Jordi Asín, nebot del traspassat Juanito Bayén, obrirà al setembre el bar Pinotxo dins del Mercat de Sant Antoni. Ocuparà quatre parades, de la 18 a la 21, i hi cuinarà plats de cuina catalana: cigrons, capipota, fricandó, tripes, cua de bou, empedrat o croquetes. "Els que feia al bar Pinotxo de la Boqueria", explicava aquest matí Jordi Asín al mateix Mercat de Sant Antoni. Ho feia al costat de la seva dona, Maria José, i el seu fill, Dídac, i davant de les parades on començaran les obres aquest estiu. El bar podrà tenir el nom de Pinotxo perquè avui dia el tenen registrat. "El vaig registrar fa deu anys, el nom és meu. I sé que m’han fet la demanda per aquest fet, però vaig ser qui va registrar el nom de Pinotxo i, per tant, és meu", declarava Asín.

"Tu ja saps quins et falten, eh?", pregunta una mare al seu fill d'uns set o vuit anys mentre creuen el pas de vianants del carrer Urgell. L'últim moment de calma abans d'entrar en la munió de gent, àlbums i cromos en què es converteix, cada diumenge al migdia, el xamfrà d'Urgell amb Tamarit, just davant del Mercat de Sant Antoni. Una estampa que no és nova, ni de bon tros, però que s'ha desbordat aquestes setmanes amb la febre que ha generat el Mundial i la bogeria per aconseguir tots els cromos de Messi i Cristiano Ronaldo, en la que podria ser la seva última cita mundialista. El carrer s'omple tant que es fa impossible caminar-hi sense una pila de cromos a la mà i l'únic objectiu de canviar els repetits amb algú altre. Tal és el col·lapse que hi ha fins i tot alguna botiga de la zona que ja ha decidit donar els diumenges per perduts, com la floristeria que hi ha al carrer Urgell gairebé a tocar de Tamarit, que aquest serà el tercer diumenge que no obre. "Els veïns ens diuen que l'últim dia potser hi havia 500 persones acumulades aquí. Si ja és impossible caminar, imagina't com costa controlar la parada de flors que tenim al carrer. No entra ningú a comprar", es lamenta July Albiol, que fa un any i mig que regenta aquest establiment.

Els jocs infantils que es van pintar, a finals del 2018, sobre el paviment que havia acollit les carpes provisionals del Mercat de Sant Antoni, a Barcelona, ja es comencen a desgastar. I molts veïns donen per més que amortitzada la reforma tàctica que es va fer a la ronda un cop inaugurat el nou mercat, molt especialment la llosa de formigó que sostenia les carpes, decorada ara amb els jocs dibuixats, grans jardineres i poca cosa més. N'hi ha que reclamen des de fa temps més verd i actuacions definitives, i alguns dels que pateixen de prop el dia a dia a la ronda denuncien que s'hi acumulen els problemes de convivència: des de baralles fins a botellons, passant pel mercat de la misèria que s'hi instal·la pràcticament cada dia.

Els mercats de Barcelona són dels pocs espais que han continuat mantenint una afluència constant de clients tot i la pandèmia. Segons l'Ajuntament de Barcelona, unes 38.000 persones de mitjana han anat cada dia a comprar als 39 mercats municipals de la ciutat. Controlar l'aforament per minimitzar el risc de contagi era un dels principals reptes per a aquests recintes. Ara el consistori ha posat en marxa en cinc d'ells –l'Abaceria, el Mercat de Sants, el de Sarrià, els Encants de Bellcaire i el Mercat de Sant Antoni– un sistema de càmeres zenitals per controlar quantes persones entren i surten del recinte i poder regular-ne l'ocupació.

Cotxes que circulen a molta més velocitat dels deu quilòmetres per hora establerts a tocar de les noves zones de joc infantil dibuixades a terra. Furgonetes que col·lapsen el carrer Comte Borrell fora de l’horari fixat per a la càrrega i descàrrega. I vehicles de tota mena, des de patinets elèctrics fins a taxis, que fan cas omís de la línia contínua i travessen pel mig les noves places creades com a espais de trobada al carrer. El barri de Sant Antoni s’està fent seva la superilla que va néixer a l’entorn del nou mercat i que després es va expandir i, amb elements no fixos, com ara pintura a terra o jardineres, va crear una plaça a la confluència dels carrers Borrell i Parlament. Però l’adaptació al nou espai no és ben bé com s’esperaven els veïns. Després de les queixes per la velocitat a què circulen molts cotxes per l’interior d’aquesta zona, l’Ajuntament s’ha compromès a fer-hi millores, com ara posar ressalts a terra o instal·lar-hi radars pedagògics.

Dia de festa al Mercat de Sant Antoni de Barcelona que, justament avui, celebra el primer aniversari de la reinauguració. Els comerciants de la zona, tant els del mercat com els de l'entorn, han coincidit a fer-ne una valoració molt positiva. Segons el seu càlcul d'afluència de visitants, fet a partir de sensors que detecten els telèfons mòbils, l'últim any el barri ha rebut uns deu milions de visitants més que l'anterior –s'ha passat de 46,5 milions de persones a quasi 57 milions–, i el que més celebren els comerciants, a banda d'aquesta pujada del 22,2%, és que no hi ha hagut una desproporció entre veïns i turistes, tot i que la gent de fora és majoritària a la zona. "Teníem por que fos només per a turistes, i les dades demostren que no és així", ha celebrat Vicenç Gasca, de Sant Antoni Comerç, que ha detallat que la proporció entre visitants i veïns és ara del 56% i el 44% en favor dels primers, però que el percentatge abans havia arribat a ser més alt, del 60%, en favor de la gent que no visitava la zona habitualment.

El Mercat de Sant Antoni segueix el camí obert ara fa quatre anys a la Boqueria i limita l'entrada a grups de turistes al recinte per tal d'impedir que l'afluència de visitants destorbi el que és la seva activitat primordial: la venda de mercat. Els grups de més de 15 integrants que vagin amb una o més persones fent de guia no podran accedir a l'edifici els divendres i dissabtes des d'ara i fins al mes d'octubre. Amb aquest ja són tres els mercats on s'aplica aquesta restricció, després que l'estiu passat també es prohibissin grups nombrosos de turistes al de Santa Caterina.

Costa una mica sentir aquells mítics i tan reconeixibles “tengui” i “falti”, però si afines una mica l’orella encara hi ha algú que ho diu. Són els pares que ajuden els seus fills a trobar els cromos que els falten per anar completant els seus àlbums. Esclar que no necessàriament són els pares de ningú. Més d’un, de dos i de tres adults van els diumenges al Mercat de Sant Antoni a buscar cromos de col·leccions que fan ells mateixos. Els nascuts entre la dècada dels 70 i els 80 porten aquesta fal·lera incrustada al subconscient a mode de marca de fàbrica generacional.

Quan ara fa sis mesos es van obrir les portes del nou Mercat de Sant Antoni, veïns i comerciants de la zona ja es van afanyar a remarcar que la remodelació, que es va allargar nou anys, no es donaria per acabada fins que la ronda de Sant Antoni, on tots aquests anys han estat instal·lades les dues carpes que van acollir l'activitat provisional del mercat, no hagués recuperat la normalitat. Això passarà, finalment, entre finals d'aquest any i principis del 2019. Els operaris ja treballen en el desmuntatge de les dues estructures amb la previsió que hagin desaparegut a finals de mes. El pas següent serà fer els treballs necessaris sobre la llosa que encara sosté el que queda de les estructures per guanyar aquest espai per a l'ús veïnal. La idea és que torni a ser utilitzable a partir del 13 de desembre i que a mitjans de gener s'hagi convertit en una mena de 'plaça'.

El Mercat de Sant Antoni de Barcelona ha rebut 2.278.000 visitants en els tres primers mesos des de la seva reobertura. Després d'una gran afluència els dies inicials –amb més de 81.000 ciutadans el dia de la inauguració–, el nombre de visites s'ha estabilitzat en prop de 20.000 persones diàries de dilluns a divendres, al voltant de 30.000 els dissabtes i prop de 15.000 els diumenges, segons dades publicades per l'Ajuntament.

La posada en marxa del renovat Mercat de Sant Antoni, que demà farà un mes, va ser una de les inauguracions més mediàtiques de les que s’han viscut a Barcelona els últims anys. I amb raó. El nou equipament, després d’haver passat tots els terminis anunciats, ha costat 80milions d’euros i gairebé nou anys d’obres. I el resultat -obra dels arquitectes Ravetllat-Ribas-, amb la recuperació del fossat medieval i la rehabilitació de la coberta, és espectacular. Però no ha aconseguit escapar-se de la polèmica.

"Fumata blanca", celebrava aquest dimarts Joan Mestre, president de l'associació de paradistes dels Encants del Mercat de Sant Antoni. Després de setmanes de tensió pels horaris d'aquestes parades, que tradicionalment han obert quatre dies a la setmana, s'ha arribat a un nou acord: a partir d'ara, qui ho vulgui podrà obrir també els dijous i es mantindran els dilluns, dimecres, divendres i dissabte com els dies de funcionament oficial. La junta, però, preveu que la decisió d'obrir els dijous serà majoritària.

Visca el barri dels llibres lliures!”, exclama l’escriptor Miqui Otero en el pregó que dona per inaugurat el nou mercat dominical de Sant Antoni. Otero sempre explica que ho ha après tot en aquest indret on, quan arriba el diumenge, no importa que no tinguis cap xalet a la costa perquè a Sant Antoni hi ressona la fressa de la rumba i s’hi serveix vi amb sifó: “Els dies són millors si t’acompanyen Tintín, Spiderman, Balzac i Juan Marsé. Si tornes a casa amb un llibre de Casavella, el cromo de Bakero que et faltava i l’Assegurançatòrix, el bard d’Astèrix”. A Sant Antoni, segons l’escriptor, assisteixes al miracle de comprar llibres guixats, dibuixats i subratllats que han pertangut a altres persones i ara són teus: “Aquí tota història és sempre una història interminable”.

Afora encara hi ha contenidors, de l’empresa Everest, plens de palets, d’aquests que ara tothom fa servir per fer-se sofàs. Càmeres, fotògrafs, globus, banderoles, molta gent entrant i sortint. Acaben d’inaugurar-lo, el Mercat de Sant Antoni, i és ple de gom a gom. No s’hi cap. “Nena, trobo poc espai entre passadissos”, em fa una senyora, tot agafant-me pel braç. I afegeix: “El sostre de Santa Caterina, posem pel cas, es veu molt més”.

Encara no són les vuit del matí i la Vicky, la Neus i la Marga esperen ansioses el moment en què s'obrin les portes del reformat Mercat de Sant Antoni, que avui ha viscut la seva estrena després de gairebé nou anys d'obres. Les portes, de fet, estaven obertes des de feia estona perquè els treballadors acabessin de preparar-ho tot, però en aquesta, la del carrer Urgell, s'improvisa una mena d'obertura oficial –mig teatral– perquè quedi enregistrada. El moment s'ho val. Les tres clientes volen ser les primeres, saben per endavant que el que veuran els encantarà i asseguren que venen tan aviat per la memòria dels pares, que ja no hi són, i als quals els hauria emocionat poder-ho viure. "Feia molt que esperàvem aquest moment", remarquen. La reforma s'ha fet desitjar. Quan va començar a planificar-se, la paraula 'gentrifciació', que ara forma part del dia a dia dels veïns del barri, encara era un concepte estrany. Sant Antoni ha canviat pràcticament al mateix ritme que el mercat.

“Avui és un dia únic”. “Dimecres brindarem amb cava”. “Patirem, però hi arribarem a temps”. Dissabte, l’últim dia de funcionament del Mercat de Sant Antoni a la carpa provisional, es respiraven nervis entre els paradistes -alguns encara amb molta feina per fer- i, també, entre els clients. En la majoria de parades, un plànol marcat informava la clientela d’on podrà trobar la botiga a partir d’aquest dimecres, que és el dia escollit per a la gran inauguració, tot i que la festa oficial se celebrarà el cap de setmana. A les vuit del matí, el nou mercat de Sant Antoni aixecarà el teló per convertir-se en el gran focus mediàtic. Han passat 112 mesos des que, el gener del 2009, començaven a construir-se les carpes que havien d’acollir els paradistes, en principi, només durant quatre anys, mentre durava la transformació de l’edifici històric. Els terminis s’han doblat i, pel camí, al nou mercat li ha aparegut un tram de la via sepulcral romana -que serà visitable en una fase posterior de la reforma-, restes de la muralla i la contramuralla del segle XVII -que ara tenen un paper protagonista en el nou recinte- i una superilla al voltant per guanyar espai per als vianants i sumar-se a les placetes en què s’han convertit els antics patis del recinte.

El senyor Albert ve cada dia a les 9 del matí, seu a la cadira i observa com la parada va prenent forma. Ni se sap els anys que fa que compleix amb el mateix ritual. Col·lecciona tota mena de paperassa de cinema. El seu arxiu és immens, inabastable. Ja compra per rutina, del que no pot prescindir és de venir cada diumenge. Ni de seure a la seva cadira. Després de vuit anys d’obres, aquesta setmana el Mercat de Sant Antoni tornarà on havia estat. També ho farà el dominical de llibres, cromos, còmics i paper vell, al qual han concedit la gràcia de la supervivència sota unes estructures metàl·liques de sostre retràctil, fora del perímetre de l’edifici central.

Nou anys d'obres –amb tres alcaldes diferents–, un pressupost total d'uns 80 milions d'euros i un resultat espectacular que posa en valor el fossat medieval i recupera espai públic. El nou Mercat de Sant Antoni obrirà les portes, finalment, dimecres que ve. La inauguració, prevista entre els dies 25 i 26 de maig, però, se celebrarà en un Sant Antoni, convertit en barri de moda, i molt diferent del que va acomiadar l'antic recinte. En aquests anys d'obres moltes de les botigues de tota la vida han abaixat la persiana i molts veïns han hagut de marxar de casa o estan amenaçats d'haver-ho de fer perquè no poden pagar els llogues que els demanen. El nou mercat -una reforma anhelada pels veïns- suma més pressió a un barri ja molt castigat per la gentrificació. Avui mateix, a només tres carrers d'on arquitectes, paradistes i representants polítics ensenyaven el nou mercat a la premsa, l'Asad i la Tayyaba patien per si arribava la comitiva judicial a desnonar-los. Viuen, amb els seus tres fills, al bloc del carrer Parlament, 1-3, que és propietat de la promotora Elix, i on els noms de les bústies deixen clar que, a banda de la família amenaçada, ja només hi queden dos veïns. Als baixos, on hi havia un restaurant que feia poc que havia obert, ara hi ha un local especialitzat en pasta fresca. El teixit comercial del barri no para de canviar.

El mur que impedia veure com avançaven les obres de reforma del mercat de Sant Antoni ja no hi és i el primer impacte que han tingut els veïns no ha sigut per l'edifici sinó per les estructures que l'envolten i on s'hauran d'instal·lar els paradistes del mercat dominicial i dels Encants. "Visualment, són un pecat", lamenta el president del mercat dominical, Joan Mateu. Tot i així, reconeix que durant el procés participatiu ja es va dir que aquestes serien les estructures i "ningú no es va queixar". Les marquesines consten d'una ferma estructura metàl·lica i tenen sostre. A més, estan cobertes per uns tendals que protegeixen l'espai per dins però que, quan els venedors no hi són, es poden recollir i deixen l'espai lliure.