"M'he educat en el moviment guerriller i continuo lluitant, perquè no he vist culminar els valors democràtics que defenso ni s'ha explicat tota la història", diu Francisco Martínez, Quico, l'últim supervivent dels maquis. Nascut a Cabañas Raras (Lleó) el 1925, va començar a combatre contra Franco quan tenia 15 anys. Es va exiliar a França el 1952, després d'una dotzena d'anys amb els maquis. Va formar part del Partit Comunista i no va tornar a Espanya fins a la mort de Franco, el 1977. Van detenir i torturar el seu pare, les seves germanes, la seva mare. El Quico, des de la distància i a través de la pantalla, ha parlat aquest dijous al Born CCM del seu llibre Caminos de resistencia, acompanyat d'Alfons Cervera, autor de la novel·la Maquis; els artistes Francesc Torres i Joan Anton Serra Ollé, que tenen obres sobre els maquis a l'exposició Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme del Born CCM, i la periodista Ritama Muñoz-Rojas.

Les ciutats i els pobles desitgem viure en pau. I ho intentem fins a l’últim moment. A Kíev, uns dies abans de la invasió russa, la gent no es creia que fos possible i s’estava als cafès. A Barcelona, el 1708, la vida no s’aturava a les tavernes ni als mercats ni als tallers ni a la Rambla ni a les Voltes dels Encants –on es venia roba de segona mà i també esclaus– ni a les botigues de tabac ni enlloc malgrat que el conflicte seguia assolant el país. Els barcelonins ja l’havien tastat en pròpia pell i no es volien creure que tornés. Tenien la cort de l’arxiduc Carles III instal·lada des del 1705, cosa que els donava glamur i una aparença de seguretat, malgrat que la ciutat era plena d’espies i botiflers que conspiraven a favor de la causa borbònica.

Un home adult, enterrat amb grillons metàl·lics adherits als turmells, en posició lateral, amb els peus a l’est i orientat cap a la Kaba de la Meca, tal com manen els cànons islàmics. Van trobar-ne les restes fa vint anys en una fossa excavada a la sorra, a la plaça Comercial, davant d’on ara hi ha el Born Centre de Cultura i Memòria, sense revestir-ne les parets i sense cap element d’ostentació o aixovar. Però qui era? Era un esclau? Un condemnat a mort?

Qui millor per explicar com era Federico Fellini que ell mateix? Entendre'l a través del seu món, és a dir, de les seves pel·lícules, escrits, entrevistes i sobretot dibuixos, és el que es proposa El centenari. Fellini al món, la mostra que ret homenatge al director de cinema en el centenari del seu naixement i que es podrà veure al Born Centre de Cultura fins al 9 de gener del 2022. Fellini (Rímini, 1920 - Roma, 1993) va guanyar cinc Oscars i ha sigut comparat amb els grans mestres italians del Renaixement i el Barroc.

Marta Marín-Dòmine, especialista en literatura testimonial i gran coneixedora del testimoni que han deixat els que van passar per l'infern dels camps de concentració, serà la nova directora d'El Born Centre de Cultura i Memòria. Nascuda a Barcelona, Marta Marín-Dòmine ha passat molts anys al Canadà, on ensenyava literatura peninsular i estudis de la memòria a la Wilfrid Laurier University de Waterloo i dirigia el Center for Memory and Testimony Studies. Durant molts anys va ensenyar traducció literària a la UAB i recentment va publicar Fugir era el més bell que teníem (Club Editor), llibre amb què va guanyar el premi Ciutat de Barcelona 2019 a la millor obra d’assaig, ciències socials i humanitats, el 20è premi Amat-Piniella a la millor obra narrativa de temàtica social contemporània, i el premi Serra d’Or 2020 a la millor novel·la.

Una protesta o un acte de disbauxa en una nit de gresca. O una combinació de les dues coses. Aquest és el catàleg de motivacions que pot haver-hi darrere de l'acció d'ahir a la nit en què 3 joves van sorprendre tothom tirant a terra la polèmica estàtua decapitada de Franco que els organitzadors de l'exposició 'Franco, Victòria, República, impunitat i espai urbà' havien situat davant del Born Centre Cultural.

Quan l’Ajuntament de Barcelona va presentar les línies estratègiques del Born Centre de Cultura i Memòria al febrer –després d’una primera polèmica per l’anunci de la reorientació del centre i el seu canvi de nom, que al final va ser 'light'–, el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, ja van anunciar que es faria una exposició temporal a l’esplanada del Born amb monuments i simbologia franquista. Però la licitació del projecte de 'Franco Victòria República. Impunitat i espai urbà' a la web de l’Ajuntament, amb foto inclosa i detalls del muntatge –avançat per LaVanguardia.cat–, ha generat polèmica política.

El setembre del 2013 va obrir les portes El Born Centre Cultural. Després de 12 anys d’obres i 84 milions d’euros, es feia visible la ciutat arrasada després de la derrota del 1714. L’Ajuntament de Barcelona, però, vol saber què hi ha darrere "la foto final" del jaciment. Quinze anys després de la troballa de les restes, s'ha reprès la investigació del jaciment per entendre el funcionament arquitectònic i urbanístic de la Ribera abans de ser destruït per les tropes borbòniques. I, per primera vegada, s'han recollit mostres de terra per analitzar-la i poder explicar l'evolució paisatgística, la dieta o la salut dels barcelonins abans del segle XVIII. "La bioarquelogia ens ha permès, per exemple, descobrir que hi havia vinyes al nucli urbà de Barcelona tant en època medieval com moderna o algunes dades mèdiques com, i és només una hipòtesi, que potser la pesta no es transmetia perquè les rates –se'n va trobar una que havia estat cuinada–mossegaven, sinó perquè la gent se les menjava", destaca l'arqueòloga i responsable del Pla Barcino, Carme Miró. Segons Miró, el Born serà un dels primers llocs a Europa on es faran anàlisis bioarqueològics en un context urbà. Les dades que s'obtinguin tant de l'excavació, com de les restes orgàniques, es creuaran amb la documentació dels arxius notarials.

Un centenar de persones es manifesten aquesta tarda, a les 17.14h, davant del Born Centre Cultural. La protesta, convocada per la sectorial d’arquitectura de l’ANC -sense el suport de la direcció de l’entitat- té de lema 'El Born no es toca' i vol mostrar el desacord amb la nova orientació que l'Ajuntament de Barcelona vol donar a l'espai.

La segona temporada del cicle de concerts Born de cançons, que uneix música i vi, arrencarà el 15 de gener amb Lluís Llach, que serà l'amfitrió d'una vetllada en la qual es presentaran els poemes musicats finalistes del VIII Premi Miquel Martí i Pol amb les actuacions de Bikimel, Borja Penalba, Xavi Múrcia, Bertomeu i Judit Neddermann.

La doctora en teoria econòmica Loretta Napoleoni, experta en finançament i noves formes de terrorisme, protagonitza aquest al vespre (19.00 h) el primer diàleg del cicle DO Europa, organitzat pel Born Centre Cultural. La periodista Mònica Terribas –comissària del cicle– debatrà amb Napoleoni l’estat d’alerta d’Europa i la seva vulnerabilitat al segle XXI en relació amb el terrorisme.

Joan Mas i Pere Pons, director executiu i director artístic del San Miguel Mas i Mas Festival, s'han queixat aquest dijous, durant la presentació de la nova edició de la cita musical, de l'impagament de l'aportació anual de la Generalitat, que es troba al voltant dels 40.000 euros d'un total pressupostari que frega els 500.000 euros. "No ens ha arribat l'aportació del 2013 ni la del 2014 de la Generalitat –han dit–. Ens queixem perquè tenim constància que per altres festivals sí que hi ha liquiditat. No es pot continuar pensant en festivals de primera i de segona". La versió de la Generalitat, però, matisa les declaracions de Joan Mas i Pere Pons: "El 2013 s'ha pagat al mes de maig, el 2014 no s'ha pagat perquè no es va convocar la subvenció i el 2015 es pagarà després del festival, igual que en tots els altres casos, tal com vam acordar amb el sector l'any 2009".

El projecte FutbolNet de transmissió de valors a través del futbol trasllada la seva estela d’èxit més enllà dels camps esportius. Aquest projecte, impulsat per la Fundació FC Barcelona, arriba des d’avui al Born Centre Cultural en forma d’exposició fotogràfica i al món editorial en forma de llibre. Aquestes noves iniciatives compten amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat de Barcelona i l’Obra Social La Caixa.

El llibre 'Indumentària. Barcelona 1700', que s'ha presentat a Barcelona aquest divendres, 18 de març, dóna fe de la potència manufacturera catalana i la centralitat de la Ciutat Comtal, que van incidir en l'augment de teixits i peces de vestir. La documentació gràfica i escrita del llibre testimonia com era la moda de fa tres-cents anys.