La formació especialitzada i l’experiència guanyen pes per arribar a ser sanitari, mentre que en perd fins a un 66% el coneixement del català. Així són els nous criteris, aprovats aquest dimarts, que ha aprovat el govern valencià per a la selecció del personal temporal mèdic i d'infermeria. Els aspirants, que podran obtenir fins a 70 punts per l’experiència laboral o 36 per la formació, únicament en podran aconseguir 4 pel valencià i 2 per altres idiomes de la Unió Europea (UE). Actualment, el domini del català n'atorga fins a 8.

El Partit Popular i Vox han fet marxa enrere en la seva iniciativa perquè el coneixement del català sigui menys valorat que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública valenciana. La rectificació l'ha avançat el diari digital Valencia Plaza i l'han confirmat a l'ARA fonts presents en les reunions entre els dirigents de la conselleria de Sanitat i els representants dels treballadors que aquests dies negocien la futura norma.

El coneixement del valencià puntuarà menys que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública. És a dir, el croat, el danès, l'eslovac, el letó i l'hongarès, per exemple, acabaran valent més que el català. Així ho recull almenys, l'esborrany dels criteris de selecció de personal presentat per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana als sindicats. La mesura es coneix una setmana després que el departament que dirigeix el conseller Marciano Gómez anunciés que rebaixarà el valor del domini del català per exercir de professional sanitari en l'administració.

El Consell rebaixarà el valor del coneixement del valencià per treballar en la sanitat pública. Així ho ha avançat aquest divendres el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, que ha informat que la competència lingüística en català continuarà sent un mèrit, però puntuarà menys.

El català com a requisit per a metges i infermeres a les Balears ja és història. L'executiu de Marga Prohens (PP) ha aprovat aquest dilluns en un consell de govern extraordinari el decret llei que fulmina la llengua pròpia com a requisit i la rebaixa a la categoria de mèrit. Així ho ha anunciat la consellera de Salut, Manuela García, que ha fet tota la seva intervenció davant dels mitjans de comunicació en castellà. "El requisit lingüístic passa a ser un mèrit per al personal sanitari", ha assenyalat García, que ha argumentat que aquesta mesura "és un clamor dels sindicats [sanitaris]".

Mentre les primeres amenaces fruit de les aliances PP-Vox a les Balears i València ja anuncien la intenció d'eliminar el requisit de català per als funcionaris (aquest mateix dilluns ho ha fet en la seva investidura Marga Prohens, en referència als metges a les Balears), l'InformeCat de la Plataforma per la Llengua afirma que el 81,8% dels habitants del País Valencià i el 67,6% dels de les Illes Balears creuen que els funcionaris de l’Estat que atenen el públic sí que haurien de saber català. I si els funcionaris són de les administracions autonòmica i local, encara és més majoritari el consens: el 89% dels valencians entrevistats i el 75% dels illencs hi són favorables. És el que afirmen dues enquestes encarregades a dues empreses d'estudis d'opinió per la mateixa Plataforma. La realitat, però, és ben diferent: una enquesta de la Generalitat Valenciana indica que avui en dia un 24,6% dels seus treballadors no atenen en valencià els usuaris que els parlen en aquesta llengua.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha mostrat la seva preocupació per les possibles conseqüències de l'aplicació del decret del requisit lingüístic que ha de regular els nivells del coneixement de català que la Generalitat i els ajuntaments del País Valencià exigiran als treballadors públics.

Les Unitats per a l’Educació Multilingüe de les Universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, el departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i l'entitat Escola Valenciana han demanat mitjançant un comunicat la retirada del projecte de decret del govern valencià que preveu regular els nivells del coneixement del valencià que exigirà als futurs treballadors de l'administració autonòmica i municipal. El motiu és l'oposició a l'acreditació automàtica del coneixement de català al sistema educatiu que introduirà la norma, al considerar que la seva aplicació "devaluarà l’acreditació del valencià, desincentivarà l’adquisició de la llengua i en consolidarà el desprestigi social".

Després de llargues negociacions i discrepàncies públiques, sobretot entre PSPV i Compromís, aquest dilluns el Consell ha acordat els nivells del coneixement del valencià que exigirà als futurs treballadors de l'administració autonòmica i municipal, que seran diferents segons la categoria i la feina que cada empleat desenvolupi. El pacte té dues grans excepcions: el professorat, que té requisits propis i més elevats, i el personal sanitari, per al qual el domini del català continuarà sent un mèrit. A més, permet que algunes acreditacions s'obtinguin automàticament cursant l'ESO o el batxillerat.

El ple de les Corts Valencianes ha aprovat la llei de la funció pública amb el suport de PSPV, Compromís i Unides Podem, les tres forces que donen suport al Consell, i l'oposició del Partit Popular, Ciutadans i Vox. La norma inclou l'exigència del coneixement del valencià per als treballadors de l'administració pública, que serà diferent en funció de la feina que cada empleat desenvolupi.

Més de 700 professionals sanitaris ja han donat suport a la campanya Sanitat en valencià, que reclama garantir l’atenció mèdica en valencià al sistema de salut. La iniciativa, impulsada per la Plataforma per la Llengua, es va posar en marxa el passat el 31 d'octubre en la pàgina web Sanitatenvalencia.org i pretén contrarestar l’oposició de les juntes directives dels col·legis de metges de València i Castelló a la inclusió en la nova llei de la funció pública, que a l’octubre va iniciar el seu tràmit parlamentari, de l'exigència del requisit lingüístic.

El govern valencià ha aprovat aquest divendres el projecte de llei de la funció pública sense concretar el nivell de català que s’exigirà als treballadors de l'administració. Finalment, i després de setmanes de negociacions entre PSPV, Compromís i Unides Podem, els tres grups han acordat ajornar aquesta decisió, tot i que sí que han pactat no fixar un requisit lingüístic per a cada categoria laboral, sinó adaptar-lo al càrrec i la funció que desenvolupi cada empleat.

El govern valencià no establirà el requisit lingüístic en l'àmbit sanitari en la futura llei de la funció pública que l'executiu vol aprovar aquesta legislatura, tot i que l'ajustat calendari parlamentari podria propiciar que la norma no es pugui votar abans que les Corts es dissolguin al març.

Escola Valenciana, l'entitat que agrupa les organitzacions que defensen l'ensenyament en valencià, va omplir ahir la plaça de la Mare de Déu de València sota el lema "L'escola ens dignifica. Sí al valencià" per denunciar els atacs que, segons l'associació, estan rebent els docents i el sistema educatiu.

La junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha fet pública aquest divendres una carta adreçada al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i al conjunt del seu govern en què mostra la seva "preocupació" perquè "un any i dos mesos després de l'acord social i sindical per a la inclusió de la competència lingüística en valencià en l'accés a la funció pública encara no s’hagi iniciat la tramitació parlamentària de la llei".

La vicepresidenta i portaveu del govern valencià, Mónica Oltra, ha demanat al Partit Popular que "canviï la mirada" sobre el requisit lingüístic del valencià en l'accés a la funció pública i ha defensat que els ciutadans tenen dret a triar qualsevol de les dues llengües oficials per adreçar-se a l'administració i els empleats públics han de "poder garantir aquest dret".

L'avantprojecte de la llei de la funció pública de la Generalitat Valenciana estableix que les exigències de coneixements de valencià siguin proporcionals a les característiques de cada lloc de treball, i preveu fixar-les en un reglament que es consensuarà un cop sigui aprovada la norma, previsiblement durant la primavera. Així ho ha explicat la consellera valenciana de Justícia i Administració Pública, Gabriela Bravo, que ha presentat l'avantprojecte durant la conferència de premsa posterior al ple del Consell, celebrat aquest divendres a Vinaròs (Baix Maestrat).

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha admès a tràmit el recurs de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) contra el decret que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'administració de la Generalitat Valenciana.

L'enquesta sobre l'ús del valencià en l'administració de la Generalitat que ha presentat avui la conselleria d'Educació revela que el 93% dels treballadors de l'administració valenciana entenen el valencià, el 57% el saben parlar i el 46% el saben escriure. Així mateix, el 87,4% del personal de la Generalitat disposa d'acreditació en coneixements del valencià i el 92,7% dels enquestats han assistit a cursos.