El govern espanyol calcula que la factura de la llum per a una llar espanyola mitjana baixarà un 4,7% el 2026 per la reducció del preu de l'energia gràcies a l'embranzida de les renovables, malgrat que els costos del sistema elèctric s'incrementaran un 15% i els peatges, un 4%, durant el pròxim exercici. Segons fons del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic han explicat que el descens a la factura arribarà a un 8,55 % a la indústria, un 9,91 % a la indústria electrointensiva i un 4,95 % en el cas de les pimes, de manera que el descens de la factura rondarà entre el 4,5 i el 10%.

El preu de l'electricitat al mercat majorista espanyol podria caure a la meitat dels nivells actuals en els pròxims sis anys si es compleixen els escenaris de desplegament d'energies renovables previstos al Pla Nacional Integrat de l'Energia i Clima (PNIEC) per al període 2023-2030, segons un article del Banc d'Espanya publicat aquest dimecres.

"Em van agafar desprevinguda i quan vaig rebre les factures vaig veure que m'havien fet el canvi de companyia". La Mercè, una veïna de Rubí, resumeix d'aquesta manera com d'un dia per l'altre els rebuts de la llum i el gas que li arribaven a casa ja no estaven vinculats a la comercialitzadora de sempre. Tot va començar amb una trucada el 23 d'abril d'aquest any que, de moment, s'ha saldat amb una factura de 627 euros i un litigi obert a l'oficina del consumidor de la ciutat vallesana.

Qui va ser president de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, José María Marín Quemada, va pronunciar durant una visita a Barcelona una mítica frase: "El rebut de la llum no hi ha qui l'entengui". Marín Quemada ja no presideix l'organisme supervisor, ara ho fa Cani Fernández, però l'ens no vol que les elèctriques s'emparin en una factura inintel·ligible i ha posat en marxa una eina que permet als consumidors entendre què li estan cobrant i per què.

Des de la liberalització del mercat elèctric, el preu regulat sempre era més barat que les ofertes de les comercialitzadores lliures, que basaven el seu negoci a oferir serveis addicionals o tarifes planes per captar clients. Però la guerra d'Ucraïna ho va capgirar. La tarifa regulada –també coneguda com a PVPC– va referenciada al preu majorista de l'electricitat, i com que el preu al mercat ibèric es va disparar, el rebut per als clients també. Per primer cop, les comercialitzadores del mercat lliure venien la llum a un preu inferior al del mercat regulat.

El preu del megawatt hora (MWh) en el mercat majorista està en màxims, i això es trasllada en el rebut de l'electricitat que paguen les famílies. Aquest impacte és immediat i hora a hora en el cas dels 11 milions de clients del mercat regulat (PVPC), mentre que en el mercat lliure depèn de les condicions pactades amb la comercialitzadora, tot i que en la majoria de casos comportarà una revisió a l'alça del preu quan es renovi el contracte. En el mercat majorista, l'agost ha sigut el mes amb els preus més alts de la història, 307,80 €/MWh de mitjana mensual, un 19,3% més que al juliol, segons les dades de l'operador del mercat ibèric (OMIE).

Quan l'1 de juny del 2021 –fa poc més d'un any– va entrar en vigor el nou rebut de la llum, tothom es va quedar amb una màxima: de nit l'electricitat és més barata. Les organitzacions de consumidors aconsellaven engegar a la nit els electrodomèstics de gran consum, com la rentadora, l'assecadora i el rentavaixelles, o planxar la roba en hores nocturnes.

La transició energètica no només ha canviat la manera de generar l’electricitat. També hi ha un canvi molt important –i costós–, que és com arriba a les llars, indústries, comerços i altres punts de consum. Abans, des d’una central elèctrica l’electricitat anava per les línies de transport, i després les de distribució, fins al punt final. Ara l’autoconsum i la generació distribuïda fan que els punts de generació es multipliquin i que les xarxes hagin de ser reversibles. Un exemple: una casa amb instal·lació d’autoconsum en determinades hores rep electricitat de la xarxa, però en altres moments; quan l’electricitat que genera supera el seu consum, aboca el sobrant a la xarxa.

La invasió russa d'Ucraïna ha fet encarir encara més el preu de la llum, que aquesta setmana ha tocat màxims històrics. ¿Com ho hem de fer per alleugerir, encara que sigui només una mica, el cost de l'electricitat?

La transició energètica té un cost i els consumidors espanyols ho estan notant. Malgrat l'augment de la generació de l'electricitat de fonts renovables —l'eòlica va liderar la generació elèctrica a Espanya l'any passat—, l'any 2021 els preus es van disparar. Segons Omie, l'operador del mercat elèctric ibèric, la mitjana de l'any en el mercat majorista es va situar en 111,93 euros el megawatt hora (€/MWh), amb un fort pic els últims mesos de l'any. Un preu de mitjana que és rècord històric i que suposa un 229,5% més que l'any anterior, que, això sí, va quedar marcat per uns preus històricament baixos a causa de la pandèmia.

Les elèctriques hauran de millorar la informació de les seves ofertes als consumidors. Hauran de ser més transparents i comparables perquè l'usuari pugui triar amb més coneixement. Ho regula el reial decret aprovat dimarts pel govern espanyol de mesures urgents en matèria d'energia, que publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entrarà en vigor demà dijous. La nova normativa, a més de l'ampliació del bo social elèctric i tèrmic, inclou noves obligacions de les energètiques en benefici dels seus clients.

El dimarts 31 d'agost passarà a la història com el dia en què el preu de l'electricitat va batre tots els rècords: 130,53 €/MWh. Aquest haurà sigut el mes d'agost amb la llum més cara de la història i el problema és que no està clar que aquesta escalada s'acabi aviat o que no es repeteixi d'aquí poc. La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va comparèixer ahir al Congrés de Diputats, a petició pròpia, i la seva resposta va ser decebedora. Es pot fer poca cosa, va dir, perquè en bona part aquests augments depenen de la normativa europea, que, segons ella, no deixa aplicar les mesures que reclamava el seu soci de govern, Unides Podem, que proposava que es posessin topalls al preu de l'energia hidroelèctrica i nuclear per evitar que s'acabi pagant gairebé sempre al preu del gas.

L’augment constant del preu de la llum d’aquest agost fins a nivells històricament alts ha sigut el principal responsable que els preus hagin pujat quatre dècimes respecte al juliol. Segons l’indicador avançat publicat aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’índex de preus de consum (IPC), la inflació, s’ha situat a l’agost en un 3,3% respecte a fa un any, la taxa més alta des de l’octubre del 2012, quan els preus van pujar un 3,5% en termes interanuals. Amb aquest increment, la inflació també acumula sis mesos consecutius a l’alça, un fet que no es produïa des de mitjans del 2016.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) estima que van ser aproximadament 240.000 els contractes de subministrament elèctric afectats per un preu més alt del que els corresponia pels canvis normatius introduïts l'1 de juny passat. La CNMC va anunciar aquesta setmana que havia detectat casos en què el terme d'energia era fins a un 30% superior al que tocava legalment. Aquest divendres, el blog de l'organisme ha facilitat algunes dades, malgrat que continua sense identificar quines comercialitzadores van cometre aquestes pràctiques.

La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), que és l'organisme que supervisa el mercat elèctric, ha detectat algunes irregularitats de les companyies del sector en l'adaptació al nou model de rebut de la llum, que va entrar en vigor l'1 de juny. En alguns casos puntuals, indica Competència, s'han detectat comercialitzadores elèctriques –que no identifica– que han fet sobrefacturacions de fins al 30% en el denominat terme d'energia. Aquesta és una part del rebut que reflecteix el peatge d'accés a la xarxa (que és fix) i el cost de la producció elèctrica en cada període (que és variable).

El mercat majorista de l’electricitat ha arribat aquesta setmana a preus rècord històrics. L’augment de la demanda per l’onada de calor, l’alt preu del gas i l’encariment dels drets d’emissió de CO₂ en són les causes directes. Però aquesta pujada de preu no té un trasllat igual en el rebut de tots els consumidors. A més, hi ha algunes accions que es poden fer per mitigar l’impacte de l’escalada de preus.

L’impacte en el rebut dels consumidors de preus històricament alts de l’electricitat en el mercat majorista “no és tan aparatós”, segons la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. La ministra, en una entrevista a la SER, ha augurat que els preus de l’electricitat es mantindran alts i se n'ha rentat les mans: obeeix a factors “que no depenen” del govern espanyol, com el preu del gas i l’encariment dels drets d’emissió de CO₂.

Les grans empreses generadores d'electricitat a Espanya, que formen part de la patronal Aelec, consideren que la forta pujada del preu de l'electricitat al mercat majorista d'aquest estiu, a qui beneficia realment és a les empreses del sector del gas. Aelec està formada per Endesa, EDP, Iberdrola i Viesgo, però no en forma part la cinquena gran elèctrica espanyola, Naturgy, que és també la principal empresa del sector gasístic.

El preu majorista de l'electricitat pràcticament s'ha doblat durant el primer semestre d'enguany (ha crescut un 98,5%), i això ha comportat un augment del 22,3% en el rebut de la llum dels consumidors del mercat minorista que estan acollits al preu regulat, el denominat PVPC, que en total són un 40% de les llars espanyoles, segons un estudi publicat aquest dimarts pel Banc d'Espanya. El treball destaca que el preu majorista ha pujat a tot Europa però que a Espanya ha tingut un trasllat més important en el rebut que paguen les famílies que en altres economies com França o Alemanya.

El preu de l’electricitat ha tancat el juny amb un rècord històric. La mitjana del megawatt hora (MWh) ha sigut de 83,3 euros, un nivell que fa miques l’anterior rècord, assolit el gener de l’any 2017, quan el MWh es va situar en 71,49 euros. A més, si es compara amb el del juny de l'any passat s'ha disparat fins a un 172%, tot i que és cert que llavors el preu va baixar molt a causa de la caiguda del consum per la pandèmia. Però aquest juny que ara es tanca el preu de mitjana al mercat majorista ha sigut un 76,5% superior al juny del 2019, quan encara no havia esclatat la crisi del coronavirus. L’Associació d’Empreses de Gran Consum Energètic (AEGE) ja ha donat la veu d’alarma sobre l’impacte que això pot tenir en els seus costos.