Traspassos de diners, suplantacions i clima de "terror": reconstrucció de la marxa de Manel Esteller de l'Institut Josep Carreras
Durant els cinc anys que ha dirigit el centre, l’oncòleg ha utilitzat recursos de la institució que no li pertocaven per beneficiar la seva recerca
BarcelonaÉs un científic d’altíssim prestigi internacional pels seus treballs de recerca en el càncer, però Manel Esteller no feia la feina només amb els recursos que li corresponien. Des del 2019, l’investigador dirigia l’Institut de Recerca Josep Carreras (IJC), centre que, tal com ha avançat l’ARA, s’ha vist obligat a deixar després dels resultats d’una auditoria que ha analitzat els últims cinc anys de gestió econòmica de l’institut. Aquest i altres documents i testimonis constaten l’existència d’una sèrie d’irregularitats comptables, abús de poder i suplantació d’identitat científica per beneficiar la recerca d’Esteller.
Al llarg d'un any i mig d'investigació, l’ARA ha parlat amb una quinzena de treballadors i extreballadors de l’IJC i ha accedit a les actes del patronat, informes interns i correus electrònics. També ha obtingut accés, mitjançant la llei de transparència, a l’auditoria elaborada per KPMG. Tant la documentació com els testimonis evidencien que Esteller, a través de la gerència de l’IJC i amb la participació passiva del director honorífic Evarist Feliu, va desviar fons d’altres grups del centre –quantificats en centenars de milers d’euros– per afavorir la recerca pròpia sense que ni els investigadors ni els membres del patronat en tinguessin coneixement. Aquest diari ha contactat amb Manel Esteller, que ha dit que no farà cap comentari al respecte.
Esteller és professor d’investigació Icrea, una posició que concedeix la Generalitat en reconeixement de l’excel·lència científica. Un estudi del 2024 de la Universitat Stanford (EUA) el situa com l’investigador en càncer més influent de tot l’Estat i el 124 del món. També ha rebut nombrosos guardons internacionals i nacionals, entre els quals la Medalla d’Honor d’Or del Parlament de Catalunya. Des que l’oncòleg va entrar a l’IJC, la institució ha crescut exponencialment –ha passat de 6 a 20 grups de recerca– i ha assolit fites com l’obtenció de l’acreditació com a centre d’excel·lència Severo Ochoa del ministeri de Ciència. Malgrat la vàlua com a investigador, l’auditoria revela que Esteller es va valdre de la seva reputació com a científic per utilitzar per a la seva recerca recursos que no li pertocaven i afavorir-la amb la contractació de personal.
Després de diverses denúncies internes, el juny de l’any passat el patronat de l’IJC va suspendre cautelarment de funcions Esteller, a l’espera de dur a terme una auditoria per avaluar-ne la gestió. Tres mesos després, l’oncòleg va renunciar a la direcció argumentant que volia centrar-se en la recerca. Diverses fonts han confirmat a l’ARA que ho va fer després d’una conversa telefònica amb la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, que li va insistir perquè fes un pas al costat.
Els resultats de l’auditoria es van presentar la primavera passada al patronat, on hi ha tant la conselleria de Salut com la de Recerca i Universitats, atès que l’IJC forma part dels centres de recerca d’excel·lència catalans (CERCA). En conseqüència, fonts de l'IJC confirmen a l'ARA que l’oncòleg marxarà de la institució a principis de desembre. Segons ha comunicat ell internament, assumirà la direcció de recerca de genòmica del càncer d’un centre de la Universitat Estatal d'Ohio (EUA). En un principi, Esteller volia mantenir la posició i el sou d'investigador Icrea, però finalment, i després de la publicació de l'article de l'ARA sobre la seva marxa, ha demanat una excedència.
L’IJC és una fundació participada en un 77% per institucions públiques: la Generalitat de Catalunya (53,85%), l’Ajuntament de Badalona (7,69%), la Universitat Autònoma de Barcelona (7,69%) i la Universitat de Barcelona (7,69%). La part privada pertany a la Fundació Internacional Josep Carreras (23,08%). Consultades per l’ARA, les conselleries de Salut i Recerca atribueixen la marxa d’Esteller “a la dinàmica normal de mobilitat d’investigadors entre institucions d’excel·lència”. Després de conèixer l’auditoria, els dos departaments van iniciar “investigacions pròpies a través de les unitats competents, i encara estan en curs”.
Suplantació d’identitat científica
Una de les pràctiques irregulars que recull l’auditoria va tenir lloc entre el 2020 i el 2024 i va afectar dues investigadores del centre. Segons un informe intern, l’equip de gerència i direcció va presentar en nom de les investigadores la sol·licitud de dos fons start-up –ajuts que atorga la Fundació Josep Carreras pensats per a investigadors per establir el seu laboratori–. Des de la Fundació se’ls van concedir, per imports de 401.182 euros i 333.683 euros, i es van destinar a la recerca d’Esteller. Les investigadores no ho sabien i tampoc van tenir accés als fons.
El març passat, després de tenir-ne coneixement, les afectades van presentar una denúncia a l’IJC. El centre va impulsar un procediment intern que va concloure que hi ha hagut “suplantació d’identitat científica” i “mala praxi”, i que la manca d’accés a aquest fons “ha afectat la capacitat de recerca” de les investigadores i n’ha “minvat la competitivitat científica”.
Un altre cas és el d’un investigador líder de grup que va optar a una convocatòria extraordinària de la Fundació per finançar projectes vinculats a la covid i en va guanyar dos per un import de diverses desenes de milers d’euros. “Els diners es van transferir a l’IJC, però no apareixien com a cap línia de cost del meu grup. Mai no vam rebre ni un cèntim, tot i que vam portar a terme els projectes, vam documentar-los i vam fer-ne les memòries corresponents. On van anar a parar aquests diners?”, diu a l'ARA.
Càrrecs injustificats als grups
L’IJC es finança a través de recursos públics i de fons privats, procedents majoritàriament de la Fundació. Part d’aquests últims són els que es van gestionar de forma irregular i es van desviar cap a la recerca d’Esteller. La manera més freqüent era a través de les línies de cost, que són dipòsits assignats a un grup i unitat on es col·loquen els diners atorgats per un ens finançador. Quan un grup ha de comprar serveis o productes, l’investigador principal o cap d’unitat tria un dels seus centres de cost i hi carrega les despeses.
L’auditoria certifica que s’han traspassat imports de línies de cost a la recerca d’Esteller sense coneixement dels afectats. Els traspassos van modificar el pressupost intern de l’IJC, però no es va reflectir ni informar a les justificacions econòmiques. Qui més en surt beneficiat és la start-up del doctor Esteller, que va destinar els diners en gran part a despeses i contractació de personal. “Cada cop que entraven diners privats a l’IJC, ell deia a gerència que se’ls quedava, i així es feia”, explica un investigador. Una altra investigadora explica que havia vist despeses imputades a la seva plataforma en l’aplicatiu comptable que no li corresponien i que, tot i demanar explicacions a gerència, no n’havia obtingut resposta.
Mercè Calvet va precedir en el càrrec l'equip de gerència assenyalat en aquesta auditoria i explica que tan bon punt hi va entrar ja va detectar anomalies. Quan les va notificar, va rebre “pressions i maltractament psicològics, fins al punt de ser exclosa de reunions amb gerents d’altres centres sense cap explicació”, diu. Segons relata Calvet i corroboren altres testimonis, Esteller demanava contractes a investigadors sense obrir cap procés competitiu de selecció ni publicar vacants amb terminis, com pertoca a un centre públic. Les mateixes fonts expliquen que gerència imposava la contractació de serveis i subministrament a tercers “a dit”, sense cap justificació de la seva necessitat ni cap acreditació de la recepció del bé o producte contractat. Es feia, asseguren les fonts coneixedores, “per satisfer interessos personals o donar compliment a peticions d’Esteller per a la instal·lació de laboratoris o equipament per al seu grup de recerca”.
Sobre els traspassos i canvis de centres de cost, la responsable de gerència en aquell moment diu que “eren competència de l’àrea financera i de la direcció” i que quan va detectar “incidències” les va traslladar “pels canals interns i a les autoritats competents”. Sobre les contractacions, diu que "es tramitaven amb necessitat, pressupost i filtres tècnic-jurídics". "El director [Manel Esteller] adreçava sol·licituds concretes a recursos humans; per la meva banda de gestió, se seguien els procediments públics. Les contractacions anòmales per part de direcció estan sent analitzades pels organismes competents”, assegura.
Una plataforma que no va funcionar
Tant els testimonis com la documentació apunten que qui executava les irregularitats era l’equip de gerència. Un informe intern atribueix a l'equip de gerència la contractació de l’empresa SetFile perquè implementés una nova plataforma tecnològica que no va arribar a ser funcional. L’empresa va facturar més de 240.000 euros. Un informe pericial conclou que “l’eina és inoperativa i no funcional i no pot ser utilitzada ni plenament ni parcialment”. La persona implicada, però, diu que “sense l’expedient complet no es pot afirmar que hi hagi hagut una irregularitat”.
En aquest sentit, Isabel Troytiño, que el 2019 era la cap de comunicació de l’IJC, explica que “gerència intentava tancar acords amb persones conegudes i amics”. Per evitar haver de fer un concurs públic, “demanava que es fessin factures amb altres NIF per imports inferiors a 15.000 euros, que és el límit que marca la llei”.
En aquell moment, gerència també va pressupostar, entre el 2021 i el 2023, una dotació extraordinària de 400.000 euros que atribuïa a la conselleria de Salut. L’administració no va aprovar mai aquesta aportació, però gerència la va incloure als pressupostos insistint que s’havia acordat, segons un informe intern. En una sèrie de correus electrònics, Montse Llavayol, subdirectora general de recerca i innovació en salut de la conselleria de Salut, reitera que aquests diners no s’havien compromès en cap cas per part de la Generalitat. Sobre aquesta qüestió, la responsable de gerència afirma que “el que hi havia eren escenaris pressupostaris presentats i avalats per governança”. Finalment, el 2024 l’IJC va fer constar unes pèrdues de més d’un milió d’euros i va engegar un pla de contingència per cobrir el deute.
Malgrat no disposar sempre de fons aprovats, segons l'auditoria l'equip de gerència va autoritzar la contractació de personal per reforçar majoritàriament la unitat d’Esteller. La majoria dels contractes nous es van signar el 2023 i tres més el 2024, i alguns van passar a ser indefinits.
Clima de “terror”
Les fonts entrevistades qualifiquen l’ambient a la institució de “regne de terror” i atribueixen el malestar laboral “al trio format per Feliu, Esteller i gerència”. “[Esteller] És un rock star de la ciència, un dels pocs noms de científics que la gent del carrer coneix, sempre alineat amb els governs catalans. Això li ha donat una impunitat total”, apunta un investigador del centre.
“Quan aixecava la mà per assenyalar irregularitats, rebia amenaces”, recorda Troytiño, cap de comunicació de l’IJC el 2019. “Vaig anar a parlar amb l’Evarist [Feliu] i no em va fer ni cas. Vaig estar de baixa per ansietat i depressió. I em van acomiadar”, afegeix. En menys d’un any, el malestar diari i el clima laboral tòxic van derivar en “nombroses baixes laborals i acomiadaments imprevistos, sobredimensionats pel poc temps que el centre portava en funcionament, sense cap valoració ni justificació”, diu l’exgerent Mercè Calvet. En el període 2020-2023 es van produir set acomiadaments, dels quals quatre van ser improcedents.
Guerra interna
Després que Calvet marxés de l'IJC, fonts properes relaten que el nou equip de gerència i l’oncòleg “anaven a la una”. La bona sintonia es va trencar a començaments del 2024. De fet, es va presentar una denúncia anònima d’assetjament laboral contra Esteller amb la responsable de gerència com a víctima. Després d’un procediment intern, la consultora Saó Dispute Resolution va concloure que s’havia “atemptat contra la dignitat i integritat” de l'afectada, tot i que la conducta no es podia tipificar d’assetjament “perquè no complia amb el requisit de la continuïtat en el temps”. L’informe recomanava fer una auditoria dels protocols de presa de decisions i el seguiment de les irregularitats.
Arran d’aquestes conclusions, al juny el patronat de l’IJC va avaluar la revocació cautelar d’Esteller. Evarist Feliu el va defensar amb una carta de suport firmada per una vintena d’investigadors del centre i recalcant que el conflicte entre la gerència i el director estava en vies de resoldre’s. “¿Com havies de dir que no firmaves, si la teva carrera depèn d’ell, que firmi amb tu un article científic, que et faci una carta de recomanació per anar a un altre lloc, que posi el seu nom quan demanes un projecte de recerca perquè te’l donin?”, qüestiona una de les signants.
Malgrat la carta, el patronat va suspendre cautelarment les funcions de director d’Esteller, que va passar a rebre només el sou com a investigador Icrea, que pot arribar a ser de fins a 117.000 euros anuals. En la reunió del patronat del 2 de desembre, el tenor Josep Carreras va demanar que tant Esteller com l'equip de gerència abandonessin el centre “per facilitar entrar en la nova etapa i fer net del passat”, i va sol·licitar a Icrea que dugués a terme les accions necessàries amb l’oncòleg. En aquella reunió Joan Gómez Pallarès, aleshores director general de recerca de la Generalitat, va insistir que Esteller havia passat l’avaluació científica amb Icrea i que des de la conselleria de Recerca li buscarien una sortida. Fonts coneixedores ho vinculen al fet que Pallarès hagi estat destituït del càrrec per la consellera Montserrat.
El 22 d’abril del 2025, l’IJC va nomenar Ari Melnick com a nou director després d’un procés internacional de selecció. Es tracta d’un investigador molt reconegut en el camp de les malalties hematològiques i l’epigenètica del càncer. En paral·lel, a mitjans de l’any passat l’Oficina Antifrau de Catalunya va rebre quatre denúncies relacionades amb presumptes irregularitats a l’IJC. D’aquelles, dues les ha remès a l’autoritat competent, una s’ha arxivat i una encara s’està tramitant.
La responsable de gerència va ser acomiadada fa pocs mesos. “Si aquestes imputacions fossin certes, el procediment coherent seria un expedient disciplinari amb garanties, no un acomiadament objectiu col·lectiu sense base sòlida requerit per Antifrau”, diu en la seva defensa. Evarist Feliu, que també és el metge personal de Josep Carreras, segueix com a president de la comissió delegada de l’IJC. L’ARA hi ha contactat sense obtenir resposta.
En un comunicat enviat aquest divendres, l'IJC confirma que "els resultats de l’auditoria han documentat que, en alguns casos, els fons havien estat destinats a línies d’investigació científica diferents de les que, en principi, n’eren beneficiàries". La Fundació Josep Carreras afirma que, després d’aquestes irregularitats detectades, “ha potenciat les tasques del seu comitè científic pel que fa a la selecció i avaluació dels projectes i equips, i està introduint una plataforma informàtica per millorar i agilitzar els processos de sol·licituds, selecció i seguiment dels projectes. També ha seguit mesurant l’impacte de la producció científica dels ajuts atorgats mitjançant informes fets per experts internacionals independents”.
“Un lideratge molt car”
Abans d’arribar a l’IJC, Esteller treballava a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), on havia impulsat el programa d’epigenètica i biologia del càncer durant deu anys. Al marxar-ne, es va endur tot el seu equip, format per més d’una vintena de persones. “Va ser com perdre Messi i sis investigadors més molt bons, francament”, recorda el director d’IDIBELL, Gabriel Capella. “La dotació de recursos que tenia Esteller era extraordinàriament generosa. En nom de la ciència catalana vam invertir molt en ell i els seus investigadors”, assenyala Capella. “Però és una persona i hi ha molts investigadors brillants. Les avaluacions, per ser justes, caldria fer-les en funció dels diners i recursos de què disposa cada un, perquè sense les estructures que els donen suport no creix cap Messi”, afegeix. Per a Capella, és clar que “Esteller ha ajudat a consolidar l’IJC”. Ara bé, puntualitza: “Té un estil de lideratge que gasta molts recursos a tots nivells”.
Si coneixes alguna història la pots fer arribar a l’equip d’investigació del diari aquí.