Política 27/05/2022

El PSOE ignora ERC i aprova la llei de l'audiovisual amb el PP

Els republicans i EH Bildu retiren el suport a la norma perquè els socialistes no han canviat la definició de productors independents

4 min
La portaveu del Partit Popular al Congrés, Cuca Gamarra, durant el ple del dijous 26 de maig.

MadridLa normativa que ERC va fer servir com a moneda de canvi per aprovar els pressupostos de l'Estat, la llei de l'audiovisual, se li ha acabat girant en contra. El mes de desembre, els republicans van anunciar un pacte amb el govern espanyol per garantir la presència del català, l'euskera i el gallec a les plataformes digitals, un acord de mínims que esmenava, de fet, el que havien pactat setmanes abans. També hi havia el compromís que el PSOE no buscaria altres socis per aprovar la llei. Però és que el text final que s'ha aprovat aquest dijous tampoc ha acabat satisfent els republicans. Tot el contrari. Els vaivens en la negociació d'aquesta normativa han continuat en les últimes setmanes i la setmana passada el PSOE va introduir un canvi en la definició dels productors independents que ni ERC ni el mateix soci del govern de coalició, Unides Podem, acceptava. Tot i la pressió als socialistes perquè rectifiquessin una modificació pactada amb el PP i Ciutadans, el PSOE no s'ha mogut i els republicans han acabat votant en contra d'una normativa que havien fet servir com a condició per aprovar els comptes estatals i apuntalar la governabilitat de l'Estat. Ara la llei ha de passar pel Senat, on pot estar subjecta a canvis, tot i que ara per ara el PSOE els descarta.

Per segona vegada en poques setmanes, ha estat el PP qui ha tornat a salvar el govern espanyol d'un fracàs legislatiu –fa dues setmanes els conservadors van permetre obrir la tramitació al Congrés de la llei de seguretat nacional davant de l'oposició de tots els socis d'investidura –. Tot i ser crítics sobre com ha quedat redactada la normativa, sobretot pel que fa a la presència de les llengües cooficials, els populars s'han abstingut perquè consideren una necessitat tirar endavant la llei per complir amb la Unió Europea i evitar que la Comissió multi Espanya per no transposar la directiva europea sobre aquesta qüestió. Ciutadans també s'ha abstingut tot i lamentar, també, les "cessions" a l'independentisme en qüestió de llengües.

Abstenció d'Unides Podem

Què ha canviat exactament el PSOE que ha fet replantejar el vot del bloc d'esquerres? La modificació que havia promogut el PSOE ha suposat introduir la possibilitat que part de les subvencions que Europa destina a productors independents puguin quedar en mans de les grans corporacions de televisió com Atresmedia o Mediaset. Un canvi que va fer posar en alerta els productors independents, que s'hi han oposat. Per intentar modificar el dictamen, Unides Podem, ERC i EH Bildu havien presentat una esmena per tornar al redactat de l'inici i canviar aquest per un a la frase següent: “Es considera productor independent la persona física o jurídica que no està vinculada de forma estable a una estratègia empresarial comuna amb un o diversos prestadors de servei [...] i a canvi d’una contraprestació els posa a disposició d'aquest [que hauria de tornar a ser «d'un»] prestador del servei de comunicació audiovisual”.

L'esmena, però, ha quedat rebutjada i això ha fet decantar finalment tant ERC com EH Bildu pel no a la llei. Unides Podem, per la seva banda, ha trencat la unitat de vot dels dos socis del govern espanyol –per primera vegada en la votació d'un projecte de llei, és a dir, d'una normativa que proposa el mateix executiu– i s'ha acabat abstenint. La diputada Sofía Castañón ha estat crítica respecte a com ha quedat finalment redactada la llei, tant pel que fa a la qüestió dels productors independents com per les quotes de les llengües cooficials. Tot i assegurar que el seu grup és "lleial" al seu soci de govern, finalment han optat per no donar suport a la normativa. Les crítiques dels socis no han fet efecte en la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, que ha celebrat que la normativa hagués tirat endavant perquè suposa, ha dit, una "modernització" del marc de la producció audiovisual que convertirà Espanya en un "hub audiovisual d'Europa". "És una llei que desperta passions", ha admès amb ironia després del debat a l'hemicicle. Calviño, però, ha posat en valor haver arribat a un "difícil" però "adequat equilibri" que, segons la ministra, suposa "protegir" els productors independents. "Tindrem una bona llei", ha conclòs.

Les llengües cooficials

"No deixarem tirat el sector de producció independent de Catalunya. Amb aquesta maniobra vostès es carreguen que puguin sortir més Alcarràs", ha replicat el diputat republicà Joan Margall, que també ha acusat el PSOE de ser "la segona pota del règim del 78". Per ERC, l'esmena afavoreix "el duopoli de sempre en detriment de les autèntiques productores independents". Per la seva banda, Junts, el PDECat i la CUP s'han mantingut en el no a la normativa perquè consideren que no garanteix una presència suficient de les llengües cooficials. "Tenien a les seves mans apujar els percentatges per a les llengües cooficials", ha lamentat el diputat de la CUP Albert Botran, dirigint-se a la bancada del govern espanyol. En la mateixa línia s'ha expressat el diputat del PDECat Ferran Bel i també la diputada de Junts Pilar Calvo, que ha qualificat la normativa de "fiasco".

Que la llei de l'audiovisual incorporés quotes per al català, l'euskera i el gallec va ser una de les qüestions que els republicans van pactar amb el govern espanyol a canvi del seu sí als pressupostos de l'Estat. Les plataformes amb seu a Espanya tenen l’obligació de dedicar un mínim del 6% del seu catàleg a produccions en les llengües cooficials, cosa que no afecta corporacions com Netflix o HBO. En aquest sentit, el pacte amb els republicans també estableix que les plataformes destinin "un mínim de 15 milions" d'euros a produccions en català, euskera i gallec.

Ara bé, les condicions acordades amb ERC no satisfan entitats en defensa del català, l'euskera, el gallec, l'aragonès i l'asturià, que aquest dijous s'han concentrat davant del Congrés per protestar contra la normativa, que consideren que no respecta la diversitat lingüística de l'Estat. En declaracions als mitjans de comunicació recollides per l'ACN, el secretari de Plataforma per la Llengua, Francesc Marco, ha denunciat que "s'ha perdut una oportunitat històrica per reconèixer i enfortir la pluralitat lingüística i cultural de l'Estat" i ha avisat que continuaran treballant per reformar la norma.

stats