L’extrema dreta global ja té una nova víctima del sistema. “Jo soc Marine!”, declarava el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, després de saber-se la condemna per corrupció de la líder de Reagrupament Nacional i musa de l’extrema dreta, Marine Le Pen. Elon Musk deia a X que "quan l'esquerra radical no pot guanyar mitjançant el vot democràtic, abusa del sistema legal per empresonar els seus oponents"; i Matteo Salvini relacionava, des de Roma, la condemna per corrupció de la líder ultra francesa amb la prohibició a l’ultranacionalista Calin Georgescu de presentar-se a les eleccions presidencials que s’han de repetir a Romania. Fins i tot el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, condemnava la sentència com "una violació de les normes democràtiques".

Tot just aquest dimecres passat, el dia de la Constitució, Bernat Solé, exconseller d'Exteriors i exdelegat del Govern a Lleida, deixava enrere la seva inhabilitació d'un any per un delicte de desobediència després que el jutge el vinculés amb l'organització de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt. Després d'aquella sentència, Solé va haver d'abandonar la política institucional i va tornar a les aules, a l'Institut d'Agramunt, d'on és professor. Això no vol dir que hagi abandonat la política ni que hagi renunciat a les seves conviccions, remarca a l'ARA: "L'objectiu és més ferm que mai". El que és cert, però, és que ell, igual que una vintena de persones vinculades a causes del Procés com el referèndum del 2017 o el 9-N, ha vist com la justícia els apartava de la política institucional i, fins i tot, com les seves opcions professionals en l'àmbit públic quedaven limitades.

L'Advocacia de l'Estat defensa una rebaixa substancial de les penes per inhabilitació per als condemnats en la causa del Procés com a resultat de l'aplicació de la reforma del Codi Penal. En un escrit presentat davant del Tribunal Suprem, es desmarca de la Fiscalia, que aposta per rebaixes molt inferiors i fins i tot inexistents en els casos d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. Així, en el cas de Junqueras, l'Advocacia de l'Estat proposa rebaixar de 13 a 7 anys la inhabilitació, de manera que el president d'ERC podria tornar a concórrer en unes eleccions o ocupar un càrrec públic a partir del novembre del 2024. La clau és que l'Advocacia sí que creu que es pot aplicar al cas del Procés la reforma de la malversació.

La Junta Electoral Central manté que l'escó del diputat de la CUP Pau Juvillà ha de ser retirat, esprem terminis i adverteix la presidenta del Parlament, Laura Borràs, del que pot venir si no compleix. En una resolució d'aquest dijous i després que Ciutadans denunciés que el cupaire mantenia l'acta, la JEC ha donat cinc dies hàbils a Borràs perquè executi la retirada de l'escó i l'amenaça amb "conseqüències jurídiques" si s'hi nega. La mesa, doncs, té fins dimecres vinent per decidir si es ratifica en la seva posició de protegir el diputat o bé compleix les ordres de la JEC.

La legislatura passada va estar marcada pels tribunals, però aquesta, malgrat que ja fa quatre anys del moment més àlgid del Procés, també. La primera prova ha arribat aquesta setmana amb la inhabilitació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del diputat de la CUP i secretari tercer de la mesa, Pau Juvillà. El cas no ha agafat les forces independentistes del tot a contrapeu, ja que treballen en la resposta a eventuals inhabilitacions des de fa setmanes per evitar la tensió que es va viure entre ERC i Junts quan Roger Torrent, president del Parlament, va retirar l’escó a l'aleshores cap de l’executiu, Quim Torra, a principis del 2020. Juvillà no serà el primer ni l’últim diputat inhabilitat, sinó que és la pedra de toc per a l’independentisme sobre com afrontar futurs casos. Dit col·loquialment: el conillet d’índies. 

Pau Juvillà manté l'acta de diputat, per ara. Tot i que dimarts el diputat de la CUP va ser inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) per un delicte de desobediència per no despenjar el llaç groc del seu despatx de l'ajuntament quan era regidor el 2019, el Parlament constata que encara no hi ha una sentència ferma i que, per tant, segons el reglament de la cambra el cupaire continua preservant el seu escó. Aquesta és la conclusió de la comissió de l'Estatut del Diputat, que ha elaborat un dictamen aquest dijous amb el suport d'ERC, JxCat, la CUP, els comuns i el PSC, una majoria que s'hauria de repetir en el ple de la setmana que ve, quan es ratificarà el dictamen d'aquesta comissió. "No concorre cap de les causes de pèrdua de l'acta de diputat d'acord amb l'article 24 del reglament del Parlament", ha llegit David Saldoni (JxCat), que presideix la comissió, per deixar constància de l'acord dels grups polítics.

Indultat i en llibertat des de fa gairebé mig any, Oriol Junqueras busca ara l'escletxa per deixar sense efecte, encara que sigui temporalment, la seva condemna de 13 anys d'inhabilitació per l'1-O. El president d'ERC, que s'agafa a l'últim pronunciament de la justícia europea sobre el cas dels exiliats, ha denunciat al Tribunal Constitucional (TC) un "dany irreparable” en els seus drets polítics i l'insta a suspendre la seva pena fins que es resolgui el recurs d’empara pendent a l'alt tribunal. En la seva argumentació defensa que, segons Luxemburg, no podia ser condemnat fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no prengués una decisió sobre l'abast de la seva immunitat com a europarlamentari.

Just fa un any un secretari judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entrava al Palau de la Generalitat per lliurar al president, Quim Torra, el certificat de la seva inhabilitació per un any i mig. El Tribunal Suprem havia confirmat la pena per desobediència i per primer cop des de la restauració de la democràcia un president de la Generalitat quedava inhabilitat en exercici de les seves funcions. Un any després, què fa el 131è president de la Generalitat? Malgrat haver defensat el xoc amb l'Estat durant el seu mandat, Quim Torra va abandonar el càrrec en el moment que es va fer efectiva la inhabilitació sense intents de desobediència –el seu entorn assegura que des dels partits independentistes no li van donar suport per fer-ho– i des de llavors que s'ha dedicat a construir-se un personatge propi aliè a les formacions polítiques.

L'exconseller Santi Vila ha dit avui que no es "podrà recuperar la concòrdia fins que no quedi cap dirigent a la presó, perquè el càstig va ser molt dur". En una entrevista amb Antoni Bassas a l'ARA l'endemà que hagi acabat de complir, igual que Carles Mundó i Meritxell Borràs, la pena de vint mesos d'inhabilitació per a càrrec públic que els va imposar el Tribunal Suprem per un delicte de desobediència per l'1-O, Vila ha reconegut que era "conscient" que quan va firmar el decret del referèndum s'acabaria la seva carrera política. Com Jordi Sànchez, que va defensar el referèndum en un article a l'ARA com una forma de pressió a l'Estat, ha assegurat que "l'1-O no va ser un error", però ha matisat que "no podia tenir efectes jurídics" per la inacció dels organismes internacionals.

“Tenim molt clar que el que volem aconseguir no és altra cosa que la llibertat del nostre país”, va proclamar Paco Gas per megàfon davant els centenars de persones que s’havien concentrat al pavelló poliesportiu de Roquetes. Era l’1-O i feia pocs minuts que s’havien acabat les càrregues policials. Encara li tremolava la veu de ràbia. Aquelles paraules van ajudar a calmar els ànims dels manifestants i defineixen bé la seva trajectòria.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inhabilitat aquest dijous al conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, per desobediència greu arran de la seva participació en el referèndum de l'1 d'Octubre quan era alcalde d'Agramunt. El condemna a un any d'inhabilitació i 16.800 euros de multa. Tot i això, la sortida de Solé del Govern no serà immediata. Com també va passar en la inhabilitació recent de l'expresident Quim Torra, el conseller té dret a presentar un recurs davant el Tribunal Suprem (TS) perquè revisi el veredicte. Si l'alt tribunal espanyol el ratifica, però, haurà de deixar l'executiu.

Un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió al Parlament és una "barbaritat" i una "injustícia". La sentència contra quatre dels membres de la mesa del Parlament del 2017, dictada aquest dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha estat valorada per l'independentisme com l'enèsim exemple de la causa general contra l'independentisme. "Un nou atac al parlamentarisme i a la llibertat d’expressió", ha resumit l'actual president de la cambra catalana, Roger Torrent. "Debatre, parlar i discutir lliurement qualsevol tema en seu parlamentària no és un delicte, és un dret", ha reivindicat en un tuit, on ha traslladat "tot el suport" per als quatre condemnats: els exvicepresidents del Parlament Lluís Corominas i Lluís Guinó, l'exsecretària primera Anna Simó, l'exsecretària quarta Ramona Barrufet.

Un dels errors persistents d’un cert independentisme és pensar que aconseguir la República depèn exclusivament de tenir uns polítics concrets, independentistes de debò, i que això per si sol canviarà la correlació de forces amb l’Estat i el context internacional. És a dir, els que consideren que si no es va aconseguir la independència l’octubre del 2017 és perquè Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no van estar a l’altura.

Vint-i-quatre hores després de la inhabilitació del president Quim Torra, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) no ha publicat el cessament del cap de l'executiu, ni ho farà. La Moncloa ha conclòs, després d'una consulta a l'Advocacia de l'Estat, que no és necessari que es publiqui al butlletí oficial perquè Torra sigui substituït pel vicepresident, Pere Aragonès, un requisit que sí que preveia la Generalitat, almenys en l'informe dels serveis jurídics que havia emès. És per això que Aragonès, segons ha avançat l'ACN, ja ha convocat per demà a les nou del matí un consell executiu extraordinari per aprovar el decret que el doti de les facultats del president -totes menys la de convocar eleccions, nomenar i cessar consellers i sotmetre's a una qüestió de confiança.

La sentència del Tribunal Suprem per la qual es condemna el president de la Generalitat pel delicte de desobediència coneguda aquest dilluns suposa un pas més en el procés de degradació de la justícia espanyola. I no un pas qualsevol, sinó d'una entitat extraordinària.

El PSC està disposat a tot per escurçar el camí cap a les urnes a Catalunya un cop inhabilitat Quim Torra, fins i tot a investir un president independentista. "Si fos per convocar eleccions, sí", ha afirmat aquest dimarts el primer secretari dels socialistes, Miquel Iceta, insistint en la idea d'una candidatura instrumental per accelerar els comicis. Malgrat reconèixer que és una "alternativa molt difícil", Iceta ha confirmat que vol parlar-ne amb tots es grups. La intenció, ha dit, no és "desgastar ningú", sinó "estalviar dos mesos d'interinitat" al govern de la Generalitat.

La inhabilitació fa aflorar les crítiques al Govern de Quim Torra i a la judicialització, però també a la gestió del govern de Pedro Sánchez per la seva connivència amb el poder judicial o per no haver sigut prou dur amb l'independentisme. Els diaris de Madrid i Barcelona han dedicat els editorials a la sentència del Suprem. Fem un recull dels més destacats:

La primera inhabilitació d'un president de la Generalitat en exercici del seu càrrec ha retornat, malgrat la pandèmia, els CDR als carrers de Catalunya. Els activistes han convocat aquest vespre manifestacions en diversos punts del país. La més important s'ha viscut als carrers de Barcelona, on hi ha hagut escenes de tensió amb els Mossos d'Esquadra, però que no han anat més enllà.