Medi ambient
Girona 27/07/2023

Els 5 punts calents de la batalla urbanística a la Costa Brava

Diferents entitats ecologistes de les comarques gironines, aglutinades sota les sigles de la plataforma SOS Costa Brava, han impugnat la construcció de xalets i urbanitzacions a primera línia de mar

6 min
Vista aèria de la costa de Platja d'Aro, amb Palamós a l'horitzó

GironaDes de Blanes fins a la frontera amb França, la majoria dels quilòmetres de la Costa Brava estan edificats per xalets, apartaments, hotels, càmpings o ports, sobretot als voltants de les àrees urbanes. Encara queden cales, penya-segats, pinedes i camins de ronda verges sense totxos ni parets, però cada vegada són menys. La llei de protecció de costes obliga a fer un ús sostenible del litoral, però els ajuntaments i les empreses promotores disposen de suficient marge legal per continuar construint a primera línia de mar.

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya
Inscriu-t’hi

Per això, diferents plataformes ecologistes de l'Empordà, que des de fa cinc anys s'aglutinen dins de la federació de SOS Costa Brava, batallen per defensar cada pam de terreny, interposant demandes a la justícia o tramitant al·legacions contra els ajuntaments. “La majoria dels governs locals veuen la construcció al territori com una forma de finançar-se i tirar endavant, en comptes d’un bé que cal protegir”, defensa Irene Gisbert, nova directora de la plataforma empordanesa. Durant els darrers cinc anys, a través de la pressió ciutadana i les demandes judicials, les diferents entitats que formen part de SOS Costa Brava han aconseguit aturar projectes com la construcció de més de 200 habitatges a la cala Aiguafreda de Begur o el perllongament de la C-32 entre Blanes i Lloret, que la Generalitat havia aprovat el 2018. Però encara els queden molts fronts oberts. Aquestes són cinc de les poblacions més importants de la costa gironina on actualment hi ha conflictes urbanístics latents.

1.
Begur

L'epicentre de la disputa

Urbanització de luxe a sa Riera, a Begur.

Darrerament s'han multiplicat els moviments de grues i camions a les muntanyes que rodegen Begur i baixen fins al mar. Un dels casos més polèmics és el dels Jardins de Sa Riera Living, una urbanització de 52 xalets de luxe construïts sobre una pineda, a escassos metres de la platja. El 2019 l’entitat Salvem Begur, de la mà de l’advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, va denunciar la situació davant el jutjat contenciós de Girona. Al·legava que les cases, de color gris formigó i organitzades en repeus escalonats, representen un impacte paisatgístic crític i estan construïdes sobre una zona amb cobertura forestal, que, a més, té un pendent superior al 20 %. La causa està oberta i ara mateix s’estan practicant les proves pericials davant del jutge per demostrar els arguments de Salvem Begur. Mentre no arriba la sentència, l’entitat ha aconseguit que l’empresa promotora hagi d'avisar obligatòriament els possibles compradors dels xalets, que ja estan a la venda per més de 500.000 €, sobre el litigi i l’eventual risc d’enderrocament que suposa.

Les cases en construcció a la pedrera s'Antiga de Begur

Pocs metres més amunt de Sa Riera, Salvem Begur té un altre front obert: la pedrera de S’Antiga, una explotació que es va tancar el 2002 i que es va requalificar com a sòl urbanitzable. Actualment s’hi estan construint els primers habitatges —la llicència de l’Ajuntament permet construir-ne fins a 24— i els ecologistes han intentat impugnar-ho, reclamant que afecten la delimitació del Pein i de la Xarxa Natura 2000. El jutjat contenciós de Girona, però, el passat mes d’abril, va tombar el recurs d’apel·lació donant validesa al pla urbanístic del consistori. Eduard de Ribot avança que es personaran davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya abans del setembre per recórrer contra la sentència. “És un cas claríssim d’irregularitats, ja que, quan es va tancar la pedrera, l’Ajuntament va decidir que la millor manera de restaurar el terreny era urbanitzar-lo”, defensa Núria Raventós, de Salvem Begur. “Estem convençuts que hem fet les coses bé i farem el que diguin els jutges”, respon l’alcaldessa de Begur, Maite Selva, en referència a aquests casos.

Paral·lelament, la Fiscalia investiga l’Ajuntament de Begur per indicis de delicte de prevaricació urbanística en el cas de la projecció de set parcel·les al puig de Montcal, sobre la platja d’Aiguablava. Aviat haurà de decidir si l’acusa o si arxiva el cas.

2.
Calella de Palafrugell

Mansió de 1.000 m² a la Cala el Golfet sense llicència

Vista aèria del xalet a la platja del Golfet de Calella de Palafrugell

Més al sud de Begur, un altre procés amb molt de ressò mediàtic és el del macroxalet de la cala del Golfet de Calella de Palafrugell: una mansió de quasi 1.000 m² sobre el penya-segat, construïda el 2014, que fa anys que arrossega litigis. El 2020 el jutjat de Girona va anul·lar-li la llicència d’obres, en una sentència ratificada el 2022 pel TSJC, perquè la casa no disposa de cap estudi paisatgístic que asseguri que és l’alternativa urbanística amb menys impacte. La resolució judicial, a més, també ordena que s’enderroquin els trams del mur que envolta la finca que excedeixen l’alçada màxima d'1,5 metres fixada pel Servei de Costes.

“La feina de l’Ajuntament i dels promotors serà intentar legalitzar aquesta baluerna de ciment aportant un nou estudi paisatgístic que demostri que no és il·legal”, vaticina Marga Riera, portaveu de Salvem el Golfet. L’Ajuntament explica que, de moment, encara no han rebut cap notificació judicial oficial i que, quan arribi, demanaran l’estudi paisatgístic a la propietat per avaluar-lo. 

Al terme municipal de Palafrugell hi ha dos punts més que preocupen els ecologistes. La pineda privada del Canadell, on el POUM palafrugellenc permet construir un vial i una renglera de cases; i la muntanya de Sant Sebastià, on hi ha la intenció d’aixecar 48 cases noves en les urbanitzacions que ja ocupen els voltants del far. El risc de construcció encara no és imminent, però SOS Costa Brava està alerta per si cal moure fitxa.

3.
Palamós

Les urbanitzacions de la Pineda d'en Gori

Els dos blocs de pisos blancs a cala S'Alguer (Palamós)

A la Pineda d’en Gori de Palamós, en un espai verd prop de les barraques de la cala S’Alguer, hi ha dos blocs de pisos de 24 apartaments. Salvem la Pineda d’en Gori, una entitat ecologista a partir de la qual va néixer SOS Costa Brava, va impugnar legalment els edificis fa més de cinc anys i ara està pendent d'una vista al jutjat de Girona al mes de febrer. A més, també està prevista la construcció, encarregada per una altra promotora, d’un tercer bloc de pisos, encara més a prop del mar, fent un efecte pantalla, al llindar de l’entorn de protecció de bé natural d’interès nacional que és s’Alguer. Aquest tercer edifici, però, els ecologistes l’han pogut aturar presentant un recurs d’alçada al departament de Cultura.

“Aquests blocs de pisos no són necessaris, només estaran ocupats 15 dies l'any, no hi ha ningú al poble que hi estigui a favor, s’ha malmenat tot, fent aparcaments, canonades i instal·lacions que són una declaració de guerra a l’entorn”, afirma Zeta Figa, portaveu de Salvem la Pineda d’en Gori. A Palamós també hi ha el cas de la Pineda de la Fosca, igualment impugnat per SOS Costa Brava, on l'Ajuntament té la intenció de fer 23 xalets, mentre la justícia no digui el contrari. 

4.
Platja d'Aro

Ampliació de la marina de Port d'Aro sobre una pineda inundable

Imatge de la protesta que van organitzar el passat 7 d'agost diferents entitats contra l'ampliació de la marina del Port d'Aro

Pràcticament tota la plana de Platja d’Aro està urbanitzada, i una de les poques zones verdes que resten és una pineda al vessant sud de la desembocadura de la Riudaura. La Generalitat i l'Ajuntament tenien la intenció de fer-hi una marina navegable per ampliar el Port d'Aro, amb amarratges i pisos. El grup local de Natura Sterna, però, ha demanat al·legacions amb tràmit d'informació pública davant de la Generalitat, objectant que la riba on es vol edificar és una zona declarada inundable per l'Agència Catalana de l'Aigua.

No se sap encara com resoldran les al·legacions a l'administració, però els ecologistes platjarencs confien en ser a temps de preservar l'espai: "Tenim l'esperança que es conservi, perquè l'emergència climàtica fa necessari tenir zones de laminació per a possibles plogudes torrencials", defensa Jaume Ramot, de Natura Sterna. I conclou: "Els ajuntaments tenen eines per cancel·lar la titularitat dels terrenys quan no hi ha un percentatge avançat de les obres sense haver de pagar una indemnització important".

5.
Llançà

L'última pineda del camí de ronda

La platja de La Farella (Llançà) amb la seva pineda

De Llançà a Port de la Selva, és quasi tot un continu 100% urbà, amb l'excepció de la pineda de la platja de la Farella, l'única sense cases a primera línia. L'Ajuntament llançanenc ha aprovat un pla de millora urbana que permet aixecar-hi blocs plurifamiliars per a més de 63 habitatges i l'entitat alt-empordanesa IAEDEN-Salvem l'Empordà hi ha presentat al·legacions contundents, demanant que s'aturi el projecte. "La Farella és un reducte de zona arbrada, una platja amb molta simbologia i no té sentit que, en el context de canvi climàtic, s'urbanitzi a primera línia", defensa Raúl Domínguez, de IAEDEN.

A l'espera que es resolguin les al·legacions, el consistori aclareix la seva postura: "Estem compromesos en trobar un equilibri entre la preservació de la façana marítima i les necessitats urbanístiques de la zona", defensa el regidor d'urbanisme Francesc Guisset.

stats