març, en què es comprometien a elaborar un projecte de text constitucional en deu mesos després de les eleccions del 27-S i a acabar el mandat amb un referèndum sobre la nova Constitució. Ara, el 2018, el nou president de la Generalitat, Quim Torra, ha tornat a prometre el mateix però sense establir terminis i deixant que sigui la gent qui piloti la iniciativa. “Aspirem que esdevingui un gran debat nacional català sobre el futur del nostre país, que traci el model social, econòmic i institucional [...]. Aquest és un procés de baix a dalt que ha d’acabar esdevenint una proposta de Constitució de la República de Catalunya”, va dir en el debat d’investidura. Durant aquests últims tres anys, el procés constituent ha sigut la promesa pendent de l’independentisme per ampliar la base social, que no s’ha dut a terme mai.

Sense cap referència a la declaració d’independència del 27 d’octubre i amb el referèndum de l’1-O com a punt de partida, JxCat i ERC han arribat a un acord que ja és en mans de la CUP. Els anticapitalistes han de decidir si canvien d’opinió i avalen un nou full de ruta que, sobre el paper, no preveu la desobediència ni la unilateralitat que exigeixen, però referma el compromís amb les polítiques socials i el procés constituent. La CUP, que ha decidit abstenir-se en la investidura de Sànchez, estudiarà la nova proposta. De moment, ja han avisat que no tornaran a negociar si es continuen acceptant els límits autonòmics.

Junts per Catalunya encara veu marge per aconseguir el suport de la CUP a la investidura de Jordi Sànchez, que ahir el president del Parlament, Roger Torrent, va fixar per al 12 de març. Per fer-ho, el grup ha treballat en un document que traslladaran als anticapitalistes i en què, per convèncer-los que s’està “materialitzant” la República, es posen dos elements sobre la taula: la redacció d’una Constitució catalana, que elaboraria la ciutadania, i el reflex dels debats relatius al procés constituent al Parlament.

El Govern ja té una guia per enfilar el procés constituent. Després de fer un cicle de sessions sobre experiències internacionals, el departament d'Exteriors ha ofert les conclusions que han de servir per fixar les bases del procés constituent català, previst en una fase posterior al referèndum. El conseller d'Exteriors, Raül Romeva, en la seva intervenció inicial, ha assegurat que seria una "enorme errada" que Catalunya, "un país obert al món", no aprofités les experiències internacionals prèvies en democràcia participativa. "Ara tenim una caixa d'eines", ha afirmat el responsable també de participació del Govern a l'Espai Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

El grup promotor de Procés Constituent, liderat per Teresa Forcades, s'ha adherit al Pacte Nacional pel Referèndum com a resposta a les "agressions i traves diverses" que, assegura, es troben els catalans a l'hora d'exercir el dret a decidir. A més, ha manifestat el seu suport als càrrecs electes "represaliats i, especialment, a l'Assemblea d'Electes de Catalunya (AECAT)".

La ciutadania haurà de ser clau per definir les bases de la futura república catalana que vol impulsar el Govern. En primer lloc, decidint en referèndum si aposta per la independència o per seguir dins d'Espanya. I, si guanya el sí, implicant-se en l'elaboració de la nova constitució. "És necessària una nova generació de textos constitucionals nascuts de la implicació activa de la ciutadania", ha assenyalat aquest dijous el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, en la inauguració al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) d'un cicle de conferències sobre el procés constituent. "Avui comencem a dissenyar el procés constituent", ha remarcat Romeva, que veu una oportunitat de definir un text constitucional "diferent i millor" que el de la constitució espanyola.

El diputat de la CUP Albert Botran va confirmar dimarts passat en roda de premsa que, més enllà de les argumentacions a favor o en contra dels pressupostos, la militància cupaire tindrà en les seves mans un document que detalla els avenços en el procés constituent pactats recentment amb el Govern. Segons han explicat fonts coneixedores a l'ARA, les dues parts han arribat a un acord perquè la Generalitat s'impliqui directament en l'organització del procés constituent i, per tant, no es deixi tot en mans de les entitats sobiranistes.

La majoria sobiranista del Parlament no varia el rumb i aquest dijous ha fixat formalment el referèndum i el procés constituent com a compromisos polítics concrets per al Govern. Amb 72 vots a favor de la via pactada o no que defensen JxSí i la CUP i 73 a favor del model avalat per l’Estat i la UE que defensen CSQP i JxSí, la cambra ha acceptat que el procés sobiranista es culmini amb el "referèndum o referèndum" que va plantejar ara fa una setmana el president de la Generalitat.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, fa una crida als catòlics a participar en el procés d'elaboració de la Constitució de Catalunya perquè defensi els drets i oportunitats de tots els ciutadans, prohibeixi l'avortament i garanteixi l'educació i la llibertat religiosa.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha rebut aquest dijous la notificació del Tribunal Constitucional que informa de la suspensió de les conclusions del procés constituent i que l'avisa de les possibles sancions que se li poden aplicar per haver permès que el ple les votés.

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha cridat a impulsar mobilitzacions "unitàries i contundents" en el cas que s'inhabiliti la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per no haver impedit la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. "Si arriba una decisió així, que espero que no arribi, haurà d'anar seguida d'una resposta com sempre cívica, pacífica i 100% democràtica" de la ciutadania, els partits polítics i les entitats sobiranistes, ha destacat en una entrevista d'Europa Press.

El duel entre PP i Ciutadans per erigir-se en referent de l'unionisme a Catalunya es trasllada ara als ajuntaments. Després que el partit taronja anunciés que impulsaria mocions als municipis contra la votació de les conclusions del procés constituent al ple del Parlament, aquest dimecres ha estat el PP qui ha anunciat que durà el seu propi text als ajuntaments perquè el món local evidenciï l'oposició a les "accions il·legals" del Parlament.

Amb l’enèsim pronunciament del Tribunal Constitucional (TC) sobre el procés sobiranista, l’independentisme veu reafirmada la via unilateral avalada per majoria al Parlament com l’única manera de donar continuïtat al seu full de ruta. ERC i la CUP, però, van anar aquest dilluns un pas més enllà i parlen ja de “desacatar” directament les ordres del tribunal i posar en pràctica una emancipació institucional que pot tenir unes conseqüències per ara desconegudes. A l’espera d’acordar com es dóna resposta al nou embat judicial, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va refermar el compromís del Govern amb el procés sobiranista. “Obeirem, i tant que sí. Obeirem el Parlament, complirem el compromís amb els ciutadans i bastirem un estat lliure, modern i pròsper”, va dir via Twitter.

L'unionisme ha endurit aquest dimarts els seus avisos a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per reclamar-li que eviti el debat al ple de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. En roda de premsa, la líder de Ciutadans al Parlament, Inés Arrimadas, ha exigit a Forcadell que actuï com a presidenta de la cambra catalana "i no de l'ANC" i acati l'avís del Tribunal Constitucional (TC).

L'ordre del dia de l'últim ple del curs polític al Parlament no inclou la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. Aquest divendres es complia el termini perquè la cambra fes públics els debats que afrontaran els diputats abans de marxar de vacances, i entre els 22 punts que conformen l'ordre del dia no hi és el que fa referència al procés constituent. D'aquesta manera la mesa evita el xoc directe amb el Tribunal Constitucional (TC) i deixa en mans dels diputats de Junts pel Sí i la CUP la inclusió a última hora del debat en l'ordre del dia.

La decisió sobre si l'últim ple del Parlament aquest curs debat les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent haurà d'esperar. La mesa de la cambra ha ajornat aquest dimecres la decisió i s'ha limitat a "prendre nota" de les conclusions, de manera que ara és una incògnita si els diputats es pronunciaran sobre aquesta qüestió abans de marxar de vacances. Els grups de l'oposició han alertat del risc que suposa per a la institució celebrar aquest debat després que el Tribunal Constitucional (TC) exigís ahir "paralitzar-lo".

Junts pel Sí i la CUP han pactat aquest dilluns incloure un "mecanisme unilateral d'exercici democràtic" en el procés constituent. Tots dos grups, que divendres havien presentat les seves conclusions per separat, han transaccionat aquest dilluns un text en què s'inclou aquest mecanisme unilateral però on no es concreta si s'està parlant del referèndum unilateral d'independència (RUI).

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha assegurat a l'ARA que hem de prendre consciència que les nostres institucions tenen tot el ventall d'opcions per culminar el procés. També ha afegit que Colau i Domènech estan compromesos amb el dret a decidir i no defugiran que els ciutadans puguin decidir a les urnes. L'entrevista completa ja la podeu trobar a l'Ara.cat