Seguretat
Societat 05/11/2021

Els Mossos podran ampliar la plantilla fins als 22.000 agents

La Junta de Seguretat també acorda que el cos pugui fer vigilàncies en zones transfrontereres

3 min
Els representants polítics i els comandaments dels cossos de seguretat que han assistit a la Junta d'aquest migdia.

BarcelonaEls Mossos d’Esquadra podran ampliar la plantilla fins als 22.006 agents. És un dels acords de la Generalitat i el govern espanyol fruit de la Junta de Seguretat de Catalunya, que s’ha reunit aquest migdia després de tres anys sense fer-ho. La policia catalana tenia un topall de 18.267 agents que s’estava a punt de superar amb les promocions dels últims anys –ara són 17.900–, i per això calia augmentar el sostre: s’ha pactat que a partir d’ara s’hi puguin incorporar 3.739 efectius més. L’acord implica que els Mossos podran convocar noves promocions –es preveu que cada any se’n faci una d’entre 800 o 900 agents– per compensar les baixes que tindrà la plantilla, sobretot quan es comenci a aplicar la prejubilació que continua pendent al cos.

Això permetrà, segons ha explicat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que el nombre de mossos pugui créixer un 20%. Elena ha recordat que el topall de 18.200 agents s’havia pactat l’any 2006: “Han passat moltes coses. Nous reptes i noves realitats, com el turisme o el terrorisme”. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha afegit que l’ampliació de la plantilla també suposarà millorar la ràtio de mossos: es passarà de 2,3 agents per cada 1.000 habitants a 2,6 –la referència que s’ha utilitzat per establir la xifra de 22.006–. Però el pacte no inclou cap data de quan es pot arribar al nou sostre, perquè dependrà de les promocions i les baixes. En tot cas, Elena ha defensat que la xifra garanteix la “transformació” del cos amb l’any 2030 com a horitzó.

Pel que fa al deute de diversos milions d’euros que l’exconseller d’Interior Miquel Buch –que havia participat en l’anterior Junta de Seguretat del 2018 amb Grande-Marlaska – havia reclamat a l’Estat per les promocions dels Mossos, Elena ha assegurat que “se'n va pagar” una part i que es negocia la quantitat que queda pendent. Segons el departament d’Interior, el govern espanyol ha abonat 452 milions d’euros dels 1.000 milions que havia acumulat de deute, però es dona per fet que aquesta xifra augmentarà un cop s’apliquin els acords de la trobada.

Tot i que Elena i Grande-Marlaska han comparegut per separat després de la reunió, els dos representants han expressat bona sintonia entre els dos governs. El conseller ha fet una valoració “positiva” dels acords i el ministre, que ha agraït l’assistència a la trobada del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha parlat d’un model de cooperació “satisfactori i exemplar”. Tanmateix, a la reunió no s’ha abordat una qüestió que afecta els Mossos: les competències de la seva policia marítima , perquè la funció de policia judicial per actuar dins del mar l’ostenta la Guàrdia Civil. Tampoc s’ha tractat el nou reglament d’armes dels Agents Rurals, que ara depenen del departament d’Interior i que l’Estat va recórrer, ni el traspàs de la comissaria de Via Laietana de la Policia Nacional per convertir-la en un espai de memòria històrica.

Reconeguts a la Unió Europea

En la Junta de Seguretat, en la qual també han participat els comandaments dels cossos a Catalunya –com el cap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero–, s’han pres altres acords. Per exemple, s’ha pactat que la policia catalana pugui fer vigilàncies, quan tinguin una investigació judicial en marxa, en zones transfrontereres –fins ara només hi podien actuar en persecucions en calent–. Això implicarà que els Mossos siguin reconeguts a la Unió Europea com agents d’un estat membre de l’espai Schengen. Tant Elena com Grande-Marlaska han manifestat que la idea és que els tràmits per fer-ho efectiu es completin els pròxims mesos, en un termini de mig any.

A més, el conseller d’Interior ha explicat que s’ha acordat que els Mossos, que ja tenen accés al canal Siena de l’Europol –un sistema de transmissió d’informació entre els cossos de seguretat dels estats membres–, s’incorporin a la resta de bases de dades de la Unió Europea i estiguin homologats “com qualsevol policia”. En aquest punt, Elena i Grande-Marlaska han reiterat que volen vincular les bases de dades de seguiment dels casos de violència masclista: l’estatal es diu VioGén i la catalana Siav. Aquest és un compromís que van pactar en la Junta de Seguretat del 2018 però que tres anys després continua pendent. Segons el conseller, la connexió de les dues bases ha de permetre que “saltin les alarmes i ser més eficients”. Per al ministre, l’objectiu és que hi hagi “més protecció a les dones víctimes de la violència de gènere”.

“Creuar la informació”

Elena ha avançat que un altre dels acords és que es vinculi la base de dades que tenen els Mossos de les persones que s’allotgen en hotels amb un sistema similar que ara es vol posar en marxa en àmbit estatal. El mateix es vol fer amb les empreses de lloguer de vehicles. “És important creuar la informació”, ha dit el conseller. Grande-Marlaska ha reivindicat la coordinació dels Mossos amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil perquè “tots tres comparteixen la missió de fer de Catalunya un espai protegit”.

stats