Catalunya s'està escalfant molt més de pressa que la resta del planeta. És una cosa ja sabuda, però el nou Atles climàtic de Catalunya, presentat aquest dijous a Barcelona, posa noves dades contundents a aquesta realitat. El nou atles fa referència al període 1991-2020 i substitueix l'anterior, que tenia dades del trentenni 1961-1990. Entre l'un i l'altre s'ha constatat un augment d'un grau a Catalunya. És un salt molt important, una pujada que s’entén millor si es té en compte que entre mitjans del segle XIX i l’actualitat el món en conjunt s’ha escalfat poc més d’un grau. En els últims anys, al món s'han constatat augments d'1,1 o 1,2 graus respecte del període preindustrial, mentre a Catalunya hi ha hagut un salt similar en poc més de 30 anys.

La primera onada de calor amb nom propi arreu del món es va dir Zoe i va afectar la ciutat de Sevilla el juliol del 2022. Formava part del primer experiment internacional que ha començat a batejar aquests fenòmens per avaluar científicament si és útil. Alhora, aquest mateix juliol, la intensa onada de calor que ha assolat Itàlia ha aparegut en molts mitjans amb el nom de Caront, tot i que en aquest cas és fruit d'una iniciativa particular. "Soc jo qui va batejar l'onada de calor Caront. Fa anys que dono noms a les principals onades de calor inspirat en la Divina Comèdia de Dante, que vaig estudiar amb passió a l'escola. Caront, el guardià infernal amb ulls de foc, és potser el més famós i representatiu de l'Infern de Dante, el que transporta les ànimes a l'infern, tal com ara ens transportava al cor de l'estiu", explica a l'ARA l'italià Antonio Sanò, enginyer expert en models matemàtics per a la meteorologia i fundador del lloc web Ilmeteo.it.

S'ha acabat la primavera climàtica, un període que comprèn els mesos de març, abril i maig sencers, i les dades que deixa són prou extraordinàries. Tot i que durant les últimes setmanes ens hem instal·lat en temperatures normals o fins i tot fresques per a l'època, això no ha evitat que en observatoris centenaris com el Fabra de Barcelona i l'Observatori de l'Ebre de Roquetes hagi sigut la primavera més càlida mai registrada. Al Tibidabo, la mitjana ha sigut de 16,1 ºC, i a l'Observatori de l'Ebre de 18,7 ºC, rècords clars, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat un nou butlletí d'indicadors climàtics que ja inclou tota la informació de l'excepcional any 2022. Els tècnics del Meteocat reafirmen una cosa que ja sabíem: l'any passat va ser amb molta diferència el més càlid que s'hagi mesurat a Catalunya, però en el conjunt del país també va batre el rècord de manca de precipitació. De manera general a Catalunya va ploure un 30,4% menys del que sol fer-ho, una dada que supera per poc la d'anys recents també molt secs, com el 2017 o el 2007. També en el conjunt d'Europa el 2022 va ser l'any més sec des que se'n tenen dades.

S’està acabant un mes de maig en què per fi han arribat les pluges, però que no ha suposat el punt d’inflexió necessari perquè la sequera remeti o faci passos enrere notables. Després de la tongada de pluja de dijous, el mes ja ha complert les expectatives de precipitació a Catalunya, i en general haurà deixat un lleuger superàvit de pluja, que depenent de les tempestes de tarda dels últims dies del mes serà més o menys destacable. Tot i la gran quantitat de dies de ruixats i tempestes que hi ha hagut durant les últimes setmanes, per ara aquest mes de maig ha plogut tot just un 5% més del que sol fer-ho en el conjunt del país, segons un càlcul de l’ARA a partir de dades de 86 estacions del Meteocat i agafant com a referència el període 2009-2022. Cal valorar, però, que s'hagin complert les expectatives tenint en compte que és un dels mesos plujosos de l’any.

Avançada la nit del 12 de febrer del 1161, a la vora d’una llar on cremava llenya de roure, un monjo escrivia el seu recompte del dia en un monestir de Kíiv: "Iziaslav ha vingut a Kíiv i des de la catedral de Santa Sofia ha proclamat l’amnistia per a tots els habitants de la ciutat. Al mateix temps, a la lluna hi havia un símbol aterridor i meravellós. S’ha fet petita a poc a poc fins que ha desaparegut. Primer era negra i després vermella, i més endavant semblava tenir dues cares, una de verda i una de groga".

S'ha acabat l'agost i això vol dir que es pot donar per tancat l'estiu meteorològic, que inclou els mesos sencers de juny, juliol i agost. Les dades revelen que en general a Catalunya ha sigut l'estiu més calorós que s'hagi pogut mesurar mai, tot i que alguns observatoris de la costa central no han arribat a superar les dades del 2003.

Aquest matí el Servei Meteorològic de Catalunya ha fet públic el seu butlletí anual d'indicadors climàtics, que enguany incorpora algunes noves mètriques interessants com ara l'indicador d'onades de calor. Amb dades des del 1950, els climatòlegs del Meteocat han pogut comprovar que el nombre d'episodis de temperatures altes extremes que hi ha cada any a Catalunya ha augmentat clarament durant les últimes dècades. Si a mitjans de segle XX hi havia al voltant de dos episodis de temperatures molt altes per any, ara de mitjana n'hi ha entre sis i set.

La manera com l'estiu s'està avançant aquest any és realment extraordinària. Diferents indicadors revelen que des de fa algunes setmanes estem instal·lats en temperatures de ple estiu, tot i que encara no hem arribat ni al 15 de juny. Un càlcul de l'ARA fet a partir de dades de 87 estacions del Meteocat situa en 658 les superacions de 30 graus que hi ha hagut enguany fins al 10 de juny. Cada superació de 30 graus és un dia i una estació en la qual s'han superat els 30 graus. Aquesta dada per si sola no diu res, però en comparació amb anys precedents posa de manifest l'excepcionalitat que això suposa. De mitjana, en aquests moments de l'any hi ha 122 superacions de 30 graus, i la dada del 2022 gairebé dobla la de l'any anterior amb més temperatures d'estiu abans d'hora, que era el 2015.

S'ha acabat el mes de maig més calorós com a mínim des del 2009 a Catalunya. La mitjana de temperatura del mes s'ha situat en 17,1 °C, un valor que supera clarament els 16,6 °C del maig del 2020, que fins ara eren el valor més alt dels últims anys. Curiosament, aquell any el juny va ser bastant fresc i la mitjana de temperatura va ser només unes dècimes més alta que la del maig (17,7 °C). A hores d'ara no hi ha indicis que això s'hagi de repetir enguany. Si s'agafa com a referència el període 2009-2020, l'anomalia de temperatura d'aquest mes ha sigut de 2,7 graus. Els migdies han sigut proporcionalment més calorosos que les nits. L'anomalia de les màximes ha arribat als 3,3 graus, mentre que la de les mínimes s'ha quedat en 1,7.

Les glaçades tardanes no són un fenomen estrany, però l'episodi dels últims dies ha sigut realment destacable. 124 de les 153 estacions del Meteocat amb més de deu anys de dades han batut el seu rècord del mes d'abril. Si busquem sèries una mica més llargues, els precedents de temperatures tan baixes al quart mes de l'any són escassos.

El Centre Europeu de Predicció ha presentat aquest migdia el resum climatològic del 2021. D'entre les dades més interessants que se'n poden treure hi ha el fet que per setè any consecutiu la temperatura mitjana al món ha sigut més alta que en cap altre dels anys anteriors. És a dir, des del 2015, cada any ha registrat una temperatura mitjana global superior a qualsevol dels anys que van des del període preindustrial fins al 2014.

En l'últim any hem vist onades de calor extrema al Canadà, aiguats i inundacions a Alemanya, així com incendis que han arrasat hectàrees de boscos del sud d'Europa aquest estiu; també alguns a casa nostra, com el de la Conca de Barberà i l'Anoia, a l'agost. I això, previsiblement, passarà més. Segons l'Atles de mortalitat i pèrdues econòmiques per fenòmens extrems meteorològics d'aigua, i climàtics, que acaba de publicar l'Organització Meteorològica Mundial (WMO), les catàstrofes naturals lligades al canvi climàtic s'han multiplicat per cinc en l'últim mig segle.

Deixem enrere un mes d'octubre en què el fred i la neu han sigut protagonistes com ben poques vegades aquestes últimes dècades. Si bé en molts sectors del centre i sud de la costa i del prelitoral només cal remuntar-se fins a l’octubre del 2010 per trobar-ne un de més fred, en altres sectors cal anar fins al 2003 o el 1998. En el cas de Raimat, al Segrià, feia vint-i-set anys que no es registrava un octubre tan fred, segons dades del Meteocat.

Els últims dotze mesos han sigut clarament plujosos a Catalunya. L'informe sobre l'any pluviomètric que ha fet públic avui el Meteocat revela que en alguns punts de les Terres de l'Ebre i en altres sectors puntals de la costa les precipitacions han arribat a ser més d'un 70% superiors a la mitjana climàtica. El cas més clar és el de les Terres de l'Ebre, on després d'uns anys de sequera molt dura les pluges hi han arribat de forma abundant.

El mes de maig del 2020 ha sigut el més càlid a escala mundial des que hi ha registres, segons el Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S). Malgrat que en algunes regions d’Europa el maig s’ha presentat lleugerament més fred, en termes generals la temperatura ha sigut 0,63 graus més alta respecte a la mitjana mensual del període de referència 1981-2010, uns 0,05 graus més alta que el segon maig més càlid fins ara, enregistrat el 2016.

El Servei Meteorològic de Catalunya i l'Hospital Clínic - Universitat de Barcelona creuen que la climatologia pot disminuir la capacitat de contagi del coronavirus SARS-CoV-2. Ho diuen en un informe que s'ha fet públic aquest migdia en què exposen que, si bé elements com la temperatura i la humitat no van ser claus en el brot de la malaltia a Catalunya, sí que poden jugar un paper d’ara en endavant. Segons l'informe, seria en tot cas un paper secundari comparat amb altres factors com els hàbits sanitaris, densitat i fluxos de població o la capacitat de resposta del sistema de salut.

Avui fa 80 dies que l'índex climàtic NAO es va situar en nombres positius per última vegada. Es tracta d'un rècord. Amb dades des del 1900, mai abans hi havia hagut tants dies seguits amb un índex NAO negatiu, segons ha fet públic en un piulada l'Aemet. Què és la Oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO) i com afecta el temps de casa nostra?

El Niño, també anomenat d'altres maneres segons els idiomes, és un fenomen natural que s'explica pel moviment de rotació terrestre i pel desplaçament de les marees de l'hemisferi nord a l'hemisferi sud, sempre dins de la zona intertropical. En definitiva, el que acaba provocant és un escalfament de l'aigua de l'oceà Pacífic que modifica el clima de manera temporal en molts indrets del món durant aquest període que s'anomena fase positiva d'ENSO o el Niño. Quan l'aigua de l'oceà es refreda més del compte, llavors es diu que està en fase negativa o la Niña.

Aquest divendres a les 11 i 23 minuts de la nit començarà l'hivern i, com sempre per aquestes dates, tenim ganes de saber si serà molt fred o benigne. Un dels elements que pot influir sobre si tindrem grans fredorades o no és l'anomenat vòrtex polar, un terme que potser heu sentit a anomenar alguna vegada i que últimament està en boca de tothom en els fòrums meteorològics.