La Fiscalia reclama que Junqueras continuï inhabilitat fins al 2030
Considera que no es pot aplicar la nova malversació a cap de les causes del Procés
BarcelonaLa primera galleda d'aigua freda per als encausats per l'1-O la va abocar el jutge Pablo Llarena, i aquest dimecres ha estat la Fiscalia General de l'Estat la que ha confirmat que rebutja l'aplicació dels nous supòsits de malversació pactats per ERC i el PSOE en totes les causes del Procés. La primera conseqüència és que la Fiscalia del Suprem reclama que Oriol Junqueras continuï inhabilitat fins al 2030, tal com ja estava previst, i que Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa ho estiguin fins el 2029. Com que la inhabilitació és absoluta, si els magistrats del Tribunal Suprem accepten aquesta interpretació, seguirien sense poder ocupar cap càrrec públic ni presentar-se a les eleccions.
És l'ordre que s'ha fet arribar a les fiscalies provincials —que serà complementada properament amb una circular sobre el tema— i que també afectarà de forma immediata, per exemple, la causa contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, els dos excàrrecs del Govern a punt de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Així, la màxima pena de presó contra ells i contra qualsevol dels altres investigats en les múltiples causes derivades de l'1-O podria arribar als 12 anys i la inhabilitació als 30, en lloc dels 4 anys de presó i 6 d'inhabilitació que figuren en el nou tipus penal. La Fiscalia té deu dies per presentar els escrits d'acusació, tal com ha acordat aquest dimecres el TSJC.
La Fiscalia considera que no cal que hi hagi enriquiment personal per concloure que hi ha ànim de lucre i tira per terra la interpretació que promovien socialistes i republicans quan van impulsar la reforma del Codi Penal. La decisió també afectarà els processats per malversació que hi ha al jutjat 13 de Barcelona, els exiliats i els ja condemnats pel Tribunal Suprem. En aquest últim cas, doncs, la Fiscalia demana al jutge que no revisi les penes contra Junqueras, Romeva, Turull i Bassa —inhabilitats però indultats parcialment per no haver de tornar a la presó— i defensa una lleugera rebaixa de la inhabilitació per a la resta de condemnats, sobre els quals no pesa la malversació: proposa rebaixar els 11,5 anys d'inhabilitació absoluta de Carme Forcadell a 9 anys i 2 mesos (fins el 2026); baixar de 10,5 anys a 8 anys i dos mesos les de Josep Rull i Joaquim Forn (2025), i revisar també a la baixa fins els 5 anys les de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, fet que implicaria que ja haurien complert tota la condemna.
La rebaixa és tan petita perquè la Fiscalia vol que a tots ells se'ls hi apliqui el delicte de desordres públics agreujats com a successor de la sedició, una idea que no semblen compartir els jutges del Tribunal Suprem. En tot cas, la decisió final sobre les inhabilitacions recau en Manuel Marchena i la seva sala i, en cas de rebutjar l'aplicació dels desordres públics, els condemnats per sedició i desobediència (i no per malversació) podrien quedar lliures de totes les penes.
"L'ànim de lucre exigit pel nou delicte de malversació s'apreciarà en tots els casos en què els responsables actuïn amb consciència i voluntat de disposar del patrimoni públic com si fos propi, destinant-lo a finalitats alienes a la funció pública per aconseguir un avantatge o benefici propi o aliè de qualsevol tipus. Per consegüent, l'ànim de lucre també s'apreciarà quan el responsable del delicte no persegueixi l'obtenció d'un avantatge patrimonial o un increment econòmic personal", conclou l'escrit de la Fiscalia pel que fa a la malversació.
Coincidència amb els jutges
És, de fet, exactament la interpretació que ja va fer Llarena quan va actualitzar les euroordres contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i a la qual ja s'havia adherit la Fiscalia del Tribunal Suprem. Ara, el decret de la Fiscalia servirà per harmonitzar la interpretació d'aquest delicte per a la resta de causes que hi estiguin vinculades. No només les del Procés, sinó totes on s'investigui una possible malversació de fons públics. Un dels temors que hi havia a la Moncloa era que hi pogués haver rebaixes de condemnes per corrupció i aquest és un dels flancs que també vol evitar la Fiscalia.
El punt on, ara per ara, no coincideixen jutges i fiscals és com dèiem el de l'aplicació dels desordres públics agreujats com a substitut del delicte de sedició. Llarena ho va descartar i ara tothom espera saber quina és la interpretació que en faci Marchena, el president del tribunal del Procés. Els fiscals encarregats del cas i l'Advocacia de l'Estat estan convençuts que la sedició no pot quedar impune i que cal recórrer als desordres públics agreujats, que també es van reformar a través del pacte entre el PSOE i ERC.
De moment, els advocats d'ERC que representen Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa han presentat els seus escrits de revisió de la sentència demanant la revocació de totes les penes. No ho han fet ni els condemnats de Junts ni tampoc l'advocat de Jordi Cuixart, tot i que el Suprem revisarà les seves condemnes tant si ho demanen com si no.
