El desesper, l'espera o, directament, el desastre. Aquests són alguns dels noms amb els quals en els últims dies molts docents d'escoles i instituts catalans s'han referit a l'Esfer@, la plataforma que es fa servir als centres públics per registrar les notes al final de cada trimestre i al final del curs. El motiu darrere aquesta mofa és que, tot i no ser un problema nou d'aquest any, aquest aplicatiu genera problemes freqüents quan arriben les últimes setmanes abans de tancar els expedients dels alumnes. És el moment en què hi ha d'accedir un volum més alt de docents –al voltant de 100.000 professors han de posar les notes de gairebé un milió i mig d'alumnes–, i el sistema acaba saturant-se.

"No en tenia ni idea; ho he sabut perquè una amiga m'ha passat la notícia de l'ARA i he vist que era la meva nota", ha reconegut Pau Palomar. El que ha sabut per aquest diari és que ell és un dels dos alumnes que ha tret millor nota a la selectivitat, amb un 9,9. "Bé, un 9,96 per ser més exactes", ha corregit rialler. De Castellnou de Bages "de tota la vida", el Pau sempre ha anat a l'INS d’Auro, l'institut públic de Santpedor. Tot i anar a classe al poble de Pep Guardiola, reconeix que "el futbol no l'entusiasma", però que hi ha jugat tot la vida. Això sí, a Castellnou, no a Santpedor.

Les notes dels estudiants de secundària dels Estats Units han millorat els últims anys. Però, en lloc de convertir-se en un motiu d'orgull per al país, s'ha convertit en un maldecap per a la comunitat educativa. Els mateixos estudis que indiquen aquest augment d'A (excel·lent) davant de B (notable) també assenyalen un empitjorament del rendiment acadèmic; amb menys esforç els alumnes aconsegueixen treure millors notes. És el que molts experts han batejat com a grade inflation (inflació de notes) i des de la pandèmia no ha deixat de disparar-se.

"Sabia que havia treballat molt i que la nota podia ser bona, però un 10 ni de conya", assegura Carla Vendrell, l'única alumna que ha tret un 10 a la selectivitat el 2023. Ho explica per telèfon a l'ARA des de Menorca, on fa uns dies que està de vacances amb cinc amigues i on va saber la seva nota pocs minuts abans que la resta. "Estàvem fent sobretaula i em va trucar un coordinador de les PAU per dir-me que havia tret un 10. Va ser una mica abans de les sis de la tarda, quan sabíem que sortirien les notes", recorda. Quan va penjar la Carla no va dir res. Havien pactat amb les amigues que no parlarien del tema fins que totes sabessin la nota. "Estava una mica en xoc i gairebé no vaig reaccionar, però elles quan ho van saber es van posar a cridar. Estem molt contentes perquè a totes ens ha anat bé i creiem que entrarem on volíem", diu mentre intenta silenciar el telèfon perquè no para de rebre trucades. De fet, ella mateixa explica que no s'ho esperava perquè sabia que havia tret un 10, però ningú li havia dit que era l'única de tot Catalunya que aquest any havia arribat a aquesta nota en una convocatòria de les PAU en què el 97% dels estudiants han aprovat i la nota mitjana ha estat d'un 6,78.

El curs escolar s’acaba i el neguit arriba a moltes famílies davant les males notes que porten els fills a casa. Ni el menor se sent orgullós dels suspesos ni tampoc als progenitors els agrada haver de reconduir la situació, sovint, amb conseqüències. Un professor de reforç o menys hores de mòbil són algunes de les represàlies que s’apliquen a infants i adolescents per uns resultats que poden respondre a motius diversos: mals hàbits, problemes a la família, a l’escola, desmotivació o, fins i tot, un trastorn. Esbrinar què s’amaga darrere d’aquests deficients ha de ser, segons els experts, una prioritat per a la família; i parlar-ne amb escolta i l'acompanyament, també un requisit indispensable.

Eduard Vallory i Subirà (Barcelona, 1971) és, a part del conegut impulsor de l’aliança Escola Nova 21, doctor en ciències polítiques, màster en ciències socials, diplomat en alta direcció d’empreses i llicenciat en filosofia i periodisme. Però res feia pronosticar que assoliria aquesta tirallonga de títols acadèmics, perquè es va passar la infància i l'adolescència anant als exàmens de setembre, repetint cursos i arribant a la universitat amb 22 anys. O sigui que la seva va ser una història de fracàs escolar seguida d’un espectacular èxit vital. D’aquesta desconnexió entre escola i vida va el llibre que Vallory acaba de publicar, Aprendre (Columna), en què aflora un dolor íntim i acomplexant que l’ha acompanyat fins a l’edat adulta. És un llibre escrit amb l’esperança de fer net, i perquè molta gent que es va sentir humiliada a l’escola vegi que no està sola i que l’escola canviï perquè, més enllà de suspendre el nen que no aprèn, es pregunti per què no aprèn.

Entre les novetats dibuixades per al nou curs escolar (els esborranys poden patir canvis), el canvi de norma de les notes de primària i ESO ha fet que tant pares i mares com mestres s'hagin posat les mans al cap. La conselleria d'Educació preveu que el "no assolit" que hi havia fins ara (fa anys se'n deia "necessita millorar" o "insuficient", entre d'altres) passi a dir-se "en procés d'assoliment", mentre que la resta continua igual (assoliment excel·lent, notable i satisfactori). Malgrat les crítiques d'una part de la comunitat educativa, hi ha altres veus que són favorables a aquest canvi, ja que el veuen com una manera de fomentar l'aprenentatge. Enmig de la polèmica, volem saber què en penseu vosaltres. Esteu d'acord amb el canvi de nom?

Si el futur currículum d'ESO i batxillerat tira endavant tal com el departament d'Educació l'ha redactat "s'agreujaran encara més" les diferències entre alumnes i centres: es devaluarà la qualitat del coneixement, es diluirà la figura del professor com a especialista i es crearan "dues xarxes paral·leles" d'instituts de primera i de segona. Tot això ho creu un grup de professors catalans que no pertanyen a cap sindicat i que han escrit un manifest en què avisen que l'educació es veurà ressentida si s'aproven el que ara són només esborranys. Tot i que el manifest ha estat redactat per un petit grup de cinc o sis persones que s'han coordinat a través de les xarxes socials, el text ha rebut ja prop de 200 suports en poques hores, i a partir d'aquest dilluns es penjarà a Change.org per recollir més signatures.

La comunitat educativa està en ebullició i el curs que ve serà de grans canvis: la resposta a la sentència del 25% en castellà, un nou calendari escolar que no ha estat consensuat i l'aplicació dels nous currículums als cursos imparells de primària, ESO i batxillerat. Aquests últims són uns documents de molta transcendència a les escoles, perquè fixen què i com han d'aprendre els alumnes i com se'ls ha d'avaluar. Ara toca canviar-los perquè el 50% ve determinat pel govern espanyol i, com que s'ha aprovat una nova llei d'educació estatal –l'anomenada llei Celaá, que enterra la llei Wert–, cal concretar a la pràctica el que diu la normativa en vigor: el ministeri d'Educació planteja deixar enrere la divisió per assignatures i avançar cap a un aprenentatge competencial. Això a Catalunya ja fa molts anys que s'aplica (en funció del centre); de fet, als currículums actuals, aprovats el 2015, ja hi diu que a banda d'adquirir els coneixements, els alumnes els han de saber explicar i aplicar per resoldre problemes nous i reals, que, de manera molt resumida, és el que planteja l'aprenentatge competencial.

És una queixa recurrent de les universitats que des de fa anys el nivell dels alumnes que hi arriben ha anat baixant progressivament. No només pel que fa a coneixements, sinó també a cultura general i a maduresa intel·lectual. El problema no es pot atribuir només al batxillerat o a l'ESO, ni segurament tampoc és únicament culpa de l'escola. Però alguna responsabilitat hi deu haver en el sistema educatiu obligatori. Tampoc tot té a veure, ni de bon tros, amb els exàmens i el sistema d'aprovats i suspesos. Les notes no ho són tot, esclar. Però igualment seria absurd menystenir la seva influència i importància. Les formes d'avaluació, siguin més clàssiques o menys, fan la seva funció. D'alguna manera i en algun moment s'ha de decidir qui està preparat per seguir endavant amb estudis universitaris o un altre tipus d'estudis superiors. L'esforç ha de tenir algun tipus de premi.

La selectivitat més atípica ja té notes i, com van advertir els organitzadors, hi ha més suspensos que l'any passat. Dels 39.110 estudiants que s'hi van presentar, 32.641 es van examinar de la fase general i 6.469 només de la fase específica, i 30.838 han superat les proves d'accés a la universitat (PAU). Tot i que en nombres absoluts és un rècord històric, en termes percentuals el nombre d'aprovats és més baix que l'any passat: aquest cop, han superat les proves el 94,48% del total, mentre que el curs anterior van ser el 96,60%.

Després de la primera desesperació, els mestres han optat per agafar-s'ho amb filosofia i, fins i tot, amb humor. Però la veritat és que el sistema digital per penjar les notes finals porta de corcoll la comunitat docent des de fa dies: la plataforma creada pel departament d'Educació ha deixat de funcionar els dies clau. "No apareixen alguns alumnes a les llistes, falten grups d'estudiants, no es guarden les notes un cop introduïdes o es penja quan es teclegen les notes", lamenta el sindicat de professors de secundària Aspepc-SPS, que avisa que hi ha instituts que s'estan plantejant ajornar la publicació i el lliurament de les notes.

Les notes de tall per a les universitats catalanes per al curs 2016-2017 ja estan accessibles i aquí les pots consultar totes, a la web especialitzada UnPortal i en conveni amb l’ARA. Pots consultar-les fent una cerca per paraula clau, denominació del grau, universitat, qualificació o demarcació, entre d’altres.

Sense cap mena de dubte, l'examen més polèmic de la selectivitat d'aquest any va ser el d'economia de l'empresa. Els alumnes denunciaven que era molt "més difícil" que els altres anys i asseguraven que se'ls havien fet preguntes que no entraven al temari. Segons ha fet públic aquest dijous el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), un 57,2% d'alumnes l'han aprovat i la nota mitjana és de 5,16. Si s'observen les notes dels altres anys, les puntuacions són més altes: el 2015, un 6,19; el 2014, un 6,78; el 2013, un 5,89; el 2012, un 6,23, i el juny de 2011, un 6,36.

La Secretaria d'Universitats i Recerca ha publicat aquest dimecres el formulari per poder consultar les notes de la selectivitat d'aquest 2016, a través del portal Accesnet. Amb els resultats els estudiants poden preparar-se per a la preinscripció universitària o impugnar els resultats.