Les eleccions al Parlament d'aquest diumenge no han anat bé per a l'independentisme, però alguns municipis segueixen sent territori prohibit per a les forces unionistes. El poble amb més percentatge de suport a la independència ha sigut Vallfogona de Ripollès, amb un 92,1% dels vots. En aquest petit municipi de 200 habitants, 47 persones han votat Esquerra (33,5%), 44 Junts (31,4%), 26 la CUP (18,5%), 11 Aliança (7,8%) i fins i tot hi ha hagut un vot per Alhora (0,7%), fet que ha sumat una victòria incontestable per a les forces independentistes. El PSC, el partit guanyador de les eleccions, només ha aconseguit el suport de quatre veïns, amb un irrisori 2,8% del total de vots. Tres votants del PUM+J, dos dels comuns i un de Vox han sigut els altres habitants del municipi que han secundat formacions constitucionalistes.

La batalla a la dreta espanyolista en aquestes eleccions està sent dura, amb unes enquestes ajustades: el PP intenta fer el sorpasso a Vox, l'extrema dreta s'esmerça a mantenir el lideratge dins la triple dreta unionista i Ciutadans busca evitar la seva extinció. Tots tres tenen l'objectiu de seduir un perfil de votant similar –de dretes i unionista–, però ho fan amb estratègies diferents. Mentre el PP s'ha conjurat a no parlar dels seus competidors de l'espai i carregar només contra l'independentisme i el PSC –el seu altre competidor dins l'unionisme però a l'esquerra–, el partit d'extrema dreta Vox sí que es dedica a criticar obertament el líder popular (estatal), Alberto Núñez Feijóo. Pel que fa a Ciutadans, obvia els de Santiago Abascal i carrega contra el PP, el PSC i l'independentisme, sobretot focalitzant-se en Carles Puigdemont.

S'acosta la data de defunció de Ciutadans? O potser els comicis al Parlament seran el revulsiu que fa temps que reivindica el partit, però que cap enquesta pronostica? S'encadenaran en un sol mes de diferència les eleccions catalanes del 12 de maig i les europees del 9 de juny. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha capgirat les previsions que dibuixava el partit perquè no s'esperava la batalla a Catalunya fins al 2025, però no ha canviat les seves prioritats. Des de fa mesos la formació ha situat Europa i Catalunya com a principals objectius per refer-se i impulsar un projecte "de centre liberal i no nacionalista" i ho va ratificar en el seu Consell General de principis de març. A hores d'ara, està fortament tocat des de la desfeta del 2019 i la pràctica desaparició del taulell polític el 2023, amb un reducte a Catalunya de sis diputats, un diputat al País Basc –que perdran a l'abril perquè no concorren a les eleccions– i un altre representant a Castella i Lleó, tot i que ha abandonat el partit.

El crit més sentit al passeig de Gràcia ha estat “Puigdemont a prisión”. Obliden que Puigdemont ja hi va anar, a la presó, i que va ser posat en llibertat al cap d’uns dies pel jutge alemany, que va sentenciar que no se’l podia jutjar per rebel·lió perquè els actes que se li imputaven no eren punibles a Alemanya segons la legislació vigent, i que ni tan sols era imputable per l’equivalent alemany aproximat d’alta traïció perquè l’octubre del 2017 no hi va haver violència (des de la Generalitat, s'entén). I el Consell d’Europa li va dir a Espanya que fes el favor de suprimir la sedició del Codi Penal. 

1. Pedro Sánchez ja pot respirar tranquil. La segona gran manifestació per intentar impedir la seva investidura tampoc no passarà a la història. Si a Madrid, fa quinze dies, el PP va aplegar 48.000 persones, a Barcelona, Societat Civil Catalana en va arribar a agrupar 50.000, ajuntant-ho tot: populars, Vox, les restes del naufragi de Ciutadans i algun legionari que va donar color a la desfilada matinal de diumenge. Pedro Sánchez deu pensar que ja està, que li ha sortit barat, que s’han esbravat amb quatre càntics, li han pintat bigotet de Hitler, han cridat “Puigdemont a prisión”, han clamat contra l’amnistia i l’organitzadora Elda Mata ha comparat el procés amb el nazisme. Si tot això era el soroll de carrer que hi havia d’haver contra l’amnistia, la seva investidura és molt més a prop.

Després de la manifestació contra l'amnistia a Barcelona, les reaccions no s'han fet esperar. El president del Govern, Pere Aragonès, ha criticat des de Masquefa el "fracàs" de la marxa, que ha aplegat 50.000 persones segons la Guàrdia Urbana –65.000 menys que la protesta independentista de l'11-S, segons el mateix cos–, i ha lamentat que la dreta espanyolista hagi vingut a la capital catalana a promoure "venjança, odi i repressió". A parer del president, la presència dels líders del PP i Vox és "inversament proporcional al seu èxit i suport" entre la ciutadania de Catalunya, on només tenen 8 dels 48 diputats que els catalans envien al Congrés de Diputats. Aragonès també ha assenyalat que la fallida de la protesta "empeny més que mai a batallar per l'amnistia i l'autodeterminació".

L'unionisme s'ha tornat a encomanar al carrer aquest diumenge contra l'amnistia i l'autodeterminació, dues claus de la negociació dels independentistes amb Pedro Sánchez. Ho fa de la mà de Societat Civil Catalana (SCC), una entitat que ha anat perdent protagonisme des del 2017, quan es van manifestar contra el "cop" independentista. Ara reapareix a Barcelona després d'un periple en què s'ha vist afectada per la desmobilització i la pèrdua d'aliats polítics, com el PSC –que se n'ha distanciat i en aquesta protesta no hi participarà–. Com ha evolucionat l'organització?

Durant molt de temps, voler la independència de Catalunya era una excentricitat. O la quimera de mitja dotzena de radicals. En els ambients que se sentien còmodes amb l’establishment –la majoria–, calia recórrer a eufemismes per parlar d’independència i no ser-hi malvist o expulsat. Però per raons diverses –no sé si encara prou ben estudiades–, aquest estat de coses va fer un tomb molt ràpid. I de poder-se’n dir obertament, d’independentista, es va arribar a un punt en què era difícil quedar-ne fora.

A principis de setembre del 2017, ara fa cinc anys, la ciutadania independentista estava organitzada i hipermobilitzada, convençuda de trobar-se en vigílies d’esdeveniments històrics. Per la seva banda, els catalans unionistes i l’establishment espanyol, després d’anys de desdenys (és un suflé, no s’hi atreviran, los catalanes son cobardones...), començaven a estar seriosament alarmats, i a veure que els caldria arromangar-se al carrer, als mitjans de comunicació, als tribunals o amb els piolins, cadascun segons les seves possibilitats.

Pressionar revistes acadèmiques per evitar que publiquin investigadors amb l'argument que són independentistes, o que els financen administracions en mans de partits independentistes, és jugar brut. I el debat acadèmic hauria de partir del joc net. Les idees, recerques i conclusions s'han de rebatre amb arguments i dades, no intentant evitar que es difonguin. Ningú trobarà estrany que un politòleg espanyolista publiqui una recerca sobre l'independentisme encara que treballi en una universitat pública en mans d'una administració dirigida per partits unionistes. O que ho faci amb una recerca pagada per una institució que depengui del govern espanyol, evidentment, unionista. Doncs al revés tampoc hauria de ser estrany.

Elda Mata (Barcelona, 1953) és la nova presidenta de Societat Civil Catalana després d’un període en què l’entitat ha viscut problemes econòmics i crisis internes i ha reduït la seva capacitat de convocatòria respecte al 2017.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'ha blindat policialment aquest dijous al matí per evitar el boicot d'un acte organitzat per l'entitat unionista S'ha Acabat en què han participat dirigents de Ciutadans, el PP i Vox. Representants de les tres formacions s'han desplaçat al campus per "defensar la llibertat" i rebutjar els incidents del 6 d'octubre passat, quan desenes d'activistes estudiantils van impedir al col·lectiu desplegar una carpa informativa en defensa de l'escola en castellà. I, com ja és habitual a la Plaça Cívica, aquest dijous al matí hi ha tornat a haver moments de tensió quan un centenar d'estudiants han intentat impedir la celebració de l'acte. Un fort cordó policial dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra ha impedit la topada entre els dos grups fent servir en alguns moments les porres contra els estudiants.

Nou canvi de presidència a Societat Civil Catalana (SCC) de cara al 2022, el cinquè en cinc anys. L'actual líder de l'organització, Fernando Sánchez Costa, té previst abandonar l'entitat l'any vinent -tal com va avançar l'ARA- i, tot i que inicialment calculava fer-ho al juny, fonts de l'entitat confirmen que podria avançar la decisió a la primavera. A més, ja té una substituta en ment: l'actual vicepresidenta de l'entitat i màxima responsable a Girona, Elda Mata (Barcelona, 1953), considerada internament com la responsable del creixement de l'agrupació territorial, la més gran de tot Catalunya.

Per primera vegada des del 2016, Ciutadans s’ha despenjat de la manifestació a favor de la unitat d’Espanya que, amb motiu del 12 d’Octubre, ha reunit aquest dimarts unes 3.700 persones –segons la Guàrdia Urbana– al centre de Barcelona. Tot i haver secundat el manifest de la concentració i haver posat una carpa a la plaça Catalunya, els diputats taronges no han volgut ocupar la capçalera i han evitat la foto conjunta amb Vox i el PP. 

La Plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha tornat a ser aquest dimecres escenari de moments de tensió entre estudiants vinculats al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i altres organitzacions estudiantils i el col·lectiu unionista S'ha Acabat. Desenes d'activistes independentistes han escridassat els estudiants de S'ha Acabat i han acabat desmuntant la carpa que havien instal·lat per captar socis i en defensa de les classes en castellà a la universitat. Els incidents han començat cap a les 10.30 h i no s'ha registrat cap ferit. Un cordó de seguretat privada de la universitat ha protegit els joves de l'entitat espanyolista.

El descontentament de part de l’associacionisme unionista amb els socialistes pels indults als presos polítics ha obert una escletxa a Ciutadans, a la recerca de fórmules per intentar recuperar base electoral a Catalunya. La formació taronja busca recobrar lideratge com a dic de contenció de l’independentisme, i enfortir la relació amb el constitucionalisme civil és una via per intentar-ho. Diverses fonts del partit admeten un “canvi de mentalitat” en aquest aspecte en relació amb la legislatura anterior, en què Cs va mantenir una actitud més distant amb la resta d’actors unionistes -sobretot els últims dos anys-. “Arrossegàvem una mala inèrcia”, assenyala una veu, que reconeix que amb 36 diputats Cs es considerava el “referent obligat del constitucionalisme”: “Semblava que no haguéssim de fer cap esforç”. Amb la desfeta electoral del 14 de febrer, la millora de resultats del PSC i l’aparició de Vox, Cs es veu, ara sí, obligat a buscar aliances per recuperar terreny perdut.

Aquesta setmana la coordinadora de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach, ha tornat a posar damunt la taula una vella proposta del seu espai polític: un referèndum amb tres opcions en què la ciutadania pogués escollir entre la situació actual, més autogovern i la independència. De fet, a la consulta del 9-N del 2014 es va emprar una pregunta una mica barroca però que en essència donava aquestes tres opcions. A Escòcia abans del 2014 aquesta opció també es va plantejar, però es va descartar.

El primer recurs contra els indults als presos polítics no ha vingut de la mà de cap dels tres partits que l'havien anunciat -PP, Cs i Vox-, sinó de l'entitat unionista Convivència Cívica Catalana, presidida per l'advocat Ángel Escolano. L'organització ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem en contra de la mesura quan no feia més que unes hores que havia estat publicada al Butlletí Oficial de l'Estat. En un comunicat, considera que la concessió dels indults significa un greuge contra "la part de la societat catalana que va patir en carn pròpia els greus fets del mal anomenat Procés", i denuncia que es doni un "tracte de favor totalment injustificat" als presos polítics.

Societat Civil Catalana (SCC) ha recuperat un cert protagonisme després d’un període en què ha mantingut un perfil baix. La pandèmia i el desinterès de part de l’unionisme -la independència ja “no fa tanta por”, recorda una veu-, són dues causes de la davallada d’activitat de l’entitat que el 8 d’octubre del 2017 va organitzar la concentració unionista més multitudinària des del començament del Procés. Hi ha, a més, una tercera raó que no se li escapa a ningú: el canvi de color polític a la Moncloa. Els moviments de SCC solien anar compassats amb l’executiu de Mariano Rajoy, i l’entitat ha intentat fer equilibris per mantenir aquesta sintonia també amb el govern de Pedro Sánchez. Però la fredor de l’executiu socialista envers l’organització presidida per Fernando Sánchez Costa -que es queixa que la Moncloa no l’hagi rebut encara- han acabat portant SCC a concentrar-se dos cops en una setmana a les portes de la delegació del govern espanyol a Barcelona contra els indults als presos polítics.

Còctels Molotov, un autobús incendiat, un fotògraf del Belfast Telegraph ferit i set policies també ferits ha sigut el balanç de la, fins ara, nit més greu de violència que sacseja des de fa dies Irlanda del Nord, i que per primer cop des de l'esclat de la setmana passada ha tingut com a protagonistes centenars de joves de les dues tradicionals comunitats, republicans i lleialistes, que s'enfrontaven entre ells, a més de fer-ho amb els agents del servei nord-irlandès de policia.