FULL DE RUTA
Política 12/06/2017

Partits i entitats ajornen el procés constituent fins al referèndum

Els partits, que havien d’iniciar el debat abans del juny, aposten ara per centrar-se en la campanya del sí

Núria Orriols
4 min
Partits i entitats ajornen el procés constituent fins al referèndum

Barcelona"El referèndum és el desllorigador perquè hi hagi o no procés constituent”. Així descriu un dirigent de la majoria independendista al Parlament el full de ruta del procés pactat entre Junts pel Sí i la CUP després de la inclusió del referèndum. El rumb dels independentistes no és ni de bon tros un camí estàtic i inamovible, sinó que ha anat variant a mesura que passaven els mesos i l’últim canvi que es constata és l’ajornament del procés constituent. Si bé en les resolucions del debat de política general de l’octubre passat, Junts pel Sí i la CUP es comprometien a posar en marxa una primera fase de debat ciutadà sobre com hauria de ser una eventual República Catalana el primer semestre del 2017, ara la majoria independentista ha acordat situar totes les etapes del procés constituent després del referèndum, en cas que guanyi el sí, puntualitzen.

Tots els representants de Junts pel Sí, la CUP, l’ANC i Òmnium consultats coincideixen que ara s’han d’“abocar els esforços” en la campanya de la consulta , en què defensaran el sí a la independència. “Ja prou complicat és fer el referèndum”, admeten fonts de Junts pel Sí consultades per l’ARA, mentre que altres membres de la coalició defensen la lògica del canvi perquè el procés constituent només és possible fora de l’estat espanyol. Un dels perills que percebien els dirigents consultats sobre un debat d’aquestes característiques en el camí cap al referèndum era el “perill” d’esquinçar les costures del sobiranisme amb l’enfrontament ideològic entre ERC, el PDECat i la CUP. “Veiem el món diferent”, recorden les mateixes fonts, que criden ara a centrar-se en el sí al referèndum, que és el que els “uneix”. També argumenten que situar el debat després del referèndum és una “qüestió de qualitat democràtica” tenint en compte que començar-lo abans seria anticipar-se al resultat. Fins ara, però, havien situat la primera fase abans de la desconnexió.

El punt de partida

Des de la CUP es pronuncien en la mateixa línia tot i que deixen clar que el procés constituent tindrà un paper en la seva campanya pel sí a la independència. Admeten que el referèndum anunciat el setembre passat va canviar el calendari que havien previst a partir de les eleccions del 27-S. Així, ara conceben la votació com el “punt de partida” del procés constituent. Fonts de l’esquerra anticapitalista consultades per l’ARA remarquen que no es modifica el que estava previst, sinó que simplement es “retarda en el temps”. “No es canvia”, insisteixen fent referència a les diferents fases que va determinar la comissió del procés constituent presidida per Lluís Llach al Parlament i per la qual està investigada la presidenta de la cambra, Carme Forcadell.

En el document d’aquestes conclusions es plasmaven tres etapes: una primera fase de participació ciutadana; la desconnexió de l’Estat, i la convocatòria d’eleccions per formar una assemblea constituent que redactaria una eventual Constitució catalana. El procés acabava amb el referèndum de ratificació sobre el nou text.

Ara el calendari deixa fins després del referèndum també el procés de participació ciutadana. Tanmateix, fonts de la CUP i JxSí asseguren que la campanya del sí també incorporarà un vessant divulgatiu sobre com ha de ser el procés constituent -que es vol “democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant”- com un argument més a favor del sí a la independència. De fet, la regulació sobre com ha de ser l’elaboració d’una eventual Constitució està recollida en la llei de transitorietat jurídica que s’està preparant al Parlament entre JxSí i la CUP.

Un camí tortuós

Malgrat que el procés constituent s’ajorni fins a l’octubre, durant aquests mesos la conselleria d’Exteriors de Raül Romeva ha organitzat un cicle de conferències per estudiar de manera comparada altres experiències de processos participatius arreu del món. Fins ara s’han posat sobre la taula les experiències d’Irlanda, Bolívia, l’Equador, Islàndia, Xile i Escòcia. Quan acabi el cicle el 15 de juny està previst que Romeva exposi les conclusions que han de guiar el procés català.

L’organització d’aquest procés constituent no ha estat absent de picabaralles entre partits, entitats i iniciatives de la societat civil com Reinicia i Constituïm, que han tirat pel dret (els primers han engegat debats al territori, i els segons ja han enllestit una proposta de Constitució). “Cal posar ordre a totes les iniciatives”, assegurava just fa un any un dirigent polític quan s’enfilava el final de la comissió d’estudi sobre el procés constituent. En aquell moment, les negociacions entre partits i entitats vivien una paràlisi pel desacord sobre com organitzar el debat ciutadà. Una de les virtuts que s’havia atribuït a aquest debat era acostar els comunsa les tesis independentistes, una estratègia que es va estavellar en el moment d’introduir la unilateralitat.

Ara, amb el referèndum a l’agenda, l’independentisme espera que Catalunya Sí que es Pot, aquest cop sí, se sumi al Procés sense pacte amb l’estat espanyol.

stats