"Estic entusiasmada i molt feliç, però penso molt en el futur i a vegades penso que es quedarà sol o que quan jo em jubili ell tindrà setze anys", admet Carmen Martín, que juga amb el petit Mati al terra del menjador de casa. Ella té 48 anys i ell un any i mig. Quan va conèixer la seva parella actual tots dos superaven la quarantena i ella ja tenia coll avall que no seria mare, que aquell tren havia passat. Ell, però, en tenia moltes ganes, la va convèncer i van anar a una clínica de fertilitat per veure quines opcions tenien. "Si volem ser pares ho hem de ser ja", recorda dir de la urgència i l'emoció d'aquell moment. Al centre els van fer un estudi que va revelar que amb els seus òvuls la Carmen ja no podria tenir fills, que necessitava els d'una donant per tenir més possibilitats de quedar-se embarassada i la sorpresa va arribar quan ho va aconseguir a la primera, cosa que és molt difícil, ja que el més habitual és haver de fer diversos intents.

“He de fer exercici, he de fer natació, he de fer ioga o meditació, que em toqui el sol, però no massa”, diu l’Ana, de 37 anys, i embarassada de set mesos. “Quan creus que ja fas prou, has de començar amb el massatge perineal i també amb la pilota de pilates i, si pots, fer manteig [massatge pelvià amb un mocador]”. Ella ha sentit que hi havia moltes coses que estaven a les seves mans per assegurar-se que l’embaràs i el naixement anessin bé en una preparació que “mai s’acaba”, i que “es converteix en una exigència imperativa”, atiada per la sensació que no podia posar en risc l’embaràs, perquè potser no tindria més oportunitats. 

Les morts de dones durant l'embaràs o el part han caigut un 40% aquest últim segle, però tot i això les xifres encara són esfereïdores. El 2023, 260.000 dones van perdre la vida a tot el món durant l'embaràs, el part o el postpart immediat. És una mort maternal cada dos minuts de mitjana, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que tem que les xifres tornin a elevar-se per les retallades en cooperació sanitària internacional que estan fent diferents països, encapçalats aquest any pels Estats Units.

L'Alícia Andrés recorda "la tensió" i "la por" que es vivien a l'hospital el 12 de març del 2020 quan va parir el seu primer fill, el Liam. Una infermera va entrar plorant a l'habitació i els va dir a ella i a la seva parella que ningú toqués el nadó i que marxessin ràpidament cap a casa. Els pares de l'Alícia havien arribat en cotxe des de Màlaga, on viuen, per conèixer el seu primer net. L'endemà desfeien el camí per tornar abans que es tanquessin les carreteres. El 14 de març del 2020 es decretava l'estat d'alarma per la pandèmia de covid. A la Gemma la van separar de la seva filla només néixer perquè va donar positiu de covid. Només la podia agafar per donar-li el pit. Segons el restrictiu protocol que llavors s’aplicava i que més endavant es va flexibilitzar, s’havia de separar els nadons de les mares positives de covid, no es permetia fer contacte pell amb pell, se les obligava a mantenir una distància de dos metres entre el llit i el bressol i es feia un tall precoç del cordó umbilical. La Laura va parir sola, la van lligar durant la cesària, no li van permetre agafar la seva filla i no va trobar ajuda amb una lactància complicada.

Els dimecres, les treballadores embarassades dels centres de l’Hospital del Mar tenen una cita amb la doctora Natàlia Arisa, del servei de Salut Laboral especialitzada en musicoteràpia prenatal i música. Ho fan en el marc de la tercera edició del curs de musicoteràpia prenatal que el mateix servei de l’hospital posa al seu abast des de fa gairebé un any, un projecte propi d’Arisa, el qual ha desenvolupat durant la seva residència. Tal com destaca la doctora Joana Guerrero, cap de secció del servei de Salut Laboral de l’hospital, es tracta “d’un projecte pioner que, tot i ser tan necessari en un sector com el sanitari, tan feminitzat, de moment no s’ha implementat en cap altre hospital”. Guerrero subratlla, tanmateix, que aquestes sessions promouen “moments de presència i de connexió, i materialitzen la màxima de cuidar d'aquells que cuiden, objectiu final del programa”.

Les dones hem assumit fins a tal punt que un embaràs es pot truncar precoçment que no l’anunciem fins que han passat 12 setmanes, el primer trimestre de la gestació, quan es produeixen la majoria de pèrdues gestacionals. Són tan freqüents –és la complicació obstètrica més comuna– que les hem normalitzat però, de retruc, invisibilitzat i silenciat. A vegades, l'embaràs s'interromp abruptament abans fins i tot d'haver-lo donat a conèixer i és com si mai hagués existit. "Ja en tindràs un altre". "No era pràcticament res". "Passa sovint". "És com una regla". Són frases que totes les dones que hem patit pèrdues gestacionals hem sentit algun cop.

Donar vida provoca una transformació total del cos de la dona. A més dels canvis físics (el cos s'eixampla per donar cabuda al fill), fisiològics (el cor ha de treballar més per bombar sang per als dos) i psicològics (s'experimenten diverses emocions amb diferents intensitats, com la por, l'emoció o la sensibilitat), l'embaràs també modifica el cervell de la gestant. Segons una investigació en primera persona de la neurobiòloga Elizabeth Chrastil, de la Universitat de Califòrnia, l'òrgan es redueix durant la gestació, si bé recupera la seva mida uns mesos després, sense que això impliqui seqüeles a llarg termini. En concret, disminueix el volum de substància grisa, la part del cervell on s’agrupen la majoria dels cossos de les neurones, i també de l'escorça cerebral, la capa externa de teixit d'aquest òrgan.

Després que Israel comencés la invasió de Gaza, poc després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, Aya Khrais, una dentista embarassada de 26 anys, dona d’un metge i mare d’una nena de dos anys que vivia a la ciutat de Gaza, va perdre el contacte amb els metges i els serveis sanitaris que necessitava per a l’atenció prenatal i per tractar la seva diabetis.

Des que va néixer el seu fill, ara fa tres anys, Míriam Gómez ha hagut de conviure amb els records d’un part traumàtic en completa soledat. Silenciada per la culpabilitat i estigmatitzada. Obligada a fer com si el naixement del seu fill hagués estat “normal”. “Vull tenir un altre fill, però he patit dos avortaments. Quan vaig intentar explicar la meva història a la ginecòloga, totalment desbordada, em va dir: «No pots tenir un altre fill perquè estàs bloquejada». I pot semblar molt místic, però té tot el sentit del món: encara que ho intenti, ni la meva ment ni el meu cos estan preparats per tornar a passar per aquest procés”, explica. Malgrat aquesta experiència traumàtica, fins ara no havia rebut cap mena d’ajuda psicològica. Però la seva vida s’ha capgirat: de la nit al dia va passar de tenir un pla de part i sentir-se informada a parir sentint-se anul·lada per les decisions unilaterals d’una llevadora. I no és fins ara, quan ha començat a visitar una psicòloga, que comença a recuperar la veu.

El desig impulsiu de menjar dolços, pasta, olives i altres aliments altament calòrics durant l'embaràs es coneix popularment com a antulls. Durant segles aquests episodis d'apetència incontrolable han estat envoltats de mites, com ara que no satisfer-los era perjudicial per als nadons o que els generaria pigmentacions a la pell, però hi ha poques evidències entorn d'aquest comportament. Un dels pocs estudis que intenten explicar l'origen d'aquests antulls és el que ha publicat un equip de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) a la revista Nature Metabolism, que suggereix que l’embaràs indueix canvis en les connexions de les neurones encarregades de la recompensa, és a dir, del sistema que permet al cervell associar determinades situacions a una sensació de plaer, que impulsen la dona a menjar productes dolços i calòrics.

Una investigació de tres grans hospitals catalans, el Clínic, la Vall d’Hebron i el Parc Taulí, ha demostrat que la infecció per coronavirus en embarassades es pot arribar a transmetre a les placentes i malmetre-les. En els casos més greus, les lesions són tan extenses que aquest òrgan vital per als fetus perd la capacitat de proporcionar l’oxigen i els nutrients, i d’una manera ràpida, gairebé sobtada, pot causar la mort fetal. L’estudi es basa en l’anàlisi de les placentes de 198 embarassades d’entre 24 i 39 anys que s'havien contagiat de covid, algunes amb símptomes i d'altres sense. Nou d’aquestes gestants presentaven el virus als teixits placentaris i cinc van patir danys irreversibles que van acabar provocant la mort dels fetus en un període inferior a la setmana. Tot i que cap de les dones amb pèrdua gestacional estava vacunada, totes havien tingut un embaràs considerat normal abans del contagi. Pràcticament totes havien arribat al tercer trimestre sense complicacions i els fetus tenien un pes adequat per al moment de la gestació. La mort intrauterina era del tot inesperada.

La cinquena onada del coronavirus no només s'ha acarnissat amb la població jove, també ha afectat més les dones embarassades, motiu pel qual el departament de Salut va fer una crida a la vacunació d'aquest col·lectiu perquè les gestants no vacunades tenen més risc d'emmalaltir de manera greu, com constaten les dades de l'Hospital de la Vall d'Hebron, centre de referència d'embarassades amb covid-19. Des de l'1 de juliol, han ingressat 120 gestants amb coronavirus i aproximadament la meitat, unes 60, han requerit ingrés a la unitat de cures intensives (UCI), de les quals una trentena han hagut de ser intubades. La xifra d'ingressos a l'UCI durant aquesta cinquena onada ja ha superat la de les quatre onades anteriors juntes. "En total, en les quatre onades anteriors van ingressar una cinquantena d'embarassades a cures intensives i ara en portem, aproximadament, una seixantena", explica la cap de la secció d’obstetrícia de la Vall d’Hebron, Anna Suy.

Els nivells d'anticossos després de rebre la vacuna contra el covid-19 disminueixen si ets home i fumador. És la principal conclusió que s'extreu d'un estudi realitzat al Japó que ha analitzat mostres de sang de 378 professionals sanitaris d'entre 32 i 54 anys que havien rebut la vacuna de Pfizer tres mesos abans. En un principi, l'estudi, publicat de manera provisional a la base de dades medRxiv i que encara no ha estat revisat per altres experts, revelava que el nombre d'anticossos era més baix en els individus de més edat, la qual cosa s'havia constatat en estudis anteriors. Però, després d'ajustar l'edat, es va descobrir que els únics factors que portaven a tenir menys anticossos després de vacunar-se eren ser home i tenir l'hàbit de fumar.

Unes 16.000 embarassades a Catalunya no s'han vacunat contra el covid tot i ser un col·lectiu prioritari en la campanya d'immunització. De moment, una de cada cinc gestants ha rebut la primera dosi i només un 12% tenen la pauta completa. En canvi, des de principi d’any, 3.259 s'han infectat i una xifra gens menyspreable d'aquestes ho ha fet de forma greu: 549 han hagut de ser hospitalitzades i una cinquantena han entrat en una àrea de crítics. Diversos estudis, com el del Centre de Control de Malalties (CDC) dels Estats Units amb 400.000 dones, advertien que les gestants són un grup susceptible d'acabar en una unitat de cures intensives (UCI) i necessitar ventilació mecànica en cas de contagiar-se de covid, i les dades del departament de Salut així ho constaten. Les embarassades no vacunades no només tenen 4,2 vegades més de probabilitats d'infectar-se que les que sí que han rebut la vacuna, sinó que el seu risc d'acabar hospitalitzades es multiplica per 23. 

Als dos hospitals de referència de Catalunya per a embarassades amb coronavirus hi ha 42 dones embarassades ingressades per covid. La dada, avançada per Betevé, s'ha donat a conèixer l'endemà que el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, fes una crida al col·lectiu de gestants perquè es vacunin. Argimon va assegurar que els beneficis d'adquirir anticossos davant del virus són més alts que no pas el risc de complicacions per la vacuna o el risc d'emmalaltir de covid de manera greu si no es compta amb la protecció de la vacuna.

Un estudi amb més de 70.000 infants de sis països europeus ha trobat una possible relació entre els símptomes de trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) i trastorns de l'espectre autista (TEA) i el paracetamol que van prendre les seves mares durant l'embaràs. En total es van analitzar les dades de 73.881 infants dels quals es disposava d'informació sobre l'exposició prenatal i postnatal al paracetamol. Depenent de la cohort, entre el 14% i el 56% de les mares d'aquests infants van informar que havien pres paracetamol mentre estaven embarassades. Els resultats revelen que els nens i les nenes que havien sigut exposats al paracetamol en el ventre matern mostraven una probabilitat més alta de desenvolupar posteriorment símptomes de TDAH i de TEA. Concretament, un 21% més de probabilitats en el cas del TDAH i un 19% en el cas de TEA. L'estudi ha sigut liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. L’estudi, que és observacional, no indica causalitat sinó que parla de probabilitats i estableix una associació, com ja havien apuntat estudis anteriors. Es desconeix el mecanisme pel qual el medicament podria augmentar la probabilitat de tenir alteracions del neurodesenvolupament.

Les embarassades que busquen informació sobre les vacunes contra el covid-19 es veuen immerses en la confusió que ha acompanyat la pandèmia des de bon principi: les principals organitzacions sanitàries públiques (l’Organització Mundial de la Salut i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units -CDC, en les sigles angleses-) publiquen recomanacions contradictòries. Cap d’aquestes dues organitzacions prohibeix o aconsella expressament la immunització de les embarassades, però, després de valorar els mateixos estudis limitats, ofereixen recomanacions diferents.

Quan la urgència sanitària ho permet, els dies de confinament s’estan transformant en un exercici de reflexió i nostàlgia, en una oportunitat per revisar experiències que la voràgine diària va consumir sense que les poguéssim pair, gaudir o guarir. S’està traient pols als àlbums de fotos, rebobinant partits antics i rescatant tota mena d’efemèrides que l’actualitat havia esclafat sense disculpes.

La bronquiolitis, una infecció respiratòria, és la causa més freqüent d'ingrés hospitalari dels menors de dos anys. Tot i que és una malaltia comuna, a vegades pot ser greu. Ara, l'Hospital de la Vall d'Hebron participa en una investigació internacional, liderada per un laboratori dels Estats Units, per obtenir una vacuna que s'administraria a les dones embarassades per protegir els nadons del virus respiratori sincicial (VRS), que és la causa més freqüent de la bronquiolitis. Més de la meitat dels nadons estan exposats a aquest virus en el seu primer any de vida.