L'oncòleg Manel Esteller s'incorporarà el pròxim 10 de novembre com a investigador a l'Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), segons ha pogut saber l'ARA. Després de la seva sortida de l'Institut de Recerca Josep Carreras (IJC), on treballava des del 2019 i d'on ha acabat havent de marxar per presumptes irregularitats en els comptes de la institució, mala praxi i denúncies internes, tal com va avançar l'ARA després d'un any i mig d'investigació, ara Esteller serà el cap d'un grup de nova creació sobre epigenètica i càncer i mantindrà l'acreditació Icrea –el programa de captació de talent del Govern— i, per tant, la posició i el sou d'investigador d'excel·lència científica.

És un científic d’altíssim prestigi internacional pels seus treballs de recerca en el càncer, però Manel Esteller no feia la feina només amb els recursos que li corresponien. Des del 2019, l’investigador dirigia l’Institut de Recerca Josep Carreras (IJC), centre que, tal com ha avançat l’ARA, s’ha vist obligat a deixar després dels resultats d’una auditoria que ha analitzat els últims cinc anys de gestió econòmica de l’institut. Aquest i altres documents i testimonis constaten l’existència d’una sèrie d’irregularitats comptables, abús de poder i suplantació d’identitat científica per beneficiar la recerca d’Esteller.  

L'oncòleg i investigador Manel Esteller assumirà, a partir del 6 de desembre, la direcció de recerca de genòmica del càncer de The James Comprehensive Cancer Center (OSUCCC), de la Universitat Estatal d'Ohio (EUA), on també exercirà de catedràtic d'oncologia. Per tant, deixarà l'Institut de Recerca Josep Carreras (IJC), on treballava des del 2019. Segons ha comunicat el mateix oncòleg a l'IJC, la seva intenció és combinar la feina als Estats Units amb la recerca a Catalunya a través de l'Institut de Recerca Sant Pau. En un principi, Esteller volia mantenir la posició i el sou d'investigador Icrea –el programa de captació de talent del Govern–, que pot arribar fins als 117.000 euros anuals, però finalment, i després de la publicació d'aquest article, ha demanat una excedència.

El metge, investigador i catedràtic de genètica Manel Esteller (Sant Boi de Llobregat, 1968), juntament amb Salvador Macip, ha reunit en un llibre (El secret de la vida eterna, Rosa dels Vents) tot el que saben els especialistes sobre el procés d'envelliment i què es pot fer per aturar-lo, des de les intervencions que ja s'ha demostrat que donen resultats fins als tractaments que, en un futur potser no tan llunyà, ens podrien fer immortals.

Un equip internacional d’investigadors, coordinats per l’oncòleg Icrea Manel Esteller, de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), ha identificat les característiques epigenètiques que comparteixen tots els càncers; és a dir, les modificacions que activen i desactiven gens sense afectar el codi, que no alteren la informació genètica en si mateixa però sí com aquesta es llegeix. Aquestes propietats permeten definir els tumors, tant els sòlids com els líquids, i expliquen per què la majoria dels càncers tenen la capacitat d’adaptar-se al microambient en què es troben per sobreviure.

L'investigador català Manel Esteller ha dimitit com a director científic de l'Institut d'Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). El centre el va apartar del càrrec el juny passat i estava avaluant la seva actuació després de cinc anys al capdavant de la direcció científica, però, segons ha pogut saber l'ARA, Esteller ha decidit posar punt final a aquesta etapa per centrar-se en la recerca. A més, l'Institut també ha comunicat que Ana Garrido, que fins ara compaginava la direcció estratègica i la gerència, deixarà aquesta segona posició (estava en funcions des del 2020) i s'obrirà un procés de selecció per substituir-la.

Ningú s'escapa de l'envelliment. És inevitable per a tots els éssers vius del planeta. Ara bé, hi ha maneres i maneres d'envellir, que responen a diferents factors genètics i factors externs del dia a dia, alguns dels quals encara no es coneixen del tot. Per això, la comunitat científica estudia des de fa anys quins són els elements que acceleren i quins alenteixen aquest procés biològic pel qual tots passem amb l'objectiu d'allargar l'esperança però sobretot la qualitat de vida de les persones.

Està vist i comprovat que no només els bessons homozigòtics o univitel·lins tenen una semblança extraordinària que va més enllà del físic. A qualsevol racó del planeta la possibilitat de trobar el nostre “doble”, algú que s’assembli tant a nosaltres que ens faci indistingibles a simple vista, és “notablement alta”. Així ho assenyala un nou estudi publicat a la revista Cell Reports liderat per Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), on exerceix també d’investigador Icrea. L’estudi, en què han col·laborat científics del superordinador Mare Nostrum, el Centre de Regulació Genòmica, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona, no s’ha centrat únicament en l’aparença física sinó que ha aprofundit en l’estudi genòmic, l’epigenoma i la composició del microbioma per concloure que comparteixen fins i tot “un elevat nombre de trets genètics i de comportament”.

L'epigenètica –la modificació química de les cèl·lules que altera l'expressió dels gens– pot transformar una cèl·lula leucèmica en una cèl·lula no cancerosa. Un procés extraordinari però no impossible que rep el nom de transdiferenciació i que té lloc entre cèl·lules sanes molt sovint. Totes les cèl·lules d'una persona comparteixen un mateix material genètic, però tenen una identitat cel·lular pròpia: un limfòcit i una neurona tenen els mateixos gens, però realitzen tasques molt diferents i, de fet, la seva imatge sota el microscopi és diferent. Investigadors de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia de la Fundació Josep Carreras han descobert que, si es canvia l'epigenoma particular de les cèl·lules, aquestes adquireixen una nova identitat.

Les investigacions orientades a la cura del càncer que encapçala el director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Manel Esteller, tenen un gran impacte en la recerca i la ciència mundial. Una influència que la universitat nord-americana de Stanford, considerada una de les més prestigioses dels Estats Units i del món, ha reconegut internacionalment aquest dimecres.

Els investigadors Manel Esteller i Antoni Trilla han sigut guardonats amb la 5a Distinció del Claustre de Doctors i del Consell Social de la Universitat de Barcelona a les millors activitats de divulgació científica i humanística. Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, ha sigut reconegut pels seus llibres, les col·laboracions en mitjans de comunicació i la seva activitat a les xarxes socials. Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, ho ha sigut per la seva tasca comunicativa en relació a les crisis de salut pública, com la de la grip A el 2009, la de l’Ebola el 2014 i la del virus del Zika el 2015, així com per la seva presència a les xarxes socials. Hem conversat amb ells sobre divulgació científica.

L'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell) ha descobert el mecanisme responsable del 60% d'una de les leucèmies més agressives, la leucèmia aguda del tipus T. Es tracta d'un càncer que pateixen nens i adults i que afecta als limfòcits T, les cèl·lules responsables de la defensa contra les infeccions.

Un 30% dels malalts de càncer no responen adequadament a la quimioteràpia, fet que complica el tractament i obliga a buscar alternatives. Entre ells, a més, 1 de cada 10 pacients són multiresistents i no els funciona cap dels tractaments convencionals, la qual cosa significa que s’acaben trobant en un carreró sense sortida. Els que pateixen aquesta situació i tenen càncer de còlon i estómac presenten una alteració en el material genètic. En concret és una petita molècula la que fa que cap tractament els funcioni des de bon principi. Aquest mecanisme molecular l’acaben d’identificar els investigadors del programa d’epigenètica i biologia del càncer de l’Idibell, que dirigeix Manel Esteller.

Quan l’any 2000 es va donar a conèixer el mapa del genoma humà, els científics pensaven que tot estava escrit als gens i que la resta de components bioquímics del genoma era rebuig que no servia per res: ADN escombraries o ADN obscur el van batejar. Però poc temps després els investigadors van començar a trobar que els gens per si sols no ho eren tot. Aquests elements bioquímics que creien insignificants tenen un paper fonamental a l’hora de fer que els gens s’expressin o no, i els nostres hàbits poden modificar tot aquest entrellat de senyals químics.

La Fundació Finestrelles, dedicada a treballar per la discapacitat intel·lectual, celebra el 2 de novembre a la sala Barts de Barcelona, el seu acte benèfic anual. Enguany, en la gala se celebra també el 40è aniversari del naixement de l'entitat.

Antoni Bassas entrevista a l'investigador científic Manel Esteller.

Antoni Bassas entrevista a l'investigador científic Manel Esteller.

La Generalitat ha atorgat la Medalla Doctor Josep Trueta al Mèrit Sanitari a l'investigador Manel Esteller, director del programa d'epigenètica i biologia del càncer de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (Idibell).