Llançà és un dels punts més calents de l'especulació urbanística a la Costa Brava. Bona part de la superfície està construïda i, de la que encara queda verge, la majoria és sòl urbanitzable amb possibilitat d'edificar, segons mana el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), aprovat fa més de vint anys. Una zona conflictiva on la normativa permet aixecar edificis és la pineda de la platja de la Farella: una hectàrea i mitja d'arbres, just davant de la sorra, rodejada a banda i banda per xalets i urbanitzacions. Es tracta de l'última zona verda a primeríssima línia de mar al llarg del terme municipal, entre Cap Ras, que és zona protegida, i la Punta d'en Feliu, en direcció a Port de la Selva. En aquesta pineda, el passat mes de juliol, l'Ajuntament de Llançà va aprovar el Pla de Millora Urbana (PMU) que dona permís al propietari privat de la parcel·la per construir-hi 62 habitatges d'usos hotelers.

En bocins de paper, que el xef Paco Pérez arreplega d'aquí i d'allà i que reaprofita, és on es comencen a coure els plats que se serveixen al restaurant Miramar de Llançà. Petites obres d'art que acaben sortint del paper per transformar-se en escultures comestibles, amb sabor, amb aroma i, sobretot, amb ànima. Paco Pérez, amb cinc estrelles Michelin, dues de les quals per la cuina que elabora al Miramar, és considerat el cuiner artista per excel·lència. "Sempre dibuixa. En un procés de creativitat quotidiana, cada idea la plasma en un esbós en paper perquè sigui interpretada i transformada pel seu equip en un plat que molt sovint transmet al comensal l'essència de la Mar d'Amunt", explica el fill del xef, el poeta Guillem Pérez. Crear a partir de la matèria primera que li brinda el territori que tant estima i tant l'inspira és una de les obsessions de Paco Pérez, i així ho demostra amb propostes gastronòmiques com l'Arròs a la Barca, inspirat en els arrossos que es cuinaven "a alta mar, sense veure terra ferma, respirant l'aire salí que emeten les ones", o com el Mar d'Algues, un plat amb el qual Paco Pérez reivindica la presència a l'alta cuina de la humil alga que es troba a les aigües de la Mar d'Amunt, que abracen el cap de Creus fins a Cervera.

El camí de ronda de Llançà i Port de la Selva, d'uns 5 km de llargada, connecta aquests dos pobles d'arran de mar, al peu del Cap de Creus, passant per cales molt ben resguardades, penya-segats agrestes i la punta del Far de s'Arnella. En molts punts, el camí voreja petites urbanitzacions i xalets, construïts el segle passat, abans de la llei de costes, però també passa per diversos trams verges, sense cap casa a la vista. En una d'aquestes parcel·les naturals, en un vessant de la serra de Sant Pere de Rodes, al costat de les últimes edificacions de l'àrea urbana de Llançà, l'Ajuntament llançanenc ha donat el vistiplau per construir-hi 90 habitatges. És la zona de Super Fener, que ocupa 9 parcel·les d'unes 8 hectàrees, a tocar dels límits del parc natural. El consistori ha obtingut el vistiplau dels òrgans competents i ja han començat a treballar-hi les primeres excavadores per condicionar el terreny. SOS Costa Brava i Iaeden-Salvem l'Empordà, però, s'han mostrat radicalment en contra d'aquesta nova promoció immobiliària: denuncien que no s'han tingut en compte les seves al·legacions i amenacen de presentar un contenciós administratiu amb l'objectiu que es paralitzin les obres.

Port de Llançà - platja de Garbet - port de Llançà

La jornada acaba amb bones notícies per a l'incendi que crema a Portbou, que els Bombers de la Generalitat han aconseguit estabilitzar aquest vespre. El perímetre del foc ja no creix, després d'hores de tasques intenses d'un centenar de dotacions terrestres i de nou mitjans aeris que s'hi han pogut afegir aquesta tarda, quan la forta tramuntana ha donat una treva i ho ha permès. L'incendi, el més greu que s'ha declarat aquest estiu a Catalunya, ha cremat 573 hectàrees entre Portbou i Colera, la majoria de terrenys forestals.

Nit d’angoixa, nervis i preocupació als pobles costaners de l’Alt Empordà afectats per l’incendi que es va decretar ahir divendres a la tarda prop del pantà de Portbou. Inicialment, les flames, empeses per la forta tramuntana i l'estat d'un sotabosc extremadament sec per la sequera, semblava que s'allunyaven dels nuclis urbans, però, al caure la nit, el foc va revifar i cada vegada s'acostava més a les cases a la vora del mar.

Des de Blanes fins a la frontera amb França, la majoria dels quilòmetres de la Costa Brava estan edificats per xalets, apartaments, hotels, càmpings o ports, sobretot als voltants de les àrees urbanes. Encara queden cales, penya-segats, pinedes i camins de ronda verges sense totxos ni parets, però cada vegada són menys. La llei de protecció de costes obliga a fer un ús sostenible del litoral, però els ajuntaments i les empreses promotores disposen de suficient marge legal per continuar construint a primera línia de mar.

Actualment, només existeixen dues platges de la Costa Brava on es pot arribar amb tren: la del Port de Llançà i la de Portbou. Però antigament n'hi havia una altra: la de Garbet. Situada entre Colera i Grifeu, és una platja gairebé verge que alberga tot de caletes impressionants al seu voltant. L'excursió a peu que us proposem aquesta setmana és possible fer-la igualment sense cotxe si es té a prop una estació de la línia de Rodalies 11.

La tramuntana és el vent mític de l’Empordà. Joan Margall va definir la zona com “el palau del vent”. Salvador Dalí va dibuixar-la a El crist de la tramuntana i Víctor Català escrivia “tramuntana ben amada, sens tu no podem passà”. “Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana”, diu la cançó L’Empordà de Sopa de Cabra, publicada el 1989, corroborant la versió que és un vent que ha forjat cert caràcter entre la població. Però amb el canvi de mil·lenni, aquest vent d’origen polar acanalat a través de la plana del Rosselló i els Pirineus passa per hores baixes. La tramuntana agonitza: durant l’octubre no va bufar ni un sol dia a l’Escala ni el cap de Creus i, mentre que l’habitual a principis del mil·lenni era que a l’estiu bufés almenys 25 dies amb ratxes de més de 50 km/h a l’Escala, aquest 2022 només ha bufat 6 dies.

Impedir que les motos d’aigua puguin accedir a la badia de Llançà i fins al cap Ras. És l’objectiu de la campanya que ha engegat l’associació Som Mar després que, en els últims anys, hagi crescut el nombre d’usuaris d’aquesta mena d’embarcacions. “Fan molt de soroll i és un descontrol: moltes entren fins a la sorra a tota velocitat, amb el perill que això suposa. Com que és difícil fer que compleixin les normes, demanem que es prohibeixin”, resumeix la presidenta de l’entitat, Xènia Ros. Per contra, Àlex Ferro, el propietari de JetSki Llançà, que és l’únic establiment que lloga motos d’aigua entre Roses i França, defensa que ells només ofereixen sortides amb monitor i que “sempre” respecten el reglament. “En nou anys no hem tingut mai cap accident, ni cap ensurt ni cap problema amb ningú”, recalca. L'Ajuntament, per la seva banda, aposta perquè se'n reguli l'ús per garantir “un equilibri i una convivència respectuosa” entre usuaris i embarcacions.

"Potser llançant-t’ho és la manera que es compleixi", ha dit la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, segons abans d'anunciar que el seu departament té dissenyat un pla de prevenció d'incendis dotat, "com a mínim", amb 60 milions d'euros en quatre anys. Jordà, però, ja ho ha deixat clar des d'un principi: el projecte no és una realitat i encara falta concretar d'on sortiran els diners i si el consell executiu ho considera una prioritat i n'accelera la tramitació. De moment, la consellera ha transmès la iniciativa al titular d'Economia, Jaume Giró, en la reunió del Govern d'aquest dimarts i ho ha anunciat en una interpel·lació al ple del Parlament. El projecte encara és embrionari i, de fet, no té ni nom, tot i que Jordà s'ha aventurat a batejar-lo com a Pla Mosaic.

Una setantena de dotacions, 57 de terrestres, 15 d'aèries i dos hidroavions, treballen per apagar l'incendi entre el Port de la Selva i Llançà, que ha començat prop de la urbanització Cau del Llop. A les nou de la nit ja havia cremat unes 140 hectàrees, la majoria dins el Parc Natural del Cap de Creus. L'inspector en cap dels Agents Rurals, Toni Mur ha recalcat que estan investigant les causes del foc però que la principal hipòtesi és que hauria començat amb un burilla de cigarret que haurien llençat a la carretera entre Port de la Selva i Llançà, a prop de la urbanització Frener. "La policia científica se l'ha endut per mirar si hi ha rastre d'ADN", ha indicat Mur que també ha afegit que ho han pogut esbrinar gràcies a un vídeo de l'inici de l'incendi i que estipula l' origen en un radi de 20-25 metres, que és on han trobat les restes de la cigarreta. Precisament, aquest també va ser l’origen del foc del 2012 a l’Alt Empordà, que va afectar gairebé 14.000 hectàrees de 18 municipis, va causar dues morts i va cremar durant sis dies. 

El Miramar és un restaurant amb dues estrelles Michelin. Però també és el restaurant familiar de Paco Pérez i Montse Serra. I també és un restaurant amb habitacions, com els agrada dir als seus propietaris. Anem a pams. Per a qui no el conegui, Paco Pérez és el xef català amb més estrelles Michelin, cinc en total (dues al Miramar, dues més a l’Enoteca, a l’Hotel Arts, i una al restaurant Cinco de Berlín). Potser no és el cuiner més mediàtic, però el seu caràcter treballador i les ganes de crear una gran família al voltant dels fogons han amarat de personalitat el seu projecte d’avantguarda. ¿A quants restaurants estrellats hi portaríeu la canalla petita? Al Miramar, si els aviseu, no tindreu cap problema.

Nou front obert de IAEDEN-Salvem l'Empordà i SOS Costa Brava per aturar les noves construccions al litoral gironí. Les entitats han presentat un recurs de reposició contra l'aprovació definitiva de la reparcel·lació del pla parcial urbanístic SUP-1 Sector la Selva de Llançà que preveu una urbanització amb un potencial de 170 habitatges en 5 hectàrees de terreny.

Els Mossos d'Esquadra busquen un home de 82 anys veí de Llançà (Alt Empordà) que va desaparèixer fa cinc dies. La família creu que l'ancià, Jacques Regnier, es va desorientar amb el cotxe quan es dirigia a visitar una amiga a l'hospital.

El jutge Daniel Almería, del jutjat d'instrucció número 1 de Figueres, ha arxivat el cas contra els pares de Llançà investigats per l'enverinament del seu fill amb un medicament utilitzat en porcs, ovelles i vaques. La resolució conclou que "no hi ha base suficient indiciària" per imputar cap delicte als progenitors i que, "esgotades totes les possibilitats de la investigació", hi ha una "indeterminació absoluta" sobre com el nen va ingerir el producte. El jutge ha decretat el sobreseïment provisional del cas, però la resolució es pot recórrer.

L'Associació de Municipis per la Independència ha condemnat la persecució judicial d'ajuntaments després que ahir el ministeri de Defensa presentés un contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Llançà (Alt Empordà) per haver aprovat una moció de desmilitarització i per haver enviat una petició perquè no es fessin maniobres militars a la zona. Per a l'AMI, es tracta d'una persecució que exemplifica d'una manera "sistemàtica" com la maquinària de l'Estat vol "coartar i prohibir" l'expressió de postures polítiques als consistoris.

El cap de llista del PDECat a Llançà (Alt Empordà) i actual president de la Diputació de Girona, Pere Vila, ha recuperat l'alcaldia del municipi després que hagi prosperat la moció de censura que el seu grup va presentar amb el PSC. Vila, que governarà quinze mesos i després cedirà la vara d'alcalde al socialista Francesc Guisset, ha afirmat que van decidir presentar la moció perquè Llançà "necessita un govern fort" i ha agraït al fins ara alcalde, el republicà Guillem Cusí, la feina feta. Cusí per la seva banda ha carregat contra un pacte que assegura que "ja estava lligat des de fa temps" i ha acusat Vila d'haver-se "abaixat els pantalons" amb l'acord. La moció ha prosperat amb els set vots a favor del PDECat i PSC, i quatre en contra (els d'ERC i Alternativa per Llançà).

Un incendi forestal a tocar de l'estació de tren de Llançà (Alt Empordà) ha obligat a tallar la circulació de trens de la línia R11 (Barcelona-Portbou), entre Figueres i Portbou, durant set hores aquest diumenge, segons han informat els Bombers de la Generalitat, que han arribat a activar fins a 25 dotacions terrestres per combatre el foc.