França ha destapat un nou cas d'un violador en sèrie amb nens i adolescents com a víctimes. La fiscalia ha fet públic aquest dimarts que un home de 79 anys ha confessat agressions sexuals a 89 menors d'edat, tots nois, d'entre 13 i 17 anys en el moment dels fets, que hauria comès des del 1967 fins al 2022 a diferents països. El pederasta, nascut a Annecy, va ser detingut fa més de dos anys, però fins ara el cas no havia transcendit. La fiscalia de Grenoble ha decidit fer-lo públic —sense oferir detalls del modus operandi del violador— per intentar trobar totes les víctimes. Fins ara només n'ha pogut identificar la meitat.

Familiars i amics, parelles i exparelles, companys de feina i homes que han conegut a través de les xarxes socials. La majoria de les dones que han estat víctimes d'una violació coneixien el seu agressor i van patir l'agressió en el que se suposa que hauria de ser un entorn segur per a elles, segons les dades de l'Hospital Clínic, el centre de referència per atendre els casos de violència sexual a Barcelona i l'àrea metropolitana. En els primers deu mesos de l'any, al centre barceloní s'han atès 665 agressions sexuals, i més de la meitat (365) han estat violacions. Això vol dir que cada dia arriba almenys una dona violada a Urgències.

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra ha rebaixat de 13 a 8 anys i 6 mesos de presó la condemna a un home que va violar una menor de 13 anys al municipi de Burlada perquè considera que l'acusat "va poder raonablement considerar" que la víctima tenia 16 anys, l'edat legal del consentiment sexual a Espanya. En aquest sentit, els magistrats sostenen que els fets jutjats no poden ser considerats una violació, sinó només un delicte d'agressió sexual, rebutjant el principi que el desconeixement o la ignorància de la llei no eximeix del seu compliment.

Quan es compleixen gairebé dos anys de l'esclat de la violència al Sudan, immers des de l'abril del 2023 en un conflicte civil entre l'exèrcit i els paramilitars de les Forces Ràpides de Suport (RSF), l'ONU alerta de l'ús de les violacions de criatures com a arma de guerra. L'Unicef, l'agència per a la infància de les Nacions Unides, denuncia en un informe difós aquest dimarts més de 200 agressions sexuals de nens i nenes, entre les quals hi ha menors de tan sols un any. "Homes armats violen i agredeixen sexualment criatures, inclosos infants d'un any", afirma l'organització.

Dos mesos després de la condemna de Dominique Pelicot per haver drogat la seva dona durant anys perquè ell i desenes d'altres homes la violessin, França s'enfronta al judici més gran per pederàstia que ha viscut mai el país. L'acusat és un cirurgià de 74 anys, Joël Le Scouarnec, que durant gairebé tres dècades, entre el 1986 i el 2014, presumptament va abusar sexualment de 299 pacients, la gran majoria menors d'edat, mentre exercia en hospitals francesos. La mitjana d'edat de les víctimes quan van ser agredides és d'11 anys.

En la nostra història col·lectiva hi ha persones a qui cal donar les gràcies perquè fan del món un lloc millor. Dissortadament, en l’àmbit de les violències masclistes o sexuals, aquests agraïments els hem de donar a dones que han viscut experiències terribles de violència però, paradoxalment, han aconseguit que les societats avancin. Són dones el dolor de les quals és escoltat col·lectivament: així es converteixen en altaveu i motor de canvi. Les seves veus, els seus testimonis, les seves vivències actuen com a element de conscienciació social i arraconen el relat patriarcal, fent avançar els drets de les dones i la societat en el seu conjunt.

La seva vida va fer un tomb el dia que la policia la va citar a la comissaria i l'hi va explicar tot. Era el 2 de novembre del 2020. Els agents havien trobat a l'ordinador i a un llapis de memòria del seu marit, Dominique Pelicot, 4.000 vídeos i 200 fotografies en què es veia com diferents homes –entre ells el marit– la violaven mentre ella estava inconscient. "En aquell moment, el meu món es va enfonsar", explicaria Gisèle Pelicot durant el judici que ha sacsejat França i que ha acabat amb una condemna de 20 anys de presó per a Dominique Pelicot per violació agreujada. Durant una dècada la drogava perquè desconeguts la violessin. Era la seva fantasia sexual.

Dominique Pelicot, l’home que va drogar i violar i convidar altres homes que violessin la seva dona, Gisèle Pelicot, ha estat declarat culpable de violació agreujada i condemnat a 20 anys de presó. El tribunal també ha considerat culpables de violació els altres 50 acusats.

Durant tot el procés judicial han estat gairebé sempre en un segon pla. Amb el judici apropant-se a la fase final, aquest dilluns els tres fills de la víctima de les violacions, Gisèle Pelicot, i del principal acusat, Dominique Pelicot, han declarat en una sessió molt tensa en què s'han encarat amb el seu pare. Fins ara només la seva filla, Caroline –a qui l'acusat va fotografiar dormint en roba interior– havia parlat al judici. Els altres dos fills, David i Florian Pelicot, de 50 i 38 anys, han relatat la commoció que va suposar per a tots ells assabentar-se que el seu pare havia estat drogant durant anys la seva mare perquè centenars de desconeguts la violessin mentre estava inconscient. Uns fets que han trencat la família i que han suposat un duríssim cop psicològic per a tots ells, segons han relatat.

Vaig ser violada a la universitat per un noi que semblava agradable i que no era un desconegut. Crec que és una afirmació banal, però si aquesta frase t'incomoda entenc per què. Ho descric així per assenyalar com és de freqüent la meva experiència. En la conversa pública veiem la violació com un fet excepcional, una cosa que només passa en situacions extraordinàries. La cultura pop i, en particular, els processos policials han ensenyat als espectadors a pensar en la violació “real” com una cosa que fan desconeguts en carrerons foscos. Però la realitat és que la majoria de les agressions sexuals es produeixen en situacions en què les víctimes coneixen els seus agressors.

Després d'una setmana de retard per una indisposició, Dominique Pélicot, de 72 anys, ha reconegut aquest dimarts que durant una dècada va drogar i violar la seva dona Gisèle i la va oferir a desenes d'homes més. "Soc un violador, com tots els que estan en aquesta sala. Tots ho sabien i no poden dir el contrari".

Milers de persones han omplert aquest dissabte els carrers de París en solidaritat amb Gisèle Pelicot, la dona a qui el seu marit va drogar durant anys perquè fos violada per desenes de desconeguts. Els manifestants han denunciat la laxitud de la justícia francesa i la ineficàcia de la policia a l'hora d'investigar i condemnar els casos de violació contra les dones. "Violador, et veiem! Víctima, et creiem", ha estat un dels eslògans més corejats.

El filòsof Jean-Paul Sartre va reflexionar amb profunditat sobre la condició humana i la naturalesa del mal. En la peça de teatre Les mosques, escriu que el més avorrit del mal és que un s’hi acostuma. Però el mal, el de veritat, quan es mira de cara mai no deixa d’horroritzar ni de sorprendre. Des de la setmana passada, al Palau de Justícia d’Avinyó se celebra el judici contra el francès Dominique Pélicot, un jubilat que durant deu anys va drogar la seva dona, fins a deixar-la inconscient, per oferir-la gratuïtament a homes desconeguts perquè la violessin. Al banc dels acusats s’hi asseuen files d’homes identificats entre les 4.000 fotos i vídeos que el mateix Pélicot va enregistrar. La xifra glaça la sang, n’hi ha tants com 50, i haurien de ser molts més, fins a 83.

La Fiscalia demana 45 anys de presó per a l'home encausat per la brutal violació d'una menor a Igualada i l'intent de matar-la la matinada de l'1 de novembre del 2021, quan sortia d'una discoteca. L'escrit de la Fiscalia, al qual ha tingut accés l'ACN, demana una pena de 30 anys de presó per assassinat en grau de temptativa i 15 anys més pel delicte d'agressió sexual. També reclama que l'acusat no es pugui acostar a la víctima ni comunicar-s'hi per cap mitjà i que quan surti de la presó estigui deu anys més de llibertat vigilada. A més, li demana més de 300.000 euros d'indemnització en concepte de responsabilitat civil.

Fa un any que Dani Alves va entrar a presó preventiva acusat de violació. Un temps durant el qual el concepte de consentiment ha estat recurrentment a debat en el món de l’esport, especialment, amb l’esclat i les conseqüències del cas Rubiales, però també amb altres episodis que formen part de l'amalgama de la cultura de la violació, tan arrelada en l’àmbit del futbol. Tot i l’àmplia anàlisi existent, és alarmant veure fins a quin punt l’exjugador del Barça continua gaudint del seu privilegi d’home heterosexual —ric i famós— en el tracte mediàtic que rep de manera majoritària. Per a molts, continua sent l’excampió blaugrana a qui, per una ximpleria, li hauran esguerrat la vida. Perquè quedi clar, hi ha hagut multitud de portades amb Alves plorós i les seves frases exculpatòries amb tipografia de grans dimensions.

La credibilitat de les víctimes

Quan una dona interposa una denúncia per una agressió sexual, especialment en els casos mediàtics, primer se la sotmet a ella a un judici social. Es va posar en risc? La seva actitud va ser apropiada? Ho fa pels diners? Per venjança? L’imaginari de la víctima ideal, la correcta, la irreprotxable, no existeix, cap dona hi encaixa i mai res del que fa encerta en la justa mesura. Tot aquest escrutini, que no trobem en altres delictes, va encaminat cap a un punt concret: posar en dubte la seva credibilitat.

]]>

Cada dia ens comuniquen la temperatura extrema que fa per l’època de l’any, com si no la patíssim, però no ens diuen quines mesures extremes es prendran per evitar que cada any augmentin les temperatures i les nostres angoixes extremes. Suposo que ho tenen tot pensat, com fins ara, que tot i veure-ho a venir, ho deixen en mans del futur. Ho saben, que el futur ja el tenim a sobre, però el present polític va per lliure. No en tenim prou amb veure com la calor i la sequera guanyen terreny, ni les nostres angoixes, que a sobre ens calen més declaracions d’antics diplomàtics que sembla que surtin dels sarcòfags només per escopir-nos. No fan pujar la temperatura, però algú hauria de refredar-los. Es veu que ells sols no poden. L’últim membre de la vella guàrdia, mentre escric aquest article (estic convençuda que no serà l’últim en general), ha estat Juan Carlos Rodríguez Ibarra, l’expresident d’Extremadura, que ha dit que "si hi ha hagut un escàndol monumental perquè alguns violadors han perdut mesos de presó i alguns han sortit al carrer, ¿com es pot suportar que algú violi 40 milions d'espanyols?". Compara l’amnistia amb una violació i afegeix que “a ningú se li acudiria amnistiar un violador”. Aquesta violació de 40 milions d’espanyols fa referència a l’amnistia. Compara l’amnistia amb una violació. Ho repeteixo, no per a vosaltres, sinó per a mi mateixa, que ni ho puc entendre ni puc donar crèdit a aquesta manca de sensibilitat. Extrema. 

]]>

Sé que preguntar-nos si els nens violadors del centre comercial Màgic, de Badalona, haurien de pagar pel delicte com si fossin majors és cunyadisme i és populisme, però dir que aquest és un cas que ha generat alarma social, però que no respon a la nostra realitat, és tietisme i és tocar el violí. Sempre es diu que no es pot ser jutge i part. Bé, potser sí, però em sembla que la violació, els abusos a menors, són una altra cosa. Abans, us en recordeu?, en deien “corrupció de menors”, com si només fos un tema moral. Del primer cas del Màgic hi ha una frase per la qual jo condemnaria a presó els menors. “Hay unos tíos que están reventando a tu hermana”, li van dir al germà de la nena. Rebentant. No és el mateix robar que això. Es pot reinserir un lladre, esclar. Però potser per reinserir aquests nens caldria que passessin una temporada en algun centre de reclusió. Els seus drets, de nens violadors, topen de ple amb els de la nena violada i la família. Si ells van pel carrer, la família se’n va de la ciutat. És el que ha passat.

]]>

Una dona violada és una dona jutjada. Ho hem vist i ho veiem. Les reclamacions de presumpció d’innocència arriben ràpides i roents, gairebé tant com les acusacions cap a la víctima. Si decideix cobrar, “aquesta va per la pasta”; i si decideix no cobrar, “aquesta amaga alguna cosa”. Però el cert és que si renuncia a la part econòmica és perquè no planin més dubtes sobre la seva denúncia. Naturalment que creiem en la presumpció d’innocència. També creiem que les suspicàcies cap a les denúncies de les dones són injustes. ¿Estem d’acord que totes dues coses són compatibles? Tenim precedents històrics que avalen la poca credibilitat que s’ha donat a les dones i tenim encara unes dades que confirmen que les denúncies són molt més escasses que els delictes. A Catalunya es denuncia una agressió sexual cada 12 hores i és un dels fets delictius amb un nivell de denúncies més baix. Això vol dir que hi ha molts més casos sense denunciar que denunciats. Totes sabem per què. Si parles, et mato. Si crides, et mato. Si no et deixes violar, et mato. Si em deixes, et mato. Si refàs la teva vida, et mato. Com sabeu, no és exagerat. La violència masclista es va inaugurar aquest 2023 amb quatre dones assassinades en 24 hores a l’estat espanyol. La xifra augmentarà quan acabem l’any. Genera molta por i molta impotència. Per això no ens queda més remei que insistir que d’aquesta crueltat ens n’hem de sortir tots junts. ¿O és que no se’ns regira l’estómac a tots? ¿O és que no es veu que hi ha un patró malaurat que es repeteix?

]]>

Ron Jeremy, considerat una de les grans estrelles porno de tots els temps, no anirà a judici per una trentena d'acusacions d'agressió sexual –incloses dotze violacions– després que un jutge de Los Angeles hagi determinat que pateix un "declivi neurocognitiu incurable" i que, per tant, està "mentalment incapacitat" per fer front a un procés judicial. L'agost del 2021 l'actor, que està a la presó des del juny del 2020, es va declarar no culpable dels delictes que se li imputen, que s'haurien produït durant un període de 23 anys. Després de la decisió del jutge, està previst que el mes vinent tingui lloc una vista en què s'avaluarà la possibilitat que Jeremy, de 69 anys, ingressi en un hospital estatal.

]]>