El canceller alemany, Olaf Scholz, i la socialdemocràcia alemanya han salvat la partida a Brandenburg. L'SPD ha estat per poc la força més votada en les eleccions al land de Brandenburg, on ha governat des de la reunificació alemanya el 1990, segons el recompte quasi definitiu. Amb el 30,9% dels vots, han aconseguit frenar l'auge de la ultradreta: Alternativa per a Alemanya (AfD), que es presentava amb un candidat acusat per la fiscalia d'extremista per les seves posicions xenòfobes, ha quedat en segon lloc (29,2%). La clau en aquest estat, que envolta Berlín, ha estat la participació, que s'ha enfilat fins al 73,5%, 12 punts més que el 2019, cosa que explicaria per què AfD, que partia com a favorita, no ha complert els pronòstics.

Deu anys després de la irrupció a la política alemanya del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), rebutjant l'euro i el rescat grec, la formació neonazi dirigida per Tino Chrupalla i Alice Weidel apareix més forta que mai i fa forat, especialment entre electors de l'est, en lands com Turíngia, Saxònia-Anhalt i Brandenburg. Un forat que ha quedat reflectit en la primera victòria, a finals de juny, en unes eleccions al consell de districte de Sonneberg, una població de Turíngia: es va imposar al candidat de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), de centredreta, tot i el suport explícit de la resta de grups. La primera setmana de juliol, a més, l'AfD va obtenir també l'alcaldia de Raguhn-Jeßnitz, a l'estat veí de Saxònia-Anhalt.

Les directives del Partit Liberal (FDP) i dels Verds han donat llum verda al preacord signat divendres amb el Partit Socialdemòcrata (SPD), que estableix les bases per negociar formalment una coalició de govern. Els dos socis minoritaris han sotmès la decisió als seus respectius congressos durant el cap de setmana, després que la cúpula dels socialdemòcrates ja l'aprovés el mateix divendres. D'aquesta manera, s'enceta el camí formal cap al primer tripartit de la història d'Alemanya, el primer de l'era post-Merkel.

Olaf Scholz i els socialdemòcrates van guanyar les eleccions federals d’Alemanya amb el 25,7% dels vots, amb un marge estret respecte a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera sortint Angela Merkel i al seu partit germà bavarès, la Unió Social Cristiana (CSU), que van obtenir el 24,1% dels sufragis.

Per primer cop des de la seva fundació el 1875 la socialdemocràcia alemanya (SPD) ha escollit una dona com a presidenta. Andrea Nahles ha sigut proclamada avui successora de Martin Schulz amb el repte de reconfigurar un partit dividit, que fa aigües i que a les eleccions del setembre del 2017 va tenir els segons pitjors resultats en 80 anys. La nova líder necessitarà de tota la fortalesa que els seus partidaris li reconeixen per intentar cosir les ferides obertes a la formació per la reedició de la Gran Coalició amb els conservadors de la incombustible Angela Merkel i revertir una tendència electoral a la baixa, en totes les administracions, que deixa l’SPD en risc de caure en la irrellevància política.

El comissari europeu d'Assumptes Econòmics, el francès Pierre Moscovici, ha sigut el primer membre de la Comissió Europea (CE) de celebrar el 'sí' de les bases del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) a reeditar la Gran Coalició amb el bloc de la cancellera Angela Merkel. L'aval hauria de servir perquè Merkel tornés a ser investida i acabar així amb més de cinc mesos de bloqueig polític al motor econòmic d'Europa.

Una gossa ha ingressat al Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) com a militant després que el diari sensacionalista 'Bild' l'hi hagi inscrita. El rotatiu pretenia demostrar així que la formació política no controla la identitat dels seus nous militants, i ni tan sols si són humans o no.

El que havia de ser un simple tràmit per a la cúpula del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) va estar a punt de convertir-se en una nova crisi per a una formació ja sumida en el caos. La directiva de l’SPD s’havia proposat ahir acomplir els desitjos del seu expresident, Martin Schulz, i nomenar Andrea Nahles com a presidenta interina del partit. Però ni tan sols aquest pas, presumptament protocol·lari, va ser possible. Les creixents resistències i crítiques d’algunes federacions regionals i de part de les bases, que demanen més transparència i democràcia interna per a les decisions fonamentals del partit, van obligar la cúpula socialdemòcrata a recular.

El president del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), Martin Schulz, ha anunciat oficialment aquest dimarts la seva dimissió, que tindrà efecte immediat. L'excandidat ha proposat com a successora la cap del grup parlamentari de la formació al Bundestag (cambra baixa), Andrea Nahles, que haurà de ser ratificada en un congrés del partit.

El Bundestag ha aprovat el que serà el primer salari mínim de la història d'Alemanya. El sou mínim prefixat, 8,5 euros l'hora, és més elevat que el d'Espanya (21,51 euros al dia o 645,30 euros mensuals) i el del Regne Unit (8,19), per exemple. Angela Merkel ha impulsat aquesta nova acció política com a part del pacte d'estat amb el Partit Social Democràtic (SPD).