Reconeguda internacionalment com una de les principals expertes en inflammaging, María Mittelbrunn (Madrid, 1977) és investigadora principal del laboratori d’immunometabolisme i inflamació del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CISC-UAM), ubicat a Madrid. Des de fa dècades escodrinya el sistema immunitari per esbrinar quin paper té en l’envelliment i trobar l’elixir que li permeti endarrerir aquest procés i totes les malalties que hi estan associades. La seva recerca ha demostrat que les cèl·lules immunitàries, en concret els limfòcits T, són la pedra filosofal de la resiliència de l’organisme al pas del temps.

La pandèmia de covid-19 va posar en evidència entre la població general una cosa que els metges sempre han tingut clara: el sistema immunitari dels humans és molt variable. ¿Com pot ser que un virus causi els símptomes d’un refredat en una persona i, en canvi, enviï a l'UCI la del costat, si l’agent infecciós és el mateix i els mecanismes bàsics de defensa del cos també?

En plenes negociacions per a la investidura a Madrid, l'expresident Carles Puigdemont se la jugarà en el seu viatge aquest dilluns a la Catalunya Nord per assistir a la Universitat Catalana d'Estiu, on coincidirà amb el president Pere Aragonès i els expresidents Jordi Pujol, José Montilla i Quim Torra. És el primer cop que abandona Waterloo des que el juliol passat una sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) li va retirar la immunitat. Ho farà en ocasió d'un homenatge pels 50 anys de la mort del músic Pau Casals, a l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà, que pertany administrativament al municipi de Codalet, a la comarca del Conflent.

L'estratègia d'internacionalització de l'independentisme català que des de la tardor del 2017 lidera l'expresident Carles Puigdemont des de l'exili ha viscut molts alts i baixos. Aviat farà sis anys que dura. Aquest dimecres ha rebut un revés important, que no és definitiu, però que suposa un contratemps en la batalla pels drets fonamentals i les llibertats polítiques. El tortuós camí s'estreny una mica més. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), poc procliu a les posicions de l'independentisme català, ha rebutjat les demandes de Puigdemont i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí i els ha deixat sense immunitat parlamentària.

En el seu moment, quan els tres parlamentaris estaven acusats per la comissió d'un delicte de sedició i un altre de malversació de cabals públics, el president de la cambra europea va tramitar la sol·licitud de les autoritats espanyoles per decidir si s'accedia a l'aixecament de la immunitat parlamentària. Es van complir els requisits legals per a la tramitació dels suplicatoris i el Parlament Europeu va acordar per majoria accedir a la petició realitzada per Espanya, obrint així la via per recórrer davant del Tribunal General de la UE, al qual li corresponia la decisió de confirmar o revocar la resolució del Parlament Europeu. Avui hem conegut que el Tribunal General confirma la decisió del Parlament Europeu. Contra aquesta resolució, que afecta drets fonamentals, es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal de Justícia de la UE per vulneració de drets fonamentals.

Com que la moral de la resistència independentista s’ha alimentat a base de les victòries jurídiques de Puigdemont a Europa, és normal que una resolució adversa com la d’avui estengui el desànim entre la gent que segueix i pateix pel president a l’exili, i que sigui rebuda com una altra flama que s’apaga. 

El Tribunal General de la Unió Europea ha desestimat el recurs del president Puigdemont. Ha donat la raó al Parlament Europeu, que el març del 2021 els va retirar la immunitat. A ell, a Comín i a Ponsatí.

Hi havia dues qüestions que l'expresident Carles Puigdemont esperava resoldre aquest 2023 per aclarir el seu futur jurídic (i polític): l'abast de les euroordres -que ja es va solucionar al mes de gener- i la prevalença de la seva immunitat com a eurodiputat, la clau de volta per saber si té marge o no per tornar a Espanya sense risc de ser empresonat i jutjat pel Tribunal Suprem. Aquesta carpeta, l'última, es resol aquest dimecres 5 de juliol en primera instància al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), amb una resolució que condicionarà l'inici de la campanya electoral, almenys per a Junts per Catalunya. De fet, la plana major del partit amb la cap de llista al 23-J, Míriam Nogueras, serà aquest dimecres a Brussel·les. A continuació posem negre sobre blanc respecte als escenaris possibles, tot i que la decisió no és definitiva: tant Puigdemont, defensat per l'advocat Gonzalo Boye, com el Parlament Europeu poden recórrer la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

El conflicte polític català s'ha de dilucidar dins de les vies marcades per la Constitució espanyola, complementada pels principis rectors que estableix el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. L'estat espanyol havia d'afrontar la disputa amb els mecanismes establerts a la mateixa Constitució, que impedeix qualsevol iniciativa que propugni un referèndum unilateral per assolir la independència.

El futur de Carles Puigdemont ha sigut incert des del moment que va trepitjar per primer cop Brussel·les després de la declaració d'independència l'any 2017. Des de llavors ha guanyat tots els polsos al Tribunal Suprem a Bèlgica, Alemanya i Itàlia, però ara s'acosta la batalla final d'aquest recorregut judicial de cinc anys: l'escenari serà Luxemburg, a la seu de la justícia de la Unió Europea. A aquest horitzó s'hi ha sumat a última hora la reforma del Codi Penal pactada entre el PSOE i Esquerra, que obre noves incògnites en el futur de l'expresident.

Els virus són uns microbis amb una gran capacitat d’adaptació, i la seva simplicitat (bàsicament són només una colla de gens dins una càpsula protectora) els fa especialment resistents. Això representa un problema per als éssers vius que compartim planeta amb ells, ja que, quan ens infecten, causen malalties, algunes mortals. Per això és important entendre els canvis que poden adquirir els virus abans no provoquin més epidèmies i pandèmies. En aquest sentit, uns investigadors de la Universitat de Glasgow han fet un descobriment preocupant: han vist com dos virus diferents que causen refredats es fusionaven i formaven un híbrid que era capaç d’escapar-se del sistema immunitari.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana, sempre que no hi hagi contraindicacions mèdiques, que els nadons s’alimentin exclusivament amb llet materna fins als sis mesos d’edat. I també recomana que l’alletament es mantingui, combinat amb la introducció lenta i progressiva d’altres aliments, com a mínim fins als dos anys. Tanmateix, segons un informe presentat per aquesta organització el juny del 2021, només el 44% dels infants de fins a sis mesos s’alimenten exclusivament d’aquesta manera. I el percentatge dels que incorporen la lactància materna a partir d’aquesta edat disminueix ràpidament. De manera paral·lela, el 2012 les Nacions Unides van reconèixer el dret dels infants a gaudir de la natura com a part d’un entorn saludable. No obstant això, un nombre considerable, especialment els que viuen en entorns molt urbanitzats, tenen un contacte molt limitat amb la natura.

A la Via Làctia hi ha tants microorganismes com estels. Així descriu Roger Paredes, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias de Badalona i investigador principal en aquesta àrea a IrsiCaixa, la composició del microbioma dels humans. Milions i milions de bacteris, virus i fongs que conviuen en equilibri al nostre cos. La seva salut és indicativa de la nostra salut. La seva diversitat està relacionada amb un sistema immunitari “més capaç” de combatre malalties com el càncer o el covid-19, diu Francesc Guarner, cap de la unitat de fisiopatologia intestinal de l’Hospital Vall d’Hebron. Entre els dos investigadors han coordinat el simposi internacional The Barcelona Debates on the Human Microbiome celebrat aquesta setmana a la capital catalana.

La del covid ha estat una llarga batalla entre un virus que marcarà tota una generació i els científics que hi lluiten sense descans. El virus va respondre a una primera entrega de vacunes d’eficàcia notable generant noves variants i infectant gent prèviament vacunada o contagiada. Això en cap cas vol dir que hagin fracassat unes vacunes que continuen protegint milions de persones de les conseqüències més devastadores del virus. Però la ciència hauria de preparar-se per fer un nou pas. 

Si formes part dels milions de persones que ja s'han contagiat de covid-19, potser et demanes durant quant de temps tindràs immunitat contra el coronavirus. Al principi de la pandèmia, la majoria de la gent suposava que infectar-se tenia almenys un avantatge: estar protegit de futures trobades amb el virus. No obstant això, el virus no mostra senyals de minorar la seva propagació, les reinfeccions semblen haver-se convertit en una cosa habitual. Ja hi ha moltes persones que informen de segones o fins i tot terceres infeccions amb les noves variants.

Barcelona vol avançar en el camí per convertir-se en un pol d’atracció i de producció científica en l’àmbit de la salut a l'Estat i al sud d’Europa i, de cara al 2025, comptarà amb el primer centre de recerca enfocat a l’estudi de la interacció entre el sistema immunitari i el cos humà de la mà dels investigadors més potents del país: el CaixaResearch Institute. L’objectiu d’aquest nou espai ideat l'any passat per la Fundació "la Caixa" és entendre millor com proliferen i com es poden prevenir, a través del sistema immunitari, les malalties amb més afectació al món, com l'Alzheimer, el càncer i les patologies infeccioses, entre les quals hi ha el covid però també el VIH o la tuberculosi.

El primer semestre del 2022 és un moment decisiu per a la batalla jurídica dels exiliats, ja que abans del mes de juny es calcula que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resoldrà sobre la immunitat de l'expresident Carles Puigdemont –i la resta d'eurodiputats de Junts– i les prejudicials que va plantejar el Tribunal Suprem al qüestionar el rebuig a l'extradició de l'exconseller Lluís Puig. És en aquest context que la defensa de Puigdemont ha rebut la darrera sentència del TJUE sobre Polònia i els Països Baixos, que afecta directament –sostenen– el que ha de decidir aviat Luxemburg. Aquest dimarts el tribunal ha precisat en quins casos l'autoritat judicial pot apreciar un risc de vulneració del dret a tenir un procés equitatiu: ha de tenir en compte si el procés d'elecció dels jutges té un impacte directe en la causa que analitza.

Totes les persones a partir de 40 anys i totes les persones, de qualsevol edat, que van ser vacunades amb Janssen o AstraZeneca poden rebre la dosi de record contra la Covid-19, així com totes les persones, de qualsevol edat, que van rebre la vacuna d’AstraZeneca o Janssen. Inicialment, la dosi addicional es va començar a administrar a les persones de més de 70 anys, a les persones que viuen en residències, al personal sanitari i sociosanitari i a les persones immunodeprimides. Actualment, el grup prioritari a vacunar és el de la franja de 60 a 69 anys.

Vacunem-nos tots d'una vegada. No hi ha excuses que valguin. Esperar a fer-ho després de les vacances és una irresponsabilitat si pensem en el conjunt i és un risc individual innecessari. La secretària de Salut Pública de la Generalitat ha donat a conèixer aquest dimarts que tothom que vulgui ja es pot anar a vacunar a centres específics sense cita prèvia. Més senzill impossible. S'estan posant totes les facilitats. L'agost l'hem començat amb 5 milions de vacunats a Catalunya, que són molts, però no suficients. De cop, amb les vacances, el ritme de vacunació ha baixat: milers de persones no s'han presentat a la cita. Aquesta deixadesa no té nom. Amb tot el que ha passat, amb els milers de contagiats i de morts, amb un sistema sanitari que ha fregat el col·lapse en més d'un moment i que encara segueix molt tensionat, ¿com pot ser que encara hi hagi persones que no entenguin la importància de vacunar-se?

L’OMS va fer una crida aquesta setmana a no aplicar una tercera dosi –o dosi de reforç o de recordatori– fins que almenys el 10% de la població mundial estigui vacunada. Tot i això, països com Israel ja han començat a injectar-la als pacients immunodeprimits i a les persones majors de 60 anys, i França i Alemanya van anunciar dijous que també l’aplicaran a les persones grans i les més vulnerables. Una opció que també es planteja Espanya: la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va afirmar que “tot apunta que la tercera dosi s’haurà d’administrar” –malgrat que no va especificar si a determinats col·lectius o a la població en general–, i la secretària de Salut Pública de la Generalitat, Carmen Cabezas, va apuntar que estan estudiant posar una tercera injecció als pacients immunodeprimits, com són, per exemple, les persones trasplantades o que segueixen algun tractament contra el càncer. Però ¿realment és necessària una tercera dosi per tenir immunitat contra el covid?