Inhabilitació
Política 16/12/2021

El Parlament ratifica la condició de diputat de Juvillà després de la inhabilitació

La comissió de l'Estatut del Diputat dictamina que no perd l'acta perquè no hi ha sentència ferma

4 min
Pla general del secretari tercer de la Mesa,Pau Juvillà (CUP), acompanyat de la resta de membres de la Mesa en roda de premsa

BarcelonaPau Juvillà manté l'acta de diputat, per ara. Tot i que dimarts el diputat de la CUP va ser inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) per un delicte de desobediència per no despenjar el llaç groc del seu despatx de l'ajuntament quan era regidor el 2019, el Parlament constata que encara no hi ha una sentència ferma i que, per tant, segons el reglament de la cambra el cupaire continua preservant el seu escó. Aquesta és la conclusió de la comissió de l'Estatut del Diputat, que ha elaborat un dictamen aquest dijous amb el suport d'ERC, JxCat, la CUP, els comuns i el PSC, una majoria que s'hauria de repetir en el ple de la setmana que ve, quan es ratificarà el dictamen d'aquesta comissió. "No concorre cap de les causes de pèrdua de l'acta de diputat d'acord amb l'article 24 del reglament del Parlament", ha llegit David Saldoni (JxCat), que presideix la comissió, per deixar constància de l'acord dels grups polítics.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De fet, el mateix Juvillà ha avançat el sentit del dictamen abans en una roda de premsa conjunta amb tots els membres independentistes de la mesa, encapçalats per la presidenta de la cambra, Laura Borràs. "Defensarem la sobirania del Parlament (...). No permetrem la ingerència a les institucions catalanes", ha expressat el cupaire. "Ens comprometem a donar una resposta col·lectiva per a les persones represaliades, sense oblidar l'objectiu polític de la independència", ha conclòs.

El diputat de la CUP Pau Juvillà durant la roda de premsa.

La decisió de la comissió de l'Estatut del Diputat ha generat queixes de Vox, Cs i el PP. En la comissió, l'extrema dreta ha demanat la retirada "immediata" de l'acta de diputat perquè és el que marca la llei orgànica de règim electoral (LOREG) –ha dit–, advertint que si no és així, ells mateixos reclamaran que ho executi la Junta Electoral Central (JEC). Al seu torn, Ciutadans ha asseverat que el Parlament està incorrent en "desobediència" i el PP ha criticat que s'hagi traslladat el cas de Juvillà a la comissió de l'Estatut del Diputat. A parer seu, la LOREG és "clara" si es tracta de condemnes, encara que no siguin fermes, pels delictes de rebel·lió, sedició, terrorisme i delictes contra l'administració pública, entre els quals la desobediència. "És inelegible i, per tant, incompatible", ha assegurat la diputada popular Lorena Roldán, reclamant que es reconsideri el dictamen.

Per contra, els partits independentistes, així com els comuns i el PSC, han defensat que en aquests moments s'ha d'aplicar el reglament, que deixa clar que la condició de diputat només es perd en cas de sentència ferma en el seu article 24. El diputat socialista David Pérez i el dels comuns David Cid han defensat que, en aquests moments, a la comissió de l'Estatut del Diputat li pertoca aplicar el reglament del Parlament. Els independentistes han fet una defensa més política de la decisió. "S'està aplicant el dret de l'enemic", ha denunciat el cupaire Xavier Pellicer, que ha reiterat que la condemna a Juvillà és un atac a la "llibertat d'expressió" i una mostra més de la "persecució a l'independentisme". "Hem de preservar els drets dels diputats", han defensat, al seu torn, JxCat i Esquerra al·legant els mecanismes propis del Parlament per abordar situacions com l'actual.

Imatge de la sessió de la comissió de l'Estatut del Diputat on s'ha discutit el cas de Juvillà.

Més lluny que Torrent?

El dictamen de la Comissió de l'Estatut del Diputat, favorable a mantenir l'escó de Juvillà, ¿significa que el Parlament li mantindrà l'acta digui el que digui la Junta Electoral Central i, si s'escau, el Tribunal Suprem? "No avancem escenaris futurs", ha contestat reiteradament el mateix Juvillà a diverses preguntes dels mitjans de comunicació. Fonts parlamentàries admeten que el més probable, a priori, és que d'aquí a poc temps hi hagi dues resolucions contradictòries de la situació de Juvillà. Per una banda, la de la Comissió de l'Estatut del Diputat de mantenir-li l'escó i, per l'altra, una eventual decisió de la JEC –ja s'ha notificat la sentència de Juvillà a l'organisme i Cs i Vox ja han dit que hi recorreran– reclamant retirar-li l'acta de parlamentari. Serà aquest l'escenari en què es produirà un xoc i l'independentisme no avança què farà. I aquí és on apareixerà el Tribunal Suprem, ja que Juvillà i la cambra mateixa hi recorreran per intentar frenar la decisió de la Junta Electoral Central –a través d'un recurs a la sala contenciosa administrativa– si hi ha una resolució d'aquest organisme apartant-lo del seu escó.

De fet, si això passa, es repetirà la seqüència de la passada legislatura. Llavors el president del Parlament, Roger Torrent, va preservar d'entrada l'acta de diputat del llavors cap de l'executiu, Quim Torra. La diferència és que, en aquell moment, no va ser la comissió de l'Estatut del Diputat qui va ratificar l'escó del president, sinó que va ser un acord de mesa. En aquell moment hi van donar suport Esquerra, JxCat i també el PSC. Quan li van retirar l'acta a Torra? Quan el Tribunal Suprem hi va intervenir. Malgrat la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) reclamant la retirada de l'escó al cap de l'executiu, el Parlament (i el mateix Torra) van interposar un recurs al Suprem perquè frenés l'ens electoral, almenys de forma cautelar –com farà Juvillà–. El tribunal, però, va tancar files amb la JEC i va rebutjar frenar la seva decisió. Va ser llavors quan Torrent va retirar l'escó a Torra, propiciant un xoc entre Esquerra i Junts.

En aquest mandat el que es vol evitar és precisament aquesta tensió interna dins l'independentisme. Juvillà no ha volgut avançar què passarà si intervé el Tribunal Suprem, però sí que ha assegurat que el que s'hagi de fer es farà de forma "col·lectiva" i unitària per part dels partits contraris a la "repressió" de l'Estat. Amb una condició, segons fonts parlamentàries: que el que es faci tingui "sentit polític" per a l'independentisme. Arribats en aquest punt, doncs, està per veure si l'independentisme actua igual o arriba més lluny que ara fa just un any.

stats