Moviment en fals del ministeri de l'Interior. La cartera liderada per Fernando Grande-Marlaska cessarà el comissari Antonio José Royo Subías com a cap de la Policia Nacional a Lleida poc després d'haver-lo nomenat fa una setmana, el passat 9 de desembre, segons confirmen fonts del ministeri. Aquest alt dirigent policial va ser condemnat per assetjament sexual ara fa dues dècades. El ministre ha assegurat aquest dimarts que el seu departament no coneixia la pena per assetjament sexual perquè ja no figurava al seu expedient quan el van nomenar per a aquest càrrec, ja que passat un temps la llei obliga a esborrar aquests antecedents.

Els delictes a tot Catalunya baixen lleugerament, però pugen les agressions sexuals i els altres tipus penals vinculats a la llibertat sexual. Aquesta és la fotografia del mapa delinqüencial català dels primers sis mesos del 2025, segons el balanç de criminalitat que ha fet públic aquest dimarts el ministeri de l'Interior. A Catalunya es registren més de 50 delictes cada hora, i la gran majoria –com ja s'ha repetit en els darrers anys– són furts i estafes informàtiques: entre les dues categories sumen gairebé el 50% de fets penals detectats. En total els delictes baixen un 4,5% respecte al primer semestre del 2024, i destaquen els descensos dels homicidis (de 44 l'any passat a 24 enguany) i dels robatoris amb força, que cauen un 15%, però pugen els delictes de tràfic de drogues un 8,4%.

Com tants altres culers, el Ricard portarà l'estelada a la final de la Copa del Rei d'aquest dissabte a Sevilla contra el Reial Madrid. "La portaré ben amagada", confessa a l'ARA, conscient dels precedents en aquest tipus de partits. Requisar banderes independentistes no és estrany als estadis de futbol i, fins i tot, a la final d'aquesta competició que el Barça va disputar contra el Sevilla a l'Estadi Metropolitano de Madrid l'any 2018. En ple clímax del Procés, la seguretat privada va arribar a prendre peces de color groc als aficionats barcelonistes. Què es trobaran els culers a La Cartuja?

Forta crisi al govern espanyol entre els socis de coalició, PSOE i Sumar. A les discrepàncies amb el pla d'inversions en seguretat i defensa anunciat aquest dimarts per Pedro Sánchez s'hi afegeix la compra de 15 milions de bales per a la Guàrdia Civil a una empresa israeliana. Una adjudicació que fa uns mesos el ministeri de l'Interior s'havia compromès a revertir. La vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha exigit la compareixença de Fernando Grande-Marlaska perquè informi de tots els detalls d'aquesta reculada, però altres sectors de l'espai van més enllà i no descarten la ruptura de la coalició. El portaveu d'Esquerra Unida al Congrés, Enrique Santiago, ha demanat una reunió dels partits que conformen Sumar per analitzar les relacions amb el PSOE. "Tots els escenaris estan oberts. Les decisions unilaterals preses per altres són les que provoquen conseqüències greus", ha manifestat en roda de premsa a la cambra baixa.

La conselleria d'Interior de Núria Parlon i el ministeri de l'Interior de Fernando Grande-Marlaska estan treballant per ampliar el sostre d'agents dels Mossos d'Esquadra, segons ha pogut saber l'ARA. Ara mateix aquest sostre és de 22.006 efectius, acordat l'any 2021 pel llavors titular de la conselleria catalana, Joan Ignasi Elena. Llavors es va considerar un acord pràcticament històric, ja que el nombre màxim d'agents permesos no es movia des de l'any 2006. En aquell moment, la negociació va ser d'urgència i forçada, ja que el topall era de 18.267 agents i el cos ja tenia 17.900 efectius. Ara, però, el nou sostre tampoc sembla suficient.

Desokupa podrà formar els vigilants de seguretat privada que treballen al metro de Barcelona, a Rodalies o als jutjats després d'assolir un acord de col·laboració amb ADN Sindical Seguretat i Serveis de Catalunya, un sindicat amb 1.200 treballadors afiliats. Ara bé, aquests cursos no seran oficials, no es consideraran una formació homologada i no s'inclouran en la cartilla professional dels vigilants de seguretat, segons ha pogut saber l'ARA. El motiu? Ni l'empresa Desokupa, ni cap de les seves derivades, estan inscrites en el registre del departament d'Interior com a centre de formació de personal de seguretat privada. Si bé la competència per establir els programes de formació d'aquests treballadors penja de l'Estat, el registre depèn de la Generalitat i fonts d'Interior confirmen que aquesta empresa no hi figura.

Les vuit agressions sexuals en grup registrades a Badalona en només onze mesos són un dels exemples més paradigmàtics d'un fenomen creixent. El ministeri de l'Interior hi posa dades en el seu últim informe sobre delictes contra la llibertat sexual, publicat aquest divendres. Fent repàs del 2022, el document constata que les agressions sexuals amb més d'un autor van a l'alça. En sis anys, del 2017 al 2022, han crescut gairebé un 40% a Espanya. Mentre que el 2017 se'n van registrar 384, el 2022 van ser 632, de les quals 434 comeses per dos agressors i 198 per tres o més. Ara bé, del total d'agressions sexuals amb penetració o sense –15.029 en tot l'any passat–, les grupals només representen el 4,2%.

La delinqüència augmenta a Catalunya i, sobretot, a Barcelona. Segons el balanç del ministeri de l'Interior, la criminalitat ha augmentat un 8% a tot el país respecte al primer semestre de l'any passat i un 15% a la capital. L'increment també és notable en ciutats metropolitanes com l'Hospitalet (+13,6%), el Prat (+13,9) i Tarragona (+12%), tot i que el rècord se l'emporten dues altres poblacions: Amposta, amb un 36,2% més de delinqüència, i Palafrugell, amb un 34,5%. Per contra, la criminalitat cau en municipis com Lleida (-9,2%), Rubí (-8,1%), Sabadell (-6%), Santa Coloma de Gramenet (-3,5%) i Badalona (-1,4%), i Girona es queda pràcticament igual (+1,9%).

El ministeri de l'Interior ha decidit expulsar Driss Oukabir, condemnat a 36 anys de presó pels atemptats terroristes del 17 d'agost del 2017 a Catalunya, perquè compleixi la resta de la seva condemna en una presó del Marroc. Segons ha avançat El Español i ha confirmat l'agència Efe, fa temps que el govern espanyol va obrir un procediment per expulsar-lo. Quan va ser condemnat el maig del 2021, Oukabir i el ministeri de l'Interior van acordar que complís la resta de la pena al Marroc. Es tracta així d'un procediment purament administratiu, que es tramita sense necessitat de resolució judicial i que no s'ha recorregut.

És lògic i necessari que els cossos policials tinguin unitats d’informació dedicades a entendre la societat de què formen part. Que estudiïn grups i moviments que poden ser d’interès policial per comprendre determinats comportaments. Hi ha grans policies que hi treballen fent una feina de formiga sovint invisible. Però també hi ha moltes maneres de recopilar dades: informar-se no és sinònim d’espiar. Convèncer algú, a canvi de promeses de favors, perquè entri a les joventuts d’un partit i faci de talp o infiltrar un agent durant anys en moviments socials pacífics és espiar. I fer-ho assumint que l’altre és un enemic perillós. L’informe del ministeri de l’Interior justifica l’espionatge a l’independentisme gairebé arribant al ridícul, parlant “d’extremismes identitaris excloents que poden derivar en violència” i vinculant-lo al terrorisme.

Òmnium Cultural ha presentat davant l'Audiència Nacional una querella contra el ministeri de l'Interior per la política d'infiltració en organitzacions juvenils independentistes, de la qual se'n han denunciat dos casos recents. Per a l'entitat que presideix Xavier Antich es tracta d'una vulneració de drets fonamentals com el dret a la intimitat, a l'associació i a la desviació del poder. "A l’Estat no li tremola el pols a l’hora de vulnerar drets per reprimir el moviment independentista", ha criticat Antich en un comunicat difós aquest dilluns, on considera que el fet que la policia s'infiltri en organitzacions juvenils democràtiques és "més propi d'un règim totalitari que d'un estat de dret".

Daniel Pedrosa és una de les 345 víctimes reconegudes a la sentència del 17-A, però la Unitat d’Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que ha agrupat molts dels afectats pels atemptats dels dies 17 i 18 d’agost del 2017, no sap qui és ni on viu. Només en saben el nom i els cognoms, l’única informació que apareix al text de l’Audiència Nacional. L’assessor de la UAVAT Robert Manrique explica la dificultat per trobar algú que, en aquest cas, comparteix el nom i el primer cognom amb un expilot de motociclisme. “No és el pilot. Potser és espanyol o potser és d’un altre país. No ho sabem, ni tampoc si estava a la Rambla, a Cambrils o a Alcanar”, diu Manrique. La situació es repeteix amb unes 250 víctimes que surten a la sentència però que la UAVAT no sap on són.

El servei especialitzat en delictes d'odi de la Fiscalia de Barcelona ja advertia fa poques setmanes que els atacs racistes i homòfobs repunten, encara que la majoria continuen sent per casos de discriminació ideològica. I l'informe que ha presentat aquest dimarts el ministeri de l'Interior sobre els delictes d'odi confirma aquesta tendència. Els detinguts i investigats per delictes d'odi van créixer un 54% l'any passat a Catalunya: van passar dels 67 del 2018 als 103 del 2019. Però si aquesta evolució es mira per tipus de discriminacions, els casos que més augmenten són per homofòbia, que es tripliquen (d'11 detinguts i investigats a 33), i per racisme, que pugen un 71% (de 17 a 29).

Continuen els moviments a la cúpula de la Guàrdia Civil en plena crisi amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per l'informe judicial de la manifestació del 8-M. Després de la destitució diumenge del coronel Diego Pérez de los Cobos com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, el ministeri de l'Interior ha informat aquest dimecres que cessa Fernando Santafé com a cap del comandament d'operacions de la Direcció Adjunta Operativa de la Guàrdia Civil, que de facto és el número tres de l'institut armat. A aquests cessaments s'hi suma la dimissió ahir dimarts del número dos de la Guàrdia Civil, el ja ex director adjunt operatiu (DAO) Laurentino Ceña, per no estar d'acord amb la interferència del ministeri en les actuacions del cos armat com a policia judicial.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha defensat l'actuació dels Mossos d'Esquadra aquest cap de setmana davant les accions dels CDR en la seva carta de resposta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ahir li va enviar una missiva amb l'amenaça de tornar a enviar les forces de seguretat de l'Estat a Catalunya si no es garantia l'ordre públic. En la seva carta, Buch assegura que els Mossos van aplicar els mateixos protocols que en l'operació tornada de Setmana Santa, quan sota el 155 la policia catalana depenia del ministeri de l'Interior i els CDR van aixecar les barreres dels peatges.

Després que la setmana passada expulsés 114 immigrants que havien saltat la tanca de Ceuta, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha reivindicat aquest dimecres que no permetran "la immigració violenta que atempti contra el país i les forces de seguretat". "Espanya i el Marroc hem volgut enviar un missatge clar a les organitzacions criminals que trafiquen amb persones: la migració ordenada, segura i legal és possible i desitjada, però no la il·legal i violenta", ha reivindicat Marlaska.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha enviat una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què li recorda que la seguretat ciutadana i l'ordre públic a Catalunya són competència dels Mossos d'Esquadra. Buch s'ha dirigit al ministre per "agrair-li la seva ràpida resposta" de convocar una Junta de Seguretat, però ha mostrat discrepàncies sobre el contingut de la trobada. El conseller ha demanat que, a l'ordre del dia, es tractin diverses mesures policials, com la prevenció i la protecció antiterrorista, el compliment dels acords de la Junta de Seguretat del juliol de l'any passat i la coordinació de les polítiques de seguretat. Pel que fa a la proposta de l'Estat de tractar la retirada de llaços grocs a la pròxima Junta de Seguretat, Buch ho ha rebutjat i ha respost que el Govern és qui té "l'autoritat governativa" de l'espai públic.

La Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme (DGAVT) ha tramitat 130 expedients de sol·licitud d'ajudes i indemnitzacions de víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. L'organisme, dependent del ministeri de l'Interior, ha rebut 407 peticions i ha destinat 9,8 milions d'euros a indemnitzacions i ajudes a les víctimes. Un any després dels atacs terroristes del 17 d'agost, des de la DGAVT han assegurat que continuen rebent sol·licituds i que mantenen els treballs de suport als afectats i els seus familiars. Tot i això, víctimes i familiars han explicat els últims dies a l'ARA que la DGAVT "els ha ignorat" o bé no els ha posat facilitats. En alguns casos han destacat que només van tenir notícies de l'organisme del ministeri de l'Interior els dies posteriors al 17-A.

El ministeri de l'Interior reconeixerà totes les víctimes dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils encara que presentin la seva sol·licitud fora de termini, que finalitzarà oficialment el dia que es compleixi el primer aniversari. Així ho va comunicar el ministre Fernando Grande-Marlaska en una carta a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el passat 11 de juliol. En la missiva, a la qual ha tingut accés l'ACN, assegura que en els possibles casos que excedeixin l'any marcat per llei, es buscarà una solució en què “prevalguin els drets dels afectats per sobre dels terminis legals”.

Entre el gener i el març passat es van denunciar a Catalunya 110 violacions. Les denúncies per agressions sexuals amb penetració han crescut gairebé un 36% a Catalunya durant els tres primers mesos de l'any, segons les dades que ha fet públiques el ministeri de l'Interior i que inclouen les xifres proporcionades per tots els cossos policials que operen en els municipis de més de 30.000 habitants, incloent-hi els Mossos d'Esquadra i les policies locals. Segons aquest balanç, un 17% més de persones han denunciat haver sigut víctimes d'un delicte sexual entre el gener i el març del 2018.