Consolidar l'impacte d'Integrated Systems Europe (ISE) més enllà dels dies de celebració d'aquesta fira a Barcelona, la més important del sector audiovisual, que ha començat avui dimarts i dura fins a aquest divendres. Aquest és l'objectiu amb el qual neix la Fundació ISE, en la qual participen l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. És un model similar al que es va establir arran del Mobile World Congress (MWC), la Mobile World Capital Barcelona, en què també participa el govern espanyol.

Primera escenificació de l'impuls del govern socialista al projecte de la Catalunya Media City, el hub que aspira a ser un referent europeu en el sector audiovisual, digital i dels videojocs, situat a l'edifici de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. El president Salvador Illa –acompanyat dels consellers de Presidència, Territori, Recerca i Cultura, un nodrit grup d'alcaldes de l’àrea del Besòs i representants del sector audiovisual i universitari– ha visitat aquest dissabte un espai emblemàtic que la ciutadania va poder descobrir gràcies a la Biennal Manifesta i ja no podrà tornar a trepitjar fins a finals del 2028, quan es preveu que estigui en funcionament la icònica nau de turbines de l'antiga central tèrmica convertida en un macroespai de 22.600 m² que es destinarà a la producció, la recerca, la formació, el foment empresarial i l'exhibició audiovisual.

"Això és una mica com un speed dating", diu Alícia Teba, que junt amb el seu company David Casademunt ha presentat davant diversos productors el seu projecte de sèrie, Quatre assumptes pendents. La parella forma part del grup de 16 participants de la tercera edició del Serielizados Kick, la incubadora de sèries en català vinculada al mitjà digital Serielizados. Aquesta setmana s'ha viscut al CCCB un dels moments culminants de la iniciativa, el pitching, la trobada en què els projectes de sèries seleccionats pel Serielizados Kick són presentats davant de diverses productores amb l'esperança que alguna d'elles s'hi interessi i vulgui fer realitat la ficció. Els creadors han de sintetitzar el treball de mesos en cinc minuts –"és quasi fer una reducció de vi", diu Teba– i aquesta no és una norma laxa: quan s'acosta el final del temps estipulat sona la campana.

Ficcions firmades pels catalans Oriol Paulo i pels germans Pastor seran algunes de les puntes de llança de les produccions audiovisuals que Netflix vol impulsar a l'estat espanyol, un dels seus mercats prioritaris. La companyia ho va explicar ahir durant la inauguració del seu centre de producció i postproducció a Madrid, un hub de dimensions gegantines que compta amb 10 platós (n'ha sumat cinc en els últims mesos) i un espai de 22.000 metres quadrats polivalents, que inclou oficines de producció, espais de maquillatge, perruqueria i vestuari, a més de 30 sales d'edició que permeten treballar en remot. Tres anys després de la seva instal·lació a Madrid, la seu de Netflix ha duplicat la capacitat i allotja la superfície de rodatge més gran de la Unió Europea.

En l'any de celebració del seu quinzè aniversari, Filmin ha anunciat un salt important pel que fa a producció pròpia. Després que l'any passat estrenés el segell Filmin Originals amb Doctor Portuondo, de Carlo Padial, la plataforma catalana acabarà el 2022 amb una nova sèrie que s'estrenarà la setmana entrant i tres més que arribaran l'any que ve. Tots aquests projectes tindran dos trets comuns: ser impulsats per Filmin i estar rodats a Barcelona o el seu entorn: "Som una companyia d'aquí i ens sentim part del teixit audiovisual català", ha remarcat avui Jaume Ripoll, fundador de la plataforma, durant la presentació a Barcelona d'aquests projectes.

El 2021 haurà estat un compàs d’espera per a l’audiovisual català. La facturació estimada va ser de 6.703 milions d’euros, que calca pràcticament la dada de l’any anterior, situada en 6.702 milions. La dada forma part de l’informe sobre el sector presentat aquest dilluns pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i inclou la suma de tres branques: l’entreteniment, la publicitat i els mitjans de comunicació. El treball és l’intent més transversal d’apamar una activitat considerada estratègica però difícil de quantificar, ja que es desplega en molts àmbits diferents.

Tots estem molt orgullosos dels centres de recerca i de com l'aposta clara que s'hi va fer fa uns anys ha servit per atreure talent i posicionar Catalunya entre els territoris capdavanters a Europa en alguns àmbits significatius de la recerca. Això ha estat així perquè hi va haver una voluntat política clara per la ciència com a motor del creixement social i econòmic del país. En conseqüència, s'hi van dedicar mitjans i hi va haver un consens polític per blindar aquesta àrea. És, sens dubte, un sector en el qual s'ha de continuar invertint, que s'ha de mimar i que no es pot abandonar. Però ara és el moment de fer una altra gran aposta urgent i important. Cal que ens convertim en un dels centres de l'audiovisual europeu. Avui en dia el pes d'un país al món es mesura sobretot per la seva influència en l'àmbit audiovisual i digital i n'hi ha prou amb veure l'aposta clara que va fer Corea del Sud en aquest sentit, imposant la K-culture a tot el món, per entendre de què estem parlant.

En la mesura de les meves possibilitats, que han estat modestíssimes, he contribuït a l’èxit de la candidatura de Barcelona per a organitzar la propera edició de la Copa Amèrica. Contràriament a un sentiment molt generalitzat a la ciutat, no crec que aquesta mena d’esdeveniments puguin constituir un motor per a la seva modernització. Les proves tindran lloc d’aquí dos anys, i en aquest període de temps la prioritat dels organitzadors ha de ser que les proves funcionin bé i que les administracions públiques que les patrocinin no s’hi enganxin els dits, coses, totes dues, que no estan en absolut garantides d’entrada. Ara bé, en l’actual clima depressiu, la notícia havia de tenir un cert efecte estimulant que em semblava positiu.

El PSOE ha fet aquest dijous un pas que compromet seriosament la cohesió del bloc que li va facilitar la investidura a Pedro Sánchez i amb el que ha aprovat la majoria de les lleis. I no, no ens referim tant a la falta d’explicacions sobre el cas Pegasus, que ja era previsible, sinó al fet que hagi decidit aprovar la llei audiovisual amb el PP i Cs abans que amb els seus socis d’investidura. No es tracta, però, d’un simple canvi d’aliances puntual del PSOE, perquè pel camí trenca el pacte que va permetre que ERC li aprovés els pressupostos, en virtut del qual es comprometia a tirar endavant la llei amb el suport dels republicans i no amb d’altres. Recapitulem els fets.

La plataforma d'streaming Netflix va perdre aquest dimecres un 36,1% del seu valor a la borsa després d'anunciar que havia perdut subscriptors per primera vegada en una dècada. D'aquesta manera, el valor de la companyia va caure uns 55.000 milions de dòlars en només una jornada. A més, el multimilionari nord-americà Bill Ackman va anunciar que es ven la seva participació, valorada en uns 400 milions de dòlars.

"Estic sorprès de poder dir que ens trobem a la roda de premsa prèvia a l'inici del saló". Mike Blackman, director general d'Integrated Systems Europe (ISE), no se'n sabia avenir aquest dijous de poder anunciar finalment que aquest gran certamen del sector audiovisual podrà realitzar la seva primera edició amb normalitat a Barcelona. El 2021 es va fer una versió de mínims (amb presència gairebé irrellevant de visitants) i aquest 2022 es va ajornar quan faltaven tres setmanes perquè se celebrés, a principis de febrer. Finalment es farà del 10 al 13 de maig i sense mascaretes obligatòries, ara que s'acaba d'aixecar aquest requisit a tot Espanya.

La zona de l'antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs ha esdevingut “la joia de la corona del que queda per fer a l’àrea metropolitana”, segons definició del gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona, David Martínez. Allà és on es vol aixecar la Catalunya Media City, un projecte público-privat impulsat pel Clúster Audiovisual de Catalunya que reunirà sota una mateixa infraestructura diferents espais de recerca, innovació i producció audiovisual. Aquest dimecres s'han reunit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; l'alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, i l'alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, per treballar conjuntament "l'encaix local del futur hub audiovisual de les Tres Xemeneies". Un hub que vol atraure produccions de plataformes com Netflix.

La relació del català mitjà amb TV3, com amb tot allò que estima, és àrida i exigent, l’amor entès com una crítica que potser et farà mal, però és pel teu bé. La resumeix gràficament Àlex Gutiérrez al seu llibre Objectiu TV3 (Ara llibres): “En els vells temps dels televisors de tub, una manera de redreçar la imatge quan es veia borrosa o amb interferències consistia a tustar una mica l’aparell”. És una metàfora del que fa Gutiérrez i la secció de Mèdia d’aquest diari. O del que sentim tots els que hiperventilem cada cop que veiem un programa de TV3 que no ens agrada al costat de l’enèsima estadística que anuncia la mort del català entre els joves. I així s’ha d’entendre l’esperit amb què Gutiérrez, en un acte organitzat per l’ARA, va reunir cinc patums al Palau Robert per parlar de com assegurar el futur de l’audiovisual en català. Potser he pensat en televisions de tub i el tust com a mètode educatiu perquè entre el públic hi havia Jordi Pujol. 

El Clúster Audiovisual de Catalunya ha donat avui el tret de sortida a la setena edició del Pitching Audiovisual, una iniciativa que serveix per posar en contacte joves creadors amb la indústria audiovisual amb l'objectiu de trobar nous formats. Entre avui i demà seixanta estudiants de dinou centres universitaris presentaran 35 projectes audiovisuals, un 74% dels quals són en català.

Fa unes setmanes alertàvem sobre els desafiaments que l’avantprojecte de llei general de la comunicació audiovisual representa per al sector audiovisual català, i més concretament per a l’oferta audiovisual en llengua catalana, la producció audiovisual en català i les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

Fa poc més d'un any Amsterdam passava el relleu a Barcelona per acollir a partir del 2021 la fira ISE, la més important del sector de l'audiovisual. El congrés ja va ajornar la seva primera edició a la capital catalana del febrer al juny, com també ha passat amb el Mobile, però els organitzadors estan convençuts que podran tirar endavant un esdeveniment presencial a principis d'estiu. "Amb la ràpida implementació de les vacunes, i la reducció actual de nous casos, veiem que la situació del covid en molts països (incloent-hi Espanya) millora a un ritme accelerat. D'acord amb aquesta tendència positiva, preveiem un clima que farà possible organitzar un esdeveniment presencial a Barcelona", han afirmat aquest dilluns en un comunicat.